Martí Doñate Madrid Cultura d’extrarradi a Cornellà

Cultura d’extraradi a Cornellà

Genealogia de Sala Padró, un espai d’expressió cultural fet per i pels veïns

Herència
A principis del segle passat el barri Pedró de Cornellà de Llobregat només era un
conjunt de petites cases repartides entre la multitud desordenada de camps de cultiu que
decoraven les afores de la ciutat. Aquestes cases les ocupaven obrers barcelonins que, a
les temporades d'estiueig i els caps de setmana, venien en família tot fugint del
moviment de la ciutat comtal. A poc a poc, aquestes famílies proletàries van començar a
ubicar-se a la zona i aquell desgavell de conreus i petites indústries va esdevenir un
barri. Amb el barri va néixer un bar, una lleteria, una botiga de queviures i, l'any 1930,
l'Orfeó Catalònia (a partir d'ara simplement Orfeó).

"L'Orfeó, en un principi, era una agrupació de veïns i veïnes que s'ajuntaven per
practicar el cant coral moguts per la seva afició per la música i per la terra", assegura
Montse Casanovas, treballadora de l'ajuntament de Cornellà. “El grup va anar creixent i
l'any 1932 inauguraven la seu de l'entitat al carrer Torras i Bages, construïda des de zero
pels mateixos cantaires mitjançant el treball col·lectiu i aportacions de tots els socis i
sòcies”. L'afició d'un grup d'obrers de Barcelona va esdevenir en la seu social del barri i
en un espai de promoció cultural de tota mena, on els caps de setmana es podien veure
concerts, obres de teatre i espectacles de dansa, tot mogut per la força veïnal. Igual que
els casinos, patronats, casals o foments en altres ciutats, l'Orfeó va ser un element clau
en el desenvolupament, formació i culturització d'una ciutadania amb pocs recursos.

L'estiu de 2020, 90 anys després de la fundació de l'Orfeó, aquest seguia en peu a

l'extraradi de Barcelona, al mateix barri obrer que el va veure néixer, al mateix carrer
ombrívol, "però en unes circumstàncies que s'allunyen del que en un dia va arribar a
ser", confirma una veïna. Ja feia uns anys, sobretot a partir de l'últim lustre, que l'entitat
no tenia ni una activitat ni una continuïtat notable. Diferents agrupacions tenien seu a
l'edifici, com la coral o els puntaires, però, principalment per falta d'iniciativa social,
esgotament de la directiva i, sobretot, manca de relleu generacional, tot anava molt lent.
La pandèmia va fer encara més notòria aquesta falta de moviment i en arribar l'estiu la
situació era alarmant: el bar no tenia concessió, la inscripció de nous socis era mínima i
semblava que ningú tenia ganes de continuar el que havia començat un grup d'obrers
quasi un segle enrere. Excepte els 12 protagonistes d'aquesta història.

Creació
El Manolo, el Patxi i l'Aitor feia mesos que no es veien. Després d'un llarg confinament
l'estiu va suposar una glopada d'aire i, aprofitant que aquell diumenge jugava el Barça,
van decidir quedar a l'Orfeó per veure el partit. Tots tres hi eren socis i havien participat
sovint en moltes de les activitats populars celebrades anys enrere però, aquell diumenge

1
Martí Doñate Madrid Cultura d’extrarradi a Cornellà

de principis d'estiu, l'edifici els hi va semblar un magatzem obscur de pols i records.

"Allà, sols enmig d'una sala buida, vam decidir fundar Sala Padró", recorda l'Aitor.

"Vam buscar suport entre amics i veïns del barri i, poc temps després, va néixer el Grup
Motor de Sala Padró". Eren un grup de 12 persones, totes elles unides per l'amor per la
cultura i la necessitat de portar-la al barri, que van trobar en l'Orfeó el mitjà ideal per a
saciar aquella set d'actuar. A primers de gener de 2021 es van reunir per primer cop per
parlar de què seria Sala Padró i quins eren els objectius a assolir. Després de 5 hores
d'assemblea, la van definir com una entitat cultural que traçava la seva raó de ser a partir
de tres grans pilars: "la necessitat individual i col·lectiva de créixer culturalment, la
voluntat de mantenir espais col·lectius privats autogestionats per la ciutadania i la
necessitat d'oferir una programació cultural alternativa als grans circuits nacionals".
Sala Padró havia de ser, doncs, un espai de creació artística dedicat i gestionat pels
veïns de Cornellà que tornés a fer de l’Orfeó el punt neuràlgic del barri.

Per a poder oferir aquest servei, però, feien falta diners. Així que el Grup Motor va
decidir també agafar la concessió del bar de l'Orfeó i utilitzar-lo com una font
econòmica per mantenir l'entitat. A l'estiu de 2021 es va presentar el projecte i pocs dies
després van començar les obres per a remodelar el bar i adequar tècnicament La Sala,
l'espai on es desenvoluparien els actes culturals. Durant els mesos de juliol i agost
l'Orfeó va ser una marabunta de voluntaris i voluntàries que van estar pintant, netejant i
remodelant els dos espais per a deixar-los enllestits de cara al començament del nou
curs, "hi havia molta feina per fer, el bar ara sembla un lloc diferent", reconeix l'Anna,
una de les voluntàries. El 25 de setembre Sala Padró obria les portes al públic amb un
acte popular que va portar música, teatre, il·lustració, cinema, debat i gastronomia al
barri tot celebrant la inauguració d'un projecte amb moltes hores de feina al darrere.
Així i tot, encara quedava molt a fer.

La Sala
Gràcies a la participació veïnal en l'acte d'obertura i l'èxit de l'emPADROna't, una
campanya de donació que va reunir 19.271 euros, Sala Padró començava a funcionar de
forma normal. El Grup Motor va contractar un cuiner i un cambrer fixos per al Bar de la
Sala, dos llocs de treball estables amb un sou just, a l'hora que els seus membres es
tornaven com a cambrers voluntaris per a donar un cop de mà a la barra. Al mateix
temps començava la programació d'espectacles a La Sala, que va portar, durant el mes
següent, una sessió de DJ (ZiggyPop), tres concerts (Marta Gin, Dani Nel·lo i Bastante),
una xerrada literària (Llibreria Pati Blau) i un tast de cervesa artesana (Cornèlia).

Aquests només van ser alguns de la multitud d'espectacles que s'han celebrat a La Sala
fins al dia d'avui, sense tenir en compte els que hi han programats per a un futur. En tots
els casos però, s'ha tractat d'actuacions i tallers "basats en la qualitat, diversitat i la
profunditat del missatge", segons la presentació escrita del projecte, allunyant la
programació de l'entitat dels calendaris de les grans institucions, tant privades com
públiques, que acostuma a ser excessivament formal i reglat. Per a poder donar veu a

2
Martí Doñate Madrid Cultura d’extrarradi a Cornellà

aquests artistes o col·lectius Sala Padró defuig la mercantilització de la cultura i els

ofereix el lloguer de l'equipament de forma gratuïta així com un servei digital de venda
d'entrades. "Totes les persones de l'organització durant aquests esdeveniments hi acudim
de forma voluntària", assegura l'Aitor, "i tots els beneficis recol·lectats amb les entrades
van íntegrament destinats als artistes, a excepció de 100 euros que s'utilitzen per a pagar
a un tècnic de llums i so i la posterior neteja de l'espai".

A més a més, pel que fa a la programació dels espectacles Sala Padró no s'ajuda de cap
productora ni cap altre tipus d'empresa que faci d'intermediari entre l'espai i els artistes.
"L'agenda la decideix la comissió de programació, que és alhora la que fa el contracte i
pacta les condicions, posant especial èmfasi en els següents vectors a l'hora d'escollir les
activitats: singularitat, innovació, transgressió, emergència, interculturalitat i localitat",
comenta la Dàmaris, un dels membres del Grup Motor.

Endemà
Ara ja fa sis mesos que Sala Padró va néixer, com a mínim de forma oficial, i aquests sis
mesos han servit a tots els integrants del Grup Motor per a veure l'evolució del projecte
des d'una altra perspectiva. Els objectius fonamentals encara són els mateixos però
l'estabilitat aconseguida, tant a nivell econòmic com en constància d'activitats, han fet
que el nucli dur de Sala Padró posi el punt de mira en metes més ambicioses. "Ara
mateix el nostre objecte de treball a més curt termini és augmentar encara més l'activitat
econòmica del bar per a poder assegurar l'estabilitat de les 2 noves cambreres que hem
contractat", explica l'Aitor.

Pel que fa a llarg termini, en canvi, els membres del Grup Motor s'han fixat 3 punts a
assolir que marcaran la línia d'actuació de l'entitat durant els pròxims mesos. Els dos
primers són trobar més voluntaris i nous espais de creació. La feina s'acumula i es
necessita més gent disposada a participar de les comissions i aportar nous punts de vista.
A més a més La Sala, amb un aforament de 120 persones, se'ls hi queda petita i no és
vàlida per a tots els formats. "Necessitem, per exemple, una sala d'exposicions on poder
fer mostres temporals", comenta la Dàmaris.

L'últim objectiu però és el més llaminer. Sala Padró és una entitat amb molt de potencial
i el Grup Motor, conscient de les possibilitats, vol fer de Sala Padró i de l'Orfeó un
referent ja no només a escala local sinó en l'àmbit metropolità. "Hem d'expandir el
públic i els horitzons, ser un model a seguir" diu l'Aitor. I és que, tot i l'èxit actual,
l'espai està freqüentat principalment per gent de la zona i necessiten donar-se a conèixer.
Volen fer arribar el format a altres ciutats i que la gent aposti per la força veïnal, la
cultura de proximitat i el petit artista. Així ho especifica la Dàmaris: "Que vegin que no
tot és el gran format: el gran teatre, el gran cinema o el gran circ. Que vegin que hi ha
opcions".

Martí Doñate Madrid

3
Martí Doñate Madrid Cultura d’extrarradi a Cornellà

"Vam buscar suport entre amics i veïns del barri i, poc

temps després, va néixer el Grup Motor de Sala Padró"

"Totes les persones de l'organització durant aquests

esdeveniments hi acudim de forma voluntària"

“Els beneficis recol·lectats amb les entrades van

íntegrament destinats als artistes”

"Que vegin que no tot és el gran format: el gran teatre, el

gran cinema o el gran circ. Que vegin que hi ha opcions"

4
Martí Doñate Madrid Cultura d’extrarradi a Cornellà

Algunes imatges d’interès (podeu trobar més a l’instagram de Sala Padró):

Mapa conceptual de Sala Padró abans de la presentació del projecte

Els 12 integrants del Grup Motor

Interior del bar i de La Sala (a dalt) veïns i veïnes construint la seu de l’Orfeó, 1930 (a baix)