PARRÒQUIA DE SANT HILARI
VILANOVA DEL CAMÍ
16 DE OCTUBRE DEL 2022 DIUMENGE VINT-I-NOVÈ
A QUÈ DEDIQUES EL TEU TEMPS I
DINERS
Triar a la vida és fonamental. És inevitable, és inexcusa-
ble. Fins i tot quan ens sembla que no triem, que ens dei-
xem portar, que “fluïm”… de fet estem triant.
Elegir ens fa més humans, ens fa tocar allò concret, ens
arrela en l’ara i l’aquí.
Escullo fer aquesta activitat i en canvi deixar de banda
aquella altra. Decideixo no anar amb aquella persona que
he reconegut que per a mi és tòxica. Elegeixo dedicar la
tarda de dissabte a conversar amb el meu avi que sovint
se sent sol. Opto per anar uns dies de vacances a prop
per així evitar agafar un avió que sé que contamina molt.
Per mirar de ser més conscient del que escullo i de per-
què ho escullo em puc confrontar amb aquesta afirmació
del Josep M. Lozano: “l’elecció es juga i esdevé veritable
en la resposta a dues qüestions ben definides: a què dedi-
ques el teu temps i a què dediques els teus diners.” (La
plenitud del temps, Cuaden EIDES 91, p 26).
Tan senzill i alhora tan brutal: A què dedico el meu temps?
A què dedico els meus diners?
Són dues preguntes que no permeten gaire escapatòries
ni gaire autojustificacions. Davant aquestes preguntes
potser la distància entre el que dic que faig i el que de fet
faig es fa més palesa. Perquè massa sovint visc d’un ide-
al, d’un somni, d’una autoimatge construïda que no se
sosté davant d’aquestes preguntes.
Com és el meu dia a dia? Quanta estona dedico a la me-
ditació o la pregària? Quan va ser l’última vegada que vaig
dedicar temps a conversar amablement amb el sense
sostre que viu i dorm al meu carrer? Quantes hores dedi-
co a estar davant una pantalla inútilment? Quan va ser
l’últim cop que em vaig regalar a mi mateix un dia de gau-
di?
I com gasto els meus calers? Què faig amb el que consi-
dero que m’he guanyat amb el meu esforç? I amb el que
potser m’ha vingut “caigut del cel”? Quin percentatge dels
meus ingressos els dedico a ajudar els altres? No he
aprofitat potser alguna drecera per guanyar més diners i
més ràpid del que de fet hauria de ser?
... Cadascú que miri de formular-se aquestes dues pre-
guntes de la manera que més se li escaiguin… i examini
les seves eleccions. Ja des d’antic, la Bíblia ens recorda
que es pot triar la vida o la mort, o dit una mica més suau-
ment, que podem anar pel viarany d’allò que vivifica i dig-
nifica o més aviat d’allò que genera mort i divisió en mi i
en el meu entorn (cf. Dt 30, 19). Potser doncs preguntant-
me sense embuts pel temps i els calers puc tenir una mica
més de claredat sobre quins camins estic, de fet, triant,
dia a dia, quotidianament.
Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com
Nº. 4059
INICI DE LES SESSIONS DE L’ASSAMBLEA DEL
SÍNODE: CARTA DEL BISBE A TOTS ELS DIOCE-
SANS
El dissabte 1 d'octubre s'iniciaran les sessions de l'Assemblea
Sinodal del nostre «Sínode per l'esperança», que començà a
caminar ara fa juntament quatre anys. Després del treball en els
grups sinodals d'arreu del bisbat, aquests passen el relleu a
l'Assemblea Sinodal, la qual ha de continuar l'itinerari propi del
camí sinodal. Aquesta assemblea, representativa de la realitat
del nostre bisbat i formada per preveres, diaques, religiosos i
laics, es reunirà en jornades intensives de les nou del matí a
les vuit del vespre a l'edifici del Seminari de Vic. Hi ha previstes
vuit sessions, amb la possibilitat que siguin menys o més, depe-
nent del curs del treball i dels temes que s'hi puguin suscitar.
S'ha escollit en dissabte, donada la presència necessària dels
laics, els quals, en aquest dia de la setmana, poden assegurar la
seva presència, que no coincideixi amb els seus deures laborals.
La celebració de les sessions en dissabte, però, té la dificultat
dels deures que els preveres tenen en les seves parròquies i
comunitats, sobretot en les celebracions de la missa anticipada
del dissabte al vespre.
Els membres de l'assemblea tenen el dret i el deure de participar
en totes les sessions i en tot el temps de la sessió. El Sínode
Diocesà té una dinàmica que requereix la presència i la partici-
pació en la pregària, el diàleg i l'escolta propis a la llum de l'Es-
perit Sant.
És per això que demano la vostra comprensió i el vostre esforç a
cercar la celebració de la missa anticipada del dissabte en altres
llocs o el diumenge, si els vostres rectors o preveres que hi cele-
bren no poden fer-se presents perquè estaran complint el seu
deure de participar en l'Assemblea Sinodal.
El Sínode Diocesà és un moment de gràcia per a tota la diòce-
si. Els qui participaran en les assemblees faran un gran es-
forç de dedicar jornades senceres, deixant altres compromisos
familiars i socials pel bé de la nostra Església de Vic, és a dir,
per tots nosaltres i els germans que en el futur s'hi incorporaran.
Us demano, doncs, la vostra comprensió i el vostre esforç
a cercar la missa dominical, la qual, ho he dit moltes vegades, ha
de ser sempre desitjada i cercada pels cristians, en
aquests dissabtes que celebraran les sessions de l'Assemblea
Sinodal.
Continuem pregant pel Sínode Diocesà i pels seus
fruits pastorals de comunió i missió entre nosaltres, a fi de
ser portadors d’esperança per als nostres germans.
Vic, 23 de setembre del 2022
+ Romà Casanova i Casanova, bisbe de Vic
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL
Barri St. Pere: església
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h H
RESIDENCIA AMMA O
Tots el dissabtes a les 5 tarda
R
LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 A
Despatx parroquial: dimarts i dimecres R
de les 18:45 a les 20:15h
Càritas: I
Dimecres de 18 a 19:30 h S
08788- Barcelona
 Ex 17,8-13
2Tm 3,14-4.2
DÉU NO ÉS IMPARCIAL Lc 18,1-8

La paràbola de Jesús reflecteix una situació força habitual a la Galilea del seu
temps. Un jutge corrupte menysprea arrogant una pobra vídua que demana justícia.
El cas de la dona sembla desesperat, ja que no té cap home que la defensi. Ella,
però, lluny de resignar-se, segueix reclamant els seus drets. Només a la fi, molest
per tanta insistència, el jutge acaba per escoltar-la.
Lluc presenta el relat com una exhortació a pregar sense «desanimar-se», però
la paràbola conté un missatge previ, molt estimat per Jesús. Aquest jutge és
l’«antimetàfora» de Déu, la justícia consisteix precisament en escoltar els pobres
més vulnerables.
El símbol de la justícia en el món grecoromà era una dona que, amb els ulls
embenats, imparteix un veredicte suposadament «imparcial». Segons Jesús, Déu no
és aquest tipus de jutge imparcial. No té els ulls embenats. Coneix molt bé les injus-
tícies que es cometen amb
els febles i la seva misericòr-
dia el fa inclinar-se a favor
d’ells.
Aquesta «parcialitat» de
la justícia de Déu cap als fe-
bles és un escàndol per a les
nostres oïdes burgeses, però
convé recordar-la, ja que en
la societat moderna funciona
una altra «parcialitat» de sig-
ne contrari: la justícia afavo-
reix més el poderós que el
feble. Com pot ser que Déu
no estigui de part d’aquells que no poden defensar-se?
Ens creiem progressistes defensant teòricament que «tots els éssers humans
neixen lliures i iguals en dignitat i drets», però tots sabem que és fals. Per gaudir de
drets reals i efectius és més important néixer en un país poderós i ric que ser perso-
na en un país pobre.
Les democràcies modernes es preocupen dels pobres, però el centre de la se-
va atenció no és l’indefens, sinó el ciutadà en general. A l’Església es fan esforços
per alleujar la sort dels indigents, però el centre de les nostres preocupacions no és
el patiment dels últims, sinó la vida moral i religiosa dels cristians. És bo que Jesús
ens recordi que són els éssers més desvalguts els qui ocupen el cor de Déu.
Mai veureu el seu nom als diaris. Ningú els cedeix el pas enlloc. No tenen títols
ni comptes corrents envejables, però són grans. No posseeixen moltes riqueses,
però tenen alguna cosa que no es pot comprar amb diners: bondat, capacitat d’aco-
lliment, tendresa i compassió cap al necessitat.
.