Marc G, Júlia, Jihane, Adam i Tianhao

Filosofia estètica

a) Definició d’aquesta branca

La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic germànic pel filòsof
Alexander Gottlieb Baumgarten el 1750.

L'estètica és la branca filosòfica que estudia les raons i les emocions estètiques, així com
les diferents formes de l’art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que
estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la dissonància.

Bellesa: Qualitat d'una persona, animal o cosa capaç de provocar en qui els contempla o
els escolta un plaer sensorial, intel·lectual o espiritual.

Sublim: Que desperta una emoció profunda per la seva altíssima bellesa, immensa
grandesa, per quelcom que ultrapassa la comprensió humana.

Lletjor: la contraposició de la bellesa i inclou tot allò que es jutja negativament des del
punt de vista de l'estètica.

Dissonància:la dissonància s'associa a una estranyesa. D’aquí prové el concepte de

dissonància cognitiva, per exemple, es produeix quan un individu desenvolupa dos
pensaments o conductes que es troben en conflicte entre si o amb les creences.

b) Obres i autors significatius:

Platò:
La percepció que tinguem de la bellesa d'un objecte dependrà de la seva forma i colors,
si és una cançó la melodia és la que ens pot semblar bella. Molta gent assegura que una
cosa bella és el que dóna plaer als sentits, tot i que Plató creia que allò només era part
del que és la bellesa. Per a ell la bellesa era una cosa que admiraves o que t'agradava en
qualsevol de les seves formes
En la seva obra anomenada el Banquet mencionava que n'hi ha una cosa per la qual val
la pena viure, és per contemplar la bellesa.
 Marc G, Júlia, Jihane, Adam i Tianhao

Aristòtil:
Per Aristòtil l'estètica o la bellesa no es relaciona amb el que és agradable pels nostres
sentits, perquè creia que l'estètica només es contemplava. En la seva obra anomenada
Poètica parla sobre la seva teoria de l'estètica.

c) Principals preguntes filosòfiques

- Què és el que fa belles a les coses?

- Existeixen patrons estètics?

- Quina relació hi ha entre les obres d'art i la naturalesa?

- És la bellesa una cosa objectiva o subjectiva?

- Creus que l'art té alguna funció que donin la vida humana?

- Descriu el que has experimentat en contemplar una cosa bonica.

- Què és la creativitat? Quins trets té una persona creativa?

d) Algunes teories interessants

Les principals teories estètiques per a la crítica de l'art són:

-L’imitacionalisme, el formalisme, instrumentalisme i emocionalisme.

Imitacionisme se centra en la representació realista que mostra una obra d'art, és a dir,
la simulació té un caràcter real, que existeix, transmesa a través de l'harmonia de llums,
ombres i proporcions utilitzades.

Formalisme posa èmfasi en la qualitat del disseny, que tan bé està organitzat, la qualitat
de les característiques visuals, els seus lineaments i combinació de colors, és a dir que
ressalta els elements i principis artístics.
 Marc G, Júlia, Jihane, Adam i Tianhao

Instrumentalisme és la representació del missatge que comunica l'artista a la seva obra,

el context pot ser social, polític, etc.

Emocionalisme es refereix al contingut emocional que transmet, la manera de

commoure o despertar certes reaccions en les persones que ho observen.

Com que la representació de l'art i l'estètica és purament subjectiu, cadascú segurament

s'inclinarà per donar més valor a una teoria en particular o també a una possible
combinació d’aquestes.