LA LITERATURA XINESA i JAPONESA

La Xina va llegar una de les obres mestres de la literatura universal: El Yijing, que va
inspirar molts dels aforismes de Lao Tse i les meditacions de Confuci. Els primers
testimonis literaris del Japó, pel fet de dependre de l’imperi veí van ser transcrits en
xinès fins que va néixer una ortografia i una fonètica japonesa.

CONFUCI
Va fundar el confucianisme, doctrina que planteja una manera de veure i viure la vida
fonamentada en valors ètics i amb l’educació com a eina per transformar l’Ésser humà.
Les ensenyances i màximes d’aquest savi, que va viure entre els segles Vi-V aC estan
recopilades pels seus deixebles a Lunyu. Hi ha cinc llibres que recullen la saviesa xinesa:
• Shujing. Llibre de l’història
• Shijing. Llibre de la poesia
• Yijing. Llibre de les Mutacions
• Chunqiu. Anals de les primaveres i les tardors
• Liji. Memòries sobre els ritus

El Yjing o I Xing, com es coneix a Occident, és una obra mil·lenària xinesa que destil·la
poesia i que pot llegir-se com a llibre sapiencial a la recerca de consell.

LAO TSE i EL DAODEJING

Aquest savi va reunir les seves idees filosòfiques i religioses sobre l’univers al Daodejing,
convertit en una mena de Bíblia del Taoisme que planteja que en el mon operen dues
forces contràries, però al mateix temps complementàries: el ying i el yang o, el que és
el mateix, allò masculí. Allò femení, allò dur i allò fràgil, allò positiu i allò negatiu, la
bondat i la maldat.... El tao és el principi de la vida, el que concilia les dues forces formant
els essers del mon.

OBRES FONAMENTALS JAPONESES

Dos llibres daten del segle VIII dC que exploren l’origen i història del Japó:
• El Nihon shoki o Crònica del Japó escrit en xinés
• El Kojiki, relats poètics i magicoreligiosos
• Els Monogatari. La paraula monogatari esta formada per kataru (explicar) i mono
(cosa). El més antic d’aquests relats en prosa que es coneix és El conte del
tallador de bambú, anònim, segle IX dC.
Aquests relats han estat adaptats al cinema i la televisió i van influir en el teatre
Nô i el kabuki
LA LITERATURA PRECOLOMBINA
La cultura de les civilitzacions prehispàniques era rica en transmissions orals i
inscripcions amb signes pictogràfics que van aconseguir sobreviure a l’arribada de
Cristòfor Colom i a la conquesta.

Civilització Llengua Territori

Asteca Nàhuatl Mèxic
Maia Quiché Guatemala i Mèxic
Inca Quítxua Colòmbia, Equador, Perú,
Bolivia, Argentina i Xile

LA LITERATURA NÀHUATL
Els còdex son els primers testimonis literaris. Els asteques utilitzaven els signes
pictogràfics anomenats glifs. Aquests manuscrits estaven pintats damunt d’escorces
d’arbres o pells d’animals i recullen la seva cosmogonia, calendaris endevinadors,
informació astronòmica i magicoreligiosa.

ELS CÒDEX MAIES

Es conserven tres d’aquets manuscrits pintats, que van adoptar el nom del lloc on estan
guardats:
• Còdex de Dresde, originari de Chichen Itzà
• Còdex de París, originari de Palenque
• Còdex de Madrid, originari de l’oest de Yucatán.

LA LITERATURA MAIA
Ha estat escrita en diversos materials segons la seva finalitat: des d’esteles de pedra,
atuells de ceràmica, conquilles marines, fusta, ossos o escalinates d’obres
arquitectòniques, fins a còdex de paper extret d’escorça d’arbre o pergamins de pell de
cérvol adobada.
• El Popol Vuh. Narració en llengua quiché sobre la creació del mon. Es
considerada la Bílblia maia.
El relat principal explica com el creador i la formadora van crear la Terra, els
animals i es van aventurar a donar vida els homes. Ho van intentar amb el fang,
desprès amb la fusta, però no van quedar contents i ho van arrasar tot amb un
diluvi. Finalment, van fer els homes amb grans de blat de moro.
 • Els llibres del Chilam Balam. Conjunt d’obres sagrades i profètiques maies que
conté rituals d’iniciació, profecies, explicació del calendari maia, poemes i relats.
• Rabinal Achí. Únic text dramàtic prehispànic que es conserva escrit en llengua
quiché. Drama de combats i venjances consta de quatre actes i es representa des
de fa més de 800 anys

ELS QUIPUS INQUES

Els inques no disposaven d’escriptura. A canvi, feien servir cordons nuats d’una manera
determinada, anomenats quipus (nus) com a sistema comptable i de memorització. El
color, gruix i quantitat constituïen signes que permeten registrar dades.
LA LITERATURA ÀRAB
Amb l’arribada del poeta Mahoma, les tribus àrabs que vivien aïllades al desert es van
unificar i es va iniciar la difusió de l’Islam per Àfrica, la península Ibèrica i l’Orient Mitjà.
l’Alcorà i les Mil i una nits son les dues obres capitals de la cultura àrab per a Occident.

LA LITERATURA ORAL PREISLÀMICA

Les tribus àrabs nòmades vivien al desert i el paper dels poetes en la vida social i política
era rellevant ja que eren artistes i homes d’acció. La literatura era oral en la qual
destacaven els càntics de guerra, que els ruwat recitaven inspirats en el desert.

L’ALCORÀ
Llibre sagrat dels musulmans que recull les revelacions e Mahoma, la paraula de Deu. La
redacció definitiva va ser realitzada 18 anys després de la mort del profeta, l’any 650 dC.
Està compost de 114 capítols o sura que poden dividir-se en dos blocs:
• La predicció de Mahoma a la Meca. Invocació a Al·là
• La predicació de Mahoma a Medina. Preceptes morals i socials

LA MAQAMA O PROSA RIMADA

Maqama significa en català “tertulia” i va ser un gènere únic conreat pels àrabs basat en
un personatge central sobre el qual es teixien tota mena d’històries extraordinàries. Al-
Hamadani va ser el seu creador al segle X.

CONTES DE TRADICIÓ ORAL

Les Mil i una nits és l’obra més difosa de la literatura àrab a Occident. És una recopilació
anònima de contes de tradició oral sobretot de l’Índia, Persia i Egipte. La figura de
Sherezade serveix com a element unificador dels diferents relats segons ella va explicant
o reocordant. Les històries de Simbad el mariner, Alii Babà i la seva llàntia meravellosa
han impactat a Occident i moltes pel·lícules, còmics i relats infantils tenen aquests
personatges com a protagonistes

MANIFESTACIONS POÈTIQUES
• La poesia culta. Les cassida, escrites en àrab clàssic
• La poesia popular. Després de la conquesta de la Península Ibèrica l’any 711 es
va desenvolupar la poesia arabigoespanyola. Així va néixer la moaixakha, escrita
en àrab clàssic amb una tornada en mossàrab (llengua romanç) anomenada
kharja. Si la poesia estava escrita en àrab vulgar rebia l nom de zajal. Destaca el
cançoner del cordovès Ibn Quzman, amb 140 zajal. També va escriure El collaret
del colom, tractat amorós amenitzat per anècdotes personals que il·lustren la
vida sentimental dels àrabs.

Els àrabs van crear obres mestres d’estratègia sobre escacs entre els anys 750 i 950. El
seu llegat en el camp de la prosa filosòfica i científica també és innegable, com ho
demostren els escrits d’Averroes nascut a Còrdova l’any 1126.