U7.

DESIGUALTAT SOCIAL

1.DESIGUALTAT SOCIAL I CLASSE SOCIAL

·Classe social: és el conjunt d’individus que se situen en un mateix nivell de prestigi segons
uns criteris culturals, econòmics… de valoració acceptats i segons la seva posició en el
sistema de divisió del treball.
Segons G.E Lenski, poder, prestigi i privilegi seran els factors de la concepció del fenòmen
sociològic de classe.

·Les classes socials: són els estrats característics de les societats modernes i van néixer al
capitalisme, el qual va acabar amb el sistema que dividia la societat en clases feudals.
Així doncs, les classes socials estan formades pels individus que tenen una mateixa posició
econòmica.

·La societat esclavista: els homes es dividien en lliures i esclaus. L’home lliure participa en
en la vida a la ciutat com oportunitats per la vida política, disposa d’unes propietats, gaudeix
de l’adquisició de cultura… En canvi, l’esclau només es productor de les coses que empra
l’home lliure.

homes lliures s. feudals clergat, arisocràcia burgesia (capital)

S.ESCLAVISTA - S.FEUDAL - S. ESTAMENTAL - S.CAPITALISTA*
esclaus camperols poble treballadors

Legitimitat: naturalesa- Déu- Déu- economia

*Karl Marx diu que la base de les divisions de la societat en classes és l’economia. Així, la
història de la humanitat es basa en la lluita de classes. Per a ell, l’Estat i el dret, no són més
que una classe dominant i que la revolución proletària acabarà fent inútil l’Estat. Si aquesta
transforma les relacions socials, el procés serà bo i no caldrà l’intervenció de l’Estat.
També existeixen antagonismes com els sindicats (partits d'esquerra, socialistes…) i la
patronal (partits de dreta…).

2. ACTUALITAT DE LES C. SOCIALS

a) Classe superior: els qui tenen els mitjans de producció, b) classe mitjana: funcionaris i
professionals liberals i c) classe obrera: compten només com a únic mitjà de vida la
retribució del treball per contracte o compte propi.

Bottomore diu que aquestes classes són col·lectivitats: obertes, solidàries, antagòniques
entre si, mancades d’organització formal, semiconscients, característiques de la societat
occidental moderna i unides per llaços econòmics.

3. CONCEPTE DE CLASSE EN LA SOCIOLOGIA CONTEMPORÀNIA

·Subjectivista: estudi de la reputació i prestigi social.

·Funcionalista: justifica l’estratificació en la mesura que és d’utilitat social.
·Conflictivista: cerca solucions dins de l’estructura de les societats desenvolupades.
Doncs, aquestes classes no són estaments fixos (ja que el poder, riquesa va variant), sinó
que es perceben situacions de mobilitat en tots els estrats (canvi social, ascendent o
descendent).
P.Sorokin: 3 factors de l’estratificació: a) econòmics (rendes, propietats…), b) professional
(metge, fuster…) i c) cultural (formació mitjana, persona culta…).

Tipus de mobilitat:
·Mobilitat horitzontal: consisteix en el canvi d'estatus però en el mateix nivell. Ex: metge
l’anomenen director de l’hospital, economista és nomenat ministre… Són petites variants
suposen un augment de prestigi.
·M. vertical: canvi d’estatus i implica ascens o descens (canvi en l’ordre jeràrquic). Existeix
d’un ordre ascendent-descent en una mateixa línia: aprenent- oficial- encarregat de planta-
cap de secció. Pot ser: discreta (hi ha un salt brusc, per decisió del cap de la fàbrica, per
passar un examen…) o intergeneracional (rellevància col·lectiva, ex: l’accès a la universitat
d’un alumne que no té recursos mitjançant una beca…).

U.8 FORMES DE DESIGUALTAT

1. DESIGUALTAT I DISCRIMINACIÓ

La desigualtat social és la causa principal de la discriminació. Entenem per desigualtat el

rebuig d’un col·lectiu per part d’un altre col·lectiu més nombrós o poderós, ex: discriminació
a immigrants, treballadors, col·lectius LGTBI… Les causes són l’ordre social, econòmic i
cultural.

Tipus de desigualtats:
·Funcional: es dóna en el moment en què una persona fa feina. Ex: professor/ alumnat.
·Jeràrquica: sorgeix de la distribució de béns de forma diferenciada. Ex: rics/ pobres.
·De costums: el que varia són les normes de tradició que cal adoptar. Ex: home/ dona.
·Competitiva: s’origina pel fet que l’èxit de persones sol implicar un fracàs pels altres. Ex:
bones notes/ males notes.

Les explicacions sobre la desigualtat s’identifiquen amb posicions deterministes: la

desigualtat és fruit de raos actuals i indeterministes: la desigualtat és conseqüència de l’ús
individual que es fa de la nostra llibertat.

També les desigualtats poden ser efecte d’una mancança. Podem trobar dos tipus:
a) Positiva: quan la diferència entre les persones s'entén com la capacitat de ser diferent,
gràcies a la vocació personal.
b) Negativa: quan la diferència entre les persones provenen del fet que una pot
desenvolupar una capacitat i l’altra no.

Desigualtats amb mateixes qualificacions:

a) Positiva: acció de donar un tracte diferent a persones entre les quals hi ha diferències
socials, de manera que el tracte vagi en el seu benefici.
b) Negativa: quan un grup s’enfronta a una barrera de tipus econòmica, cultural…
2. LA POBRESA

Situació de precarietat motivada per la insuficiència o falta d’ingressos que impedeix cobrir
les necessitats bàsiques (habitatge, salut, educació, aliment). Les causes són la manca
d’oferta de treball i els acomiadaments.
Trobem dos tipus: a) absoluta: quan un sou no dóna per cobrir les necessitats de menjar,
vestir, allotjament… i b) relativa: que fa de més mal establir, perquè implica un element de
comparació.

Quatre maneres d’entendre el concepte de pobresa:

1. La pobresa prové de la inferioritat inherent de l’individu. Consisteix a culpar a la víctima.
Diuen que els pobres són pobres perquè tenen algun defecte.
2. La pobresa és dóna en situacions contingents producte de processos socials i culturals.
Cultura de la pobresa: manca de motivació, baixa autoestima…
3. La pobresa és producte de causes socials. Les raons prinicipals d’aquesta són la manca
d’educació o manca d’oportunitats de treball.
4. La pobresa és una característica inherent a l’estructura econòmica capitalista.
Simplificant, el marxisme revolucionari vol eliminar el capitalisme i la socialdemocràcia el vol
suavitzar a partir de mesures socials.

3. LA DISCRIMINACIÓ DE LA DONA

Al llarg de la història, el paper de la dona ha estat discriminat, perquè les funcions

doméstiques han estat secundàries i també tenen una posició social de subordinació, és a
dir, no tenen els mateixos drets legals ni ocupen posicions de poder i prestigi.

Factors que poden ajudar a l’emancipació de la dona:

·Procés de simplificació de tasques domèstiques.
·Autocontrol reproductiu a partir d’anticonceptius.
·Sensibilització occidental respecte a tots els fenòmens de dominació.
·Emprenta de dones com a coprotagonistes de la història.

4, RACISME I XENOFÒBIA

·Racisme: discriminació a causa de diferències biològiques i l’acceptació de la desigualtat

intrínseca entre les races. També trobem la xenofòbia que és el rebuig als estrangers.El
racisme és un prejudici modern: abans els jueus i àrabs no eren discriminats pel seu color
de pell sinó per la seva intolerància religiosa per parts dels cristians.
Posicions racistes són el que mostren molts individus davant dels costums, religions…
L’existència de races diferents les qual es distingeixen per la possessió de caràcters físics
d’origen genètic és un fet conegut i establert.

2 factors que expliquen l’aparició del racisme:

·Confusió terminològica que utilitza el concepte de raça per designar un poble, una nació, és
a dir, realitats que no tenen res a veure amb diferències racials. Es pot parlar de catalans
com a poble, mai de catalans com a raça.
·Judicis de valor que s’incorporen en parlar de races: superioritat o inferioritat entre elles
sempre són presents
5. EL NOU RACISME

Els estereotips basats en el biologisme o en la superioritat i inferioritat racial han anat

perdent terreny i ara són les diferències culturals (religió, llengua…) les que generen
segregacions. Ara es fonamenten en els prejudicis socials. Es tracten de maneres més
sofisticades d’exclusió social, però no menys perillosa, se’ls margina, se’ls amenaça
d’expulsió, impediment d’accès social… Aquest nou racisme parteix de concepcions més
economicistes: no es mostra racista, però no possa remeis per a corregir la discriminació,
apel·la la cohesió de grup, exacerba la simpatia i realiza microagressions, com evitar
contacte o no donar ajut. Això provoca que alguns grups ètnics minoritaris actuïn
contundament per a marcar diferència, com són els gitanos.