Estudis d’Economia i Empresa

Valoració d’Operacions Financeres

1. Informació sobre les proves finals:

Les proves de síntesi consten de 4 exercicis i cada exercici puntua 2,5 punts.

Els exàmens consten de 4 exercicis, i en total hi ha 8 apartats. Cada exercici puntua 2,5 punts.

Els exercicis, tant de les proves de síntesis com dels exàmens, són de tipus pràctic i sobre conceptes
tractats en tot el temari de l’assignatura. Són exercicis de l’estil dels que han sortit en els qüestionaris
d’avaluació i cadascun d’ells inclou una pregunta de raonament. Per resoldre la part pràctica dels
exercicis és molt important que es faci l’esquema temporal, que s’indiquin quines són les variables
conegudes i els seus valors, quina és la variable desconeguda i com s’obté la variable desconeguda
a partir de les conegudes. És a dir, el plantejament ha de quedar ben clar. A efectes de puntuació de
la part pràctica de cada exercici només es tindrà en compte el plantejament i la resolució de l’exercici.

Durant les proves finals sí que podreu consultar els materials de l'assignatura i utilitzar calculadora.

Al final de l’enunciat de la prova de síntesi o examen trobareu un petit formulari sobre les rendes
financeres que és el que es detalla a continuació:

FORMULARI:

FORMULARI del valor actual d’una renda immediata i vençuda

1 − (1 + Im )
−n
1
Cr = C C C
Im Im

 1 − qn  (1 + Im )
−n

C1  1 + Im  q C1
Cr = C1  qr −1  1 + Im − q q  1 + Im
 1 + Im − q
−1
C1  n  q 1 + Im = q

 1 − (1 + Im )
−n
Cr = C1 + (r − 1)  h  h hn C1
+
h
 C1 + + h  n   −
Im Im 2
 Im  Im Im

És important destacar que haver obtingut una nota alta de l’avaluació continuada no és cap garantia
d’aprovar l’assignatura si no es fa una prova de síntesi satisfactòria, en la qual es demostri haver assolit
els coneixements requerits. Per això, recordeu que les notes de l’AC i de la prova de síntesi fan mitjana,
tal i com s’especifica en el pla docent.

Les orientacions generals per la preparació tant de les proves de síntesi com dels exàmens són les
següents: estudieu el material dels diferents mòduls de l’assignatura, repasseu els qüestionaris per a
practicar de cada mòdul, i sobretot mireu amb detall totes les errades que heu comès i assegureu-vos
que enteneu com es resolen. Tots els temes són igual d’importants. No es tracta de tenir unes
quantes fórmules memoritzades si no de saber aplicar els conceptes estudiats en la matèria.
1
 Estudis d’Economia i Empresa
Valoració d’Operacions Financeres

2. Conceptes bàsics i errades més freqüents:

Els conceptes bàsics són:

• Tipus d’interès en règim financer d’interès compost: diferències entre tipus d’interès nominal
i efectiu, equivalència entre tipus d’interès efectius de diferent freqüència.
• Valoració de capitals en diferents moments del temps, és a dir, capitalització o actualització de
capitals al llarg del temps en règim financer simple i compost.
• Saber què és i com calcular la TAE d’una operació de finançament.
• Saber calcular el valor actual o final d’una renda amb característiques diferents
(vençuda/anticipada, immediata/diferida, constant/ variable).
• Saber calcular les diferents magnituds d’un préstec (terme amortitzatiu, quota d’interès, quota
d’amortització de capital, deute pendent, reserva, capital amortitzat, ...).
• Saber identificar les característiques d’una emissió de títols, saber calcular la rendibilitat
obtinguda pel l’obligacionista, el cost per l’emissor, el valor d’un títol, ...

Recordeu:

• Per sumar o restar capitals, cal que tots estiguin en el mateix moment temporal.

• En general, el règim financer d’interès simple s’aplica quan l’operació té un termini total
inferior a l’any. El règim financer d’interès compost s’aplica quan l’operació té un termini total
superior a l’any. Si no ens diuen clarament quin és aquest termini per que pot ser que
l’operació continuï en el futur, podem saber si s’aplica interès simple o compost mirant la
nomenclatura dels tipus d’interès.

• La relació, en règim financer d’interès compost, entre un tipus d’interès nominal i un efectiu
d’igual freqüència (m) és:
im
Im = → im = m  Im
m

• L’equivalència, en règim financer d’interès compost, entre tipus d’interès (nominals i efectius)
amb diferent freqüència (m i m’) és:

m m
 im   im' 
 1 +  =  1 +   (1 + Im ) = (1 + Im )
m m

 m   m' 

• Per poder comparar tipus d’interès, cal que tots tinguin la mateixa freqüència. La TAE és un
tipus d’interès que ens permet comparar diferents operacions pactades en interès compost.
La TAE inclou les despeses o ingressos derivats de l’operació coneguts a l’origen de l’operació,
suposant que l’operació dura el termini inicialment pactat i es desenvolupa com es va pactar
a l’inici.

• Estem davant d’una renda quan els capitals financers d’una operació de finançament
presenten una periodicitat constant en els seus diferiments. La renda pot ser constant o
variable i, en aquest cas, la variació pot ser aritmètica o geomètrica. Recordeu que quan
apliquem la fórmula bàsica de valoració d’una renda, obtenim el seu valor un període abans
d’on està situat el primer terme. Per tant, després caldrà capitalitzar o actualitzar el resultat
obtingut per tenir la renda valorada on nosaltres volem.
2
 Estudis d’Economia i Empresa
Valoració d’Operacions Financeres

• Sigui com sigui la renda, cal tenir present que la freqüència del tipus d’interès que cal aplicar
ha de ser la mateixa que la freqüència que presenta la renda.

• En el préstec francès s’amortitza nominal i es paguen interessos en cada terme amortitzatiu.

La quota d’interès varia cada període donat que els interessos sempre es calculen a partir del
capital que queda pendent de retornar però la suma de la quota d’interès i de la quota
d’amortització de capital és constant (terme amortitzatiu constant).

• El préstec de quota d’amortització de capital constant o quota de capital constant sempre

retorna, en cada període, la mateixa part del nominal del préstec.

• En els préstecs, com en les rendes, el tipus d’interès ha de presentar igual freqüència que la
devolució del préstec.

Errades més freqüents:

En aquest apartat us comentaré quins són els punts on s’acostumen a cometre més errades. Aquests
punts estan agrupats en funció del temari que entra en cada Unitat.

- Unitat 1: Règims financers

• TAE: En general, la TAE és el tipus d’interès efectiu anual que fa equivalents les prestacions i
les contraprestacions associades a una operació de finançament incloent les despeses,
conegudes a l’origen de l’operació, que el subjecte passiu de l’operació ha de pagar al subjecte
actiu. L’equivalència entre prestacions i contraprestacions es defineix sota règim financer
d’interès compost de manera que la TAE és un tipus d’interès efectiu i anual. Per calcular la
TAE s’ha d’igualar el valor, en un mateix instant del temps, de les prestacions i de les
contraprestacions. Una de les errades més comuns al calcular una TAE és que es sumen
aritmèticament quanties de capitals que estan disponibles en diferents moments del temps
en lloc de realitzar sumes financeres. Vigileu, per tant, quan calculeu TAEs de no sumar capitals
que no estan valorats en el mateix moment del temps.

• Tipus d’interès nominal i efectiu en règim financer d’interès compost. Heu d’interpretar
correctament la informació proporcionada en els enunciats dels exercicis i no confondre mai
aquestes dos tipus d’interès. Per definició, el tipus nominal sempre és anual però està associat
a un període de capitalització que pot ser anual, semestral, trimestral,... En canvi, el tipus
efectiu només és anual en el cas que el període de capitalització també sigui anual. Així, per
exemple, quan tenim un tipus d’interès semestral, aquest ens diu quin és el preu per unitat
monetària i semestre.
En tots els càlculs es fa servir sempre el tipus efectiu encara que la informació disponible sigui
la d’un tipus nominal. Per tant, quan tinguem un tipus d’interès nominal, el primer que haurem
de fer és calcular el tipus efectiu corresponent. Tal com s’ha dit abans, la relació entre el tipus
im
d’interès nominal i efectiu, en règim financer d’interès compost és Im = .
m

• Tipus d’interès efectius equivalents. Moltes vegades ens donen la informació del tipus
d’interès associat a una freqüència que no és la que necessitem per els nostres càlculs. Hem
de saber aplicar correctament la relació d’equivalència, que com ja s’ha dit abans és
(1 + Im ) = (1 + Im ) .
m m

3
 Estudis d’Economia i Empresa
Valoració d’Operacions Financeres

- Unitat 2: Rendes

• Freqüència del tipus d’interès efectiu i de la renda. Quan el tipus d’interès amb el que s’ha de
valorar una renda no té la mateixa freqüència que aquesta renda, mai s’han de canviar el
número de termes de la renda si no que s’ha de trobar el tipus d’interès equivalent que tingui
la freqüència de la renda. Així, si la renda és mensual amb 120 termes i el tipus d’interès és
efectiu anual no podem utilitzar el tipus anual i fer que n=10 si no que haurem de convertir el
tipus anual en el seu mensual equivalent i considerar que n=120.

• Fórmula del valor actual de les rendes. La fórmula coneguda del valor actual de cada tipus de
renda s’ha obtingut utilitzant com a hipòtesis de treball que la renda és vençuda, immediata,
temporal i de freqüència m. Per tant, sempre ens dona el valor de la renda un període abans
d’on està situat el primer dels termes. Això a vegades no ho tenim en compte quan la renda
és diferida o anticipada. Recordeu sempre de fer les correccions necessàries quan la renda que
esteu valorant sigui diferida o anticipada.

• Valor actual i final d’una renda. Segons on vulguem valorar l’operació de finançament,
haurem de calcular el valor actual o final d’una renda. És important distingir, d’una banda,
l’operació que estem valorant, i de l’altre, l’instrument de càlcul que ens permetrà fer la
valoració i que és la fórmula del valor actual o final d’una renda.

• Raó de variació de les rendes geomètriques. Un increment dels termes del 2% mensual fa que
la raó de variació sigui q=1,02 i no 0,02 com a vegades es posa. Igualment, si els termes
disminueixen en un 2% la raó és q=0,98.

- Unitat 3: Préstecs d’amortització única de capital al final de l’operació (amb abonament dels
interessos al final de l’operació o periòdicament) i préstecs d’amortització periòdica

• Freqüència del tipus d’interès efectiu i del préstec. La freqüència del tipus d’interès utilitzat
en els càlculs associats al préstec i la freqüència del préstec han de ser les mateixes.

• Deute i reserva. Una de les errades més comuns quan s’estudien els préstecs ve donada per
la confusió entre deute i reserva. El deute pendent fa referència només a la part del nominal
del préstec pendent de retornar en un determinat moment de la vida d’un préstec. En canvi,
la reserva ens diu quin és l’import que el prestatari hauria de pagar al prestador si volgués
rescindir l’operació abans d’haver arribat al final previst en el contracte. L’import del deute i
de la reserva a vegades coincideixen i per això es confonen però altres vegades són diferents
ja que si es vol cancel·lar el préstec a més de retornar el deute pendent s’han de pagar els
interessos acumulats i pendents de pagar. Sobre tot s’ha de vigilar quan ens trobem en mig de
2 períodes en que el prestatari ha realitzat pagaments.

• Préstec de quota d’amortització de capital constant i préstec francès. Una errada molt comú
consisteix en confondre el préstec de quota de capital constant (Ar = A) amb el préstec francès
on el que és constant és el terme amortitzatiu. Si el que és constant és la quota d’amortització
de capital (quota de capital), el terme amortitzatiu ja no pot ser constant perquè aquest últim
resulta de sumar la quota d’amortització i la quota d’interès, que en tots els préstecs
d’amortització periòdica és decreixent. Si la quota de capital és constant tant els termes
amortitzatius com les quotes d’interès decreixen en progressió aritmètica.

4
 Estudis d’Economia i Empresa
Valoració d’Operacions Financeres

• Tipus efectiu prestatari en un préstec francès amb carència parcial. Moltes vegades ens
oblidem d’incloure en el càlcul d’aquest tipus les quotes d’interès pagades durant la carència.
Aquest tipus d’interès és el que fa equivalent tot el que rep el prestatari (nominal) amb tot el
que paga (tota mena de despeses, quotes d’interès de la carència i termes amortitzatius). I,
quan s’ha de valorar la renda associada als termes amortitzatius s’ha de tenir en compte que
és diferida.

• Tipus efectiu prestatari i TAE. Mentre que en el tipus prestatari s’han d’incloure totes les
despeses a càrrec del prestatari generades al llarg de l’operació, en la TAE només s’inclouen
les despeses conegudes a l’origen de l’operació. Per tant, la TAE no és simplement l’equivalent
anual del tipus prestatari.

- Unitat 4: Emprèstits

• En el cas de les lletres i els pagarés hem de tenir clar quin règim s’aplica en funció del número
de dies que hi ha entre la data de liquidació i el venciment: Interès simple vençut si el termini
és inferior o igual a 365 dies (o 366 si l’any és de traspàs) i interès compost en cas contrari.
Igualment, hem de tenir present com es tradueixen els dies en anys: dividint per 360 si es tracta
d’una lletra del tresor públic o 365 si és un pagaré.

• En el cas dels títols amb pagament periòdic de cupons, s’aplica sempre interès compost i el
cupó es calcula sempre sobre el nominal del títol, multiplicant el tant efectiu de l’emissió pel
nominal del títol.

• Respecte als emprèstits amb cupó periòdic, per obtenir la rendibilitat de l’obligacionista o el
cost per l’emissor sempre hem de tenir en compte quines són les prestacions i les
contraprestacions associades a l’operació i, a partir d’aquí, valorar tots dos conjunts de capitals
en el mateix moment del temps. Recordeu que la suma de capitals sempre ha de ser financera
i no aritmètica.

• I si es tracta de valorar un títol (obtenir el seu preu teòric), l’únic que hem de fer és veure que
es el que queda pendent de realitzar a partir de la data de valoració. En el cas de les lletres i
pagarés, el que queda pendent és el nominal del títol en la data de venciment. Per tant, es
tractarà d’actualitzar aquest nominal en funció del termini des de la data de valoració fins a la
de venciment. En el cas dels títols amb pagament periòdic de cupons, el que queda pendent
és el nominal del títol en la data de venciment però també poden quedar pendents cupons.
Per tant, s’haurà d’actualitzar el nominal i també els cupons pendents.

• En el cas dels títols amb pagament periòdic de cupons hem de saber calcular el cupó corregut
quan estem situats en mig d’un període, en un moment entre dues dates de pagament de
cupons. El cupó corregut no és altra cosa que el repartiment proporcional del cupó en funció
del número de dies que han passat respecte a la data de l’últim pagament de cupó. Per
exemple, si el cupó anual és de 55 € i han passat 64 dies des de l’última data en que es paga
aquest cupó, hem de saber calcular quina és la part proporcional d’aquests 55€ que correspon
64
als 64 dies passats: 55  . En el cas que l’any implicat for de 366 dies, el denominador
365
també seria 366.

5
 Estudis d’Economia i Empresa
Valoració d’Operacions Financeres

Finalment, jo us recomanaria que quan us prepareu la prova de síntesi o examen no intentéssiu

aprendre de memòria les correccions a les fórmules conegudes de valoració de les rendes o les
expressions associades a les diferents magnituds dels préstecs o dels emprèstits. Si heu entès els
conceptes explicats, es tractaria d’aplicar aquests conceptes utilitzant com a instrument les fórmules
de les rendes. I recordeu també que per aplicar bé les correccions a les fórmules de les rendes és
aconsellable que seguiu els següents passos:

1) Feu l’esquema temporal de la renda.

2) Apliqueu la fórmula del valor actual de la renda que hi ha al formulari (i que és l’associada a una
renda vençuda i immediata).
3) Pregunteu-vos on està valorat el capital que resulta de l’aplicació de la fórmula del pas anterior.
4) Actualitzeu o capitalitzeu el resultat del pas anterior per tenir la renda valorada en el moment
escollit .

I si, per exemple, hem de calcular la reserva d’un préstec d’amortització periòdica el que hem de saber
és que aquesta reserva ens diu quin és l’import que rescindeix un préstec en un determinat moment
del temps i que es calcula (de manera prospectiva) valorant els termes amortitzatius pendents. I per
fer aquesta valoració, l’instrument de càlcul serà la fórmula de valoració d’una renda. Per tant, només
cal que sapiguem com són els termes amortitzatius (constants o variables en progressió aritmètica) i
mirar la fórmula en el formulari que tindrem a la nostra disposició i que és com el que teniu a l’inici
d’aquest document.

De la mateixa manera, en un emprèstit de títols amb cupó periòdic per calcular el valor d’un títol o
deduir rendibilitats o costos, una de les coses que haurem de fer és valorar una renda constant definida
per aquest cupó periòdic. I, la fórmula de la renda constant ja la coneixem.