CIFO Sabadell

XARXES ELÈCTRIQUES INTEL·LIGENTS.

MÒDUL Nº 1: EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ELÈCTRIC.

L’inici de la producció elèctrica a gran escala

Els primers passos de la indústria elèctrica espanyola van tenir lloc l’any 1875 a Barcelona amb la
construcció de la primera central elèctrica. La producció elèctrica d’aquesta central es va destinar a
il·luminar alguns establiments i tallers. Entre aquests cal fer esment de la Maquinista Terrestre i
Marítima, que es considera el primer consumidor a Espanya que va firmar un contracte de
subministrament d’energia elèctrica. La utilització de l’electricitat per a l’enllumenat públic va
començar l’any 1881, quan va entrar en funcionament la primera central elèctrica de Madrid.

Fins a començament del segle xx, l’energia elèctrica no es podia transportar a llarga distància, i per això
les centrals de l’època se situaven a prop dels centres de consum. L’any 1901 Espanya va portar a
terme la segona experiència mundial de transport d’energia elèctrica, a una distància de 3 km, i vuit
anys més tard, el 1909, el país ja disposava de la línia de major tensió i longitud d’Europa: el seu
recorregut, a 60.000 V entre la central del Molinar (al riu Xúquer) i Madrid, era de 260 km.
L’any 1901 a Espanya hi havia 861 centrals amb una potència total de 127.940 HP (cavalls de vapor).
De la xifra total de centrals, 648 dedicaven la seva producció al servei públic i 213, a usos particulars.

Els primers passos de les companyies elèctriques espanyoles

Els avenços de la tecnologia van permetre el desenvolupament de les primeres grans centrals
hidroelèctriques espanyoles a la segona meitat del segle passat. La seva construcció exigia més
esforços econòmics i financers que les instal·lacions existents, per això de forma paral·lela es van
començar a crear diverses companyies de dimensions i recursos més importants.
CIFO Sabadell

Després de la Guerra Civil, el parc elèctric espanyol va trobar grans dificultats per a garantir la
cobertura de la creixent demanda d’energia, i davant de la dificultat de construir noves centrals de
gran potència, es va impulsar la necessitat d’obtenir, de les instal·lacions ja existents, un rendiment
major i més eficient. Per aquest motiu, les principals empreses elèctriques van acordar agrupar-se en
una nova societat, Unidad Eléctrica, SA (UNESA). Així es va promoure el desenvolupament de la xarxa
elèctrica espanyola, amb la finalitat que la interconnexió de totes les zones i centres de producció
d’electricitat permetessin optimitzar l’explotació del sistema elèctric del país.
Tan bon punt l’economia es va anar recuperant, ja va ser possible emprendre la construcció de noves
centrals hidroelèctriques i, més endavant, termoelèctriques de gran potència de carbó i fueloil. A més,
el 1968 Espanya es va incorporar al desenvolupament nuclear connectant a la xarxa la seva primera
central d’aquesta naturalesa.

Evolució del consum d’electricitat a Espanya

Quan parlem de l’evolució del consum d’electricitat hem de tenir en compte l’evolució de la producció
d’energia perquè hi està molt lligada.

Des de començament del segle xx i fins a l’inici de la dècada dels anys trenta, la demanda espanyola va
ser creixent, però no tant com als països europeus més desenvolupats. La major part de la demanda se
centrava a Catalunya, al País Basc i a València. El creixement de la demanda també es va accelerar
considerablement amb motiu dels subministraments industrials que va servir Espanya als països
implicats en la Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1918.
Aquest creixement es va interrompre com a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1936. Entre 1935 i
1937 el consum elèctric es va reduir un 25%, i l’any 1939 el consum fins i tot era inferior al de l’any
anterior quan havia esclatat el conflicte.
Durant els anys següents, la demanda d’electricitat va tornar a viure una etapa de gran expansió. Però
hi havia problemes per a incrementar el parc d’instal·lacions de generació a causa del bloqueig
internacional, de la debilitat de l’economia espanyola i de la inexistència d’una xarxa general
peninsular totalment interconnectada. Aquests fets van provocar diferents restriccions elèctriques,
que més endavant van desaparèixer.
La fase més forta de creixement que va experimentar l’economia espanyola des de començament dels
seixanta fins a l’e ntrada de la dècada dels setanta va impulsar de forma espectacular el consum
d’energia elèctrica. Val a dir que el fet d’arribar a un nivell adequat d’activitat econòmica, una millor
qualitat de vida i un major control en la preservació del medi ambient van fer necessari l’augment de
l’ús d’e nergia elèctrica davant d’altres tipus d’energies finals.
El repte per a les empreses elèctriques és facilitar aquest progrés social i econòmic de manera
compatible amb la preservació del medi ambient i la utilització eficient de l’electricitat. Durant els
últims anys el consum d’electricitat a Espanya ha crescut a un ritme superior al de la majoria de països
del seu entorn econòmic
CIFO Sabadell

Quants consumidors d’energia elèctrica hi ha a Espanya?

Els consumidors són les persones que utilitzen l’energia elèctrica. Però també poden ser les persones
titulars del contracte de subministrament elèctric.
Catalunya és la major consumidora d’energia elèctrica, amb una quota del 18%. La segueixen les
comunitats d’Andalusia i Madrid, amb un consum del 14,3% i l’11% del total, respectivament. El País
Valencià, Galícia, el País Basc i Castella i Lleó tenen consums que representen entre el 10 i el 5%. La
resta de comunitats registren consums situats per sota del 5% del total.

Situació actual de la xarxa elèctrica, integració de fonts renovables i el seu impacte en la xarxa

El sistema elèctric espanyol consolida la seva transició cap a un model energètic sostenible

La demanda d'energia elèctrica a Espanya es recupera de manera progressiva després de l'impacte de

la pandèmia de la COVID-19. D'aquesta manera, en el 2021 la demanda elèctrica va aconseguir els
256.387 GWh, un 2,5% superior a la de l'any anterior.

Corregits els efectes de la laboralitat i la temperatura, la taxa estimada de variació anual de la

demanda se situa en el mateix valor (+2,5%).

Pel costat de la generació, destaca el rècord històric de la producció renovable, que ha

aconseguit el 46,7% de la generació elèctrica en el 2021 (44% en el 2020). En aquest sentit, l'eòlica
és ja la principal font de generació elèctrica amb una participació del 23,3% del total de la
producció a Espanya. A més, la solar fotovoltaica lidera l'increment de producció amb un
creixement del 36,7% i ha registrat també el màxim històric de producció i de participació
en el mix del país amb un 8% sobre el total.

Quant als intercanvis internacionals, van acabar el 2021, per sisè any consecutiu, amb un saldo
importador de 884 GWh.
CIFO Sabadell

Demanda per comunitats autònomes i variació respecte a l'any anterior

GWh / %
CIFO Sabadell

El desenvolupament de la xarxa de transport d'energia elèctrica a Espanya va registrar durant

2021 un augment de 206 km de circuit i 850 MVA nous de capacitat de transformació que reforcen la
fiabilitat
i seguretat d'una xarxa de transport cada vegada més emmallada, intel·ligent i sostenible.
CIFO Sabadell

El Pla de Desenvolupament de la Xarxa de Transport d’Energia Elèctrica es marca com a objectiu

connectar i integrar fins a un 67% d’energies renovables l’any 2026.

El Consell de Ministres ha aprovat el Pla de Desenvolupament de la Xarxa de Transport d’Energia Elèctrica

que preveu que finalitzi l’any 2026. Aquest pla vol desplegar noves instal·lacions de renovables per
aconseguir que la generació de renovables augmenti fins al 67% del total de l’energia (el 2021 l’ús de
renovables va suposar el 46% del consum). Especialment, es pretén reduir l’energia generada amb gas per
tal de rebaixar la factura energètica. Aquest pla preveu una inversió de 6.946 milions d’euros i la creació
d’uns 78.000 llocs de treball que han de permetre un estalvi en costos energètics superior als 1.600 milions
anuals.
CIFO Sabadell

Per tal d’aconseguir un creixement respectuós de les energies renovables, es donarà prioritat a la generació
d’energia en àrees considerades “òptimes”, amb recursos elevats i menor impacte ambiental. També es vol
maximitzar l’ús de xarxes existents, renovant i ampliant la seva capacitat a través de noves tecnologies com
les bateries, que permeten l’emmagatzematge.

Els gairebé 7.000 milions d’euros que preveu el pla es destinaran a millorar els 8.000 kilòmetres de xarxes, a
construir 2.700 kilòmetres de noves línies i 700 kilòmetres de connexions submarines i a impulsar les
interconnexions elèctriques amb França, Portugal i Marroc.

Per altra banda, també s’ha aprovat el Full de Ruta del Biogàs, que forma part del PERTE per a la
Recuperació i la Transformació Econòmica d’Energies Renovables, Hidrogen Renovable i Emmagatzematge.
Aquest preveu multiplicar gairebé per 4 la producció de gas d’origen renovable a l’Estat Espanyol fins a final
de la dècada i el seu aprofitament per a produir electricitat i calor útil per a la indústria i transport pesat i per
a ser injectat en els gasoductes una vegada transformat en biometà.

La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, també ha anunciat que pròximament es
publicaran les bases de la convocatòria per atorgar 150 milions d’euros del PRTR a projectes singulars de
biogàs.

PRTR-España és el Registre Estatal d'Emissions i Fonts Contaminants. En aquest registre es posa a la

disposició del públic informació sobre les emissions a l'atmosfera, a l'aigua i al sòl de les substàncies
contaminants i dades de transferències de residus de les principals indústries i altres fonts puntuals i
difuses, d'acord amb el que s'estableix en la legislació internacional (Protocol de Kíev i Conveni de
Aarhus), europea (Reglament E-PRTR) i nacional (Reial decret 508/2007 i modificacions posteriors).

L'energia eòlica, líder en potència instal·lada

L'energia eòlica es consolida com a líder en potència instal·lada a la península, amb una capacitat total de
generació de 25.255 MW. Se situa fins i tot per davant del cicle combinat, que fins ara havia anat al
capdavant.
CIFO Sabadell

parc eòlic

L'energia eòlica compte una capacitat total de generació de 25.255 MW al nostre país.

No obstant això, el protagonisme de l'energia solar fotovoltaica no es va quedar enrere en 2020. Va tancar
l'any amb 8.623 MW de potència instal·lada, convertint-se en la tecnologia que més ha incrementat la
seva presència, amb un augment de l'93,2% (4.159 MW) respecte a l'any anterior.

Pel que fa a la cobertura de la demanda, el més destacat ha estat l'increment de l'aportació de cicle
combinat (un 20,1% davant el 10,2% de l'any anterior), i un nou descens en l'aportació del carbó (1 4,2%
enfront de l'13,5% de l'2019).

La nuclear s'ha situat de nou en primer lloc, pel que fa a les tecnologies que més han contribuït a cobrir la
demanda, amb una aportació de l'22%, seguida de l'eòlica amb el 20,9%.

Aspectes operacionals i econòmics de la gestió de la xarxa.

Les dificultats que troben les energies renovables per entrar en el sector elèctric espanyol es poden
classificar en tres tipus: retributives, tècniques i administratives.

Les barreres retributives representen els principals obstacles, ja que no hi ha una remuneració adequada ni
transparent de les activitats necessàries pel subministrament elèctric i això ha derivat en una greu situació
d’incertesa en la retribució. A més, aquesta situació dóna una mala imatge de les energies renovables ja que
causen un cert augment dels costos del sistema. La inestabilitat retributiva i legislativa, amb entrada de nova
normativa i rectificacions constants, ha derivat en una greu inseguretat jurídica. Com a conseqüència, s’ha
CIFO Sabadell

aturat gran part de la inversió estrangera que veia en el territori espanyol un atractiu important per la
implantació renovable i s'ha obligat a les empreses locals a reorientar-se cap al mercat exterior.

En segon lloc, l’Operador del Sistema (REE) ha identificat una sèrie de dificultats que sorgeixen de la
incorporació d’un volum important de generació “no gestionable” i/o distribuïda a la operació del sistema
elèctric. Aquestes dificultats plantegen una sèrie de barreres tècniques per la connexió a xarxa de la
generació renovable més enllà del nivell testimonial. És evident que cal aprendre a gestionar aquestes
dificultats tècniques per poder establir de forma coherent uns objectius ambiciosos i a l’hora tècnicament
viables de promoció renovable. En tercer lloc, la proliferació de normes i tràmits, la ineficiència del procés de
tramitació i la falta d’homogeneïtat i poca transparència en les resolucions administratives representen una
forta barrera per l’entrada de nova capacitat al sistema, sobretot per als petits productors. Segons la APPA,
fins a setanta normes diferents poden afectar al promotor de règim especial i quaranta tràmits diferents ha
de seguir entre les administracions locals, regionals i central, amb una important confusió en matèria de
competències. En conseqüència, el procés de tramitació incompleix els terminis preestablerts i l’acumulació
de noves sol·licituds va agreujant la situació fent que cada cop sigui més difícil aconseguir autoritzacions
administratives per la posterior connexió a xarxa. Finalment, encara no s’ha avançat gaire en els temes de
comercialització verda, certificació d’origen d’electricitat i informació al consumidor, tot i que des d’algunes
associacions s’ha intentat donar alguns passos en aquest sentit

Els compromisos ambientals de la UE han consolidat les fonts de generació renovable, especialment
d’aquelles intermitents,
no gestionables i difícilment predictibles –eòlica i solar–. Aquest augment de la capacitat de generació
renovable
s’espera que continuï els propers anys i que arribi a assolir a Europa el 50% de la generació elèctrica el
2030.

L’escenari que planteja la política energètica europea és un model energètic dominat per les
energies renovables més del 65% el 2050.
El debat se centra en com s’ha de dissenyar el mercat elèctric davant d’aquest nou escenari perquè el
preu garanteixi els senyals adequats a la inversió a llarg termini i no es posin en risc la garantia de
subministrament i el mateix objectiu d’augment de l’energia renovable.

Una de les actuacions més destacades de la política energètica recent ha estat el foment de la
generació elèctrica a partir de fonts d’energia renovable. Aquest marc regulador favorable
i el desenvolupament tecnològic han impulsat un important creixement d’aquestes energies, situació
que comporta una caiguda del preu del mercat diari (spot), una volatilitat més
gran i un canvi en la composició de les tecnologies casades en quedar les convencionals desplaçades.
Tot i que en un marc de política d’incentius les energies renovables casen sense haver de recuperar els
costos variables, la desaparició dels subsidis no elimina els problemes de disseny de mercat. Atès que
els costos variables fixen el preu en el mercat diari, els preus de casament no permetrien la
recuperació dels costos a llarg termini ni a les tecnologies convencionals
ni tampoc a les renovables, encara que tota l’oferta entrés en condicions competitives, ja que els
costos variables de les renovables són molt reduïts. Tot això ha provocat un ampli
debat sobre l’impacte dels incentius i el perfeccionament del disseny del mercat.
Ens em de centrar exclusivament en el funcionament del mercat majorista (no en els preus del mercat
minorista). Es pretén presentar de forma concreta el problema que genera
CIFO Sabadell

una alta penetració de renovables en el mercat diari liberalitzat i les implicacions d’aquest problema
sobre la seguretat de subministrament i la viabilitat econòmica de totes les tecnologies,
inclosa la generació renovable.

En aquest moment degut a la guerra de Rúsia amb Ucraïna, els preus de l’electricitat estant
sobrevalorats.

Com Afecta la Guerra Entre Rússia i Ucraïna al Preu de la Llum i el Gas?

Des que el passat 24 de febrer de 2022 comencés la guerra a causa de la invasió de Rússia a Ucraïna, el
mercat energètic europeu ha començat a notar els seus efectes. Com afecta al preu de la llum i del gas
la invasió de Rússia a Ucraïna?

Des de l'inici de la guerra, el preu de la llum està aconseguint màxims històrics situant-se fins a 5
vegades per damunt que els mesos anteriors. Això es deu al fet que Rússia és un dels principals països
exportadors de gas a Europa.

Les sancions econòmiques imposades per la comunitat internacional a Moscou passen per reduir la
seva dependència del gas i el petroli rus. Això provoca que el preu de l'electricitat pugi en el mercat
majorista.

A Espanya, al voltant del 40% del gas que comprem procedeix d'Algèria, mentre que el gas rus suposa
al voltant del 10%. Així i tot, el preu s'estableix per les normes del mercat internacional.

El gas s'empra per a produir electricitat com a matèria primera per a les centrals de cicle combinat, la
qual cosa afecta directament la generació d'electricitat a Espanya. A causa del sistema marginalista de
fixació de preus, en el qual la tecnologia més cara marca el preu de les altres, aquestes centrals
marquen el preu de mercat elèctric en la majoria de les hores.

Per aquesta raó, la pujada del preu del gas i l'augment del valor dels drets d'emissió de CO2 afecten el
preu de la llum.

MIRAR: https://www.youtube.com/watch?v=e5MGn_cnN4k

Espanya és un país que té una baixa producció de gas natural propi. Depèn de les importacions de
països com Algèria o Rússia, que suposen al voltant del 40% i 10% respectivament. Malgrat això, la
guerra d'Ucraïna està encarint el preu de l'electricitat com també ho està fent amb la gasolina i uns
certs aliments.

Com a conseqüència, la despesa en els subministraments de les famílies i empreses espanyoles està
augmentant. Només al març de 2022, l'IPC ha crescut un 9,8% respecte a l'any anterior i 2,2 punts per
sobre de febrer. Un senyal que la cistella de la compra i els serveis s'estan encarint.
CIFO Sabadell

Principals mesures del Govern per a reduir el preu de la llum en 2022.

El Govern ha aprovat un paquet de mesures publicades en el Boletín Oficial del Estado (BOE) el 30 de
març de 2022. Concretament, en el Reial decret llei 6/2022.

D'acord amb aquest el Reial decret, a partir del 31 de març de 2022 entren en vigor els següents canvis
en el preu de la llum:

Descompte dels càrrecs elèctrics: els nous càrrecs aprovats seran aplicables durant tot l'any 2022,
rebaixant així l'import de la teva factura.
Pròrroga de la reducció de l'Impost Elèctric: es prorroga la rebaixa de l'Impost Elèctric al 0,5% fins al
pròxim 30 de juny de 2022.
Pròrroga de la reducció de l'IVA: es continuarà aplicant un tipus reduït de l'IVA, que ja va baixar del
21% al 10% per a potències inferiors a 10kw. Aquest tipus reduït s'aplicarà també fins al pròxim 30 de
juny de 2022.
Reforma del Bo Social: el descompte del 25% per a consumidors vulnerables acollits a una tarifa PVPC
del mercat regulat es manté, però sofreix unes petites modificacions.
El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de mesures de sostenibilitat econòmica, que
inclou un Pla de Xoc d'Estalvi i Gestió Energètica en Climatització per a reduir el consum d'energia en
edificis administratius, recintes públics i comerços i facilitar el compliment dels compromisos europeus
derivats del conflicte a Ucraïna, segons ha explicat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició
Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.

La refrigeració d'aquests edificis no es podrà posar per sota dels 27 graus centígrads ni la calefacció per
sobre dels 19. Les portes d'accés als locals tindran tancaments automàtics i les llums dels aparadors
s'apagaran a les 10 de la nit. A més, els immobles hauran de fer una revisió extraordinària de les seves
calderes i instal·lacions tèrmiques abans del 31 de desembre de 2022, si l'última la van fer abans de l'1
de gener de 2021.

La norma també inclou mesures per a substituir els combustibles fòssils per renovables. Amb aquest
objectiu, s'agilitaran les tramitacions de les xarxes i infraestructures elèctriques, es facilitarà la injecció
de gasos renovables en la xarxa de gasoductes i es potenciarà l'emmagatzematge i l'autoconsum. "No
ens podem permetre el luxe de perdre un sol quilowatt-hora", ha afirmat Teresa Ribera.

Evolució de la demanda energètica. Tarifes elèctriques. Hores vall - hores pic

COMPARATIVA DE COMPANYIES:

MIRAR: https://comparador.selectra.es/comparacion-electricidad-gas

Tarifes Horàries Llum: coneix la discriminació horària

Què influeix en el cost de l'energia que consumeixes? En aquest contingut aprendràs amb tot detall què són
les tarifes horàries de la llum i com funciona la discriminació horària.

Hi ha vàries companyies elèctriques a Espanya, nosaltres estudiarem les tarifes d’ENDESA:

CIFO Sabadell

Estudi de les tarifes elèctriques d’ENDESA.

La companyia ofereix vàries tarifes als seus clients:

Tarifes One i Tarifes Tempo

Tarifes One

1.- One llum és la tarifa amb la qual la llum sempre et costarà el mateix. Vols deixar de preocupar-te pel
preu de la llum?

La tarifa de llum One Llum et garanteix que la llum et sortirà barata. És per a qui fa servir l’electricitat
de manera estable al llarg del dia. O per a qui no es vol preocupar de a quina hora gasta més.

Amb One Llum, l'hora no importa perquè fer servir els teus electrodomèstics et costa el mateix en
qualsevol moment del dia o de la nit. Una rentadora posada de matinada et suposarà la mateixa
despesa que si la poses al migdia. No estaràs limitat per cap horari.

En lloc d'una tarifa de discriminació horària, One Llum és una tarifa en la qual el kWh té un preu fix i
estable. És per a qui es vol despreocupar i pensar només en una factura de la llum barata.

Fàcil, ràpid i senzill: tots els kWh que consumeixis costaran el mateix i costaran poc. En la factura
multiplicarem els kWh que has consumit pel preu competitiu de One Llum. I ja està, sense més
complicacions.

En ser una tarifa 100 % en línia, ho faràs tot per Internet, des de la contractació fins a totes les
gestions, de manera que aconseguiràs preus molt més baixos que els de les tarifes de la llum
tradicionals.

Tarifes One

2.- Tarifa One Llum Nocturna

La tarifa de llum nocturna One Nocturna et garanteix que la llum que consumeixis et sortirà més
barata si ho fas de 22:00 a 12:00 hores (horari d’hivern) o de 23:00 a 13:00 hores (horari d’estiu).
CIFO Sabadell

Estalviaràs més que amb altres tarifes semblants del mercat, ja que cada dia gaudiràs de 14 hores a un
preu molt barat i podràs aprofitar-les per fer tasques (com ara posar rentadores, cuinar al forn, etc.).

En ser una tarifa 100 % en línia, ho faràs tot per Internet, des de la contractació fins a totes les
gestions, de manera que aconseguiràs preus molt més baixos que els de les tarifes de la llum
tradicionals.

Si vols que els teus gastos del dia a dia t'ajudin a estalviar en la factura de la llum, la tarifa One Llum
Nocturna et convé. Es tracta d'una tarifa amb discriminació horària pensada per a qui pugui realitzar la
major part del seu consum elèctric a les hores nocturnes i al matí.

La tarifa One Llum Nocturna fomenta l'eficiència energètica tot recordant-te que cada vegada que fas
servir un electrodomèstic gastes una energia que pot resultar més o menys barata segons les
circumstàncies. Comprenent de quina manera estàs consumint energia, de manera natural intentaràs
consumir menys per així ser més responsable amb el medi ambient.

Tarifa One Llum Nocturna per potències inferiors a 10 KW.

Tarifa One Llum Nocturna per potència entre 10 i 15 KW.

Tarifes Tempo

Vols adaptar la teva tarifa a les hores que prefereixes? Tempo et dona l'oportunitat d'acomodar la teva tarifa
als hàbits i als horaris preferits.

Es contracta 100 % en línia i rep la teva tarifa de llum, amb l'avantatge de pagar menys per les hores en les
quals més energia consumeixes.

Tempo Happy 2 Hores: dues hores de llum de franc

CIFO Sabadell

Si ets una persona organitzada, aquesta és la tarifa que s'ajusta a les teves rutines diàries. Podràs gaudir
cada dia de dues hores gratis seguides, les que tu triïs, en què no pagaràs res per la llum que consumeixis.

Tempo Happy 50 Hores de llum de franc

Si no tens clar quan gastes més electricitat però vols estalviar en la teva factura, et donem gratis les 50 hores
en què més consumeixes.

Tempo Verda Supervall: energia verda a la teva llar

Una tarifa de llum respectuosa amb el medi ambient: energia verda d'origen 100% renovable. Indicada per
recarregar el teu cotxe elèctric a la nit, durant les hores més barates.

Tempo Verda Supervall per contractes menors de 10 KW.

Tempo Verda Supervall per contractes ente 10 i 15 KW.

CIFO Sabadell

Tarifa Tempo

Tempo Happy Dia, la teva tarifa personalitzada

Si gastes més electricitat un dia concret a la setmana, el consum d'aquest dia et sortirà gratis. Pots
triar el dia de la setmana que prefereixis i no pagaràs res per la llum que consumeixis

Si necessites més de 10 Kw de potència:

Què és la discriminació horària?

La discriminació horària no és més que una distinció entre franges de facturació de les teves hores de
consum de llum, en què hi ha una diferenciació de preu depenent de l'hora.

És a dir, que el preu depèn de l'hora que consumeixis la teva energia. Aquestes dues franges horàries reben
el nom de "punta i vall".
CIFO Sabadell

Com es fixen, els preus de l'energia?

A Espanya hi ha un mercat majorista d'energia, el denominat "pool". Cada dia les companyies que
generen energia (les propietàries de les centrals) fan servir aquest mercat per vendre l'energia a les
empreses comercialitzadores.
L'operador independent del mercat elèctric (OMIE) s'encarrega de regular el mercat per encaixar les
ofertes més cares, les més barates i el preu de l'última oferta. Gràcies a aquest procés, es fixa el preu
del kWh per a cada hora del dia. Aquest és el preu al qual les companyies generadores venen l'energia
a les comercialitzadores.
Aquest preu només és vàlid per a l'hora concreta que s'ha fixat i és el que s'anomena "preu
marginal". Tot aquest procés de fixació de preus es fa amb un dia d'antelació: és a dir, avui es fixen els
preus de l'energia que es compra demà.
Per què varien els preus? Aquests són alguns dels factors que influeixen en el preu del kWh:
• El preu d'oferta: és el preu pel qual les companyies generadores ofereixen l'energia al mercat
majorista. Si l'OMIE pren com a referència aquestes ofertes, aquests preus repercuteixen
directament en el preu final del kWh.
• El preu de compra: és el preu pel qual les companyies comercialitzadores adquireixen l'energia.
És el que li costa a la teva companyia elèctrica cada kWh que t'oferirà.
CIFO Sabadell

• La demanda dels consumidors: com més demanda, més puja el preu de l'energia. Per això,
durant els mesos més freds i els més càlids de l'any, quan més es fan servir calefaccions i aires
condicionats, és quan més sol pujar el preu de l'electricitat. Les empreses comercialitzadores es
veuen obligades a comprar més kWh per satisfer tota la demanda dels seus consumidors. Per
això, a l'hora de licitar pel preu del kWh, les companyies comercialitzadores tenen en compte la
previsió de demanda.
• El cost de producció de l'energia: hi ha energies més econòmiques, com la nuclear o la
hidràulica, i altres de més cares, com la tèrmica i la gasística, que depenen enormement de les
fluctuacions de preu de les matèries primeres. El cost de les energies renovables, com l'eòlica o
la termosolar, també és molt variable, i a continuació veurem per què.
• La meteorologia: els fenòmens meteorològics condicionen la quantitat d'energia que es
produeix. Quan no hi ha vent, els aerogeneradors no produeixen energia. Quan no hi ha sol, els
panells solars no produeixen energia. Quan hi ha sequera, les centrals hidroelèctriques no
produeixen energia. En produir-se menys energia, hi ha menys quantitat de kWh al mercat
majorista... i aquesta escassetat fa pujar els preus.

I el preu final que paguem els consumidors?

El preu final que paguem a la factura depèn de la comercialitzadora. No obstant això, cal tenir en
compte que a la factura no s'hi inclou només el que li va costar a la comercialitzadora comprar
l'energia. També s'hi inclouen taxes i impostos, a més dels peatges que cobren les companyies
distribuïdores per fer arribar l'energia des de les centrals de generació fins a casa nostra.

Al preu que paguem a la factura també s'hi inclou el lloguer dels comptadors i, finalment, el benefici
per a la companyia comercialitzadora a canvi de gestionar les factures i els contractes, i de
proporcionar atenció al client.

Distribuïdora i comercialitzadora elèctrica: què fa cadascuna?

L'empresa a la qual cridar quan hi ha una avaria elèctrica al teu barri no és la mateixa que t'envia les
factures.

Què és una comercialitzadora, què és una distribuïdora.

Saps que l'energia es genera en centrals de diferents tipus. Saps que arriba a casa teva a través de la
xarxa elèctrica.

Què fa la distribuïdora?
CIFO Sabadell

La companyia distribuïdora és la responsable que l'energia arribi correctament fins a casa teva. No pots
triar quina és la teva, ja que et correspon una o una altra segons la zona on vius.

Tot i que amb matisos, especialment a les zones limítrofes, en línies generals les companyies
distribuïdores d'electricitat s’encarreguen dels territoris següents:

• e-distribución: Catalunya, Aragó, Andalusia, Balears, Canàries i la província de Badajoz.

• i-DE: País Basc, Navarra, La Rioja, Castella i Lleó tret de la província de Segòvia i l'oest de la
província de Lleó, Madrid llevat del sud de la Comunitat, la província de Càceres, oest de la
província de Toledo, nord de la província de Guadalajara, Comunitat Valenciana i Múrcia.

• UFD: Galícia, oest de la província de Lleó, província de Segòvia, sud de la Comunitat de Madrid,
província de Ciutat Reial, província de Conca, la major part de la província de Toledo i el sud de
la província de Guadalajara.

• E-REDES: Astúries.

• Viesgo Distribución: Cantàbria i algunes zones del sud i l'oest d'Astúries.

Per què ens importa saber quina és la nostra empresa distribuïdora?

• Perquè s'ocuparà d'arreglar les avaries que afectin al teu subministrament d'energia.

• Perquè el comptador és de la seva propietat. La distribuïdora és la que s'encarrega d'enviar les

lectures de consum a la comercialitzadora, reparar avaries al comptador i ha sigut l’empresa
encarregada d’instal·lar els nous comptadors digitals.

“El teu contracte com a consumidor final no és amb la distribuïdora sinó amb la comercialitzadora.”
CIFO Sabadell

Què fa la comercialitzadora?

La companyia comercialitzadora no és responsable de que el subministrament d'energia arribi a casa

teva. Es dedica a oferir-te diferents tarifes, enviar-te les factures, assessorar-te perquè aconsegueixis
estalviar i respondre a tots els teus dubtes i consultes.

Ets lliure de triar la teva comercialitzadora i pots canviar sempre que vulguis.

Per què ens importa saber la seva funció?

• Perquè la teva tarifa depèn de la teva comercialitzadora i el que pagues a la teva factura depèn
de la teva tarifa.

• Perquè la clau és trobar una tarifa que s'adapti al teu perfil de consum, i la comercialitzadora és
qui millor pot aconsellar-te.

Tingues en compte que en la comercialització d'energia existeixen dos mercats diferents: el lliure i el
regulat.

Al mercat lliure existeix una enorme varietat de companyies i de tarifes.

Al mercat regulat només existeixen algunes companyies comercialitzadores i una única tarifa,
la PVPC (amb o sense discriminació horària):

Com saber si estàs al mercat lliure o al mercat regulat.

“En cas d’avaria en el subministrament s’ha de trucar a la distribuïdora. Per dubtes amb la teva factura,
tarifa o contracte, a la comercialitzadora.”
CIFO Sabadell

Liberalització i flexibilització del mercat elèctric

Els 2 mercats elèctrics: el lliure i el regulat

Poca gent sap respondre a aquesta pregunta: "tens la llum al mercat lliure o al regulat? " Poca gent sap
que a Espanya hi ha dues grans maneres de contractar l'electricitat. La diferència entre les dues és
important: el que canvia és el preu que pagaràs per l'energia que consumeixis.

Prems l'interruptor i s'encén la llum. Darrere d'aquesta "màgia" hi ha tot tipus de centrals que generen
energia i diverses companyies elèctriques que la venen al consumidor final i li envien les factures.

Precisament la teva factura té la resposta a aquesta pregunta tan important: estàs al mercat lliure o al
mercat regulat?

Aquesta diferència t'importa perquè el que canvia és el que pagaràs per l'electricitat que gastis. I
perquè ets absolutament lliure de triar en quin dels dos vols estar.

Actualment la meitat de les llars d'Espanya (uns 13 milions) estan al mercat lliure, i l'altra meitat, al
regulat. Però el món lliure no para de créixer i en els últims mesos ha superat al regulat.

Estic en el mercat lliure o en el mercat regulat?

Primer de tot: a quin mercat estàs tu? Si no ho saps, és fàcil esbrinar-ho. Només has d'agafar la teva
factura i mirar l'encapçalament.

En el cas que tinguis contractada la electricitat a Endesa:

Si a la teva factura hi posa Endesa Energia S.A. Unipersonal ets del mercat lliure.

Però per què hi ha dos mercats diferents?

En el passat tot el mercat elèctric estava regulat i els preus els fixava el Govern de torn.
CIFO Sabadell

A partir de 1997 va començar un llarg procés de liberalització que tenia com a data clau l'any 2009.

Des de llavors els consumidors són lliures de triar a qui volen pagar la seva factura, i poden triar entre
les gairebé 100 comercialitzadores que hi ha actualment.

Però la liberalització no s'ha completat i el mercat regulat encara existeix.

Dels 3 components que té una factura, ambdós mercats en comparteixen 2:

• Els peatges d'accés: els fixa el Govern i serveixen per pagar el que costa mantenir la xarxa
elèctrica i fer arribar l'energia fins a casa teva.

• Els impostos: Impost especial sobre l'electricitat i IVA.

• El que diferencia i separa els dos mercats és el preu que es cobra per produir electricitat.

PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidor). Mercat regulat

La tarifa regulada pel Ministeri s’anomena PVPC (Preu Voluntari al Petit Consumidor).

El principal avantatge i al seu torn l’inconvenient més important és que canvia cada dia i cada
hora. Per tant, en funció del que dicta el mercat de l'electricitat, el seu preu varia. Per
exemple, l'electricitat és més cara a l'hivern i a l'estiu, ja que hi ha més demanda energètica per l'ús
de la calefacció i l’aire condicionat. D'altra banda, és més barata a la primavera i la tardor, quan les
temperatures són més estables.

El preu també es veu afectat per les tendències (a l'alça o a la baixa) que es puguin produir en el
mercat de l'electricitat motivades per qualsevol factor extern.

D'altra banda, com que a cada consum se li aplica el preu a aquella hora concreta, cada consumidor, en
funció de les seves hores de consum i els seus hàbits, obtindrà un preu diferent, de manera que les
fluctuacions en el preu fan pràcticament impossible saber quin import pagarem pel nostre consum
diari.

La tarifa regulada PVPC és comercialitzada només per algunes comercialitzadores. A més, el seu
nombre és limitat i no poden vendre l'energia en el mercat lliure, ni permeten que contractis altres
serveis.

No té permanència, és compatible amb la tarifa de discriminació horària i només es pot contractar si

tens menys de 10 kWh de potència.
CIFO Sabadell

Tarifes del mercat lliure

Les tarifes del mercat lliure tenen l'avantatge principal que, com el seu nom indica, s'estableixen de
manera lliure. Per tant, s’hi poden aplicar descomptes, combinar subministraments (llum + gas) i
solen ser molt més estables de cara al consumidor.

Això permet que sàpigues per endavant el que pagaràs i que, de vegades, la llum et surti fins i tot més
barata que si tinguessis contractada una tarifa en el mercat regulat. Com que hi ha llibertat de
tarifes, pots obtenir un gran preu si t'adaptes al tipus de consum que et surt més barat segons la teva
tarifa i, a més, si canvies d’estil de vida, sempre podràs trobar una tarifa que s’hi adapti.

D'altra banda, la part negativa pot ser que s'exigeix al consumidor més atenció a l'hora de
contractar la seva tarifa (ja que cadascuna s'adapta a un tipus determinat de consum) i, a més, les
tarifes es revisen al llarg del temps.

Es pot canviar d'un mercat a un altre?

Per descomptat. La liberalització consisteix precisament en això, en què puguis triar. El mercat lliure té
les portes obertes per a qui vulgui abandonar la tarifa PVPC. Els que ja estan al mercat lliure poden
anar-se'n al regulat, però només si la seva potència no supera els 10 kW.

Tots els consumidors poden canviar-se al mercat lliure quan vulguin.

Nous usos finals de l'energia i la seva relació amb el nou model

Estem davant d’una crisi sistèmica (de recursos, d’energia, ambiental) que incideix en tots els aspectes
de la nostra vida; per tant, és el marc bàsic que ha de presidir les solucions.
En aquesta crisi, hi ha perills però també hi ha oportunitats per a les empreses. Convé adoptar una
actitud proactiva més enllà de la rendibilitat immediata i de les subvencions.
En les activitats humanes, l’energia recorre dues etapes: sistema energètic (de l’energia primària a
l’energia útil); usos de l’energia (de l’energia útil fins a obtenir els beneficis per als humans, béns i els
serveis).

Canvis en el nou paradigma energètic D’ENERGIES D’ESTOC A ENERGIES DE FLUX.

Els combustibles fòssils i l’urani són finits i contaminants però, pel fet de ser energies d’alta densitat
d’estoc, han permès configurar els assentaments i les activitats humanes independentment de
condicionants de lloc i de temps. Les energies renovables són infinites (a l’escala de temps humana) i
no contaminants, però pel fet de ser energies distribuïdes i de flux introdueixen importants
condicionaments territorials i de temps.
CIFO Sabadell

Dues noves estratègies:

A) Adaptar (en el possible) les activitats humanes als llocs i als temps de generació de l’energia. Per
exemple: amb canvis d’horaris; aprofitant l’energia de l’estiu; adaptant els processos als recursos
propers.

B) Desenvolupar sistemes d’acumulació tèrmica i elèctrica. Aquest aspecte ens acosta a la situació
actual, però té uns sobrecostos importants respecte a l’ús de l’energia en-línia.

HEM DE RESPECTAR ELS RITMES I ELS ESPAIS DE LA NATURALESA .

El nou context de crisi dels recursos fòssils (regal irrepetible de la naturalesa) ens posa al davant de la
necessitat de respectar els seus temps i els seus llocs:

La naturalesa té els seus RITMES: dia/nit, estiu/hivern, pluja/sol/vent, boira, temps de

creixement/temps de maduració/fi de vida.

La naturalesa té els seus ESPAIS: terres per conrear, llocs amb aigua, indrets assolellats, zones de
mines, mars amb pesca; i altres, no adequats. Hem de REAPRENDRE a aprofitar els recursos EN EL
MOMENT (activitats ENLÍNIA) i EN EL LLOC (activitats KM0). Els nous comportaments i la nova
organització social hauran d’evitar en el possible l’ACUMULACIÓ i el TRANSPORT.

ENERGIA ELÈCTRICA I ENERGIA TÈRMICA

En el nou paradigma energètic, els combustibles disminueixen (fòssils, urani) i la generació elèctrica
creix (fotovoltaica, eòlica). Tanmateix, els usos tèrmics continuen essent importants, i majoritaris en
molts dels sectors industrials. Eficiència. La captació d’energia tèrmica a baixa i mitja temperatura (fins
a 60ºC amb col·lectors plans; fins a 200/300ºC amb col·lectors concentradors) té rendiments més
elevats en superfície que la captació d’energia elèctrica a través de turbines eòliques o plaques
fotovoltaica. Per tant, captar energia tèrmica a baixa i mitja temperatura pot ser una forma eficaç de
gestionar l’energia; a més, l’energia tèrmica permet una certa acumulació. Sistemes híbrids.

Convé ser flexibles en l’aplicació especialment en les primeres etapes de la transició energètica:

a) Un sistema de captador solar i cremador permet aprofitar l’energia solar quan n’hi ha suficient, però
dóna una sortida quan no n’hi ha.

b) Altres sistemes poden dividir el salt tèrmic en dues etapes: el Sol escalfa fins a certa temperatura i el
cremador fa la resta. En els dos casos, els estalvis poden ser importants.

ENERGIA, MATERIALS I ECONOMIA CIRCULAR

El procés de fabricació de productes es pot agrupar en dues grans etapes:

CIFO Sabadell

1) L’obtenció dels materials (metalls, ceràmiques, polímers, vidre, paper); 2) La conformació de

components i el muntatge. Diverses anàlisis de cicles de vida (ACV) indiquen que l’energia invertida en
els materials sol ser la part determinant.

Exemples:

Automòbil: La fabricació d’un automòbil mitjà requereix uns 100 GJ d’energia (27.800 kWh, o 3.100
litres de gasolina, uns 50.000 km); d’aquesta, aproximadament el 80 % s’usa per obtenir els materials
(acer, alumini, plàstics, cautxús, vidre) i el 20 % per la construcció pròpiament dita.

Habitatge mitjà: La seva construcció en un país desenvolupat requereix uns 500 GJ (uns 5 cops més
que l’automòbil) i, en aquest cas, també l’obtenció dels materials (ciment, ceràmica, ferro, alumini,
polímers, vidre) absorbeixen més de les 3/4 parts dels requeriments globals d’energia. Més extrem és
la fabricació del material electrònic que pot ser diverses vegades l’energia que consumirà en el
funcionament durant tota la seva vida.

La reutilització (per exemple, d’envasos de vidre) i el reciclatge (especialment dels metalls, paper i
plàstic) tenen una gran incidència energètica.

Energia i reciclatge: més enllà de l’escassedat i dels impactes ambientals, els materials, són dipositaris
de grans quantitats d’energia en la seva obtenció (energia grisa, incorporada o embotida). En canvi, el
reciclatge sol requerir menys energia (inferior al 20% en l’alumini; llençar una llauna d’alumini enlloc
de reciclar-la vol dir perdre l’energia que faria moure un autobús 400 metres).

La reutilització i el reciclatge, doncs, signifiquen estalvis energètics. Quan cal substituir? Cal ponderar
la tendència actual de forçar la substitució de productes per altres de menys consum, escurçant
artificialment les seves vides (amb efectes anàlegs a l’obsolescència programada), considerant tan sols
els consums energètics durant l’ús. L’energia invertida també compta, fet que és especialment
important en sistemes com els electrònics.

ENERGIA, MATERIALS I ECONOMIA CIRCULAR

L’economia circular posa l’èmfasi en la recuperació dels materials i el tancament dels cicles, imitant els
sistemes biològics. És un nou punt de vista que pot proporcionar millores i estalvis molt importants.
Enllaçar els processos de forma que els residus d’uns siguin les entrades dels altres.

Revisió dels processos.

En les diferents camps d’activitats s’entreveuen determinades tecnologies que seran claus per a la
transició vers un nou model energètic: algunes d’elles ja són madures i d’altres en diferents fases de
desenvolupament. En tot cas, la seva implantació massiva requerirà una important etapa
d’experimentació social: la constatació de la seva acceptació per part de la població, i ajustos en
aspectes tècnics i en les formes d’ús. La universitat, les enginyeries i les consultories poden ser de gran
ajuda.
CIFO Sabadell

A partir d’experiències relacionades amb la implantació d’energies renovables en administracions i

empreses (especialment industrials), apareixen els següents criteris per transformar els processos
tecnològics en el camí de la transició vers un nou model energètic:

Criteri 1: Revisar, en primer lloc, els processos des del punt de vista de l’energia i els recursos utilitzats.
En la major part dels casos es detecten possibilitats de millores substancials.

Criteri 2: Establir sinèrgies entre sortides i les entrades dels diferents processos en el si de les pròpies
organitzacions o del seu entorn (per exemple, en el marc dels polígons industrial) i fomentar
l’economia circular. En especial, cal estudiar les possibilitats de reutilització i de reciclatge.

Criteri 3: Destinar preferentment l’energia renovable obtinguda per autogeneració a alimentar els
processos de la pròpia organització o de l’entorn. A més d’estalvis econòmics, té efectes molt positius
en l’aprenentatge sobre eficiència i l’eficàcia.

Criteri 4: Convé plantejar els itineraris energètics més curts possibles (captació d’energia tèrmica per
als usos tèrmics i d’energia elèctrica per a usos elèctrics), i procurar adaptar la temporalitat de les
activitats a la disponibilitat de les energies renovables.

Criteri 5: La captació solar tèrmica és molt més eficient (de 50 a 70 % de l’energia radiant incident) que
la fotovoltaica (avui dia, de l’ordre de 15 %). Cal prioritzar la captació tèrmica en els múltiples
processos que requereixen energia tèrmica de baixa o mitja temperatura.

Criteri 6: Durant el període de transició energètica caldrà crear, en el possible, sistemes en què
l’alimentació amb energies renovables sigui compatible amb l’ús d’energies no renovables tradicionals
que puguin actuar com a complementàries. L’actual crisi energètica i ambiental condiciona i
condicionarà tots els aspectes de la vida humana en el futur (i, per tant, també de les empreses). No és
una opció la transició energètica, sinó com l’abordem.

Catalunya té una situació especialment crítica en relació a la crisi energètica i ambiental. Qualsevol
projecte de país l’ha de prendre en consideració com un dels seus pilars bàsics.

La crisi energètica i ambiental condueix a un canvi de paradigma que posa en un primer pla la resolució
de les necessitats bàsiques de la ciutadania.

En aquest canvi les empreses tenen riscs però també grans oportunitats. Cal explorar-les i aprofitar-les,
independentment de les ajudes i subvencions. Impliquen fonamentalment un canvi d’objectius i de
mentalitat.

Alguns dels punts claus del canvi de paradigma són la revisió de processos, la seva adaptació als
recursos propers (entre ells les fonts d’energia renovables) i l’economia circular.

Les empreses han d’incorporar els anteriors principis en els productes que fabriquen i en els serveis
que presten.
CIFO Sabadell

MÒDUL Nº 2 DEFINICIÓ DE XARXA INTEL·LIGENT / SMART GRID.

- Característiques de la xarxa elèctrica del futur (Autogestió, automatització, resiliència, local, amb
capacitat d'emmagatzematge i generació renovable)

- Tecnologies emprades en les xarxes intel·ligents i el seu ús

- Equips i sistemes que componen la xarxa intel·ligent: control actiu, sistemes de protecció,
electrònica de potència, sensors i sistemes de mesura

- Xarxes de comunicació àmpliament distribuïdes

- Sistema de transport i distribució

- Sistemes d'emmagatzematge de l'energia i el seu ús

- Autoconsum, Cel·les i Plantes de Generació Virtuals (VPP)

En general, s’anomena ciutat intel·ligent a la ciutat que, mitjançant l’ús de la tecnologia, proporciona
serveis tradicionals i resol qüestions urbanes.

Una ciutat intel·ligent és la que, entre altres coses, facilita la mobilitat, millora els serveis socials, és
sostenible i dóna veu als ciutadans. Així doncs, encara que el concepte sembli molt nou, podria
considerar-se que les ciutats romanes ja eren ciutats intel·ligents, perquè utilitzaven la tecnologia per
facilitar la vida dels ciutadans que hi habitaven: disposaven d’aqüeductes i sistemes d’evacuació
d’aigües residuals, per exemple.

Els objectius principals d’una ciutat intel·ligent són millorar l’eficiència de les seves polítiques, reduir al
màxim els residus i molèsties, fomentar la qualitat social i econòmica i maximitzar la inclusió social.

Les smarts cities o ciutats intel·ligents són una primera implementació de la futura ‘Internet de les
coses’, un concepte que implica que tant persones com objectes puguin connectar-se a la xarxa en
qualsevol moment i lloc. Es tracta de captar, transportar i reaccionar de forma sofisticada a través de
sistemes intel·ligents. Per aconseguir-ho, múltiples sensors són capaços de captar i proporcionar una
gran informació. Milions de dispositius es connecten a través de diferents xarxes de comunicació a
centres de monitoratge que permeten l’anàlisi i la gestió de dades i faciliten la presa de decisions i la
prestació de serveis als ciutadans.
CIFO Sabadell

Tecnologies emprades en les xarxes intel·ligents i el seu ús

LES SOLUCIONS TECNOLÒGIQUES DE WISEGRID S’ENVASARAN EN FORMA DE 9 PRODUCTES /

RESULTATS DIFERENTS:

WG IOP

WG IOP

Plataforma Inter operable WiseGRID

Plataforma TIC escalable, segura i oberta, amb interfícies Inter operables, per a un seguiment en temps
real i un control descentralitzat per donar suport a un funcionament eficaç de la xarxa
energètica. L'objectiu de la plataforma és gestionar i processar el flux de dades heterogeni i massiu
procedent de la infraestructura energètica distribuïda desplegada. Aquesta plataforma permetrà nous
serveis i reduirà els costos de les TIC per als consumidors i els jugadors més petits, alhora que facilitarà
la interoperabilitat entre xarxes i entitats. Per tal d’augmentar l’adopció i accelerar el desplegament,
aquesta plataforma tindrà interfícies obertes als estàndards energètics, IoT i Smart City pertinents.

WG COCKPIT

WG COCKPIT

Una micro sala de control

Cabina per a operadors DSO o microreixetes per tal de controlar, gestionar i controlar la seva pròpia
xarxa, millorant la flexibilitat, l'estabilitat i la seguretat de la seva xarxa, tenint en compte una quota
creixent de recursos renovables distribuïts. Mitjançant la cabina, el DSO serà capaç de detectar falles,
autoprotegir-se i reconfigurar-se de manera robusta per restaurar el sistema d’alimentació sense la
intervenció d’una intel·ligència central (autocuració). La cabina de WiseGRID donarà suport als DSO
CIFO Sabadell

mitjançant la supervisió, el suport a la presa de decisions, el control i el funcionament optimitzat que

permetrà la integració de recursos energètics heterogenis i distribuïts a la xarxa.

WISECOOP

WISECOOP

Sol·licitud per a minoristes d’energia, agregadors, comunitats locals i cooperatives de consumidors i

prosumidors

Sol·licitud per a minoristes, agregadors, comunitats locals i cooperatives de consumidors i prosumidors

(i altres empreses intermediàries) d’energia per ajudar les empreses nacionals i petites, els
consumidors i els prosumidors a aconseguir millors ofertes energètiques alhora que els allunyen dels
procediments administratius i de les feixugues investigacions. Mitjançant l’agregació i la cooperació
entre ciutadans, s’oferiran millors serveis i preus als consumidors finals / prosumidors. Això inclou
models d’agregació com el VPP, on l’agregador d’energia (o un altre producte intermedi) reuneix una
cartera de generadors més petits i els opera com a recurs unificat i flexible al mercat energètic o ven la
seva energia com a reserva del sistema.

WISECORP

WISECORP

Aplicació corporativa

Aplicació corporativa per a empreses, indústries, ESCOs i consumidors i prosumidors d’instal·lacions

públiques per convertir-se en actors energètics actius i més intel·ligents donant-los més potència i
protecció i reduint la seva factura energètica, donant suport a l’autoconsum mitjançant dades en
temps real procedents de tota la seva energia dispositius i sistemes i mitjançant esquemes de resposta
CIFO Sabadell

a la demanda i optimització de càrrega. Hi haurà versions especialitzades segons el tipus d’usuari final:
ports, aeroports, trens, enllumenat públic, edificis públics i oficines, gestió de l’aigua, indústries, etc.
Les funcionalitats que ofereix aquesta aplicació es poden utilitzar i gestionar directament mitjançant
l’energia gerent a càrrec de cada organització / instal·lació o mitjançant una ESCO.

WISEHOME

WISEHOME

Sol·licitud per a consumidors nacionals i prosumidors individuals de convertir-se en actors energètics

actius

Sol·licitud per a consumidors nacionals i prosumidors individuals de convertir-se en actors energètics

actius. A grans trets, una versió adaptada de WiseCORP. Algunes de les funcionalitats que ofereix l’eina
són: monitorització en temps real de consum i producció, participació en programes de resposta a la
demanda, alertes, consells i informació de preus per reduir la facturació, control remot dels dispositius
intel·ligents i sistemes d’energia distribuïda desplegats a casa, com ara panells fotovoltaics. , sistemes
d’emmagatzematge, punts de recàrrega EV, solucions d’energia per escalfar, etc.

WISEEVP

WISEEVP

Plataforma de vehicles elèctrics WiseGRID

Aquesta eina / plataforma serà utilitzada per empreses que comparteixen vehicles i gestors de flotes
de vehicles (com ara empreses de taxis), per tal d’optimitzar les activitats relacionades amb la càrrega i
la descàrrega intel·ligents dels vehicles elèctrics i reduir la facturació d’energia. Mitjançant aquesta
plataforma podran planificar i controlar el calendari de càrrega / descàrrega de tots els vehicles
CIFO Sabadell

elèctrics de la flota. La plataforma proporcionarà un perfil de càrrega de referència tenint en compte el

perfil de generació renovable, les tarifes i els requisits dels conductors del vehicle en
qüestió. S'inclourà la flota EV com a serveis d'emmagatzematge VPP i d'optimització de la càrrega
geogràfica, considerant la flota d'e-cars com una agregació de bateries en moviment.

WGFASTV2G

WGFASTV2G

Una estació de càrrega ràpida per a vehicles elèctrics

L’estació de càrrega V2G Fast EV farà possible l’ús de EV com a dispositius d’emmagatzematge
distribuït dinàmic, que alimentaran l’electricitat emmagatzemada a les bateries al sistema quan sigui
necessari (subministrament ràpid de V2G). Això pot ajudar a reduir els costos del sistema elèctric
proporcionant un mitjà rendible de proporcionar serveis de regulació, reserves de filatura i capacitat
d’afaitar màxima.

WGSTAAS / VPP

WGSTAAS / VPP

Emmagatzematge d’energia WiseGRID com a servei / centrals elèctriques virtuals

Aquesta eina farà operatiu un servei mitjançant el qual els consumidors / consumidors (ja siguin llars o
empreses) puguin oferir fàcilment al mercat (a través d’un tercer que opera el servei) la seva capacitat
d’emmagatzematge no utilitzada. Alternativament, un servei complementari permetrà als consumidors
/ prosumidors agregar fàcilment (de nou a través d’un tercer) la seva capacitat de generació d’energia
de recanvi i oferir-la al mercat en forma de VPP.

WG RESCO
CIFO Sabadell

WG RESCO

WiseGRID Companyia del Servei d'Energies Renovables

Aquesta eina permetrà subministrar energia als consumidors procedents de fonts d’energia
renovables, generalment FV, eòlica o microhidroelèctrica. WG RESCO farà possible que la llar o les
empreses ateses no siguin propietàries (i mantinguin, etc.) de l’equip de generació, que normalment
serà propietat, servei i explotació del propi RESCO. La comissió cobrada al consumidor inclou els costos
de reemplaçament de capital requerits i tots els costos d’explotació, manteniment i reparació més un
benefici per a l’organització operativa

Equips i sistemes que componen la xarxa intel·ligent: control actiu, sistemes de protecció,
electrònica de potència, sensors i sistemes de mesura

Els sensors de les smart cities

Els sistemes de les ciutats intel·ligents serveixen per a controlar la gestió dels serveis, però també
s'usen per a vigilància i seguretat
CIFO Sabadell

Els sensors de les 'smart cities' que en general estan pensats per a controlar la gestió de qüestions de
seguretat i vigilància, benestar, i facilitar la vida diària dels usuaris.

Exemples d'aquesta doble funció dels sensors a les ciutats intel·ligents són els fanals que són càmeres
de videovigilància fins i tot quan no emeten llum o els pals que emeten avisos policials restringits a
àrees concretes, avisos i denúncies enviades via telèfon mòbil… Tot depèn del programari que els
gestiona.

Sistemes de mesura:
La necessitat dels Comptadors Digitals. El comptador intel·ligent o “Smart Meter”, és l'element clau de
la Infraestructura de Mesura Avançada, AMI2 , relacionat actualment amb la mesura de l'electricitat i
el gas natural, però que en el futur pot estendre’s a l’aigua i les xarxes de calor de districte. Es col·loca
en el punt frontera del subministrament (és a dir entre el consumidor i la companyia) i recull tot el
consum d'energia en intervals de temps. Esdevenen així un element de comunicació bidireccional
entre el gestor de la xarxa i el consumidor, possibilitant la participació del consumidor en el mercat
elèctric, afavorint la penetració de la generació distribuïda, els sistemes d’emmagatzematge o el
CIFO Sabadell

vehicle elèctric, millors tarifes a partir del coneixement del perfil de consum històric, entre d’altres. Per
exemple, pot interactuar amb el consumidor notificant el consum o el preu instantani de l'electricitat
per adaptar el seu consum d'energia a diferents senyals de preus i consumir en períodes de preus més
baixos.

Classificació segons la potència:

A pesar que la micro-xarxa pugui estar composta per múltiples generadors, càrregues i unitats
d'emmagatzematge d'energia, es comporta bé com un generador controlat o bé com una càrrega
controlada des del punt de vista de la xarxa elèctrica general.
Una anàlisi per potències pot donar-nos una idea més visual d'aquests sistemes:

S’anomena micro-xarxa, a aquella instal·lació que no supera els 100 Kw de potència.

Xarxes de comunicació àmpliament distribuïdes:

Per a la implementació de Smart Grid és important considerar aspectes com la generació distribuïda i
la bidireccionalitat; ja que aquests aspectes fan la diferència entre una xarxa elèctrica tradicional i una
intel·ligent.
CIFO Sabadell

La generació distribuïda es refereix al rol actiu que tindrien els usuaris en les xarxes intel·ligents,
perquè en aquestes xarxes, ells serien capaces de proveir energia a altres usuaris, una característica
que no és possible en les xarxes d'energia tradicionals, on només una empresa és la distribuïdora dels
serveis elèctrics.

La bidereccionalidad es refereix a un flux de comunicació en tots dos sentits, és a dir, tant les
companyies de plantes d'energia poden enviar informació als usuaris finals, així com aquests últims
poden enviar informació a les companyies elèctriques. La informació que proporcionarien els usuaris
seria usada per les companyies per a permetre una operació més eficient de la xarxa i les necessitats
requerides per cada usuari.
Una aproximació visual dels canvis o les diferències esmentades anteriorment es pot observar en la
figura de sota, on les (a) és un sistema d'energia elèctrica tradicional, (b) és una xarxa Smart Grid.

Sistema de transport i distribució:

Els tipus de xarxes

La xarxa de transport es diferencia en tres tipus segons la tensió que suporta l’estesa elèctrica:
• Línies d’alta tensió (AT): són aquelles que transporten l’energia elèctrica a una tensió elèctrica
molt elevada - des de 400.000 fins a 30.000- a fi de reduir les inevitables pèrdues d’energia
associades al transport d’electricitat a llargues distàncies.
• Línies de mitja tensió (MT): línies que porten el corrent elèctric a una tensió d’entre els 30.000 i
els 1.000 volts.
CIFO Sabadell

• Línies de baixa tensió (BT): porten l’energia fins al punt de destinació per tal que pugui ser
utilitzada pel consumidor. La tensió és inferior als 1.000 volts, ja que els equips domèstics i
alguns d’industrials funcionen amb un voltatge d’uns 380 o 220 V.

El transport i la distribució d’energia elèctrica, així com el seu règim econòmic, són dues activitats
regulades pel Govern de l’estat. Les línies en alta tensió són administrades per la societat Red Eléctrica
Española (REE), que exerceix com a operador del sistema i gestor de la xarxa de transport. Les línies en
mitja i baixa tensió, en canvi, són propietat de cada companyia elèctrica distribuïdora, les quals tenen
com a activitat principal construir les instal·lacions de distribució destinades a facilitar l’energia en els
punts de consum, garantir el seu manteniment i gestionar-ne el funcionament. Per assegurar el principi
del lliure mercat, la llei garanteix que tots els comercialitzadors i els consumidors qualificats tindran
dret a accedir a totes aquestes xarxes de distribució.
Les xarxes de distribució han estat dissenyades perquè, quan hi hagi una interrupció sobtada del
subministrament d’energia en un punt qualsevol de la xarxa, sigui possible rebre energia procedent
d’un altre centre de producció. Com que la demanda elèctrica, a més, no és sempre homogènia –ja que
en determinats moments es concentra una demanda superior al normal-, aquests centres estan
preparats per donar resposta a increments excepcionals dels nivells de consum.

Sistema d’emmagatzematge de l’energia i el seu ús:

Tant en les transformacions de calor en energia mecànica o en les d’energia mecànica en electricitat, o
en les transformacions inverses, cal disposar d’una certa quantitat d’energia que es transforma en una
altra. L’electricitat és la forma d’energia universal, que es pot transformar amb facilitat en qualsevol
altra energia, però té un problema encara avui sense solucionar: no es pot emmagatzemar en
quantitats importants. Les piles i bateries són en realitat magatzems d’energia química que es
transformen en electricitat i només serveixen a petita escala.
Les tendències actuals d’utilització d’energies renovables, esperem que durin, posen de manifest
també el problema de l’emmagatzematge. El Sol i el vent no proporcionen energia de forma regular i
continuada i la seva utilització fa necessari disposar d’un magatzem d’energia o una energia alternativa
per assegurar el subministrament.

Diferents formes d’ emmagatzematge disponibles actualment:

Mecànics:
– Centrals hidroelèctriques reversibles o d’hidro-bombeig. L’energia elèctrica generada en un moment,
potser sobrant a la xarxa, s’utilitza per pujar l’aigua fins a un dipòsit elevat. Aquesta energia es
CIFO Sabadell

recupera deixant caure l’aigua per produir de nou electricitat. És una de les tècniques més
econòmiques i efectives, ja que recuperen entre el 75 i el 80% de l’energia. No es pot aplicar però a
molt gran escala.

Grans dipòsits subterranis d’aire comprimit, que quan surt acciona una turbina de gas per produir
electricitat. Hi ha dues instal·lacions d’aquest tipus en funcionament, a Huntorf (Alemanya) i a Alabama
(USA), amb rendiments del 40 i el 54 % respectivament. Aquestes instal·lacions no tenen en compte la
calor generada en la compressió, necessària després en l’expansió de l’aire, ja que aquest es refreda i
cal escalfar-lo de nou. Emmagatzemant aquesta calor el rendiment podria pujar fins el 70%. Aquest
sistema té un gran avantatge respecte l’anterior i és que no produeix impacte al paisatge.
Tèrmics:
S’escalfen dipòsits d’aigua, aprofitant la gran capacitat calorífica de l’aigua, o de sals foses . La calor
s’aprofita després directament (la calefacció del Parlament Alemany utilitza la calor sobrant d’una
central tèrmica propera) o per generar electricitat mitjançant turbines de vapor. El rendiment en
aquest segon cas està limitat per les lleis de la termodinàmica (cicle de Carnot), com en qualsevol altre
màquina tèrmica.
Exemples d’aquest segon cas són: Andasol (Grup ACS), instal·lació solar (cilindre-parabòlic amb
emmagatzematge) que utilitza una mescla de nitrat sòdic i potàssic, que s’escalfa durant el dia a 400 ºC
i es refreda durant la nit fins a 300 ºC, amb un rendiment del 37 % en producció d’electricitat. Abengoa
va construir una planta a Solana, de 280 MW a Arizona, amb tecnologia similar, que va entrar en
funcionament fa 7 anys.
– Una alternativa seria utilitzar en forma reversible la reacció d’hidrogenació del Mg, que allibera calor.
La reacció inversa, deshidrogenació, absorbeix la calor del Sol i escalfa la mescla fins a 300 o 500 ºC,
segons la pressió de l’hidrogen. Aquest procés té l’avantatge que el magnesi utilitzat és tres vegades
menys que la massa de sals foses del procés anterior.
Electroquímics:
Bateries d’ions de Liti, comuns en ordinadors, telèfons mòbils i cotxes elèctrics. Els cotxes elèctrics
consumeixen uns 0,15 kw.h / km i una bateria per una autonomia de 500 km pesaria uns 500 kg. Hi ha
altres bateries basades en Na i S. En els propers anys, es poden esperar progressos notables en la
tecnologia de bateries, per exemple les de grafè.
Químics:
L’hidrogen és un dels més prometedors portadors d’energia (no és tòxic, la seva combustió deixa aigua
pura) per la seva gran densitat d’emmagatzematge: 3,3 kw.h / kg. Té inconvenients com la moderada
densitat energètica, degut a que és gas inclús a altes pressions i no hi és lliure a la natura. El que
sembla factible és el seu emmagatzematge en grans quantitats. La cova Clemens Dome d’Arizona té
una capacitat de 580.000 m3 i podria contenir hidrogen a 100 bars (aprox. = 100 atm)
amb el que es podria obtenir 85 milions de kw.h d’energia elèctrica. Petits dipòsits per automòbils,
juntament amb cel·les de combustible podrien ser una alternativa als motors de combustió.
CIFO Sabadell

Metà i metanol podrien ser bons portadors d’energia per ser utilitzats tant com combustibles
convencionals com per ser utilitzats en cel·les de combustible per produir energia elèctrica
directament. D’altra banda l’etanol s’utilitza i pot tenir futur com combustible per transport.

EMMAGATZEMATGE EN SUPERCONDUCTORS
MAGNÈTICS (SMES)
Els sistemes SMES emmagatzemen energia electromagnètica amb pèrdues insignificants mitjançant la
circulació de corrent continu a través de bobines superconductores, refredades criogénicamente.
L'energia emmagatzemada es pot injectar de nou en la xarxa descarregant la bobina.
El sistema utilitza un inversor/rectificador per a transformar el corrent altern a corrent continu o
viceversa. L'inversor/rectificador presenta pèrdues d'energia pròximes al 2-3% en cada sentit. Els SMES
presenten menors pèrdues d'electricitat, inherents a la conversió, en comparació a altres mètodes
d'emmagatzematge d'energia, com les bateries o els volants d'inèrcia, amb eficiències teòriques
pròximes al 95% en grans instal·lacions.
L'alt cost dels superconductors és la limitació principal per al seu ús comercial.
A causa de les necessitats energètiques de refrigeració i al seu alt cost, els SMES s'utilitzen actualment
per a l'emmagatzematge d'energia durant breus períodes de temps.
És una tecnologia molt atractiva per a elevades potències amb ràpids temps de descàrrega.

Autoconsum, cel·les i plantes de generació virtual:

Autoconsum:
Es defineix autoconsum com el consum per part d'un o diversos consumidors d'energia elèctrica
provinent d'instal·lacions de producció pròximes a les de consum i associades als mateixos.
CIFO Sabadell

Les instal·lacions generadores d'energia elèctrica d'autoconsum poden ser de dos tipus:
• Sense excedents. Quan els dispositius físics instal·lats impedeixin la injecció alguna d'energia
excedentària a la xarxa de transport o distribució. En aquest cas hi haurà un únic tipus de
subjecte, que serà el subjecte consumidor.
• Amb excedents. Quan les instal·lacions de generació puguin, a més de subministrar energia per
a autoconsum, injectar energia excedentària a les xarxes de transport i distribució. En aquests
casos hi haurà dos tipus de subjectes, el consumidor i el productor.

Cel·les solars

Les cel·les solars són la plasmació física de l'explicació teòrica que va donar Albert Einstein en 1905
sobre l'efecte fotoelèctric. Einstein explico aquest efecte basant-se en la hipòtesi de Max Plank,
sobre la teoria quàntica. Einstein suposava que la radiació electromagnètica aquesta formada de
paquets d'energia, i que aquesta energia depèn de la freqüència de la llum. Les cel·les solars
aprofiten aquesta teoria i la fan realitat en aconseguir transformar l'energia que conté la llum del
sol en energia elèctrica. Tenint en compte que la Terra rep 174 petavats de radiació solar des de la
capa més alta de l'atmosfera, i que el 70% d'aquesta radiació l'absorbeixen la terra, els oceans i els
núvols. És una excel·lent idea aprofitar-la d'alguna forma. I les cel·les solars són la base per a
aquest aprofitament generant electricitat.

Les plantes de generació virtual:

En una central elèctrica virtual, les unitats descentralitzades d’una xarxa elèctrica estan enllaçades i
operades per un únic sistema de control centralitzat . Aquestes unitats poden ser productors d’energia
(per exemple, centrals eòliques, de biogàs, solars, de cogeneració o hidroelèctriques), unitats
d’emmagatzematge d’energia, consumidors d’energia o centrals d’energia elèctrica fins a X (com ara
l’ energia elèctrica per escalfar i la potència per gas) ). Quan s’integra en una central elèctrica virtual, la
potència i la flexibilitat dels actius agregats es poden negociar col·lectivament. Per tant, fins i tot les
petites unitats tenen accés als mercats lucratius (com el mercat d’equilibrar la reserva) que no podrien
entrar de manera individual. Qualsevol unitat descentralitzada que consumeixi, emmagatzemi o
produeixi electricitat pot formar part d’una central elèctrica virtual.

A més d’operar tots els actius individuals de la central elèctrica virtual, el sistema de control central
utilitza un algorisme especial per ajustar-se a l’equilibri de les ordres de reserva dels operadors del
sistema de transmissió i a les condicions de la xarxa, igual que ho fa una central elèctrica convencional
més gran. A més, la central virtual pot reaccionar amb rapidesa i eficiència a l’hora de negociar
electricitat , ajustant així les operacions de la central segons els senyals de preus de les centrals
elèctriques.
CIFO Sabadell

Els canvis del mercat, les centrals elèctriques han de seguir: els mercats energètics mundials
s’enfronten a canvis importants. Passem d’un model amb generació d’electricitat centralitzada en
centrals elèctriques operades per grans empreses de serveis públics cap a una barreja de producció
descentralitzada i sovint renovable en petites instal·lacions. Aquestes plantes a petita escala solen ser
propietat de petites empreses o llars, que es converteixen en "prosumidors": consumidor i productor
alhora.

Experimentem un veritable canvi de paradigma. La penetració addicional de la generació d’energia

renovable desafia la forma convencional d’operar el nostre sistema elèctric. Cal reinventar els models
de negoci i redissenyar les nostres xarxes. La variabilitat de fonts renovables com el sol i el vent no
necessàriament posa en perill l’equilibri del sistema sempre que es tractin adequadament. I aquí és
exactament on entra una central elèctrica virtual (VPP).
CIFO Sabadell

Mòdul núm. 3. Denominació: MICRO- XARXES

- Micro-xarxa com a xarxa intel·ligent.
- Tipus de fonts en la micro-xarxa: de conformat, de suport i paral·leles.
- Nivells de control en una micra xarxa: primari, secundari i terciari.
- Tipologies de micro-xarxes.
- Integració de renovables usant emmagatzematge en la micro-xarxa i els seus avantatges.

Micro-xarxa com a xarxa intel·ligent:

Micro-xarxa
Una micro-xarxa és un grup local de fonts d'electricitat de generació descentralitzada.
Pot funcionar en mode insular o connectada i sincronitzada amb la xarxa sincronitzada de transport i
distribució de corrent. Podria ser l'inici d'un canvi de model de subministrament d'energia: del model
de poques centrals elèctrics centralitzat a una teranyina de micro-xarxes, amb una reducció del cost
del transport i del risc d'avaria major.
Fins fa poc, les micro-xarxes servien sobretot per tenir solucions de recanvi per a instal·lacions vitals:
hospitals, magatzems refrigerats, serveis de seguretat… en cas d'interrupció o d'avaria a la macro-xarxa
convencional, més sovint amb generador amb combustible fòssil com el dièsel.
L'augment de la producció descentralitzada d'energia renovable obre perspectives noves per la creació
de xarxes locals. És a més una solució per proveir d'electricitat poblacions aïllades de manera
autònoma. A més, el cost de la producció local prop del lloc de consum baixa cada dia i sovint pot ser
inferior al preu de la llum distribuïda.
Ara la revolució digital, la intel·ligència artificial i la millor qualitat i capacitat dels sistemes
d'emmagatzematge es fan possible de subministrar un corrent estable a un preu assequible mitjançant
una xarxa intel·ligent, cosa que abans només era possible amb grans instal·lacions centralitzades,
propietat de les grans companyies energètiques.
Per instal·lacions vitals, es fan servir cada dia més sistemes híbrids (renovable/dièsel) i intel·ligents per
tal de millorar-ne l'estabilitat, la continuat i l'eficiència.
Com que els consumidors participen en el cost de la macro-xarxa de distribució, a molts països les
micro-xarxes per a l'autoconsum, són prohibides o sotmeses a restriccions dràstiques, segons els uns
per garantir la qualitat de la xarxa general i l'estabilitat del subministrament per a tots, segons els
altres una protecció amagada del monopoli de fet de les grans elèctriques.
L'octubre 2018 el govern de Valònia va ser un dels primers per canviar la llei i possibilitar micro- xarxes
col·lectives. Aquest canvi va permetre, per exemple, a un consorci de llogaters d'explotar junts una
CIFO Sabadell

instal·lació fotovoltaica, a uns empresaris en un polígon industrial, de connectar els seus generadors o
a una immobiliària de construir un barri amb energia renovable local.
Una micro-xarxa compartida entre alguns actors de proximitat és més eficient i costa menys que una
instal·lació d'autoconsum individual.

Tipus de fonts en la micro-xarxa: de conformat, de suport i paral·leles

Les fonts que alimenten les micro-xarxes

Una micro-xarxa és una versió més petita d'un sistema elèctric centralitzat. En la pràctica, funciona
igual a una xarxa elèctrica nacional, amb l'excepció que la micro-xarxa proveeix energia elèctrica per a
una àrea geogràfica de menor grandària, que pot estar conformada per comunitats o conjunts
d'edificis.
Una font conformada és una font d'alimentació que sigui capaç de lliurar la potència necessària de
forma estable, sense pics ni caigudes de tensió o d'intensitat, és fonamental per al funcionament del
sistema en conjunt
CIFO Sabadell

Les fonts de suport, son aquelles que quan hi ha més demanda d’energia elèctric pels usuaris, es
connecten automàticament per compensar el dèficit d’energia de la xarxa de distribució convencional.
Les fonts paral·leles, son les que estant connectades a la xarxa elèctrica convencional, paral·lelament
amb les fonts d’energia renovable, injectant les dues xarxes al mateix temps energia per poder cobrir
la demanda energètica.
Els principals avantatges de les micro-xarxes són:
- Permeten una major qualitat de subministrament, un major estalvi i una menor
dependència de la xarxa de distribució.
- Podrien funcionar tant connectats a la xarxa pública de distribució com
aïllats d'aquesta.
- La proximitat de la ubicació de les fonts de generació augmenta
considerablement l'eficiència energètica del conjunt.
- La xarxa pública es beneficiaria també de les micro-xarxes, ja que donarien suport a la
seva operació en cas de fallada.
- Reduirien les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i potenciaria la implantació d'energies
renovables.
- Fins i tot els consumidors que no gaudeixen dels avantatges directes de les micro-xarxes també
podran beneficiar-se d'aquests sistemes. Es deu al fet que un augment en l'ús d'aquestes suposarà una
reducció de costos d'energia a causa de la reducció de la demanda pic en la xarxa de distribució.

Nivells de control en una micro-xarxa: primari, secundari i terciari:

L'energia generada podrà ser emmagatzemada en un sistema d'emmagatzematge basat en
bateries, el nivell de càrrega dels quals serà controlat mitjançant un regulador. L'energia
emmagatzemada durant les primeres hores de generació serà utilitzada per a alimentar part de la
càrrega en horari considerat per a l'energia punta d'acord amb la tarifa corresponent. D'igual
forma, quan les bateries estiguin totalment carregades, l'excedent d'energia produïda s'injectarà
directament a la càrrega en temps real.
El control de la micro-xarxa és molt senzill i la seva funció principal és la de controlar el flux d'energia
entre cadascun dels elements (panells fotovoltaic, aerogenerador, bateria i càrrega) al llarg del dia, a fi
d'obtenir el major benefici econòmic.
El control en el primari, s’estableix en la producció d’energia, sigui amb panells fotovoltaics,
aerogeneradors, cogeneració... per saber quina producció està generant. Després necessitem saber i
controlar l’energia al secundari, que estem injectant a la xarxa, per veure si la demanda va a la par amb
la producció ho hi ha un excedent o un dèficit de demanda. El tercer controles realitza amb els
comptadors intel·ligents, en el moment de comptabilitzar el consum de cada client.
CIFO Sabadell

Tipologies de micro-xarxes:

En relació a la tipologia de xarxa elèctrica d'una micro-xarxa, aquesta pot ser una xarxa de corrent
continu, una xarxa de corrent altern o fins i tot una xarxa de corrent altern d'alta freqüència.
El sistema pot ser monofàsic o trifàsic i pot connectar-se en nivell de baixa o mitjana tensió a la xarxa
elèctrica general.
L'elecció de la mena de corrent (alterna o contínua) que s'usi per a l'operació del sistema, depèn molt
de les tecnologies utilitzades i de l'estratègia de gestió de l'energia. Mentre que la generació
fotovoltaica i les bateries funcionen en CC, altres tecnologies de generació, com són els grups
electrògens, mini eòlica o petites centrals hidroelèctriques, produeixen normalment en CA.
En micro-xarxes híbrides l'ús de barres de CA és més comuna quan la bateria és el component central
del sistema. En aquest cas s'instal·la un inversor bidireccional per a controlar el subministrament
d'energia entre les càrregues de CA i la bateria.
CIFO Sabadell

Integració de renovables usant emmagatzematge en la micro-xarxa i els seus avantatges.

La integració segura de les energies renovables és un dels grans desafiaments per a l'operació del
sistema elèctric. Aquesta integració suposa grans reptes i una elevada complexitat en el nostre sistema
degut, entre altres particularitats, a la limitada capacitat d'interconnexió amb la resta d'Europa
continental i a la morfologia de la corba de demanda peninsular.
Amb la posada en servei de la nova interconnexió amb França s'augmenta la capacitat d'interconnexió
existent entre tots dos països. El reforç en les interconnexions pot permetre suavitzar les limitacions
requerides en escenaris d'elevat nivell de producció d'energia d'origen renovable, facilitant
l'exportació d'energia elèctrica cap a altres sistemes elèctrics. No obstant això, fins i tot amb la nova
interconnexió, la nostra capacitat d'interconnexió amb França continua en nivells molt inferiors a les
directrius donades per la Unió Europea (un nivell d'interconnexió de, almenys, un 10% de la potència
instal·lada per a 2020).

D'altra banda, la corba de la demanda peninsular varia en funció de l'època de l'any, dia de la setmana,
temperatura, etc, encara que la seva característica més destacable és la diferència en el consum en les
CIFO Sabadell

hores punta i vall. Per això, les unitats de producció d'energia elèctrica gestionables han de funcionar
en un règim més exigent i amb una major flexibilitat a l'ésser les encarregades principals de seguir la
corba de càrrega al llarg del dia. Aquesta exigència s'ha vist incrementada encara més en els últims
anys pel contingent d'energies renovables que s'ha instal·lat en el sistema i la seva prioritat de
funcionament respecte a la resta de tecnologies.

Reptes:

Escassa capacitat elèctrica d'interconnexió amb Europa

Cobertura de la demanda
Control i supervisió de la generació distribuïda
Variabilitat de la producció renovable i incertesa en la predicció
Comportament davant pertorbacions
Contribució de la generació renovable als serveis auxiliars del sistema
Situacions d'excedents de generació no integrables en el sistema

Solucions:

Desenvolupament i reforç de les interconnexions internacionals

Increment de la generació flexible i desenvolupament d'eines de gestió de la demanda
(emmagatzematge i vehicle elèctric)
Desenvolupament i adaptació del Centre de Control de Renovables (Cecre)
Desenvolupament i millora de les eines de predicció
Adaptació tecnològica dels generadors
Desenvolupament normatiu i tecnològic per a la provisió de serveis d'ajust

L'esforç de Xarxa Elèctrica per la integració de renovables es posa de manifest dia a dia amb l'eficaç
funcionament del Centre de control d'energies renovables (CECRE), l'eina tecnològica pionera
mitjançant la qual s'afronta el repte d'incorporar al sistema elèctric energies que tenen una gran
variabilitat, difícil predictibilitat i menor capacitat d'adaptació a la demanda, per la seva dependència
de les condicions climàtiques. El funcionament d'aquest centre de control, referent mundial en la
integració de renovables, ofereix una gran capacitat de resposta per a identificar els riscos i anticipar
els comportaments d'aquestes energies intermitents i compensar la seva gran variabilitat, sense
comprometre la qualitat i seguretat del subministrament.
CIFO Sabadell

Imatge del CECRE.

La labor del CECRE ha contribuït al fet que la producció d'energies renovables en el sistema elèctric
peninsular representi més del 40% de la producció anual d'energia durant els últims anys, aconseguint
en algun cas, valors de cobertura horària superiors al 80%, amb la consegüent reducció de la
dependència energètica exterior.

Mòdul núm. 4. Denominació: AUTOCONSUM AMB ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA.

PERSPECTIVES DE FUTUR

- Autoconsum fotovoltaic amb injecció a xarxa i sense injecció a xarxa.

- Monitoratge i control dinàmic de potència per a sistemes d'autoconsum.
- Solucions per a autoconsum Fotovoltaic connectat a xarxa sense abocament d'excedents.
- Solucions per a autoconsum Fotovoltaic connectat a xarxa i acumulació d'excedents.
- Perspectives de futur de l'energia fotovoltaica a partir de conceptes com la reducció de costos i la
grid parity.

Autoconsum fotovoltaic amb injecció a xarxa i sense injecció a xarxa.

CIFO Sabadell

L’autoconsum domèstic permet al particular generar energia elèctrica en el seu domicili (o altres
instal·lacions de baix consum) i utilitzar-la de forma directa, reduint el consum d’energia de xarxa
pública. Això es pot portar fins al punt on l’habitatge esdevé autosuficient, és a dir no requereix
d’energia externa en cap moment.
L’autoconsum es pot fer en diverses modalitats:
• Autoconsum aïllat, és adir, sense connexió a xarxa (però sí a un sistema de generació de
suport).
• Autoconsum amb connexió a xarxa, però sense possibilitat d’injecció d’energia. És a dir,
l’energia generada i no aprofitada al domicili seria perduda.
• Autoconsum amb connexió a xarxa amb possibilitat d’injectar l’energia excedent, en règim
de compensació o de venda (segons el reglament a partir del Real Decret 244/2019). Ambdós
règims poden presentar beneficis econòmics addicionals per a l’usuari.
L’autoconsum esdevé doncs una alternativa ideal tant per a habitatges aïllats de la xarxa elèctrica com
per a qualsevol altre tipus d’usuari que busqui una reducció del consum d’energia de xarxa.
CIFO Sabadell

Els avantatges van des d’un menor cost en la factura de subministrament energètic (menys
preocupació per la variació del preu de l’energia i disminució del cost per potència contractada) fins a
una menor dependència de la xarxa (menor afectació per anomalies i talls). A la vegada també implica
un compromís amb la integració de renovables com a model energètic, contribuint a un mode
de consum molt més sostenible i responsable. Amb aquest mateix objectiu diversos ajuntaments
proporcionen reduccions a l’IBI i fins i tot subvencions explicites per aquest tipus
d’instal·lació. Autoconsumir és favorable tant per la butxaca com pel medi ambient!
Com puc fer la transició energètica a casa meva?
Per a entrar en el món de l’autoconsum energètic a casa teva és necessari instal·lar-hi tota una sèrie
d’elements que hauran d’estar pensats específicament pel teu cas.
Concretament, per realitzar una instal·lació d’autoconsum, hauràs de tenir en compte el següent:
• Dimensionat, definició i proposició de projecte de la instal·lació d’autoconsum.
• Definició i proposició de projecte de la instal·lació elèctrica i obra civil.
• Instal·lació : Proveïment del material, claus en mà i seguiment posterior de la instal·lació.
• Tràmits administratius
• Gestió de subvencions i reduccions IBI.
Què requereix una instal·lació d’autocosnum domèstic?
Els elements bàsics necessaris per a poder fer possible l’autoconsum domèstic:
CIFO Sabadell

Sistema de generació propi: Instal·lació de generació d’energia elèctrica a partir de fonts renovables,
solar o eòlica (naturals i inesgotables).
Sistema d’emmagatzematge d’energia: Bateries com a sistema de dipòsit d’energia. S’hi acumula
l’energia sobrant que es genera per a poder fer-la servir un cop la generació no sigui suficient.
Sistema de conversió d’energia: Equips que transformen l’energia generada per tal de ser utilitzada
directament o emmagatzemada.
Sistema de protecció i control: Dispositius encarregats de garantir que el correcte funcionament del la
xarxa d’autoconsum i els seus elements, i de garantir la total seguretat de les persones que l’han de fer
servir.
Sistema de monitoratge: Permet saber en tot moment l’estat i el comportament de la instal·lació, i les
seves condicions (emmagatzematge, etc.).
Consum: Il·luminació, electrodomèstics, sistemes de calefacció, aire condicionat, etc.
Sistema de suport: Equip de generació (gasoil) o connexió a xarxa de distribució per donar suport a la
generació renovable.

- Monitoratge i control dinàmic de potència per a sistemes d'autoconsum:

CIFO Sabadell
CIFO Sabadell

Solucions per a autoconsum Fotovoltaic connectat a xarxa sense abocament d'excedents.

En una modalitat de subministrament amb autoconsum sense excedents; quan hi ha un mecanisme
d'anti-abocament que impedeixi la injecció d'energia excedentària a la xarxa de transport o de
distribució.

Que és un sistema d'injecció 0 o sense abocament d’excedents?

Els sistemes d'injecció 0, són dispositius que mesuren en temps real la producció solar i el consum
elèctric real d'una instal·lació, de manera que en el moment en què la producció solar supera al
consum, es disminueix de manera automàtica la producció solar per a evitar la generació de kWh
excedentaris que serien enviats a la xarxa elèctrica.
CIFO Sabadell

La majoria de sistemes d'injecció 0, el que fan és actuar sobre l'inversor de xarxa, de manera que es
modifica el punt de treball d'aquest, amb l'objectiu de reduir la producció solar a la sortida de
l'inversor.

Recordeu que un inversor de xarxa, és l'equip encarregat de convertir el corrent continu generat pels
mòduls solars, a corrent altern que pugui ser consumida en els punts de consum de la seva instal·lació.

Com és l'objectiu dels sistemes d'injecció 0?

Principalment els sistemes d'injecció 0 naixen amb l'objectiu de facilitar la legalització de les plantes
d'autoconsum solar al marge del RD1699/2011.

Es pretén d'aquesta manera, estalviar el llarg tràmit i costos associats a la legalització sobre la base
d'aquest reial decret, al no haver de dependre dels permisos, i a vegades fins i tot dels capritxos que
les empreses elèctriques imposen per a la posada en servei d'una instal·lació d'autoconsum solar; en
particular d'aquest manera ens estalviarem la sol·licitud de punt de connexió i la instal·lació d'un
comptador bidireccional que mesuri l'energia excedentària.

Addicionalment també s'estalvia la formalització d'un contracte de venda d'energia excedentària, la

qual cosa pot suposar un enfarfec considerable principalment per a auto-consumidors domèstics que
d'una altra manera es veuen obligats a donar-se d'alta com a empresa o autònom per a portar la
comptabilitat fiscal de la seua instal·lació domèstica d'autoconsum solar…

Vàries han sigut les Comunitats Autònomes, que fins hui, a través de les seues corresponents
Conselleries d'Indústria han aprovat procediments abreujats de legalització de les instal·lacions
d'autoconsum solar sobre la base del RD842/2002 o més conegut com a Reglament Electrotècnic de
Baixa Tensió (REBT).

Aquests procediments reconeixen una quarta tipologia d'instal·lacions sobre la base de la classificació
actual del REBT ITC-BT-40: les instal·lacions interconnectades ( treballen en paral·lel la instal·lació solar
i la xarxa elèctrica) amb abocament 0 d'excedents.

Per a legalitzar aquest nou tipus d'instal·lacions tan sols és necessari en la majoria dels casos presentar
un certificat del projectista i/o enginyer responsable del projecte conforme la instal·lació solar és
d'abocament 0…. fins i tot en alguns casos s'accepta un escrit de la propietat assegurant que la
instal·lació solar és d'abocament 0.

Existeixen altres motius per a instal·lar un sistema d'injecció 0?

Òbviament quan un sistema d'injecció 0 funciona correctament, fa que siga pràcticament impossible
detectar la instal·lació d'autoconsum solar…. ergo si un no vol legalitzar la seua instal·lació
CIFO Sabadell

d'autoconsum solar, la millor manera que no li enxampen és instal·lant un sistema d'injecció 0 que
evita l'enviament de kWh a la xarxa elèctrica.

Per què hi ha gent que no vol legalitzar la seua instal·lació d'autoconsum solar?

Molt simple… és la conseqüència lògica de la descabellada proposta de peatge de suport que va

presentar el nostre benvolgut Ministre d'Indústria, Energia i Turisme al juliol de 2013, i segons la qual, i
en cas d'aprovació ( EL PEATGE DE SUPORT AVUI NO EXISTEIX!!!… i continuï insistint que no crec que
s’acabi aprovant) s'haurà de pagar un peatge per cada kWh solar generat i auto-consumit directament
en la meua pròpia instal·lació sense que trepitgi en cap moment la xarxa de distribució elèctrica.

Aquest peatge suposaria un minvament d'estalvi induït per la meua instal·lació solar d'entre el 50% per
a instal·lacions domèstiques al 20% per a instal·lacions de consumidors industrials connectats a la xarxa
de mitjana tensió elèctrica.

Lògicament la gent no està disposada a pagar aquests peatges, i per aquest motiu la majoria
d'instal·lacions domèstiques avui dia no s'estan legalitzant, per si de cas s’acabés aprovant tan
controvertit peatge.

Quin cost té un sistema d'injecció 0?

Actualment són molts els fabricants que proposen sistemes d'injecció 0, alguns fins i tot amb certificats
independents d'injecció 0 com pot ser el cas de l'arxiconegut CDP de Circutor, pioner en el sector a
presentar aquest tipus de solucions.

Altres fabricants que presenten aquest tipus de solucions i que ja tenen instal·lacions legalitzades en
base el REBT, al marge de l'esmentat Circutor, són Green Power Monitor, Solar-Log o Webdom entre
altres.

En tot cas, i per a la majoria de fabricants, el preu de la solució completa ( equip d'injecció 0,
analitzadors de xarxa i pinces amperimètriques) acostuma a oscil·lar en entre els 700 € +IVA i els 1.200
€+ IVA.

Hi ha vida més enllà de la injecció 0?

ABSOLUTAMENT. Qualsevol pot legalitzar la seua instal·lació solar sense un sistema d'injecció 0,
seguint el procediment administratiu assenyalat en el RD1699/2011.

Quines Comunitats Autònomes permeten la legalització d'instal·lacions amb injecció 0 a l'empara del
REBT?

En l'actualitat són diverses les C.C.A. Al fet que han aprovat procediments administratius que
CIFO Sabadell

reconeixent aquest tipus d'instal·lacions. En aquest sentit, mentre La Rioja i Aragó han aprovat
instruccions tècniques específiques, altres comunitats com Catalunya, Navarra, País Basc i Madrid han
publicat notes informatives en les quals confirmen que accepten la tramitació d'aquesta mena
d'instal·lacions a l'empara del REBT ITC-BT 40 sempre que garanteixi’n la no injecció d'excedents a la
xarxa elèctrica.

Com és el procediment administratiu per a legalitzar una instal·lació sens abocament d’execedents?

En totes aquelles Comunitats Autònomes en les quals s'accepta i/o reconeix la legalització
d'instal·lacions solars sense abocament a la xarxa ( injecció 0), el procediment de tramitació és el que
detalla a continuació i que s'empara a la ITC-BT-40 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió:

Realització de la instal·lació.
Presentació del certificat d'instal·lació elèctrica + projecte tècnic / memòria tècnica amb justificació
d'injecció 0 a un Organisme de Control ( OCA).
Verificació per part de l'Organisme de Control
Comunicació de la posada en marxa a la companyia elèctrica mitjançant presentació d'un
projecte/memòria tècnica a l'empresa distribuïdora d'energia elèctrica d'aquelles parts que afecten les
condicions d'acoblament i seguretat del subministrament elèctric ( article 9 REBT ITC-BT-40).
IMPORTANT: només comunicació, no estem demanant permís.

Són eficients els sistemes d'injecció 0?

Heus aquíel quid de la qüestió….. crec que a hores d'ara, i havent repassat els aspectes més
significatius dels sistemes d'injecció 0, ha quedat fora de tot dubte la seua gran utilitat tant en
escenaris en els quals es desitja legalitzar la instal·lació d'autoconsum però no es vol abordar el llarg
tràmit del RD1699/2011, com en escenaris en els quals no es desitja legalitzar la instal·lació i cal evitar
l'abocament d'energia a la xarxa que ens podria delatar.

Quan decidim comprar un sistema d'autoconsum solar, en realitat el que estem comprant són un munt
de kWh per als pròxims 30-35 anys per endavant; ja que tot el cost d'aquests kWh, serà el cost de la
meua instal·lació i una molt petita part corresponent als costos del seu manteniment anual ( en el cas
domèstic serà pràcticament nul).

Tipus d’instal·lacions:
a) Instal·lacions generadores aïllades: no tenen connexió elèctrica amb la xarxa de distribució elèctrica.
b) Instal·lacions generadores assistides: tenen connexió a la xarxa de distribució elèctrica, però els
generadors no poden
CIFO Sabadell

treballar en paral·lel a la xarxa de distribució.

c) Instal·lacions elèctriques interconnectades: tenen connexió a la xarxa de distribució elèctrica i els
seus generadors
treballen en paral·lel a la xarxa de distribució elèctrica.
1. Sense abocament a la xarxa elèctrica de distribució (segons ITC- BT 40)
2. Amb abocament a la xarxa elèctrica de distribució (segons RD1699 i anterior normativa del Règim
Especial)

Solucions per a autoconsum Fotovoltaic connectat a xarxa i acumulació d'excedents

Per rendibilitzar el màxim possible una instal·lació d'autoconsum basada en energia solar la millor
alternativa és comptar amb una bateria. Una bateria és un dispositiu d'emmagatzematge energètic
que absorbeix el 65-70% de tota l'energia que genera la instal·lació solar fotovoltaica, aprofitant els
excedents energètics generats durant tot el dia.

Així, proporciona l'electricitat necessària de manera contínua a l'habitatge o la petita indústria quan el
rendiment dels panells disminueix en horari de tarda, nit, en dies plujosos o ennuvolats, etc. A més,
una bateria en una instal·lació d'autoconsum fotovoltaic permet controlar la potència de sortida de
l'energia i estabilitzar la xarxa elèctrica al suavitzar els pics de més demanda d'energia.
Avantatges:
■ Es pot actuar com a generador i consumidor.
■ Disminució de l’impacte ambiental; 100% energia neta, utilitzem una font d’energia renovable i no
contaminant.
■ Reducció de la dependència energètica de l’exterior.
■ Positiu impacte a nivell macroeconòmic.
■ Estalvi en la factura de la llum i en emissions de CO2.
■ Instal·lació senzilla, ampliable i amb poc manteniment.
■ Rendiment producció panells fotovoltaics 25 anys.
■ Menys desaprofitament: amb l’actual model de generació centralitzada, un 10% de l’energia
elèctrica es perd durant el transport i la distribució, amb un cost anual de 2.000 milions d’euros.
CIFO Sabadell

Tipus de panells fotovoltaics:

MONOCRISTAL·LíÍ
Un panell monocristal·lí té un millor rendiment degut a la puresa del silici que composen les cèl·lules
fotovoltaiques. A part del silici, per augmentar-ne l’eficiència, han estat dotades amb bor i fòsfor.
Degut a la seva major eficiència el cost dels panells monocristal·lins és major que la resta. Típicament
les cèl·lules monocristal·lines són de color blau uniforme.

POLICRISTAL·LÍ
El procés de fabricació de les cèl·lules policristal·lines es realitza en un motlle, cristal·litzant de manera
uniforme diferents blocs de silici, donant una gamma de colors blaus a la seva superfície. Les cèl·lules
són quadrades amb una eficiència de conversió lleugerament inferior a les monocristal·lines degut a la
baixa producció en condicions de poca llum.

BATERIES I ACUMULADORS

Equipem la instal·lació d’autoconsum d’un conjunt de bateries a fi de poder emmagatzemar l’energia

no auto-consumida de manera instantània i poder-la utilitzar durant les hores que no hi ha insolació,
però sí consum elèctric a la instal·lació interior. Es proporciona, així, un aprofitament del 100% de
l’energia elèctrica produïda de forma solar. La principal característica dels acumuladors és la capacitat
que tenen d’emmagatzematge d’energia, així com el nombre de cicles (càrrega/descàrrega) que poden
donar.
Funcions bàsiques:
a) Subministrar energia en absència de radiació solar.
CIFO Sabadell

b) Garantir un subministrament lineal en cas de microtalls a la xarxa elèctrica.

c) Proporcionar una potència instantània superior a la dels mòduls solars. Hi ha varis models de bateria
segons el seu format, des de les monobloc de 12V (una bateria compacte) fins a les OPzS en vasos de
2V (6 vasos per a un sistema de 12V). Aquestes últimes utilitzades per una gran acumulació d’energia i
amb una vida útil més prolongada.
Si les classifiquem per la seva tecnologia de fabricació, existeixen bateries de: - GEL o AGM amb
solucions àcides no líquides: per a aplicacions on la bateria patiria moviments que podrien danyar-la
per pèrdua d’àcid. - “Classic” d’àcid plom de got obert: per aplicacions generals i grans capacitats. - Liti:
són molt utilitzades gràcies als seus avantatges: baix pes i volum (amb una mida equivalent a les altres,
poden emmagatzemar tres vegades més d’energia); alt nombre de cicles (més de 6000); sense
manteniment (tampoc desprèn gasos ni olors, podent ser instal·lada a l’interior de l’habitatge); i
elevada velocitat de càrrega (en 2 hores es pot carregar la bateria partint d’una descàrrega total).

INVERSOR:
L’inversor és l’encarregat de transformar l’energia en corrent continu, produïda pels panells
fotovoltaics, en corrent altern sincronitzat en tensió i freqüència amb la xarxa de distribució d’energia
elèctrica ja existent. Un dels criteris més importants a l’hora d’adquirir un inversor és el seu coeficient
de rendiment; com major sigui el coeficient, menors seran les pèrdues que ocasiona la transformació.
Al escollir un inversor s’ha de tenir en compte quin tipus de connexió s’utilitzarà, podent obtenir
inversors monofàsics o trifàsics amb una gran gamma de potències en cadascuna de les possibilitats

En el cas de disposar d’acumuladors tipus bateries, tindrem un inversor-carregador: un sistema

complet que combina un inversor i un carregador de bateries, el qual permet convertir l’energia de CA
de la xarxa elèctrica a CC per carregar les bateries. Un inversor-carregador en una instal·lació
d’autoconsum té dues funcions bàsiques: 1. Alimentar la nostra instal·lació amb corrent altern. 2.
Carregar les bateries d’una forma segura, evitant sobrecàrregues
CIFO Sabadell

ELEMENTS DE PROTECCIÓ
Els elements de protecció tenen com a objectiu garantir permanentment la seguretat de les persones i
de la pròpia instal·lació, actuant en cas de detecció d’una fallada en l’aïllament dels cables o detectant
un augment anormal de la intensitat de pas per ells.
- Mesurador de Strings: Dispositiu de connexió i control de mòduls en sèrie amb Webdom SSX, equip
dissenyat i fabricat al Grup Aquacenter. Pot monitoritzar el corrent de cada cadena de mòduls
fotovoltaics i diagnosticar immediatament eventuals anomalies.

- Magnetotèrmics: Dispositius capaços d’interrompre el corrent elèctric d’un circuit quan aquest
sobrepassa certs valors màxims. Així, protegeixen la instal·lació contra sobrecàrregues i curtcircuits.
Quan un es dispara, simplement s’ha de reactivar, després d’haver solucionat el problema que ho ha
produït.
- Interruptor diferencial: Dispositiu electromecànic que es col·loca a les instal·lacions elèctriques de
corrent altern amb la finalitat de protegir a les persones d’accidents directes o indirectes.
- Fusibles: Dispositiu de protecció de la instal·lació fotovoltaica, compost per un filament o làmina de
metall de baix punt de fusió que s’intercala en un punt específic pel tal que es fongui quan la intensitat
de corrent superi un determinat valor, reduint el risc d’incendi o destrucció d’altres elements de la
instal·lació.

En l’àmbit de l’autoconsum, a més a més, podem disposar de l’analitzador de xarxa anomenat

Webdom Satellite que, amb una correcta parametrització del dispositiu, podem utilitzar-lo per a
instal·lacions amb injecció 0 d’energia a la xarxa elèctrica.
CIFO Sabadell

Aquest datalogger obté tots els paràmetres característics elèctrics més habituals: voltatge, corrent,
potencia activa/ reactiva, factor de potencia... També permet realitzar la modulació de la potència de
sortida dels inversos fotovoltaics o l’actuació de càrregues elèctriques com podria ser una resistència
elèctrica d’un acumulador o d’una bomba de calor per a la climatització d’un habitatge, maximitzant
d’aquesta manera l’eficiència energètica de les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum.

SISTEMA DE MONITOTIRZACIÓ
El sistema de monitorització energètica Visual Webdom proporciona una eina software amb capacitat
de monitorització de tots els dispositius inclosos en una instal·lació fotovoltaica. La plataforma permet
visualitzar les dades de producció energètica, convertint el sistema en una eina imprescindible per a la
presa de decisions de forma preventiva i correctiva.
CIFO Sabadell

Perspectives de futur de l'energia fotovoltaica a partir de conceptes com la reducció de costos i la

grid parity.

UN FUTUR RENOVABLE I D’AUTOCONSUM Cap a un nou model energètic

Molts afirmen que el futur és l'energia solar, que consisteix en la transformació directa de la radiació
solar en electricitat. Una de les principals virtuts de la tecnologia fotovoltaica és que s'adapta a moltes
grandàries: des d'enormes plantes fotovoltaiques en sòl fins a petits panells per a teulades en
habitatges.

Per tant, les possibilitats d'aplicació de l'energia solar fotovoltaica són immenses i abasten des de les
més simples (pensem en calculadores i rellotges solars) a les més complexes (grans plantes de
generació elèctrica o sistemes d'alimentació per a satèl·lits artificials).

A més, en ser renovable l'energia fotovoltaica té nombrosos beneficis. Es considera que és l'energia
més abundant en el planeta i que supera en més de 20.000 vegades la quantitat que necessita el
planeta complet.

Una dels seus principals avantatges és que, en major o en menor mesura, tots els països poden usar i
beneficiar-se de l'energia fotovoltaica, ja que l'única cosa que es necessita és rebre la llum del sol.

Però, a més, podem esmentar la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la
diversificació dels subministraments d'energia i la reducció de la dependència dels mercats dels
combustibles fòssils (en concret, del petroli i del gas).

Qüestió de cost

El seu cost és similar, i en alguns casos, inferior al d'altres tecnologies de producció d'electricitat
renovables i convencionals.
I encara que la instal·lació dels panells solars encarregats de transformar aquesta llum solar en energia
té un cost, es considera que el retorn de la inversió és ràpid, per la qual cosa fins i tot es recomana la
seva instal·lació i ús en les llars.
Cal recordar, a més, que les instal·lacions d'energia solar requereixen d'un molt baix manteniment. Els
panells solament necessiten d'una neteja a l'any i els fabricants garanteixen 20-25 anys de
funcionament.
Finalment, però no per això menys important, la UE creu, a més, que les fonts d'energia renovable
també pot tenir el potencial d'estimular l'ocupació.
Objectiu 2050: electricitat amb zero emissions
CIFO Sabadell

La COP25 (Conferència de les nacions unides dels 25 països més industrialitzats del món), va acabar
amb un acord de mínims. Tanmateix, sobre la taula hi ha objectius molt ambiciosos que cal començar a
aplicar i complir. La Unió Europea, per exemple, planteja la reducció del 80-95% d'emissions de gasos
d'efecte hivernacle respecte el 1990. L'Acord de París, que la cimera no ha pogut acabar de
desenvolupar, té com a compromís aconseguir la neutralitat d'emissions entre el 2050 i el 2100.

Aconseguir frenar –encara que sigui parcialment- el canvi climàtic passa obligatòriament per
la denominada transició energètica. Un concepte que cada vegada serà més protagonista i que passa
per descarbonitzar l'economia i aconseguir que el sistema productiu deixi de dependre de les energies
fòssils.
Es preveu una disminució gradual de la CAGR (Tassa de creixement anual compost), des d’un valor
inicial del 14% en el període 2020-2030 fins a un 8% en el període 2030-2040 i un 4% en el període
2040-2050. Això porta a un escenari futur el 2050 amb una capacitat acumulada de producció FV
d’entre 5.600 GW i 16.700 GW, que correspon a una estimació del percentatge d’electricitat FV en
relació amb la demanda total d’electricitat que seria d’entre el 13% i el 44% (en funció dels diferents
escenaris utilitzats en el model).
Amb tot això es pretent aconseguir la grid parity o paritat de xarxa.
La parietat de xarxa, es defineix com la condició que es dóna quan una font de generació d'energia
elèctrica és capaç de produir a un cost inferior o igual al preu generalista de compra de l'electricitat
directament de la xarxa elèctrica.

Mòdul núm. 5. Denominació: NORMATIVA RELATIVA A l'AUTOCONSUM AMB ENERGIA SOLAR

FOTOVOLTAICA
- Regulació nacional per a l'autoconsum i les seves implicacions, així com els pronunciaments
judicials més rellevants.
- Normativa vigent en matèria d'autoconsum de la Unió Europea, així com les propostes que entraran
en vigor en la nova normativa.
- Anàlisi comparativa de la regulació referent a l'autoconsum entre els diferents països de la Unió
Europea.

El 5 d’abril el Consell de Ministres va aprovar el RD 244/2019 per impulsar definitivament

l’autoconsum renovable a Espanya, segons els objectius marcats des de la Unió Europea.

La transició energètica depèn del compromís i la pro activitat de tots els implicats: administracions,
empreses i ciutadans.
CIFO Sabadell

En concret, aquest decret es dirigeix especialment a petits i grans consumidors d’electricitat, perquè, a
més d’optimitzar els seus consums energètics, i en la mesura que vulguin, es puguin convertir amb més
facilitat en generadors d’una part de l’energia que necessiten.
El decret simplifica les modalitats d’autoconsum, que podrà ser sense excedents (sense abocar energia
a la xarxa, col·locant un mecanisme anti-abocament) o amb excedents que es podran o no compensar,
a elecció del productor.
Els auto-consumidors hauran de triar explícitament una modalitat, que no podran modificar en un
any, i comunicar-la a la Distribuïdora de la xarxa a la qual estiguin connectats.

Les Comunitats Autònomes han de tenir també la informació sobre les instal·lacions d’autoconsum
connectades a cada xarxa de distribució, per remetre-la a un nou registre estatal, telemàtic, declaratiu
i gratuït.

El decret elimina traves importants per a l’autoconsum renovable:

Econòmiques: com l’impopular peatge de seguretat de l’anterior legislació, que queda derogat.
Administratives: per exemple, simplificant els registres i procediments de legalització de les
instal·lacions, o els permisos d’accés i connexió per a petites instal·lacions.
Operatives: permetent l’autoconsum remot (amb una distància màxima de 500 metres entre punts de
generació i consum), l’autoconsum d’instal·lacions pròximes (connectades al mateix centre
transformador), o l’autoconsum compartit (per poder optimitzar la ubicació de la instal·lació de
generació elèctrica i la rendibilització de la inversió). També s’estableixen uns mecanismes simplificats
de compensació de l’energia auto-produïda, no consumida i abocada a la xarxa.

No obstant això encara queden qüestions a concretar per certificar l’aplicabilitat i pragmatisme de la
nova regulació:
• Els organismes reguladors han de desenvolupar els mesos vinents normes que detallin els
procediments d’operació i comunicació entre agents.
• Les institucions locals i autonòmiques han de simplificar i agilitzar els procediments de
tramitació i autorització de noves instal·lacions, que són de la seva competència.
• Les comunitats autònomes han d’establir els procediments per a recopilar la informació sobre
instal·lacions d’autoconsum i traslladar-la al nou registre estatal.
CIFO Sabadell

• El Ministeri ha de concretar els càrrecs fixos i variables per potència i energia consumida del
sistema que s’hagin d’aplicar a les instal·lacions connectades a la xarxa (encara que l’energia
auto-generada i auto-consumida estigui lliure de peatges).
• El conjunt d’Administracions Públiques hauria de posar en marxa un sistema d’incentius fiscals
que donin un senyal econòmica clara a favor de l’eficiència energètica i la generació distribuïda.
• Les companyies elèctriques hauran d’adaptar procediments i sistemes informàtics a la llum de
les normes i reglaments pendents de desenvolupar.
• Queda per entendre com es tractaran i resoldran les pertorbacions en intensitat i freqüència
que els fluxos d’energia bidireccionals i inesperats (en autoconsum amb excedents) puguin
introduir a la xarxa, afectant la qualitat i seguretat del subministrament per a la resta de
consumidors connectats.

Prosumidors.
En conclusió, i malgrat les qüestions pendents, el vent regulador bufa clarament a favor del paper
protagonista del nou consumidor, facilitant eines per gestionar els seus propis consums.
Perquè junts, administracions, empreses i ciutadans, hem iniciat un camí cap a la descarbonització de
l’economia, mitjançant un model energètic més sostenible i descentralitzat, on tots hem d’actuar com
aliats, amb coordinació i la determinació suficient.
Avancem compromesos cap a la transició energètica.

Anàlisi comparativa de la regulació referent a l'autoconsum entre els diferents països de la Unió
Europea

L'autoconsum està reconegut per la Unió Europea com un dels elements més importants, juntament
amb l'emmagatzematge, per a una transició cap a energies més netes.

A més, Europa reconeix l'autoconsum i l'autogeneració com un dret de tots els ciutadans, però com
estan gestionant el seu desenvolupament els països membres de la unió? hi ha diferències? La jornada
de la Fundació Alternatives “El paper de l'autoconsum en la transició energètica a Espanya i lliçons
apreses d'altres països”, posa negre sobre blanc d'aquesta realitat a Portugal, França i Alemanya.
L'evolució de l'autoconsum és molt diferent entre països, ja que les seves legislacions difereixen molt.
Segons directius de Fronius España, “No hi ha molta diferència entre el mercat elèctric i energètic
entre Portugal i Espanya, el pool, les comercialitzadores, les elèctriques… el complex entramat del
CIFO Sabadell

sector és igual però els nostres veïns han enquadrat l'autoconsum d'una manera totalment oposada a
nosaltres”.
L'energia solar fotovoltaica, en concret l'autoconsum solar fotovoltaics usualment és la millor
alternativa perquè els ciutadans i empreses aconsegueixin la independència energètica.

Es calcula que aproximadament el 83% de llars a Europa es podrien proveir mitjançant plaques solars
fotovoltaiques per al seu propi autoconsum elèctric. Aquest tema pertany a la categoria d'Energies
renovables.

Actualment, l'energia solar és la la font d'energia renovable més utilitzada per a l'autoconsum a la Unió
Europea, sent la més indicada per a autoproveir energèticament als habitatges.

L'autoconsum fotovoltaic i els seus respectius panells solars fotovoltaics constitueixen una font
d'energia neta molt important en països com Alemanya, Dinamarca, Holanda, Bèlgica i Itàlia.

Europa està d'acord que l'autoconsum energètic és una de les majors accions en energies renovables
que ajudaran a la seva transició energètica, però les mesures i normatives de cada país europeu
respecte a l'autoconsum són molt dispars.

Això no és d'estranyar ja que cada país Europeu té un diferent context que condiciona la transició
energètica.

Mentre en uns països se secunden dràsticament accions que fomenten l'autoconsum energètic i es
desfan barreres administratives, altres països posen moltíssims problemes legals a les energies
renovables.

Portugal
Al gener de 2015, Portugal va aprovar una Ordre Ministerial que desenvolupava el DL 153/2014 sobre
autoconsum. Una normativa que facilita molt el desenvolupament de petites instal·lacions. Fins a 1,5
kW, no és necessari cap mena de tràmit, fins a 200 kW, amb un tràmit en línia és suficient, després
certifica la instal·lació un inspector d'energia i ja està tot en regla. Solament a partir de 1MW és
necessària una llicència de productor específica.
A més a Portugal existeix el balanç net. L'energia injectada a la xarxa es retribueix al 90% del preu de
mercat mensual; el Govern s'ha posat com a topall que fins que l'autoconsum no representi l'1% de la
capacitat total instal·lada (més de 20 MW) no s'aplicarà cap taxa de suport, encara que en cap cas
s'aplicaran canvis retroactius per a les instal·lacions que es formalitzin abans d'arribar a aquest límit. “I
finalment, no hi ha topall màxim d'autoconsum”, conclou, “Portugal ha vist una oportunitat d'ocupació
qualificada i actualment, gràcies al seu impuls, ja hi ha més de 1.000 pimes que es dediquen a fer
fotovoltaica»
CIFO Sabadell

França
El nostre veí és una cosa diferent, la seva normativa és relativament nova. Encara que la Llei per a la
transició energètica de França del 2015 establia objectius per a augmentar l'energia renovable en el
mix energètic, i en un dels seus articles ja establia una possible nova deducció perquè les llars
franceses poguessin reduir les seves factures elèctriques, ha trigat a implantar-la.
De fet França vol impulsar l'autoconsum, a més de promoure la venda d'energia generada per les llars,
que és comprada per EDF. Segun l'ambaixada francesa: “França creu que hi ha un gran potencial en el
desenvolupament de l'autoconsum, així que al maig de 2017 s'ha aprovat una normativa que el regula,
però ja comptem amb més de 15.000 llars que s'autoprodueixen la seva pròpia electricitat”, “amb la
nova llei s'ha creat una nova tarifa de compra, amb contractes de 20 anys per a aquells que
autoprodueixin (amb una garantia de compra) i la tarifa de compra de l'excedent és de 10 c€/kWh per
a instal·lacions de fins a 9 kW i les de fins a 100 kW és de 6 c€/kWh”.
A més han implantat una subvenció a la inversió de plaques fotovoltaiques durant cinc anys.

Per a instal·lacions menors a 3 kW és de 1.200 euros, 240 euros cada any.

Per a majors, 2.000 euros, 400 euros cada any.
invertir en energies renovables augmentarà el PIB mundial
A més, s'han simplificat els tràmits, per exemple, les instal·lacions petites estan exemptes de tenir un
contracte de venda per a l'excedent. Estableix un procediment simplificat per a aquestes petites
instal·lacions i obliga els operadors de xarxa a facilitar l'autoconsum. Un altre incentiu més, és que
s'eliminen alguns impostos a les instal·lacions d'autoconsum.

Alemanya
Alemanya en els anys 90 es va començar a afavorir l'autoconsum, perquè és un país que dóna molta
importància al concepte de descentralització. D'aquesta manera, hi ha molts polítics que s'han sumat
al corrent que existeix al país a favor de les renovables, i de fet a principis de 2000 es va aprovar una
Llei per a fomentar-lo.

Al país teutó no hi ha un limiti de capacitat per als plantes solars. De fet, ja hi ha fins a 700 municipis
que han recuperat la xarxa local, que s'autogestionen, ja que a Alemanya no hi ha una REE com a
Espanya, que controla tot el sistema elèctric, sinó que el país es divideix en quatre, a més les
distribuïdores i comercialitzadores no són obligatòriament empreses perquè els municipis també
funcionen com a operadors elèctrics i gestionen la seva energia com volen.

El suport a les energies renovables es produïa fins a 2012 mitjançant un esquema d'ajust amb primes
relativament baixes, entre 8,65 c€/kWh i 12,50 c€/kWh, depenent de la grandària de la unitat, però en
aquell any es va aconseguir la paritat de xarxa de l'energia fotovoltaica i l'energia abocada es va
començar a retribuir a un preu menor al qual costa comprar-la en la xarxa.

En l'informe s'assenyala també que les instal·lacions d'autoconsum amb potència inferior a 10 kW no
CIFO Sabadell

paguen impostos, i les que tenen una potència superior paguen el 40%. A més, els procediments de
connexió a la xarxa són molt simples, ja que no s'ha de formalitzar cap contracte entre
l'autoconsumidor i l'operador de la xarxa, que està obligat a realitzar-la com a connexió prioritària i
que no pot imputar-los càrrecs relacionats amb la connexió de xarxa a l'autoconsumidor.

Tràmits per a instal·lacions generadores d'autoconsum

Els titulars de les instal·lacions hauran de seguir els procediments administratius que es troben al llistat
tot seguit, depenent del cas. Cal tenir en compte que les instal·lacions aïllades i els grups de socors
queden al marge d'aquesta normativa i per tant es tramitaran com es feia fins ara.

Tràmits associats al cas a: Instal·lació generadora d'autoconsum sense excedents de fins a 100 kW
Comunicació posada en servei

Tràmits associats al cas b: Instal·lació generadora d'autoconsum sense excedents de més de 100 kW
Sol·licitud d'autorització administrativa prèvia i de construcció
Sol·licitud d'explotació provisional per a proves (només per a les tecnologies en què sigui necessari fer
proves).
Sol·licitud d'explotació definitiva

Tràmits associats al cas c i d: Instal·lació generadora d'autoconsum amb excedents acollida al

mecanisme de compensació simplificada de fins a 100kW
Sol·licitud d'explotació provisional per a proves (només per a les tecnologies en què sigui necessari fer
proves).
Sol·licitud d'explotació definitiva.

Tràmits associats al cas e Instal·lació generadora d'autoconsum amb excedents de fins a 100 kW
Sol·licitud d'explotació provisional per a proves i inscripció prèvia al Registre d'Instal·lacions de
Producció d'Energia Elèctrica (només per a les tecnologies en què sigui necessari fer proves).
Sol·licitud d'explotació definitiva i inscripció definitiva al Registre d'Instal·lacions de Producció
d'Energia Elèctrica.

Tràmits associats al cas f Instal·lació generadora d'autoconsum amb excedents de més de 100 kW
CIFO Sabadell

Sol·licitud autorització administrativa prèvia i de construcció.

Sol·licitud d'explotació provisional per a proves i inscripció prèvia al Registre d'Instal·lacions de
Producció d'Energia Elèctrica (només per a les tecnologies en què sigui necessari fer proves).
Sol·licitud d'explotació definitiva i inscripció definitiva al Registre d'Instal·lacions de Producció
d'Energia Elèctrica.

Tots aquests tràmits estan disponibles i s'han de fer per internet, amb certificat digital, a través
de Canal Empresa, l'apartat Tràmits del web del Departament d'Empresa i Coneixement, així com
l'apartat de Tràmits de Gencat.cat.