RESUM D’ESTUDI MICROBIOLOGIA

Dominis
• Archaea (més antic, organismes procariotes, capacitat de sobreviure en condicions molt
extremes)
• Bacteria (bacteris evolutivament més moderns que les del Domini Archaea)
• Eukarya (tots els éssers formats per cèl·lules eucariotes)

Microorganismes procariotes

• Domini: bacteri (Eubacteris o Bacteris) i archaea (Arqueobacteris)

• No tenen nucli cel·lular (DNA ubicat a la zona nucleoloide)
• Estructuralment molt simples, però amb metabolisme complex

Tipus de bacteris

• Arqueobacteris
◦ Viuen en ambients extrems de temperatura, salinitat, …
◦ Són considerats com a fòssils vivents (ambients similars a la Terra primitiva)
◦ La majoria són anaerobis
◦ La seva paret bacteriana no té peptidoglicà, sinó pseudopeptidoglicà

◦ Tipus:
• Halòfils: adaptats a molta salinitat. En aigües hipersalines (Mar Mort)
• Termòfils: adaptats a altes temperatures. En aigües termals o zones volcàniques
 • Metanògens: productors de metà anaerobis. En pantans amb molta M.O acumulada
(gas dels pantans), aparell digestiu, depuradores,....

• Eubacteris
◦ Metabolismes

◦ Morfologia
▪ Cocs: forma esfèrica
• Diplococs (parelles)
• Estreptococs (cadenes)
• Estafilococs (formen raïms)
• Sarcines (associacions irregulars)
▪ Bacils: forma de bastó
▪ Espirils: forma helicoidal
▪ Vibrions: forma de coma

◦ Estructura bacteriana

▪ Càpsula bacteriana (capa formada per

polisacàrids, capa mucosa o glicàlix ‒> asborbir
aigua, matriu adherent, funció defensiva,
virulència)
▪ Ribosomes
▪ Membrana plasmàtica (sense colesterol, delimita
citoplasma, regula el pas de substàncies, sistemes
enzimàtics)
▪ Inclusions (reserva d’energia)
▪ Mesosomes
▪ Cromosoma bacterià
 ▪ Flagels
▪ Pèls
▪ Paret bacteriana
▪ Té una capa de mureïna (peptidoglicà) ⇒sensible a lisozim (trenca enllaç glicosídics
del pep)
◦ 2 tipus:
• Gram +: només tenen capa de mureïna (ty: blau)
• Gram -: tenen capa de mureïna + membrana externa (ty: rosa)

• Tinció de gram (diferenciar tipus):

• Ty (blau) bacteris amb (cristall violeta)

• Afg (lugol) ⇒ Gram+ impermeables
• Afg (alcohol) ⇒ Dty bacteris sense capa de mureïna exposada
• Ty amb (safrina)els bacteris que NO han absorbit cristall violeta (Gram-)
Ribosomes

◦ Classificació dels bacteris en funció del mitjà on el podem trobar:

▪ Sapròfits: degrada M.O en descomposició.
▪ Simbiòtics: Relació benefici mutu.
▪ Comensals: Relació NO perjudici ni benefici (poden canviar a ⇒ oportunistes (S.IM
deprimit).
▪ Paràsits: Relació perjudici.

◦ Formació d'espores (Quan es troben en un medi advers alguns bacteris formen unes
formes de resistència: les espores REDUCCIÓ METABOLISME I PROTECCIÓ
MATERIAL GENÈTIC)

◦ Reproducció
▪ Asexual (bipartició o fissió binària ⇒ individus clònics
▪ Mecanismes parasexuals (PER LA VARIABILITAT GENÈTICA DELS
BACTERIS)
 • Conjugació (donació d’una còpia de plasmidi F d’un bacteri per mitjà de pili
sexual a una altre que no en té)
◦ no recombinat (NO recombinació cromosoma bacterià amb plasmidi F)

◦
◦ recombinat (SÍ recombinació cromosoma bacterià amb plasmidi F
EPISOMA)
▪ Els bacteris que tenen episoma s’anomenen Bacteris Hfr (High frequency
recombination)

• Transducció (intercanvi de DNA per mitjà d’un bacteriògraf (virus que actua
com a agent transmissor)

• Transformació (hi ha una transferència de DNA que estava lliure al medi

«procedents de la lisi d’altres bacteris) PERMET QUE HI HAGI
VARIABILITAT ENTRE BACTERIS DE LA MATEIXA ESPÈCIE

CREIXEMENT BACTERIÀ
El creixement bacterià té diverses fases:
1. Latència (adaptació al medi, NO
augment de població)
2. Exponencial o logarítmica (fase de
creixement)
3. Estacionària (hi ha un equilibri entre
reproducció i mort cel·lular)
 4. Decliu i mort (decreixement de la població causat per FALTA DE NUTRIENTS I
ACÚMULS DE PRODUCTES TÒXICS)

ANTIBIÒTIC

És una substància produïda per certs bacteris i fongs filamentosos que inhibeix la presència d’altres
microorganismes o els mata.

La producció d’antibiòtics per part d’aquests microorganismes suposa una forma de competència
ecològica

• Tipus

◦ Segons funció

▪ Bacteriostàtic (inhibeix el creixement bacterià)

▪ Bactericida (mata altres bacteris)

◦ Segons la diana de l'antibiòtic « estructura del bacteri que ataca» en el microbi

▪ Inhibidors de formació de paret bacteriana

▪ Alteradors de membrana plasmàtica
▪ Inhibidors de síntesi d’àcids nucleics
▪ Competidors amb metabòlits procariotes

Existeixen antibiòtics d’ampli espectre capaços d’eliminar molts bacteris.

• Antibiograma: Tècnica amb la qual es determina la sensibilitat d’un bacteri a un seguit

d’antibiòtics.
◦ Passos:
1. Se sembren bacteris de manera homogènia en una
placa de Petri amb medi de cultiu
2. Es col·loquen uns discs difusors impregnats amb els
diferents antibiòtics
3. Uns quants dies després es comprova quins
antibiòtics han inhibit el creixement bacterià al
voltant dels discs difusors
4. Es mesuren els halos d’inhibició (circumferències
de color més fosc que el medi de cultiu)

• Resistència als antibiòtics

◦ MECANISMES DE PARASEXUALITAT:

- CONJUGACIÓ: Incorporació a través d’un pili sexual d’un gen o fragment de DNA
procedent d’un bacteri resistent (donant) que li confereix resistència al receptor
-TRANSFORMACIÓ: Incorporació del medi d’un gen o fragment de DNA del medi
(procedent d’un bacteri resistent) que confereix resistència al receptor
 -TRANSDUCCIÓ: Incorporació mitjançant un bacteriòfag/fag/virió d’un gen o
fragment de DNA procedent d’un bacteri resistent que confereix resistència

◦ MUTACIONS: canvis en el material genètic produït a l’atzar de manera

preadaptativa.

● són canvis inesperats i a l’atzar en la informació genètica

● són preadaptatives (no es donen les més beneficioses)
● la selecció natural és la que afavoreix que sobrevisqui el portador de la mutació
● mutacions recurrents: són les que es donen reiteradament i tenen importància en
l’evolució.

La selecció natural afavoreix a les soques resistents (que ja ho són prèviament a la presa
de l'antibiòtic, és a dir, que la mutació és preadaptativa), i elimina les sensibles, la qual
cosa fa que augmenti la proporció de bacteris resistents, que són els que es podran
reproduir en aquestes condicions.

CÀLCUL D’AUGMENTS

QUÈ ÉS UN VIRUS?

• Paràsit obligat
• Dimensions microscòpiques
• NO té activitat sintetitzadora
• Es replica
• S’organitza a partit d’un procés d’AUTOENSAMBLATGE (components preformats)

PER QUÈ NO ÉS UN ÉSSER VIU? Perquè no són capaços de fer les 3 funcions vitals sense un
hoste.

FASES DELS VIRUS:

• Fase extracel·lular:
• Fora de les cèl·lules INERTS
• S’anomenen partícules víriques o virions
• Fase intracel·lular:
• Adhesió superfície de cèl·lula hoste.
• Introducció material genètic (DNA o RNA)
• Aprofitament recursos cèl·lula infectada PER REPRODUIR-SE

TIPUS DE VIRUS

• Segons hoste:
• Bacteriògrafs (fags)
• Virus vegetals
 • Virus animals
• Segons material genètic:
• ssRNA
• dsRNA
• ssDNA
• dsDNA

• Segons tipus de càpsida:

• Càpsida icosaèdrica (ex: virus del refredat):

• Capsòmers en forma d’hexons o pentons
• Càpsida helicoidal (ex: virus del mosaic del tabac):
• Capsòmers idèntics disposats helicoidalment
formant una estructura tubular
• Càpsida complexa (ex: bacteriògraf):
• Especialitzats en parasitar bacteris
• Càpsida amb embolcall (ex: virus de la grip):
• Capsòmers envoltats d’una coberta que conté
glicoproteïnes

ESTRUCTURA DELS VIRUS

• Genoma víric (DNA o RNA)

• Càpsida:
• Protegir genoma víric
• Monòmers (capsòmers)
• Genoma víric + càpsida nucleocàpsida
• Coberta membranosa (embolcall) NO TOTS ELS VIRUS EN TENEN

AGENTS INFECCIOSOS MÉS SIMPLES

• Viroides
• Formats per molècules d'RNA circular de pocs nucleòtids 
• Infecta a cèl·lules vegetals
• Prions
• Proteïnes
• Resistents a tractaments físics i químics

CICLE REPRODUCTIU

• Cicle lític (condueix a la destrucció de la cèl·lula hoste)

• Fases
1. Fixació (contacte i adhesió de virus superfície cèl·lula)
2. Penetració (Perforació de la paret cel·lular i introducció de l’àcid nucleic)
3. Eclipsi (Material genètic de virus controla nucli cel·lular / Síntesi de còpies
MATERIAL GENÈTIC I PROTEÏNES DE CÀPSIDES)
 4. Acoblament (Unió MATERIAL GENÈTIC + CÀPSIDES VIRIONS
«dintre de la cèl·lula infectada)
5. Lisi o alliberament (Trencament de la membrana cel·lular Alliberació al
medi dels virions per infectar altres cèl·lules)

• Cicle lisogènic
• Fases:
• Incorporació del material genètic víric al nucli cel·lular (SENSE SÍNTESI
DE PROTEÏNES DE CÀPSIDA NI MATERIAL GENÈTIC)
• Aprofitament de divisions cel·lulars (SENSE PRODUIR LA INFECCIÓ)

CICLE REPRODUCTIU D’UN ADENOVIRUS (VIRUS DE LA GRIP)

El virus de la SIDA (VIH) és un retrovirus, per la qual cosa el seu material genètic és ARN (i no
ADN). Per a poder replicar-se dins de la cèl·lula hoste (limfòcits T4), la molècula d'ARN ha de
formar ADN de doble cadena amb l'ajuda de l'enzim transcriptasa inversa o retro-transcriptasa. Una
vegada format l'ADN víric, podrà formar noves partícules virals mitjançant la síntesi d'ARN i de
proteïnes.

El virus del VIH té unes proteïnes en el seu embolcall que són atretes per receptors situats en la
membrana d'un limfòcit.

En unir-se el virus amb el receptor, s'activen altres proteïnes en la membrana que fan que es
fusionin totes dues membranes. És necessari aquest reconeixement perquè el virus pugui haver-hi
adhesió i penetració en la cèl·lula.

Després de fusionar-se, l'ARN del virus entra lliure en el citoplasma.

L'enzim víric transcriptasa inversa transcriurà l'ARN del virus en una cadena doble d'ADN (en
aquest punt és bastant fàcil que es produeixin mutacions en el VIH, ja que la transcriptasa inversa
sol cometre errors en passar d'ARN víric a ADN).

L'ADN del VIH (proviral) s'introdueix en el nucli de la cèl·lula infectada.

Es produeix la integració de l'ADN víric en l'ADN cèl·lula (provirus). Aquest provirus pot estar
inactiu molt temps sense produir noves còpies del VIH (cèl·lules quiescentes amb virus latent).

A partir de l'ADN es produeix ARN i proteïnes que permetran formar nous virus.

Assemblatge: Es formen nous virus amb l'ARN, proteïnes, i membrana cel·lular.

Gemmació: El nou virus assemblat surt de la cèl·lula a través de la membrana plasmàtica,

envoltant-se d'un fragment que formarà el seu embolcall.

El virus recentment format és immadur, i és necessària l'actuació d'un altre enzim, la proteasa del
VIH perquè maduri i pugui resultar infecciós, transformant-se en un VIH madur.
CICLE REPRODUCTIU D’UN RETROVIRUS (VIH)

Existeixen diversos tipus de virus de la grip (influenza virus) però bàsicament es tracta d'un virus
amb embolcall membranós, amb glucoproteïnes, una càpsida i ARN com a material genètic,
associat a l'enzim transcriptasa inversa.

Fase d'adsorció: La fixació del virus es produeix en entrar en contacte les glucoproteïnes de
l'embolcall del virus amb els receptors glucoproteics de la membrana de la cèl·lula que infectarà, la
qual cosa induirà a la cèl·lula a introduir-lo per endocitosi.

Fase de penetració: En el endosoma, es fusionen la coberta vírica amb la membrana cel·lular,

alliberant les molècules d'ARN víric, proteïnes accessòries i d'ARN polimerasa al citoplasma.
Després es produeix la desencapsidació, quedant l'ARN víric alliberat de la càpside.

Aquestes proteïnes i l'ARN formen un complex que és transportat al nucli cel·lular, on l'ARN
polimerasa comença a transcriure còpies complementàries positives de l'ARN invers (antisentit).

Fase d'eclipsi: En aquesta fase no s'aprecien virus a l'interior de la cèl·lula, però en ella el
metabolisme cel·lular és dirigit per l'àcid nucleic víric, per a formar els components dels nous virus
a partir dels materials i l'energia d'aquesta cèl·lula hoste. Inicialment, l'ARN, gràcies a la
transcriptasa inversa, dóna lloc a una còpia en ADN. A partir d'aquesta es produeix la transcripció,
que dirigirà la replicació de nous ARN vírics i la traducció, que dóna lloc a noves proteïnes
víriques, a la transcriptasa inversa i a les glucoproteïnes de l'embolcall del virus. L'ADN cel·lular no
és destruït.

L'ARN víric pot ser retornat al citoplasma i traduït, o romandre en el nucli. Les proteïnes víriques
recentment creades són secretadas mitjançant l'aparell de Golgi cap a la superfície cel·lular o
transportades de tornada al nucli per a fixar-se al ARNv i formar noves partícules víriques. Altres
proteïnes víriques tenen múltiples accions en la cèl·lula hoste, incloent la pròpia degradació de
l'ARN cel·lular amb la finalitat d'emprar els nucleòtids resultants per a la síntesi de més ARNv i
inhibint la transcripció de l'ARN cel·lular. El genoma víric està compost per vuit segments d'ARN
d'una sola cadena (monocatenario).

Assemblatge dels nous virus: Quan els components vírics estan sintetitzats, es forma la càpside,
incloent dins a l'ARN víric associat a una transcriptasa inversa. Després, el virus es desplaça cap a
la perifèria cel·lular. Les glucoproteïnes víriques s'introdueixen en la membrana de la cèl·lula hoste.

Lisis o alliberament: Els virus ja madurs provoquen la gemmació, apareixent petites vesícules en
la membrana cel·lular. Després, se separen de la cèl·lula hoste envoltats de membrana amb
glucoproteïnes víriques. La sortida del virus de la grip es produeix sense provocar la lisis de la
cèl·lula.

MECANISMES D’APARICIÓ DE VARIETATS DIFERENTS

Els mecanisme que expliquen l’aparició de varietats víriques diferents són les MUTACIONS, les
quals, permeten que els virus puguin aconseguir noves característiques preadaptatives segons
l’ambient i la situació en que es trobin.

DIFERÈNCIES ENTRE ELS VIRUS I ELS BACTERIS

DIMENSIONS

• BACTERIS ( x100 > virus)

• VIRUS ( x100 < bacteris)
ESTRUCTURA

• BACTERIS (Estructura interior i exterior més complexa)

• VIRUS (Genoma víric + càpsida)

REPRODUCCIÓ

• BACTERIS (Capacitat de reproduir-se per si mateixos)

• VIRUS (Necessitat d’infecció a una cèl·lula hoste)

RESISTÈNCIA

• BACTERIS (Tenen mecanismes de resistència que els fa més durables)

• VIRUS (Manca de resistència quan van perdent capacitat infecciosa)

TRACTAMENT

• BACTERIS (Antibiòtics)
• VIRUS (Antivirals)