Maria Corral Bañeres - 47901416 Y

INTRODUCCIÓ AL DRET CIVIL. DRET DE LA PERSONA

CURS 2016-2017

PRÀCTICA 2
PROJECTE DE CÓDIGO CIVIL DE 1851
Art. 608. Las iglesias y cabildos eclesiásticos, los ayuntamientos y concejos, los
establecimientos de hospitalidad, beneficencia é instruccion pública, y todos los cuerpos ó
asociaciones que se comprenden bajo la denominacion de manos muertas, no pueden
adquirir, por testamento, bienes inmuebles de ninguna especie; para adquirir bienes muebles,
les será necesaria autorizacion especial del Gobierno.

Comentari de García Goyena: “La primera parte de este articulo, relativa á bienes inmuebles,
fue base adoptada por la Comision general; anadióse despues lo de bienes muebles por creerlo
conforme al espíritu de la misma Comision, que habia tenido presente el articulo 910 del
Código civil Frances, y no la Ley del 2 ó 9 de Enero de 1817, que lo modificó. …/…

QÜESTIONS

1.- Comenteu el text de l’article tot fent referencia al fenomen de la desamortització.

Identifiqueu l’autor del comentari: qui fou Florencio García Goyena?

Federico Garcia Goyena (1783 - 1885) fou un jurista i polític espanyol. Garcia Goyena va ser
exiliat a França en el 1823 per les seves idees liberals, en la seva estada a França durant aquest
exili va adquirir coneixement sobre el Codi Civil propi de França i a la seva tornada a Espanya,
tots aquests coneixements que havia adquirit del Codi Civil francès li van servir d’ajuda per a la
creació del seu projecte de Codi Civil de 1851.

Aquest article (608) ens parla sobre la norma que nega a l’església, a les ordres religioses i
altres institucions relacionades a la possibilitat d’obtenir béns immobles, i béns mobles sense
una autorització especial del Govern. El fet mencionat en l’article el relacionem amb la
desamortització, la qual va ser un procés iniciat al segle XVIII que consistia en posar a subhasta
pública o oferir al mercat les terres i els béns no productius que es trobaven en les
anomenades ‘’mans mortes’’. Podem dir que gairebé sempre aquests béns no productius es
trobaven en mans de l’església i ordres religioses, les quals ho havien pogut adquirir
mitjançant alguna donació o testament.
2.- Quina relació té el dret de propietat amb el procés codificador espanyol?

El procés de codificació espanyol te relació amb el dret de propietat ja que al 1880 reneix
l’aspiració codificadora, adoptant-se el sistema de creació d’un únic Codi basat en els règims
de les diverses regions amb Dret Civil propi, recollint les institucions més característiques de
cadascuna, entre aquestes hi trobem les lleis hipotecàries, les quals són catalogades com a lleis
especials que fan referència al dret de propietat, que és un dels drets fonamentals reconeguts
a la Declaració Universal de Drets Humans.

3.- Va tenir influencia el Projecte de 1851 en el Código civil espanyol de 1889? En cas afirmatiu,
quina?

Sí, en una primera etapa, al 1851 es remet al Govern aquest projecte realitzat principalment
per Florencio García Goyena, que representava el sistema de unitat en la seva forma més
centralista, utilitzant com a fonts el Dret de Castella, les doctrines dels expositors del Dret
Castellà i bastants principis i institucions del dret estranger, principalment el codi francès,
eliminant gairebé en absolut les institucions del dret foral. Aquest projecte no va tenir massa
proliferació, però en una segona etapa aquest primer projecte es va sotmetre a modificacions,
ja que es perseguia la publicació d’un Codi Civil sobre la base del Dret Castellà i apèndix en els
que apareixerien les particularitats vigents en els territoris forals (element que en el projecte
de 1851 van quedar eliminats). Finalment el projecte de 1889, el qual va ser més respectuós
amb els drets forals al establir el principi d’unitat en algunes matèries i el sistema d’apèndix
per a unes altres. Bàsicament el primer projecte va influenciar en el segon en la forma d’aquest
mitjançant unes bases, sintetitzant, el segon projecte va ser la modificació del primer amb la
incorporació dels drets forals, els quals en el primer havien set eliminats.

4.- Com va incidir l’anomenat “dret foral” en el fracàs del Projecte de 1851?

Va incidir de manera notòria ja que en el projecte de 1851 de García Goyena el tema dels drets
forals es va deixar de banda i gairebé van quedar eliminats. Aquest fet va suscitar l’oposició
dels foralistes amb ignorància d’on quedarien aquest drets forals, d’aquesta manera podem dir
que aquest fet va ser una de les causes per les quals el projecte de 1851 no va sorgir exitós.
Aquest fet va incidit de tal manera ja que per evitar l’oposició foralista es va donar cabuda a la
Comissió de Codis a alguns d’aquests representants dels Drets forals.

El fet de no saber determinar on quedarien els drets forals en el projecte de 1851, va fer que
posteriorment en el de 1889 es va fer constar com quedaria la situació d’aquests drets a
Espanya a partir d’aquell moment.

5.- Fou diferent la solució que, posteriorment, la codificació del dret civil espanyol va donar als
drets “forals” o “especials”?

En aquest nou projecte datat de 1889 es van incloure els drets civils propis de cada comunitat,
que en tinguessin, mitjançant un apèndix. També es varen representar els drets supletoris
propis d’aquests territoris. D’aquesta manera, en el nou Codi Civil, els drets forals de cada
territori van ser recollits en un apèndix dins d’aquest. Cal dir que els únics que van ser
finalment publicats van ser els drets forals dels territoris de la comunitat d’Aragó.