I Reboll 1 5 1 5-6 1 1 Montblanc.

marq1993

ELS MOLINS DE VENT

Rosa M. Tarragó
EL M O L ~
DE VENT PEL genera 3.132 W
El model M-3009 a una velocitat del vent de 15 mls.
BOMBEIG D'AIGUA genera 4.239 W
El moli de vent permet I'aprofitament d'una energia El model M-4012 a una velocitat del vent de 15 mls
inesgotable, gratuita i no contaminant: I'energia eolica i, genera 7.668 W
alhora, substitueix I'us de recursos escassos, no reno- Característiques de cada model
vables i contaminants com I'energia electrica i el petroli. M-1804: moli de vent de 4 m. d'alcada de torre, de
El molí de vent multipala es va popularitzar a mitjans del base quadrada d'1,O4 m. i roda de 4 m. de diametre amb
segle passat, pero a mitjans d'aquest segle el 15 aspes.
desenvolupament d'altres energies com la nuclear i el fet M-2609: molí de vent de 9 m. d'alqada de torre, de
que I'eolica es deixés de banda, van fer que aquest base quadrada d31,90m i roda de 2,60 m. de diametre.
aparell no evolucionés amb el temps i es convertís en M-3009: moli de vent de 9 m. d'alqada de torre, de
una antiguitat arcaica. base quadrada d'1,90 m. i roda de 3m. de diametre.
Ara que entrarem en el s. XXI i a causa del increment M-4012: moli de vent de 12 m. d'alqada de torre, de
progressiu del cost, de la contarninació i dels consum base quadrada de 2,46 m. i roda de 4m. de diametre
energetic, el moli de ven1 és una solució i per aixo s'ha amb 48 aspes.
recuperat i perfeccionat. L'economicitat del molí de vent Quins usos té el molí de vent?
radica en el fet que la energia peral seu funcionament Tenint en compte les seves funcions ornamentals i de
és el vent i de moment. encara no hi ha tarifes sobre subministrament d'aigua ha esta utilitzat com a element
aquest. Pero, com podem treure aigua a partir d'una decoratiu en segones residencies de camp o com a
bufada de vent?, aixo es el que expliquem ara mateix. reclam en restaurants, etc. Per al seu us de bombeig
Funcionament del molí de vent. d'aigua. s'instal.la en explotacions agrícoles. d'horta o de
Segons les dimensions del rotor del moli de vent, a degoteig. en perforacions municipals per al
partir d'un determinat rendiment energetic del vent, la
roda, que té de 15 a 48 aspes segons el model, comenCa
a girar cap a la dreta quan el vent incideix
perpendicularrnent al pla de I'aspa. El moli s'orienta amb
una maniobrabilitat de 360Qsegons la direcció del vent
gracies a una cua orientadora i a una pala reguladora;
aquesta també té la funció de desorientar el moli en cas
de vents masca forts que puguin malmetre I'aparell,
orientant la roda paral.lelament a la direcció del vent de
forma que I'aire passi de costat i no actui sobre I'aspa.
Aquest moviment pot fer-se manualment manipulant al
peu del moli o de forma automatica.
La bomba que el moli acciona és de pistó, perque és
senzilla i permet una gran altura d'impulsió. Es
caracteritza pel seu diametre i la seva carrera. Aquests
dos parametres fixen el volum maxim impulsat en cada
carrera de I'embol. La camisa. I'embol i les valvules son,
en general, de bronze o acer inoxidable i ja junta és de
cuir.
Els tubs d'aspiracib i de descarrega estan muntats
directament als'extrems del cos que conté I'embol.
aquests tubs són d'acer galvanitzats.
El rotor acciona directament un sistema biela-maneta,
que permet accionar I'embol de la bomba i donar-li un
moviment d'.anada-tornada,*. La dimensió de la maneta
fixa la carrera i ajuda a determinar el cabal.
Quin estalvi d'energia suposen?
La potencia que generen els molins de vent segons
el seu tamany i la velocitat del ven1 és fa següent.
El model M-1804 a una velocitat del vent de 15 mls.
genera 1.467 W
El model M-2609 a una velocitat del vent de 15 mls.
subministrament d'aigua a pobles o en zones de reserva naturals. El resultat ha estat sorprenent, tant per
Aquestes funcions les especifiquem en els dos exemples següents: als responsables de la reserva com per a
les mateixes aus que han instal.lat els seus
nius en el capcal del molí de vent.

Captació d'aigua per al subministrament d'aigua

potable a un municipi: VILANOVA DE PRADES.
Vilanova de Prades, un municipi de la Conca de Barbera a la
provincia de Tarragona, és un poble de muntanya que uns anys
enrera es trobava en regressió de població i, en canvi, en els ultims
anys ha arribat a duplicar els seus habitants i esta convertint-se en
una zona de reclam turistic pels esporis de muntanya, etc. amb la
construcció d'un camping de grans dimensions.
Un dels greus problemes per a I'acollida de població és
I'abastament d'aigua i I'elevat cost d'explotació i, per aixb, dels
diferents projectes presentats per solventar aquest problema es va
aprovar el moli de vent després d'haver estudiat les rendibilitats: en
primer Iloc, per la distancia de I'explotacio al casc urba. en segon lloc
pel baix cost de manteniment que consisteix en greixar el molí dos
cops I'any i en tercer Iloc, el nul cost del consum d'energia eolica.
Aixi fou com I'any 87 es va instal.lar un moli de vent en un pou,
situar a 4 km de distancia de la vila. de 20 m de profunditat i de 1,50
m de diametre, que bombeja 8.500 Ilh emmagatzemats en un diposit
d ' l milió de litres. Aquest diposit permet satisfer les necessitats
d'aigua els dies que s'en consumeix en excés.
Restablirnent de la salinitat adequada en Ilacunes:
«CANAL VELL» del Delta de I'Ebre.
Les Ilacunes proporcionen vida a determinades especies
d'animals i vegetals del nostre planeta, per aixo són imporiants com Moli de vent M ~ 4 0 1 2insta lat a Vianova
a ecosistemes i desperten I'interes de biolegs i ecologistes per pro- de Prades
curar que la seva biomassa no disminueixi. Aquest és el cas de la
llacuna del delta de I'Ebre, el Canal Vell, on els responsables del
parc natural van observar un desequilibri en la salinitat que provo-
ca la manca d'uns vegetals dels quals s'alimenten determinades aus
migratories. El Canal Vell. situat a I'estació biologica dins de I'area
de reserva, és un diposit natural d'aigua salada. dolca i salobre on
el desequilibri en la salinitat era degut a un excés de salobre causat
per I'evaporació d'aigua del mar i per I'aigua alterada pels abundants
arrossers.
El rnoli de vent restableix I'equilibri afegint a la llacuna aigua dolca
procedent d'un canal proper d'uns 10 o 15 cm de desnivell. que
permet contrarestar les aportacions d'aigua del mar que per si sola
ja rep la Ilacuna.
La instal.lact del rnoli de vent enlloc d'altres mecanismes peral
bombeig d'aigua, ha
estat avantatjosa pel
fet d'utilitzar una
energia no
contaminant.
inesgotable i gratuita:
el vent, cense
vessament d'olis i -,
greixos, a més evita
sorolls que alteren els
costums dels animals.
Els seus colors també
han estat estudiats,
aquests son similars
als d'una planta: el
gira-sol. .~ . .,. ..-
z Model M-3009 installat a "Canal VeI" del delta
de I'Ebre