INTERCANVI
EXPERIÈNCIES
d’
Les diferents adaptacions
a l'educació infantil
Laura Mur
Ana Sebastià ı Cristina Garcia
Els processos d'acomodació a circumstàncies i a contex-
tos nous generen situacions d'estrès i d'angoixa en les
persones. Aquestes emocions són molt més intenses en
els infants. És per aquest motiu que cal tenir presents els
períodes d'adaptació i trànsit i preparar-los adequada-
ment perquè cada nen i cada nena trobi el seu espai,
tant en el moment d'entrar per primer cop a l'escola,
com en el de fer un canvi d'etapa de P5 a primària.
Presentem dos articles que treballen aquests dos perío-
des d'adaptació (els primers dies d'escola i el comença-
ment a primària), elaborats per autores diferents però
que incloem dins un mateix marc.
Fem l'espai entre tots…
i facilitarem l'adaptació
dels infants
Laura Mur
Un dels temes que més preocupen tant els
pares i les mares de les criatures de tres anys
com el professorat d'educació infantil, és
l'adaptació dels nens i les nenes a l'escola.
Més concretament, els primers dies al centre.
Fruit de la reflexió pedagògica i de l'inter-
canvi d'experiències, han anat sorgint mesures
encaminades a fer més fàcil i agradable el pri-
mer contacte que la mainada té amb l'escola.
33 | Guix d’Infantil Núm. 39. Setembre-Octubre 2007
IDENTITAT I AUTONOMIA [0–6]
Així, es mira que els infants hagin visitat el
centre abans de començar i que coneguin la
seva classe i la seva tutora. Es fa els possibles
perquè els primers dies tinguin un horari més
curt o bé diferent i perquè els grups siguin més
reduïts, tot mirant de suavitzar el sentiment del
nen o la nena, que es veu abandonat pel pare i
la mare enmig d'una multitud de companyes
i companys desconeguts i en un lloc immens,
aliè al que era el seu món fins aleshores.
No és gens estrany que, davant d'una pa-
noràmica com la que acabem de descriure, l'in-
fant plori el primer dia. Segur que plora per
veure si així el pare, la mare o algú s'adona que
necessita ajuda. Com que aquesta tàctica no
acostuma a reeixir, el segon dia hi haurà d'in-
sistir amb més força. Fins que ja no tindrà sen-
tit fer-ho, comenci a mirar tot el que té al
voltant i decideixi que no és tan dolent.
La situació més freqüent és que les criatu-
res plorin, però també pot ser que reaccionin de
forma ben diferent i que es revelin contra allò
que no coneixen i que els espanta a còpia de
bufetades, esgarrapades, mossegades o fins i tot
intents de fugida del centre. No deixa de ser
una reacció diferent i igualment legítima da-
vant la mateixa situació frustrant per a l'infant.
Tot i que sabem que, al cap d'una setma-
na, la major part dels nens i les nenes s'hauran
adaptat a l'escola sense problemes, veiem que
 INTERCANVI
EXPERIÈNCIES
d’
les activitats per facilitar l'entrada al centre
docent donen bons resultats i per això no
podem deixar de preguntar-nos què més podem
fer per facilitar encara més la primera adapta-
ció dels infants.
Com a mestres, dediquem els primers dies
a preparar les classes per quan hi arribi l'alum-
nat. Hi disposem mobles, murals, material di-
dàctic i lúdic divers i joguines de la forma més
atractiva possible. Decorem les parets i delimi-
tem diferents zones de treball. Tot per crear un
ambient tan atractiu com sigui possible.
I si un dia ens preguntem: «Com ens sen-
tiríem nosaltres si haguéssim de viure en un
ambient preparat per una altra persona, amb
cortines, quadres, mobles i plats que no hem
escollit i que no podem canviar?». Segur que no
ens agradaria. Doncs si a nosaltres no ens agra-
da, per què els ho fem als infants i no els
donem l'oportunitat de participar en la creació
de la classe?
A tots i totes ens resulta més agradable
poder participar en la preparació de l'espai on
hem de viure, i ja que la classe serà el lloc on els
nens «viuran» durant una gran part de la jorna-
da, per què no aprofitem els primers dies per
organitzar la classe entre tots? I si això els
ajuda a fer més relaxada l'entrada a l'escola?
Per aquest motiu, hem proposat un seguit
d'activitats per al primer dia:
 Al matí:
– Triem un dibuix per al penjador i hi
col·loquem la jaqueta i la bossa.
– Posem totes les joguines de la cuine-
ta al lloc.
– Endrecem els trencaclosques.
– Juguem amb els trencaclosques i
amb la cuineta.
– Ho endrecem tot al lloc.
– Esmorzem.
34 | Guix d’Infantil Núm. 39. Setembre-Octubre 2007
IDENTITAT I AUTONOMIA [0–6]
– Posem els guixos al pot i dibuixem
pilotes a la pissarra.
– Aprenem la cançó del tren per sortir
en filera.
 A la tarda:
– Col·loquem les jaquetes al penjador.
– Posem el nostre dibuix als penjadors
de tovalloles i gots.
– El racó dels contes: expliquem el
conte de l'aneguet lleig i el repre-
sentem amb el titella de l'ànec.
– La caixa dels titelles.
Hem de tenir molt clar que parlem de mesures
que faciliten l'entrada de la mainada a l'escola
i que tenen la importància de constituir «el
punt» de sortida, però que no són fonamentals.
El que realment marcarà el desenvolupament
de l'infant no seran els primers dies d'escola,
sinó el conjunt de tota la seva trajectòria al
llarg dels anys d'escolaritat.
De P5 a primer. Ens fem
grans
Cristina Garcia ı Ana Sebastià
Conscients de la dificultat que comporta el
trànsit de P5 a primària, a la nostra escola hem
preparat un petit pla d'adaptació per als in-
fants que acaben el parvulari.
Tots ens adaptem
Com a educadors i educadores, tenim
molt presents aquestes circumstàncies de canvi
amb l'alumnat i, durant tot el procés de l'esco-
larització, usem mesures que ajudin els infants
 INTERCANVI
EXPERIÈNCIES
d’
a adaptar-se a contextos nous: plans d'adapta-
ció a l'escola bressol, plans d'adaptació a P3,
traspàs a secundària, etc.
Aquests plans d'adaptació van en tres
sentits:
 De l'escola a l'infant: des de l'escola, vet-
llem perquè les criatures en situació de
canvi puguin conèixer totes les novetats
que poden trobar a l'etapa que comença-
ran, com ara persones desconegudes que
estaran amb elles, espais nous on passa-
ran moltes hores, organització horària
diferent i rutines i hàbits que hauran
d'aprendre a incorporar com a part de la
seva vida escolar.
 De l'escola a la família: afavorim aquesta
relació per establir un sentiment de segu-
retat i un treball compartit fonamental al
llarg de la vida escolar de l'alumne.
 De la família a l'infant: qualsevol canvi
que pateixi l'infant, de retruc, comporta
que la família hagi de modificar hàbits,
horaris..., així com entendre que aquests
canvis són intrínsecs al propi creixement.
De P5 a primer també hi ha un canvi
A la nostra escola, les alumnes i els alum-
nes estan amb la mateixa mestra durant tot el
cicle, sempre que sigui possible i no hi hagi cap
raó pedagògica que ho contraindiqui.
En el cicle d'infantil, aquesta relació de
tres cursos ens permet adaptar la metodologia
de l'ensenyant a la realitat del grup, fer un se-
guiment acurat del procés d'aprenentatge de
cada escolar i realitzar una avaluació acumula-
tiva i global.
D'altra banda, aquesta relació també
consolida uns lligams afectius molt forts
entre l'alumne i la mestra i entre les famílies
i la tutora. Hem observat que, en aquesta
35 | Guix d’Infantil Núm. 39. Setembre-Octubre 2007
IDENTITAT I AUTONOMIA [0–6]
etapa, el nivell de confiança de les famílies
amb l'escola és molt alt, així com també el
grau de col·laboració.
Estem a P5 i, durant aquest segon tri-
mestre, he detectat que les famílies demanen
entrevistes preocupades pel futur dels seus fills
i filles: el pas a primària.
Els nens i les nenes, a la classe, manifes-
ten inquietud pel canvi de cicle que s'acosta,
entenen que es fan grans i tenen por de per-
dre la seguretat que els envolta. Una segure-
tat formada pel coneixement de les rutines
diàries de la classe, del domini de l'espai on
són i de la confiança en una mestra que ha
estat amb ells des del primer dia de P3. A més
a més, intueixen que, a primària, les feines
seran més difícils, faran «deures», tindran exà-
mens, utilitzaran llibres de text, tot serà més
complicat.
Què fem a l'escola?
A la nostra escola, les alumnes i els
alumnes de l'etapa d'infantil no estan margi-
nats ni separats de la resta del centre, perquè
pensem que és important afavorir la relació
entre les criatures d'educació infantil i les de
la resta de cicles. Per aquesta raó, establim
una sèrie d'activitats conjuntes, intercicles, al
llarg del curs.
Aquestes activitats, les concretem en:
 Diferents celebracions de festes populars:
Castanyada, esmorzar de Dijous Gras,
arribada de la vella Quaresma, arribada
del Carnestoltes, Sant Jordi, Sant Antoni
(festa major de Corbera).
 Rebuda del follet de la tardor i de la fada
de la primavera.
 Actes amb la participació de tota l'escola:
concert de Nadal, setmana cultural, ball
de final de curs.
 INTERCANVI
EXPERIÈNCIES
d’
 Sortides conjuntes, si escau: teatre,
dansa, audicions...
 Els alumnes i les alumnes de primària fan
actuacions, teatre, expliquen contes, ofe-
reixen concerts a l'alumnat d'infantil.
 Tarda de col·laboració: un cop a l'any,
durant la setmana cultural de l'escola, tot
l'alumnat del centre, distribuït en grups
heterogenis des de P3 fins a cinquè, rea-
litza un circuit de jocs de cucanya. Els
nois i les noies de sisè són els encarregats
d'organitzar els jocs i controlar-los. En els
grups, els nens i les nenes més grans
tenen cura dels petits.
 A final de curs, preparem un comiat per a
l'alumnat de sisè, també aprofitem per fer
una mena de promoció del de P5. Les tuto-
res lliurem una orla a cada infant i els nens
Quadre 1
ACTIVITATS
1. Dins de la programació de filosofia i com a cloenda del progra-
ma d'infantil, dedicarem una sessió amb gran grup perquè ells
puguin explicar a la Filo (la Filo és la nina que ens serveix per con-
duir les activitats de filosofia) on aniran, com s'imaginen el curs
següent, què els angoixa, quines coses bones pensen que hi troba-
ran..., i així se'n poden acomiadar.
2. En gran grup i amb ajut de la mestra, prepararem una entrevista
per passar a les professores de primer. Una vegada preparat el qües-
tionari, anirem a visitar les classes de primer i parlarem amb la
tutora.
3. Farem dues sessions d'esbarjo a la pista de primària i al bosquet.
Una de les sessions serà conjunta amb els infants de primària.
4. Un grup d'alumnes de primer vindrà a les nostres classes i ens
explicarà les seves experiències, alhora, els nens i les nenes de P5
els podran preguntar els dubtes que sorgeixin.
5. Comunicació a les mares i als pares de les activitats que duran a
terme els seus fills i filles durant el procés d'adaptació, perquè
puguin participar-hi dins l'àmbit familiar.
36 | Guix d’Infantil Núm. 39. Setembre-Octubre 2007
IDENTITAT I AUTONOMIA [0–6]
i nenes de primer els llegeixen un text de
benvinguda a la primària. És un acte molt
maco i emotiu obert als pares i mares.
Tanmateix, creiem que, amb aquestes activi-
tats, no n'hi ha prou. Com a mestres que ens
estimem aquestes criatures, volem que aquest
pas sigui progressiu i no suposi un trencament
en cap sentit: curricular, emocional, funcional,
etc. Volem donar una continuïtat coherent,
fluida i natural a l'alumnat.
Aquest motiu ens ha portat, a les mestres
de P5, a dissenyar una seqüència d'activitats
per facilitar aquest pas. Aquestes activitats no
les plantegem com a específiques i diferencia-
des. Intentem que quedin totalment integrades
dins la programació habitual: la filosofia, el
treball de la lectoescriptura, el lleure...
OBJECTIUS
– Desenvolupar diferents habilitats del pensament emocional.
– Ser capaç d'expressar emocions.
– Compartir emocions i sentiments amb la resta dels companys i les
companyes.
– Acomiadar-se de la Filo.
– Conèixer les classes on aniran l'any vinent.
– Familiaritzar-se amb les possibles mestres del cicle inicial.
– Conèixer els nous espais de lleure.
– Aprendre a conviure i a compartir l'espai amb infants més grans.
– Conèixer les experiències de l'alumnat de primer de forma signifi-
cativa i propera.
– Fer que les mares i els pares siguin partícips actius d'aquest procés
i rebaixar el grau d'angoixa que pateixen.
 INTERCANVI IDENTITAT I AUTONOMIA [0–6]
EXPERIÈNCIES
d’

Una proposta nova alumnat amb molt d'afecte fins a final d'una
Els dos objectius generals que volem as- etapa de la seva vida.
solir són: afavorir el procés d'adaptació de l'a- Ens agradaria dedicar aquest escrit als
lumnat de P5 al cicle inicial i ajustar a la nostres infants, els Charros i els Mariachis.
realitat les expectatives dels nens i les nenes en
relació amb el curs següent. La seqüència d'ac- HEM PARLAT DE:
tivitats que proposem realitzar es pot observar  Identitat i autonomia.
al quadre 1.  Descoberta de l'entorn.
Aquest serà el primer curs que engegarem
aquest pla d'adaptació a P5 i tenim unes ex- Laura Mur
pectatives molt altes envers els resultats. Serà CEIP Sant Miquel. Ascó. Tarragona
lmur2@xtec.cat
el curs vinent quan podrem fer una valoració
Ana Sebastià, Cristina Garcia
real de com ha anat tot.
CEIP Puig d'Agulles. Barcelona
La sensació que ens emportem és la de crisgarciam@wanadoo.es
tranquil·litat per haver acompanyat el nostre mpgasb@vodafone.es

37 | Guix d’Infantil Núm. 39. Setembre-Octubre 2007