Professional Documents
Culture Documents
Treball Final Master METIP Miquel Rueda Garcia
Treball Final Master METIP Miquel Rueda Garcia
ÍNDEX
AGRAÏMENTS ............................................................................................................................... 5
1.INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................... 6
2.OBJECTIUS ............................................................................................................................... 8
3.HIPÒTESIS I PREGUNTES DE RECERCA................................................................................ 9
4.METODOLOGIA .................................................................................................................... 10
4.1.PLANTEJAMENT METODOLÒGIC ............................................................................... 10
4.2.VARIABLES EMPRADES ................................................................................................... 12
4.3.PROCÉS D’ANÀLISI ........................................................................................................ 13
5.ENCAIX TERRITORIAL ............................................................................................................ 15
6.ANÀLISI DEMOGRÀFIC ........................................................................................................ 16
6.1.HABITANTS ..................................................................................................................... 16
6.2.PIRÀMIDES POBLACIONALS......................................................................................... 19
6.3.NUCLI I DISSEMINAT .................................................................................................... 21
6.4.ÍNDEX ENVELLIMENT..................................................................................................... 23
6.5.ÍNDEX SOBRE-ENVELLIMENT ....................................................................................... 24
6.6.CREIXEMENT POBLACIONAL ....................................................................................... 25
6.7.ORIGEN DE LA POBLACIÓ .......................................................................................... 26
7.ANÀLISI TERRITORIAL............................................................................................................ 29
7.1.DISTRIBUCIO DE LES ENTITATS ................................................................................... 29
7.2.DISTÀNCIA DE LES ENTITATS ...................................................................................... 30
7.3.ALTITUD DE LES ENTITATS ........................................................................................... 35
8.CONCLUSIONS .................................................................................................................... 39
9.SEGUIMENT DEL TREBALL I NOVES PROPOSTES DE MILLORA ..................................... 40
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................... 43
2
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1: Població per comarca i any. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de
Gobierno de España. Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos. datos.gob.es.
https://datos.gob.es ................................................................................................ 16
Taula 2:Població en nucli. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya ...................................................................................... 21
Taula 3:Població en disseminat. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya ...................................................................................... 22
Taula 4: Índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya ...................................................................................... 23
Taula 5:Índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya ...................................................................................... 24
Taula 6: Creixement anual. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya ...................................................................................... 25
Taula 7: Creixement període. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya ...................................................................................... 25
Taula 8: Origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya ...................................................................................... 26
Taula 9:Origen de la població per comarques. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor de Catalunya .................................................................... 28
Taula 10:Temps mitjà de desplaçament. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
del Nomenclátor de Catalunya ................................................................................ 31
Taula 11: Relació creixement-distància per períodes. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya........................................................... 34
Taula 12: Relació creixement-altitud per períodes. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya........................................................... 38
Taula 13: Desplaçaments segons motiu de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració
pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre ................... 40
Taula 14: Desplaçaments segons mitja 2019. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre ............................................................. 41
Taula 15: Desplaçaments segons tipus de desplaçament de les Terres de l'Ebres 2019.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre .. 41
Taula 16: Desplaçaments segons tipus de desplaçament i temps de les Terres de l'Ebres
2019. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de
l'Ebre ...................................................................................................................... 42
3
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS
Il·lustració 1: Àmbit d’estudi. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut Cartogràfic
i Geològic de Catalunya https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores ....................... 10
Il·lustració 2: Esquema metodològic. Elaboració pròpia a partir de l'informe
Metodología y Técnicas Cuantitativas de Investigación (N.o 1). Universitat Politècnica de
València. ................................................................................................................. 11
Il·lustració 3: Principals vies de comunicació de Catalunya. Institut Cartogràfic i
Geològic de Catalunya https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores ......................... 15
Il·lustració 4:Representació de la població segons comarca i any. Elaboració pròpia a
partir de les dades extretes de Gobierno de España. Nomenclátor de Cataluña -
Conjunto de datos. datos.gob.es. https://datos.gob.es .............................................. 17
Il·lustració 5: Ràtio d'homes i dones. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya ...................................................................................... 18
Il·lustració 6: Representació de la ràtio per anys. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor de Catalunya .................................................................... 18
Il·lustració 7: Piràmides poblacionals Terres de l'Ebre Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya........................................................... 19
Il·lustració 8:Representació de la població en nucli i disseminat. Elaboració pròpia a
partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya ........................................ 22
Il·lustració 9: Representació índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor de Catalunya .................................................................... 23
Il·lustració 10: Representació índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya........................................................... 24
Il·lustració 11:Creixement població Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya........................................................... 26
Il·lustració 12: Representació d'origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya........................................................... 27
Il·lustració 13: Ubicació de les entitats. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes
del Nomenclátor de Catalunya ................................................................................ 29
Il·lustració 14:Representació cartogràfica de les distàncies a la capital de municipi.
Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya ......... 32
Il·lustració 15:Creixement-distància 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor de ..................................................................................... 33
Il·lustració 16: Creixement-distància 2003-2011. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor ............................................................................... 33
Il·lustració 17: Creixement-distància 2011-2021. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor ............................................................................... 34
Il·lustració 18: Altitud entitats de les Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor i ICGC .................................................................... 35
Il·lustració 19: Creixement-altitud 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor ......................................................................................... 36
Il·lustració 20: Creixement-altitud 2003-2011. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor ......................................................................................... 37
Il·lustració 21: Creixement-altitud 2011-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades
extretes del Nomenclátor ......................................................................................... 37
4
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
AGRAÏMENTS
En primer lloc, m’agradaria expressar els meus agraïments al tutor d’aquest treball
final de màster, Joaquin Recaño Valverde, per l’interès que ha mostrat en tot moment
i la seva professionalitat a l’hora d’afrontar les pedres que s’han anat trobant camí.
El seu suport i dedicació ha estat de gran ajuda per assolir els objectius.
D’altra banda, vull donar les gràcies a Xavier Bach, sots cap a l’àrea de mobilitat del
IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) per la seva
col·laboració i formació amb diferent programari i per haver-me fet néixer l’interès
per l’ús d’aquestes eines i poder-les aplicar a projectes de formació pròpia.
Agrair també a tot l’equip de mobilitat del IERMB pel seu suport i interès en el projecte
donat en tot moment i els consells transmesos per obtenir els meus propòsits. També
cal mencionar l’esforç dels propietaris del restaurant El Golut de Manresa que en estat
sempre en bona predisposició per tal de donar-me temps lliure per invertir-lo al
projecte.
5
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
1.INTRODUCCIÓ
Aquest informe presenta l’enfocament i principals resultats d’una anàlisi sobre
l’evolució de la població urbana i rural a les Terres de l’Ebre, format per quatre
comarques; Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta durant el període del 2003
i 2021.
Definim el despoblament d’un territori com la disminució del nombre d’habitants d’un
lloc o quedar-se sense habitants. La pèrdua de població de les àrees més rurals del
territori català és un fenomen complex en el qual s’han de considerar molts factors a
tenir en compte a l’hora de l’observació. Factors com les condicions exteriors del
territori, la dels territoris veïns, que poden estimular o cohibir iniciatives i recursos
d’una àrea determinada.
Durant les darreres dècades han anat creixent les possibilitats de selecció del lloc de
residència, però d’una manera restringida a uns determinats espais i nuclis. Les àrees
que, com les Terres de l’Ebre, no compten amb nuclis urbans de certa dimensió o
presenten altres estrangulaments específics, tindrien a grans trets menys opcions de
captar fluxos econòmics i socials.
D’alguna manera, es pot dir que aquestes zones rurals pateixen de manera
acumulada els efectes de les dinàmiques prèvies de concentració i dels nous factors.
Les dinàmiques de despoblament i/o d’envelliment segueixen un procés acusat en
aquells espais més enclavats des del punt de vista d’accessibilitat, o bé centrats en
activitats agràries o en una indústria poc adaptada a les demandes actuals. D’alguna
manera, es pot dir que aquestes zones rurals pateixen de manera acumulada els
efectes de les dinàmiques prèvies de concentració i dels nous factors.
Tot i que el despoblament rural ha estat una matèria relativament poc analitzada, en
els darrers temps ha agafat una significació creixent, especialment per la preocupació
que representa per a les administracions i, evidentment, per als residents de les zones.
6
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Aquest treball ha de ser un inici d’una anàlisi molts més extensa i detallada de la
situació del despoblament del territori, no només a nivell municipal, sinó a nivell
autonòmic i/o estatal, per tal de poder relacionar els resultats amb l’evolució
demogràfica, que ha viscut Catalunya en aquest quasi quart de segle.
7
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
2.OBJECTIUS
Actualment, una de les principals demandes de la població és viure en un territori
connectat, ja sigui l’accés a les noves tecnologies de comunicació, una comunitat
social estable i una mobilitat accessible per a tothom.
i. Realitzar una descripció de conjunt i evolutiva per les Terres de l’Ebre de variables
demogràfiques, que ens permetin identificar a grosso modo el fenomen que s’està
analitzant.
ii. Identificar en el territori les àrees urbanes que expressen més despoblament i la
seva evolució en el temps.
iii. Formular proposicions generals sobre les causes d’aquest fenomen en funció de
les variables treballades.
Aquests objectius han determinat el procediment per a la realització tant de les anàlisis
com de la memòria escrita. A més a més ens ha permès definir i prendre certes
decisions metodològiques al llarg del projecte. L’objectiu de l’informe no és donar
resposta a la problemàtica del despoblament en àrees rurals de Catalunya, sinó en
la recerca de les possibles causes segons uns factors que han determinat la seva
evolució.
8
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Aquestes preguntes i les que han anat sorgint al llarg del desenvolupament del
treball mateix han estructurat tant la metodologia com els resultats obtinguts.
9
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
4.METODOLOGIA
4.1.PLANTEJAMENT METODOLÒGIC
L’informe que es presenta a continuació i per contextualitzar aquest projecte, presenta
una metodologia d’investigació quantitativa, en el qual es basa en tècniques
d’estadística per conèixer diferents aspectes de la població en el qual volem treballar
en aquest projecte.
Ribera d'Ebre
Terra Alta
Baix Ebre
Montsià
Il·lustració 1: Àmbit d’estudi. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores
10
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Il·lustració 2: Esquema metodològic. Elaboració pròpia a partir de l'informe Metodología y Técnicas Cuantitativas de
Investigación (N.o 1). Universitat Politècnica de València.
11
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
4.2.VARIABLES EMPRADES
Per dur a terme aquesta investigació, s’ha treballat principalment amb una font de
dades, el nomenclàtor. Aquesta obra recull més de 52.000 objectes que permet cobrir
els elements geogràfics de Catalunya.
A partir d’aquesta base de dades s’han realitzat creuaments demogràfics per tal de
conèixer la situació demogràfica de les Terres de l’Ebre i realitzar un seguiment de la
seva evolució durant el període del 2001 al 2021.
Es tracta d’un índex força simple i molt dinàmic: quan una població envelleix,
varien tant el numerador com el denominador, en sentit oposat.
12
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Proporció de masculinitat. Proporció d’homes per cada 100 individus. Es pot calcular
també la proporció de feminitat. S’acostuma a expressar longitudinalment, en forma
de gràfica, per totes les edats d’una població.
Ràtio de masculinitat. El número d’homes per cada 100 dones. Es pot calcular
també la ràtio de feminitat, a la inversa.
Relació creixement poblacional i altitud. El número d’homes per cada 100 dones.
Es pot calculartambé la ràtio de feminitat, a la inversa.
4.3.PROCÉS D’ANÀLISI
En aquest apartat volem donar èmfasi al treball realitzat per tal de poder fer un
informe que ens permetés conèixer la situació respecte el despoblament de les Terres
de l’Ebre.
Per dur a terme aquest projecte, s’ha extret la major part d’informació del
nomenclàtor de Catalunya. Aquesta base de dades de l’Institut Nacional d’Estadística
s’ha treballat per obtenir les dades necessàries per realitzar un estudi analític de la
situació de despoblament de les Terres de l’Ebre del 2003 al 2021.
Per altra banda s’ha treballat amb variables geogràfiques com són la distància i
l’altitud en la qual s’han realitzat una explotació del nomenclàtor per obtenir uns
resultats i a partir d’aquests primers resultats realitzar càlculs per tal d’obtenir
respostes a les nostres hipòtesis inicials. Aquest treball a constat de parts del càlcul de
la distància d’un punt a un altre en línia recte com també el càlcul a través d’eines de
“Google” per calcular el temps de desplaçament i distància real que es necessita per
realitzar els desplaçaments d’una entitat a la capital de municipi i saber si és un factor
determinant del despoblament de les comarques del sud de Catalunya.
13
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
14
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
5.ENCAIX TERRITORIAL
Catalunya reuneix la condició ideal per ser un passadís entre l’Europa occidental i la
península ibèrica i les terres africanes veïnes. A les comarques de l’Ebre aquest
passadís te una morfologia peculiar i pròpia. Les planes que poden trobar al llarg del
territori i el corredor costaner del mediterrani permet estalviar-se travessar els camins
interiors de la península, a més a més afegint la importància del mar Mediterrani i
els seus desplaçaments marítims.
Les Terres de l’Ebre estan integrades dins de les comarques tarragonines del Baix
Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a l’extrem sud de Catalunya. És un
territori amb una alta biodiversitat, gràcies al seu relleu molt variat i la seva situació
geogràfica dins el territori català
Dels set àmbits territorials definits al Pla territorial general de Catalunya (PTGC), el
més meridional del país és el de les Terres de l’Ebre, que integra les comarques del
Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Amb una extensió total 3.300
km2, és el segon àmbit més petit del país i a final del 2007 tenia una població de
més de 182.000 habitants. Els principals assentaments urbans es localitzen a les
comarques del Baix Ebre i el Montsià.
El territori de les Terres de l’Ebre es caracteritza per la presència del riu Ebre, que
travessa l’àmbit en direcció sud-est i que forma una extensa zona amb un delta a la
seva desembocadura, i per la cadena muntanyosa paral·lela a la línia de costa que
s’estén entre Beseit i el massís del Montsant.
Com ja s’ha comentat anteriorment, Les Terres de l’Ebre és un territori de cruïlla entre
Catalunya, València i Aragó. La zona costanera està comunicada amb l'autovia de la
Mediterrània A-7 i la carretera N-340, que són el nexe entre França i el sud de la
Península. Per facilitar els accessos entre Catalunya, l'Aragó i França a través de la
zona més muntanyosa, trobem la C-12, coneguda com a l'Eix de l'Ebre, que agilita la
circulació. Per a connectar la costa i la zona muntanyosa, s'utilitza la C-42.
15
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
6.ANÀLISI DEMOGRÀFIC
Un cop ja coneixem la situació del nostre àmbit d’estudi, ens endinsarem en un
anàlisis territorial que ens permetrà donar resultat a les nostres hipòtesis inicials
establertes en un primer moment.
Per tal de dur aquest procés, primer de tot s’ha començat amb un anàlisis territorial
a major escala, analitzant les comarques en conjunt. En el següent pas hem disminuït
aquesta escala, a una escala municipal per tal d’obtenir uns resultats més precisos i
poder d’aquesta manera comparar-los.
6.1.HABITANTS
Si mirem la població total per comarques de les Terres de l’Ebre podem observar com
el període 2003-2011 hi hagut un augment de població en les quatre comarques.
Tot i això veiem un major augment a les comarques del sud Baix Ebre i Montsià amb
un augment de 12.000 habitants en 8 any en relació a les comarques de Ribera
d’Ebre i Terra Alta, on aquest augment ha sigut de 1.400 i 500 habitants
respectivament en 8 anys.
En aquest cas l’augment major de les comarques del sud ve relacionat amb els nuclis
urbans d’aquestes dues comarques, on trobem Tortosa i Amposta, els nuclis urbans
on es concentra la major activitat econòmica del territori.
Per altra banda, el període comprés entre 2011 i 2021 hi ha una pèrdua important
de població en les quatre comarques. Aquest despoblament és més accentuat en les
comarques del Baix Ebre i el Montsià i menor en les comarques de la Terra Alta i
Ribera d’Ebre.
Taula 1: Població per comarca i any. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de Gobierno de España.
Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos. datos.gob.es. https://datos.gob.es
16
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Il·lustració 4:Representació de la població segons comarca i any. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de
Gobierno de España. Nomenclátor de Cataluña - Conjunto de datos. datos.gob.es. https://datos.gob.es
Per tant analitzant els primers indicadors podem afirmar que durant la darrera dècada
hi hagut un despoblament pronunciat en aquest territori, i per tant, s’han d’analitzar
altres factors per conèixer les causes d’aquest procés de despoblament.
Ascó
Ascó Ascó
Garcia
Garcia Garcia
Batea
Móra d'Ebre Batea Batea
Móra d'Ebre Móra d'Ebre
Gandesa
Caseres Gandesa Gandesa
Miravet Caseres Caseres
Miravet Miravet
Bot Tivissa Bot Tivissa Bot Tivissa
Benifallet
Benifallet Benifallet
Paüls
l'Ametlla de Mar Paüls Paüls
Tivenys l'Ametlla de Mar
Xerta Tivenys Tivenys l'Ametlla de Mar
Arnes Xerta Xerta
el Perelló Arnes Arnes
el Perelló el Perelló
Tortosa
Tortosa Tortosa
Roquetes
Roquetes Roquetes
l'Aldea
l'Aldea l'Aldea
Mas de Barberans Deltebre
la Sénia Mas de Barberans Deltebre Deltebre
Mas de Barberans
la Sénia la Sénia
la Galera
la Galera la Galera
Amposta
Godall Amposta Amposta
Godall Godall
Ulldecona
Ulldecona Ulldecona
Alcanar
Alcanar Alcanar
comarques comarques
comarques
Municipis Municipis
Municipis
2011 2021
2003
190 - 910 177 - 783
187 - 1790
911 - 2150 784 - 1901
1791 - 4051
2151 - 6045 1902 - 6866
4052 - 8738
6046 - 15338 6867 - 14953
8739 - 17759
15339 - 34432 14954 - 33439
17760 - 31164
17
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Si mirem la proporció d’homes i dones a les comarques de les Terres de l’Ebre veiem
com el 50,7% de la població ebrenca són homes i el 49,3% dones. També realitzant
el càlcul de ràtio de masculinitat, observem com per cada 100 dones hi ha 103 homes
al 2003, 104 al 2011i 102 al 2021. En tots els anys la ràtio i el percentatge d’homes
i dones a les Terres de l’Ebre s’ha mantingut estable i la proporció de cada gènere
ha estat proporcionat ja sigui en el període 2003-2011 on s’ha vist un augment de
població, com el període 2011-2021 amb un descens d’habitants a totes les
comarques del nostre àmbit d’estudi.
ANY RÀTIO
2003 1,03
2011 1,04
2021 1,02
Il·lustració 5: Ràtio d'homes i dones. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
Il·lustració 6: Representació de la ràtio per anys. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
18
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
6.2.PIRÀMIDES POBLACIONALS
A continuació mostrem tres piràmides poblacionals que representen la població total
de les Terres de l’Ebre en els tres anys que estem estudiant, 2003, 2011 i 2021. En
aquest cas es troba representada l’estructura de la població per grups d’edat. A l’eix
horitzontal tenim els percentatges de població mentre que a l’eix vertical les franges
d’edat estan distribuïdes en intervals de cinc anys. A la dreta es representen els valors
corresponents a les dones i a l’esquerra els corresponents als homes.
2003 2011
2021
Il·lustració 7: Piràmides poblacionals Terres de l'Ebre Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya
19
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Podem inferir que en els tres casos es pot observar la forma regressiva de les
piràmides, en altres paraules, veiem com al pas dels anys la població està mes
envellida. S’observen grups d’edat molt avançada en relació a l’alta esperança de
vida i és visible un gran eixamplament en les edats adultes.
Aquesta situació, condicionada per la baixa natalitat i la baixa fecunditat, dona lloc a
un creixement vegetatiu molt baix, que sumat a una augment de l’esperança de vida,
situa a Catalunya i Espanya en un comportament d’envelliment progressiu de la seva
població.
20
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
6.3.NUCLI I DISSEMINAT
Una part important d’aquest informe és identificar com es distribueix la població
ebrenca dins el territori, així doncs, conèixer la població que viu en un nucli urbà i la
població que resideix en entitats disseminades ens serà útil per tal de conèixer la
situació d’aquest territori i la seva evolució al llarg d’aquests darrers 20 anys.
Primer de tot cal conèixer el significat de nucli i disseminat per fer-nos una idea de
què significa i les seves principals característiques. Es considera nucli de població un
conjunt d'almenys deu edificacions, que formen carrers, places i altres vies urbanes.
Per excepció, el nombre d'edificacions podrà ser inferior a 10, sempre que la població
que hi habita superi els 50 habitants.
S'inclouen al nucli aquelles edificacions que, estant aïllades, disten menys de 200
metres dels límits exteriors del conjunt esmentat, si bé en la determinació d'aquesta
distància s'han d'excloure els terrenys ocupats per instal·lacions industrials o
comercials, parcs, jardins, zones esportives, cementiris, aparcaments i altres, així com
els canals o rius que puguin ser creuats per ponts.
Les edificacions o habitatges d’una entitat singular de població que no poden ser
incloses en el concepte de nucli es consideren un disseminat.
Una entitat singular de població pot tenir un o diversos nuclis, o fins i tot cap, si tota
es troba en disseminat.
Tot i que els valors oscil·len ens uns intervals semblants, veiem com hi hagut un
augment de població disseminada a les comarques del Baix Ebre i Montsià. Un fet
que trobem peculiar, ja que esperàvem que la població disseminada disminuís al
llarg dels anys a causa del despoblament, però en aquest cas sempre ha anat en
augment.
NUCLI
Taula 2:Població en nucli. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
21
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
DISSEMINAT
Taula 3:Població en disseminat. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
94,96% 96,89%
Terra Alta Terra Alta
5,04% 99,45%
98,69% 3,11%
1,31% 0,55%
Montsià Montsià
Ribera d'Ebre
94,8%
Terra Alta
5,2%
98,36% 1,64%
Nucli
Disseminat
Baix Ebre
89,6% 10,4%
Montsià
96,66% 3,34%
Il·lustració 8:Representació de la població en nucli i disseminat. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya
22
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
6.4.ÍNDEX ENVELLIMENT
Una altra variable analitzada en aquest projecte és l’índex d’envelliment de la
població ebrenca. Aquest índex ens permet conèixer la relació del grup de població
de 65 anys i més respecte el grup de població de 15 anys i menys. A la següent taula
es representa l’índex d’envelliment de les quatre comarques que formen les Terres de
l’Ebre.
Taula 4: Índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
En aquest cas representem les dades en un gràfic de barres per tal d’observar de
forma més gràfica l’evolució d’aquest índex al llarg dels tres anys analitzats. Com
podem veure els valors són molt elevats i en la majoria de casos és superior a la
mitjana de Catalunya del 2022 (131,3%), la més alta registrada fins el moment. Cal
destacar els valors de la comarca de Terra Alta, ja que en els tres anys és molt superior
al 200%, uns valors preocupants i que agreugen i intensifiquen la pèrdua de població
al llarg dels anys.
131,7% Mitjana
Catalunya
Il·lustració 9: Representació índex envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
23
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
6.5.ÍNDEX SOBRE-ENVELLIMENT
Una altra variable emprada i molt semblant a l’anterior, és l’índex de sobre-
envelliment, en la qual ens permet conèixer la relació entre la població d’entre 65 i
85 anys amb el grup d’edat major de 85 anys. A la següent taula es representa l’índex
de sobre-envelliment de les quatre comarques que formen les Terres de l’Ebre.
Taula 5:Índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
En aquest cas, també realitzem un gràfic de barres per obtenir uns resultats més
visuals per tal de tenir una comparativa evolutiva temporal de cada comarca. En les
quatre comarques veiem un clar augment des de el 2003 al 2021 augmentant entre
un 7% i 12% l’índex de sobre-envelliment en un període de 20 anys. Tornem a
evidenciar el pronunciat augment d’aquets valors a la comarca de Terra Alta.
17% Mitjana
Catalunya
Il·lustració 10: Representació índex sobre-envelliment. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya
24
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
6.6.CREIXEMENT POBLACIONAL
En aquest apartat mirarem el creixement poblacional que han tingut les comarques
ebrenques durant aquest 20 anys. A continuació, a la primera taula es representa el
creixement anual de les diferents comarques entre el 2003-2011 i el creixement entre
2011-2021. En la segona taula que podem observar, es representa el creixement
total del període 2003-2011 i 2011-2021.
CREIXEMENT ANUAL
Taula 6: Creixement anual. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
Si ens centrem amb la taula del creixement per períodes (2003-2011) i (2011-2021)
s’observa com en el primer cas hi ha hagut un augment de població en les quatre
comarques, sobretot a la comarca del Baix Ebre i Montsià. En aquest cas va relacionat
amb els municipis que s’hi troben (Tortosa i Amposta). En canvi les comarques de
Ribera d’Ebre i Terra Alta el seu creixement ha estat menor entre el 2003 i 2011.
Ara si mirem el període 2011-2021 aquesta situació es reverteix, i trobem que en les
quatre comarques hi ha pèrdua de població. En aquest cas hi ha major percentatge
de pèrdua a les comarques de Ribera d’Ebre i Terra Alta, que com s’ha comentat
anteriorment, són les comarques amb menys i població i on trobem major
despoblament en els darrers 10 anys. En canvi, les comarques del Baix Ebre i Montsià
aquesta pèrdua de població és menor, tot i que és un percentatge bastant alt ja que
tan sols ha sigut en 10 anys.
CREIXEMENT PERÍODE
Taula 7: Creixement període. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
25
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
CREIXEMENT PÈRDUA
Il·lustració 11:Creixement població Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
6.7.ORIGEN DE LA POBLACIÓ
És important conèixer l’origen de la població i poder analitzar si l’augment o la
pèrdua de població té relació amb l’origen dels habitants, si són residents espanyols
o són estrangers. En les següents taules s’expressen en nombres absoluts la població
de les comarques de les Terres de l’Ebre segons si són espanyols o estrangers. Cada
taula representa un any (2003-2011-2021).
Taula 8: Origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
26
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Com s’ha observat a les taules anteriors i el gràfic següent, hi ha un fort augment de
població immigrant durant el període 2003-2011, sobretot a les comarques del Baix
Ebre i Montsià. Cal recordar que són les dues comarques amb les ciutats amb més
habitants i on hi trobem major oferta laboral. En canvi si que trobem un augment de
població espanyola durant el període 2003-2011 a les comarques del Baix Ebre i
Montsià, però molt menor i amb menys impacte que el de la oblació estrangera. A
més a més durant aquest període podem veure com a les comarques de Ribera d’Ebre
i Terra Alta perden població.
Per altra banda, el període 2011-2021 a les comarques del Baix Ebre i Montsià la
pèrdua de població estrangera és molt pronunciada, en canvi a les comarques de
Ribera d’Ebre i Terra Alta, aquesta pèrdua és molt menor. El gràfic de població
espanyola ens mostra com la pèrdua és menor i amb menys impacte en aquest
període en totes les comarques ebrenques.
POBLACIÓ ESPANYOLA
POBLACIÓ ESTRANGERA
Il·lustració 12: Representació d'origen de la població. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya
27
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Per concloure aquest apartat de l’origen de la població podem afirmar que les Terres
de l’Ebre van obtenir un augment de població considerable, tot i l’estancament del
creixement de la població espanyola, gràcies a la immigració durant el primer període
2003-2011. Malauradament en el segon període analitzat 2011-2021 aquesta
població estrangera va marxar d’aquestes poblacions disminuint així els habitants
d’aquest territori. Si ajuntem aquest fet amb la pèrdua progressiva de població
espanyola, el despoblament es veu molt accentuat segons origen de la població.
Taula 9:Origen de la població per comarques. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
28
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
7.ANÀLISI TERRITORIAL
En aquest apartat ens centrarem més en un anàlisis més detallat i territorial, per tant
disminuirem l’escala en l’àmbit d’estudi i ens centrarem més en els municipis i les
diferents entitats que podem trobar a les comarques ebrenques.
Podem observar com moltes d’aquestes entitats es troben molt juntes a nuclis urbans;
Tortosa, Ametlla de Mar, Alcanar... i al costat de la costa. Tan sols observant aquest
mapa, podem anar obtenir uns hipotètics resultats on la distància al nucli urbà i
l’altitud de les entitats no són factors determinants del despoblament d’aquests
territoris.
!
! !
!
!
!
!
!
!
!
! !
!
! !
!
!
!
!
!
!
!
! !
! !
!
!
!
!
! CAPITAL
!
!
Entitats
! !
0-1
! !
!
!
!
1-3
!
! 3-5
!
!
5-7
!
! +7
comarques
!
municipis
Il·lustració 13: Ubicació de les entitats. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Catalunya
29
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
La distància com l’entenem és el mòdul del vector que formen dos punts separats
d’un de l’altre. Encara existeixen diferents maneres de calcular la distància entre dos
punts, entre elles la distància natural o real que calcula la distància segons el
recorregut emprat en el trajecte. També podem trobar la distància geomètrica que és
la distància en línia recte entre dos punts.
A més a més no només representarem la distància, sinó que també s’ha trobat
interessant conèixer el temps el qual han de destinar els habitants de cada entitat
disseminada per realitzar els seus desplaçaments diaris a la capital del municipi.
Aquest valor ens permetrà conèixer amb més exactitud si la distància i el temps que
s’ha de dedicar és un factor clau per al despoblament en aquest territori.
Ens hem trobat que en alguns municipis no hi havien entitats disseminades i per tant,
aquests no han estat utilitzats per a realitzar el càlcul i l’estudi.
Com podreu observar en aquesta taula no es troba el temps que s’ha de destinar en
transport públic. L’oferta d’aquest mode de transport dins les comarques de les Terres
de l’Ebre és menor en comparació en altres territoris catalans. Per tant en la majoria
de casos, no hi ha possibilitat de realitzar aquests desplaçaments amb transport
públic.
En aquest cas, aquest és un factor molt negatiu que pot accentuar el despoblament
en les comarques ebrenques a causa de falta d’oferta de transport públic per als
usuaris que no disposin de vehicle privat i hagin de buscar altres maneres o marxar
d’aquest territori en busca d’oportunitats laborals en altres indrets on sigui possible
l’ús d’aquest mode de transport.
En molts casos la distància ortodròmica i la distància real que s’ha de recorre és molt
semblant, tot i que hi ha casos on la distància real és molt superior a causa de que el
recorregut per anar d’un punt a l’altre no és recte i per tant s’ha de vorejar camins,
camps, entre altres factors geològics.
30
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Taula 10:Temps mitjà de desplaçament. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
Distància R: Distància real recorreguda per la persona (m) Temps MA: Temps mobilitat activa (caminar)
31
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
!
! !
!
!
!
!
! !
!
!
! !
!
! !
!
!
! DISTANCIA km
!
! 0-1
!
! 1-5
5 - 10
!
!
! ! 10 - 15
!
15 - 25
! !
!
comarques
municipis
!
! !
! !
! ! !
!
!
!
!
!
!
Il·lustració 14:Representació cartogràfica de les distàncies a la capital de municipi. Elaboració pròpia a partir de les
dades extretes del Nomenclátor de Catalunya
32
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Il·lustració 15:Creixement-distància 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor de
Seguidament, analitzarem el període que engloba del 2003 al 2011. En aquest cas
s’observa una tendència negativa, per tant, veiem com a major distància de la capital,
creixement de la població més baix i/o negatiu. És curiós ja que sabem que en aquest
període com s’ha comentat anteriorment, són anys de creixement poblacional, però
aquest creixement no ha repercutit a les entitats més separades, sinó als nuclis urbans
més compactes on hi ha major oferta de serveis i laboral.
Il·lustració 16: Creixement-distància 2003-2011. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
33
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Finalment, l’últim període és el que compren el 2011-2021. En aquest cas veiem una
tendència positiva que ens indica que a major distància major creixement
poblacional. Ens tornem a trobar una situació on hi ha majoritàriament un creixement
negatiu de població, per tant pèrdua d’aquesta, però la relació de major pèrdua a
entitats més allunyades de la capital no hi té relació.
Il·lustració 17: Creixement-distància 2011-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
Els factors que poden comportar aquesta situació poden ser varis. En un inici trobem
que el major percentatge de pèrdua de població és a la capital de municipi, on hi ha
poca oferta laboral i per tant la gent emigra a altres indrets del territori en busca
d’oportunitats laborals. Per altra banda aquestes entitats no presenten percentatges
de pèrdua de població, sinó que es mantenen o inclús en guanyen, però
percentualment s’observa com en entitats més allunyades hi ha més creixement que
no pas en nuclis més grans com és la capital de municipi.
Taula 11: Relació creixement-distància per períodes. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor de Catalunya
34
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Per obtenir aquests resultats, primer de tot es realitzarà un cerca de les entitats i
conèixer a quina altitud es troben. En la composició següent es visualitzen les entitats
disseminades i les capitals de cada municipi amb una base topogràfica on ens indica
si aquestes localitats se situen a menor o major altitud.
!
!
! !
! !
!
!
!
! !
!
!
! !
! ! !
!
! !
!
!
!
!
!
!
! !
! ! !
!
!
! !
! !
! ! ! !
!
!
!
!
!
!
!
! CAPITAL
ENTITATS
! Sources: Esri,
comarques
HERE,
Garmin,
Il·lustració 18: Altitud entitats de les Terres de l'Ebre. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del
Nomenclátor i ICGC
35
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
En aquest cas d’estudi s’ha calculat el creixement demogràfic de totes les entitats de
les comarques de les Terres de l’Ebre. Aquest creixement s’ha calculat com els
processos realitzats en l’anàlisis demogràfic, és a dir, s’ha calculat el creixement pel
període 2003-2021 que aborda tots els anys d’estudi, període 2033-2011 que
recordem, en aquest cas hi ha augment de població, i finalment el període 2011-
2021 on en les quatre comarques hi ha pèrdua considerable de població en un curt
termini.
Començant pel període que aborda tots els anys 2003-2021. Si ens fixem doncs ara
en la tendència de la línia, veiem com és descendent, per tant ens indica que a major
altitud menor creixement de població, en aquest cas pèrdua de població.
Il·lustració 19: Creixement-altitud 2003-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
36
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Ara, seguirem amb el període del 2003-2011. La gràfica, es visualitza una línia de
tendència en alça, que com s’ha comentat amb anterioritat, a major altitud major
creixement de població. Aquest fet és possible ja que coneixem que durant aquest
període va haver un fort creixement de la població, sobretot estrangera, a les
comarques de l’Ebre.
Il·lustració 20: Creixement-altitud 2003-2011. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
Il·lustració 21: Creixement-altitud 2011-2021. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
37
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Taula 12: Relació creixement-altitud per períodes. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Nomenclátor
de Catalunya
38
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
8.CONCLUSIONS
Molts pocs municipis poden fugir d’aquesta realitat on els factors analitzats de
despoblament han afectat aquestes terres (estructura demogràfica envellida, balanç
natural negatiu, emigració) juntament amb la marxa de població estrangera als seus
països d’origen o altres territoris catalans, espanyols i/o europeus amb una major
oferta d’activitat econòmica.
Per tant, en els darrers anys les Terres de l’Ebre entren en una nova fase poblacional
regressiva, que presenta alhora una evolució comparativament desfavorable en
relació amb Catalunya i que retorna a una clara tendència de despoblament per a
un grup ampli de municipis.
Per concloure el treball cal destacar que les hipòtesis que es tenien en l’inici d’aquest
projecte han estat confirmades un com finalitzat l’anàlisi demogràfic i territorial de les
comarques de les Terres de l’Ebre.
Aquesta pèrdua de població hem vist que és degut a la pèrdua d’habitants segons
origen de procedència, sobretot immigrant que va venir en el primer període 2003-
2021, però a causa de la situació econòmica, l’oferta laboral han marxat a altres
indrets en busca de noves oportunitats. Per altra banda, no s’ha trobat en cap cas
hem trobat diferències d’afectació de pèrdua de població segons gènere.
Finalment un cop estudiat si l’altitud era un factor clau del despoblament, s’ha verificat
positivament aquesta hipòtesis obtenint resultats esperats de com més altitud major
percentatge de pèrdua d’habitants. Aquesta situació és deguda a les mancances de
serveis bàsics en aquestes entitats, l’aïllament social i la manca d’oferta laboral i de
transport.
Un cop acabat l’informe i realitzat els anàlisis pertinents, hem pogut observar que la
distància no és un factor determinant del despoblament de les Terres de l’Ebre, en
canvi si que ho és l’altitud. Tot i que la relació distància-despoblament i altitud-
despoblament no és molt intens, estadísticament si que s’ha demostrat que és
significatiu i per tant ha estat un treball satisfactori que ens ha permès conèixer el
territori de més a prop i veure’n la situació que hi ha actualment.
39
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
En aquest apartat volem expressar la nostra satisfacció del treball realitzat durant
aquest període i els resultats obtinguts.
Per altra banda, dins de l’àmbit de la investigació, sempre es pot donar un pas més
endavant i estendre els nostres objectius i anàlisis.
Mirant per sobre els resultats de la EMQ19 de les Terres de l’Ebre veiem com hi ha
quasi 600.000 desplaçaments en dia feiner i aproximadament 412.000 en cap de
setmana. Durant els dies feiners observem com el percentatge de desplaçaments es
reparteix de manera equitativa segons el motiu de desplaçament, en canvi els
desplaçaments en caps de setmana, el 90,8% són per motius personals.
40
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Aquest factor pot ser un motiu pel qual ens trobem en un procés de despoblament de
les Terres de l’Ebre i com influeix a la població en el seu dia a dia la manca d’un
ventall d’opcions per realitzar els seus desplaçaments quotidians.
Taula 14: Desplaçaments segons mitja 2019. Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de la EMQ19 de les
Terres de l'Ebre
Taula 15: Desplaçaments segons tipus de desplaçament de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració pròpia a partir de
les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre
41
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Taula 16: Desplaçaments segons tipus de desplaçament i temps de les Terres de l'Ebres 2019. Elaboració pròpia a
partir de les dades extretes de la EMQ19 de les Terres de l'Ebre
Malauradament aquesta enquesta s’ha realitzat un cop, cosa que dificultaria el procés
ja que no tindríem un període de temps prou llarg per tal d’obtenir uns resultats
acurats. Tot i aquest entrebanc, aquesta línia de projecte em motiva molt positivament
per seguir treballant en aquest treball.
Una altre línia interessant en la qual donaria molt a parlar, seria l’extensió d’aquest
projecte en un inici a tot l’àmbit català, que ens permetria conèixer amb profunditat
la situació de Catalunya respecte el tema tractat en aquest informe. En aquest cas
l’anàlisi de les Terres de l’Ebre i del Pirineu Català ja estaria realitzat i tan sols s’hauria
d’analitzar les comarques de Lleida i les comarques barcelonines on aquestes últimes
el procés de despoblament seria molt menor respecte la resta de territori.
42
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
BIBLIOGRAFIA
Enquesta de mobilitat quotidiana a les Terres de l’Ebre 2019. Territori. Geraadpleegd op 11
https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/06_estadistica/06_observatori_de_mobilit
at/indicadors/arees_tematiques/mobilitat/EMQ-TTEE-2019/
Associació d’iniciatives rurals de Catalunya (ARCA)). (2021, julio). Nous índex de relleu
smart-rural-coworking/nous-index-vd-m.pdf
Piñol, J., Duro, J., & Univrsitat Rovira i Virgili. (2019). La despoblació rural a les Terres de
l’Ebre. https://www.urv.cat/media/upload/imatges/campus-terres-
ebre/curs_18_19/CELIR/CELIR%20Ca_psula_despoblament_rural_definitiu.pdf
https://es.calameo.com/read/00061431026388e1375b5
Guinjoan, E., Badia, A., & Tulla, A. (2016, abril). Noves ruralitats i desenvolupament
web*. https://dag.revista.uab.cat/article/view/v62-n3-guinjoan-badia-tulla/366-pdf-ca
España.
http://www.femp.es/sites/default/files/multimedia/documento_de_accion_comision_de_
despoblacion_9-05-17.pdf
https://www.gobiernolocal.org/historicoBoletines/nueva_web/RDGL36.pdf
content/uploads/Informe-CEDDAR-def-logo.pdf
43
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
Pinilla, V., & Sáez, L. (2016, abril). Pasividad autonómica y activismo local frente a la
https://www.researchgate.net/publication/308984880_Pasividad_autonomica_y_activis
mo_local_frente_a_la_despoblacion_en_Espana_el_caso_de_Aragon_analizado_desde_
la_Economia_Politica
https://www.desenvolupamentrural.cat/larca-i-gals/grups-daccio-local
http://documentacion.diputacionalicante.es/defsociales.asp
https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/17004/Metodolog%c3%ada%20y%
20t%c3%a9cnicas%20cuantitativas%20de%20investigaci%c3%b3n_6060.pdf?s
equence
https://www.ine.es/metodologia/t20/metodologia_idb.pdf
IdesCat. https://www.idescat.cat/pub/?id=inddt&m=m
https://www.geosoc.udl.cat/export/sites/Geosoc/ca/.galleries/Documents/PTGEb
reDiagnosi.pdf
https://ddd.uab.cat/pub/prmb/18883621n48/18883621n48p64.pdf
44
Anàlisi de la intensitat del despoblament a les Terres de l’Ebre (2003-2021) en funció de les variables
geogràfiques d’altitud i distància. Màster en estudis territorials i planejament - UAB
https://transit.gencat.cat/ca/informacio_viaria/calculador-ruta/
Catalunya. https://www.icgc.cat/es/Aplicaciones/Visores
datos.gob.es. https://datos.gob.es/es/catalogo/a09002970-nomenclator-de-
catalunya
Terres de l’Ebre. Ciutats i Pobles de les Terres de l’Ebre. Ciutats i Pobles de les Terres
de l’Ebre. https://www.ebre.com/ciutats-i-pobles-de-les-terres-de-l-ebre/
https://sites.google.com/site/geocalamot/metodes-en-geografia/els-
grafics/piramides-de-poblacio
45