PAC3

Nom i Cognoms:

Data:

10507 Fonaments de
Psicobiologia
Indicacions

La PAC3 correspon als continguts treballats en el repte 3 integrat pels capítols 11 i 20,
sobre ontogènia i filogènia del manual. El NIU és per què els elefants tenen les orelles tan
grans?

Aquesta és una PAC a optativa. La qualificació obtinguda en aquesta activitat sobre un

total de 10 punts possibles es multiplicarà per 0,10 i el resultat quedarà sumat a la mitjana
aritmètica obtinguda en les activitats obligatòries (PAC1 i PAC2). D'aquesta forma, per
exemple, si un estudiant obté una mitjana entre les dues primeres activitats (PAC1 i
PAC2) de 6,4 punts i ha obtingut una qualificació de 7 a la PAC3, la nota final de l'AC
serà de 7,1 (6,4 + 0,7 = 7,1).

En qualsevol cas, una condició per poder avaluar aquesta PAC és que estiguin contestades
TOTES les preguntes de forma raonada, tal com es demana en els enunciats. Veureu que
els enunciats estan en color blau i vosaltres heu de contestar les respostes en color negre.

Un altre aspecte molt important és que es respongui de manera sintètica, de manera que
l'espai disponible per a les respostes està limitat (en cada pregunta apareixerà un nombre
màxim de línies per respondre sense canviar el tipus de lletra Times New Roman 12). Es
tindrà en consideració no només el grau de coneixement d'un tema específic, sinó també la
seva capacitat per organitzar, estructurar i sintetitzar la informació, així com per
relacionar els diferents conceptes del repte 3. Així mateix, es valorarà positivament l'ús de
vocabulari adequat i específic de l'assignatura.

PAC3 10507 Fonaments de Psicobiologia Semestre 20192 Pàg. 2

 PREGUNTA 1

ENUNCIAT
Observa la figura 1 i respon a les preguntes a continuació:

Figura 1. Fases del desenvolupament del sistema nerviós.

1.1. Cóm es denomina la fase ontogènica que correspon a la figura 1A? Explica breument en
que consisteix i quan es produeix (màxim 4 línies; 0.2 punts).
Resposta
La figura A correspon a la fase d'inducció neural i té lloc en la tercera setmana de gestació, entre els
dies 14 i 19. Consisteix en l'establiment del neuroectoderm. En aquesta etapa, una petita porció de
la capa més externa de l'embrió (ectoderm) queda establerta com el teixit de què es desenvoluparà
el sistema nerviós.
1.2. ENUNCIAT
Quin és el procés de reorganització cel·lular més rellevant d'aquesta fase ontogènica?
(Màxim 4 línies; 0.2 punts).
Resposta
El procés més rellevant d'aquesta etapa és la gastrulació en què hi ha una reorganització cel·lular
de les tres capes cel·lulars embrionàries. Un cop formada la capa intermèdia, el mesoderm, una

PAC3 10507 Fonaments de Psicobiologia Semestre 20192 Pàg. 3

 part de les cèl·lules d'aquesta capa secretarà unes substàncies inductores que alliberarà a una
porció de les cèl·lules ectodèrmiques, diferenciant-les en neuroectoderm.
1. 3. ENUNCIAT
Identifica les capes cel·lulars assenyalades a la figura 1A amb els números 1, 2 i 3 i indica
quines estructures de l'organisme es desenvoluparan a partir de cadascuna de les capes.
(Màxim 3 línies; 0.2 punts).
Resposta
1. Mesoderm, la capa intermèdia, formarà els vasos sanguinis, teixit muscular, ossi i articular.
2. Endoderm, la capa més interna, donarà lloc a formació de teixit visceral.
3. Ectoderm, la capa més externa, donarà lloc a la pell i al teixit nerviós.
1. 4. ENUNCIAT
Explica breument en què consisteix la fase representada a la figura 1B, com es denomina i quan
es produeix (màxim 2 línies; 0.2 punts).
Resposta
La fase representada a la figura 1B correspon a la fase final de tancament del tub neural anomenada
neurulació que té lloc entre els dies 30 i 37 de gestació.
1. 5. ENUNCIAT
Identifica les estructures assenyalades a la figura 1B amb els números 4, 5 i 6. (màxim 3 línies;
0.2 punts).
Resposta
4. Epidermis.
5. Tub neural.
6. Cresta neural.
Capítol 11: Desarrollo del sistema nervioso.
Redolar, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Panamericana.

PREGUNTA 2

ENUNCIAT
La dendrogènesi, la sinaptogènesi i la axogènesi són processos clau per al desenvolupament
adequat dels circuits neurals. L’arborització dendrítica canvia al llarg de la vida. Les
ramificacions i el grau de connectivitat de les neurones que tenen els nostres fills tenen un patró
diferent a la dels adults i al seu torn al dels nostres pares. De manera que el grau de
connectivitat és menor en els joves, les connexions són més directes d'una zona a una altra. I a
mesura que ens anem fent grans, perdem connexions directes i anem guanyant connexions més
distals.

PAC3 10507 Fonaments de Psicobiologia Semestre 20192 Pàg. 4

 Figura 2. Maduració neuronal.
2.1. ENUNCIAT
Explica que procés està passant a la figura 2 comparant el panell de 9 mesos i el de 2 anys
(màxim 4 línies; 1 punt).
Resposta
Durant els primers mesos postnatals el nombre de dendrites i axons s'incrementa unes 5-10 vegades i
sorgeixen els circuits o xarxes cerebrals com es pot observar en el panell de 9 mesos. En les àrees
corticals d'associació, com l'escorça prefrontal, les neurones incrementes el nombre de sinapsis i
aconsegueixen el seu grau màxim de connectivitat als 2 anys.
2.2. ENUNCIAT
Explica que procés està passant a la figura 2 comparant el panell de 2 anys i el de la vida
adulta. Explica la diferència entre aquest procés i l'apoptosi (màxim 8 línies; 1 punt).
Resposta
A la vida adulta es pot observar com s'ha produït el fenomen de "poda sinàptica". Es detecta una
disminució de connexions sinàptiques influïda per factors genètics i ambientals on s'han eliminat les
connexions sinàptiques menys sol·licitades i s'han enfortit les més requerides per l'experiència. Les
neurones són capaces de degenerar els seus axons per produir la depuració fisiològica i el refinament
de connexions innecessàries a través de les vies degeneratives programades d'apoptosi i poda d'axons.
Si bé les dues vies intervenen en la degeneració de l'axó, aquestes són diferents. Mentre que en
l'apoptosi, tota la neurona, tant els axons com el cos cel·lular, es degenera, en el context de la poda
d'axons només els segments de axó objectiu són degenerats selectivament.
Capítol 11: Desarrollo del sistema nervioso.
Redolar, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Panamericana.

PREGUNTA 3

ENUNCIAT

PAC3 10507 Fonaments de Psicobiologia Semestre 20192 Pàg. 5

 Els mètodes de neuroimatge ens permeten veure com va canviant el cervell al llarg del temps i
com va madurant. Els canvis ocorren tant a nivell de xarxes neurals distribuïdes, com a nivell de
gruix de l'escorça cerebral i a nivell de les neurones úniques. A la figura 3 es mostra una
reducció progressiva del volum de matèria grisa des de la infància fins a l'adolescència que
podria estar relacionat amb el procés de reorganització sinàptica i d'augment de l'eficàcia
sinàptica. La maduració passa des de la part posterior a la part anterior. Es mostren les imatges
del cervell en desenvolupament des dels 5 als 20 anys. El blau representa la maduració de les
àrees cerebrals i la seva connectivitat. El vermell indica més matèria gris i el blau menys matèria
gris. Compara la maduració de les àrees corticals somatosensorials, visuals i frontotemporals.
Explica que àrees cerebrals són les últimes a madurar i que repercussions pot tenir aquest efecte
en l'aparició d'algunes malalties mentals (màxim 5 línies; 2 punts).

Figura 3. Maduració del SNC.

Resposta
Les àrees corticals somatosensorials i visuals maduren primer, mentre que les àrees frontotemporals
ho fan de forma més tardana. La maduració anòmala de les àrees frontotemporals es troba
involucrada en l'aparició de malalties mentals com l'esquizofrènia, l'ansietat, els trastorns de l'estat
d'ànim o les addiccions.
Capítol 11: Desarrollo del sistema nervioso.
Redolar, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Panamericana.

PREGUNTA 4

ENUNCIAT
Observa la figura 4 i respon a les preguntes a continuació:

PAC3 10507 Fonaments de Psicobiologia Semestre 20192 Pàg. 6

 Figura 4. Vertebrats e invertebrats.
4.1. Tant els vertebrats com els invertebrats són capaços d'interactuar i adaptar-se a un entorn
canviant gràcies a l'acció de el sistema nerviós. Quines característiques principals destacaries del
sistema nerviós dels animals invertebrats? I dels vertebrats? (Màxim 8 línies)
Resposta
Invertebrats: Presenten un cordó nerviós compacte, en posició ventral, segmentat, amb agrupacions
de neurones en ganglis (ex., Cucs). Altres invertebrats tenen un sistema reticular, com una xarxa
difusa de neurones (ex., Meduses).
Vertebrats: Presenten un tub nerviós dorsal amb l’encèfal diferenciat. El SN també està segmentat
(medul·la espinal). El SN està dividit en diverses regions (encèfal anterior, mig i posterior, i
medul·la espinal), amb funcions específiques.
4.2. ENUNCIAT
Quines són les principals desavantatges que presenta el sistema nerviós dels invertebrats?
(Màxim 5 línies)
Resposta
La velocitat de conducció nerviosa és més lenta i comporta una major despesa energètica, ja
que els axons solen ser de gran diàmetre. La mida corporal limitada no permet un gran
desenvolupament del SN.
Capítol 20: Filogenia del sistema nervioso
Redolar, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Panamericana.

PREGUNTA 5

ENUNCIAT
El sistema nerviós ha evolucionat al llarg de la història filogenètica per factors que han
contribuït a generar una pressió selectiva en el desenvolupament diferencial de l'encèfal.

PAC3 10507 Fonaments de Psicobiologia Semestre 20192 Pàg. 7

 Figura 5. Comparació dels encèfals humà i de ratolí.
5.1. ENUNCIAT
Compara les estructures marcades en blau dels dos encèfals que es mostren a la figura 5 i explica
les diferències i similituds. (Màxim 8 línies; 1 punt).
Resposta
Les estructures marcades en blau corresponen al lòbul frontal. Aquesta àrea està més desenvolupada en
humans que en ratolins i la mida relativa en relació amb l'encèfal és major en el cas dels humans. En el
lòbul frontal es troben el còrtex prefrontal encarregat del control de la conducta i de la flexibilitat
cognitiva, funcions més desenvolupades en humans. En el lòbul frontal també es troba el mapa motor
representat en l'escorça motora. En humans, està més desenvolupat perquè la musculatura utilitzada en
tasques que requereixen un control molt fi ocupa molt més espai que la representació de la musculatura
que requereix un control menys precís de el moviment.
Capítol 20: Filogenia del sistema nervioso
Redolar, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Panamericana.
5.2. ENUNCIAT
Compara les estructures marcades en verd dels dos encèfals que es mostren a la figura 5 i
explica les diferències i similituds. (Màxim 8 línies; 1 punt).
Resposta
Les estructures marcades en verd corresponen al bulb olfactiu. Aquesta àrea està més desenvolupada
en ratolins que en humans i l'espai relatiu que ocupa dins de l'escorça cerebral i dins de l'encèfal és
molt més gran en el cas dels ratolins que en el cas dels humans. L'espai que ocupa en l'escorça una
modalitat sensorial està fortament influït pel nínxol ecològic que ocupa cada animal. El ratolí és un
animal nocturn i necessita localitzar els aliments per l'olfacte. Per aquesta raó podria tenir aquesta

PAC3 10507 Fonaments de Psicobiologia Semestre 20192 Pàg. 8

 estructura més desenvolupada.

Capítol 20: Filogenia del sistema nervioso

Redolar, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Panamericana.

PAC3 10507 Fonaments de Psicobiologia Semestre 20192 Pàg. 9