4. Expliqueu la por a el delicte en la criminologia.

A partir dels anys 70 del segle passat, un grup d’acadèmics va afegir l’estudi del delicte a la
criminologia. La recerca d’aquest nou camp, no es centra en la persona delinqüent sino en
conèixer les condicions puntuals que fan possible el delicte. D’aquesta manera, s’inicia un
estudi sobre les condicions necessàries que son presents sempre en els delictes contra les
persones o la propietat i com els canvis socials estructurals faciliten la comissió de delictes.

Així com neix l’estudi del delicte, comença l’exploració sobre la significació i repercussió
dels delictes en els individus. La por al delicte és un tema molt cultivat dins de la recerca
criminològica. No s’ha arribat a un consens respecte a la seva possible definició però a les
bases que l’estructuren inclou els estats emocionals, actituds i percepcions associades amb la
por de ser víctima d’un delicte ( Warr,2000).

El fet de mantenir aquesta temor envers ser víctima d’un delicte, provoca efectes negatius pel
grup i societat ja que origina canvis en les activitats quotidianes dels subjectes, disminueix la
llibertat i la qualitat de vida colectiva. Com també, la unió social i la confiança entre els
diferents éssers; perquè estableix quins espais es consideren segurs o no, per a la possible
convivència en societat.

Encara que per norma general, la por al delicte és un fenomen que importa per l’efecte dels
seus aspectes negatius, s’ha de considerat la possibilitat de que un nivell moderat de temor
(per part de la ciutadania) pot esdevenir saludable a l’hora de prevenir la comissió d’actes
delictius. Consegüentment, s’ha de senyalar que és una afirmació controvertida i influeix en
el paper que les institucions mantenen sobre ell ja que queda dividit en 2 postures:
- L’enviament de missatges tranquilitzadors per la població.
- Transmissió a la ciutadania de que son responsables de la seva propia autoprotecció.

D’altra banda també convé destacar que existeixen diverses vies per realitzar una avaluació
de la por al delicte. A tall d’exemple podem esmentar els mitjans de comunicació que
simbolitzen agents morals dins de la societat de masses en la que vivim. Aquests agents
esdevenen factors fonamentals a l’hora de definir què es considera delicte (i per tant que es
criminalitza) i per l’elaboració de possibles respostes a ell.