TEMA 3

sessió 8
CONSENS O DISSENSIÓ
No hi ha pensaments perillosos, el pensament és perillós

Hannah ARENDT

Tractar amb una diversitat d’opinions és una feina difícil. La democràcia ha

estat lligada, des del seu naixement, a la discussió; no obstant això, en tota
discussió sempre hi ha la possibilitat d’arribar a un CONSENS o d’establir un
ACORD. Hi ha una diferència notòria entre un consens i un acord: el consens
no només implica que hi ha un acord, sinó que, a més, totes les parts
implicades han apropat les seves posicions i han reconegut el valor de les
dels altres.

En un debat polític, per exemple, dos partits poden fer un pacte pel qual es
fan un favor mútuament, és a dir, que per aconseguir-lo han hagut d’arribar
a un acord; però aquesta situació es pot aconseguir sense que hi hagi
consens, ja que, encara que hi hagi un pacte, això no implica que cap dels
dos hagi convençut l’altre de res ni que cap dels dos hagi reformulat la seva
ideologia: un acord a diferència d’un consens, no implica que canviï el punt
de vista ni la voluntat de cap de les parts implicades; si cedeixen és, només,
per interès o per obligació.

El concepte oposat al de consens és la dissensió i, novament, no s’ha de

confondre amb el desacord. Semblantment al que s’ha exposat
anteriorment, el desacord implica dissensió, però no al revés: es pot donar
una situació en la que es mantingui una discrepància profunda, una
dissensió, però, tot i així, s’arribi a un acord por interessos.

Altra vegada trobem nombrosos exemples d’això en la política i, amb més

freqüència encara, en les democràcies parlamentàries. Entre diversos grups
polítics succeeix que, quan un no pot governar amb majoria absoluta, ofereix
algun benefici a altres formacions (com un càrrec o l’alguna de les propostes
del grup minoritari) a canvi de suport parlamentari. Tal com podem veure en
casos com aquests, la formació d’un acord no impedeix que es mantingui la
dissensió i, de fet, el pacte es genera per interessos dels actors implicats, però
no perquè uns hagin convençut els altres.

Para resguardar la libertad, para oponerse a sus enemigos, es

importante la reflexión, no dejar de pensar. “Todo lo que ocurre
durante el pensamiento implica un examen crítico de aquello que
existe —explica Arendt—. Es decir, no existen los pensamientos
peligrosos por la sencilla razón de que, en sí mismo, el pensamiento es
una empresa peligrosa. (…) No niego que pensar sea peligroso, pero
diría que no pensar lo es incluso más”.
ACTIVITATS
1-Per parelles feu les següents activitats:

a) Feu una petita ressenya de la filòsofa Hannah Arendt

b) Busqueu una noticia als diaris que expliqui com dues formacions polítiques han
arribat a un pacte i, després, responeu a les següents preguntes:
-l’acord es va crear per consens o per interès?
-Si va ser per consens, indiqueu quin era el motiu polític que compartien, i si va ser
per interès, indiqueu a canvi de què es va generar el pacte.

b)
notícia

-és un acord perquè es canvien alguns termins i es posen condicions per acceptar

- para que el pp logre la investidura incorpora a VOX al gobierno