GENÈTICA I EVOLUCIÓ

 Proves de l’evolució
- Proves taxonòmiques: les semblances entre les especies permet agruparles
en grups.
- Proves biogeogràfiques: com més allunyades están dues zones, més
diferències presenten les especies.
-Proves paleontològiques: en el registre fòssil, hi ha un augment de la
diversitat d’espècies i de la complexitat de les seves estructures.
- Proves anatòmiques: òrgans homolegs (mateix origen però diferents
funcions, per exemple les extremistats d’un cavall i les d’un humà), òrgans
ànalegs (diferent origen però mateixa funció, ales d’una mosca i les d’un ocell),
òrgans vestigials (òrgans que eren útils per als nostres avantpassats però que
a causa de l’evolució han perdut la seva utilitat).
- Proves embriològiques: existeixen semblances entre els embrions de
diferents tipus d’essers vius.
- Proves bioquímiques: com més semblança morfológica hi ha entre dos
individus, més coincidencia hi ha entre les molecules que els constitueixen.

 Mutacions
Tenen un caràcter preadaptatiu, és a dir, es donen en totes les direccions i no
només les que són favorables.
 Deriva genética
És el canvi en les freqüències gèniques que es dóna quan el nombre
d’individus reproductors que contribueixen a la formació de la generació
següent resulta inferior al que és imprescindible per aque les frequencies
geniques estiguin ben representades.
Efecte fundador: separació d’uns quants individus que donen lloc a una nova
població que, com menys individus siguin, més influirán les seves
caracteristiques.
Efecte coll d’ampolla: degut a un event s’ha reduit drasticament el nombre
d’individus d0una població i un al.lel present a la població es perd.
 Selecció natural
S’eliminen els individus menys aptes i només sobreviuen aquells que s’han
adaptat a les condicions ambientals.
Selecció direccional: s’afavoreix a un fenotip extrem.
Selecció estabilitzadora: s’afavoreix un fenotip intermedi.
Selecció disruptiva: s’afavoreix als dos fenotips extrems.
 Especiació
Procés evolutiu mitjançant el qual, a partir d’una especie preeexistent, apareix
una nova especie.
Especiació per aillament: pot ser per aillament geogràfic (la población queda
dividda en dos grups degut a una barrera geográfica i cada grup expermineta
unes condicions i mutacions diferents que originen unes adptacions que fa que
pertanyin a diferents especies i, per tant, si es reproduissin no donarien
descendent fértil) o per aillament biologic (aillament ecologic, estacional,
ecologic).
Especiació quàntica: és deguda a mutacions, pot ser autopoliploidia en que
només intervé una especie o al.lopoliploidia en que intervé més d’una especie.