Cristina Fernández Trullols Curs 2021-2022

Teoria de les Institucions Polítiques Jacint Jordana

Tema 4. Polítiques públiques i delegació institucional: les agències reguladores

independents.

Tema 4.1

Relació entre polítics i experts: la delegació.

Perquè delegen els polítics les seves decisions?
Els polítics tenen la legitimitat política però els manca el coneixement detallat
Els experts tenen el coneixement tècnic i la informació sobre el seu sector
Aquesta dependència pot donar lloc a l’establiment de regles que articulen la relació de
delegació entre experts i polítics
Una fórmula per reforçar la delegació és l’establiment d’institucions ”protegides” que tinguin
la responsabilitat de portar a terme polítiques sobre les que hi ha un compromís establert

Definint Delegació (en democràcies)

Es tracta d’un fenomen nou, o és una característica típica de moltes comunitats polítiques,
al llarg de la història?
Autonomia de jutges, militars i professionals
Les institucions polítiques de caràcter “no-majoritari” s’han anat estenent a les democràcies
contemporànies, i a l’àmbit internacional
La relació entre institucions representatives, democràcia i delegació institucional
(institucions no-majoritàries).
Només les democràcies assumeixen la delegació?

La Delegació Institucional a les democràcies actuals

La delegació és una tendència creixent a les democràcies actuals. Com es justifica el seu
creixement?
- Compromisos creïbles com a argument normatiu: la inconsistència temporal
d’algunes polítiques públiques (no compliment de promeses) i la dificultat
d’adreçar-ho amb les institucions democràtiques convencionals: la delegació pot ser
un mecanismes que ho faci possible.
- Es la delegació una necessitat d’alguns tipus de polítiques públiques, que per la
seva eficàcia requereixen estar aïllades de les decisions basades en majories
democràtiques i responsables polítics?

Els Bancs Centrals: un model de delegació institucional

L’origen històric dels banc centrals
La nacionalització dels bancs centrals
La independència dels Bancs Centrals
- El procés de delegació política i les seves característiques institucionals
- Diverses explicacions sobre la independència:
- La teoria dels compromisos creïbles
- El paper de la ideologia i els arguments científic
- La interpretació burocràtica
- Comunitats epistèmiques internacionals
- Teories de la difusió

1
Cristina Fernández Trullols Curs 2021-2022
Teoria de les Institucions Polítiques Jacint Jordana

Independència formal vs. autonomia per reputació

Enfocaments teòrics sobre la delegació institucional i la seva difusió actual:
- Institucionalisme de l’elecció racional: Cal definir regles per fer creïbles els
compromisos, i evitar o disminuir les regles informals que van a la contra.
- Institucionalismes històric/sociològic: Cal entendre les regles de comportament
informals que funcionen com a mecanismes de protecció i reforç de la reputació cara
a l’activitat de les agències

Institucions polítiques i retiment de comptes

El retiment de comptes (accountability) pot ser entès com una: ‘relationship
between an actor and a forum, in which the actor has an obligation to explain
and to justify his or her conduct, the forum can pose questions and pass
judgement, and the actor may face consequences’ (Bovens, 2007, p.450).
Elements clau: informació, comprensió, diàleg, resposta, reacció, penalització
Mecanismes de retiment de comptes:
- Obligatoris vs. voluntaris
- Formals vs. informals
- Ex-ante vs. ex-post
- Upwards, horizontal, downwards (visió 360º)

Legitimitat institucions no-majoritaries

Diferents fonaments de la legitimitat:
- Procediments que segueixen
- Transparència, rendiment de comptes
- Regles establertes per altres institucions democràtiques
- Principis que segueixen
- Respecte per l’evidencia
- Vincles amb el coneixement científic
- Apertura a inspecció i refutació
Delegació, eficàcia i legitimitat
- Estudiar els rendiments de la delegació
- Més enllà del discurs, la dificultat de valorar-ho

2
Cristina Fernández Trullols Curs 2021-2022
Teoria de les Institucions Polítiques Jacint Jordana

Tema 4.2.
Delegació institucional i polítiques públiques:
El model d’agència reguladora “ideal”
Mandat de l’agència: un objectiu de política pública, amb un fonament legal i claredat de
funcions
Atribucions de l’agència: legislatives, administratives i jurisdiccionals (micro-integració de
poders)
- Emetre legislació secundaria (poder legislatiu, dins del mandat legal)
- Aplicar i interpretar la llei (poder administratiu)
- Dirimir controvèrsies entre particulars (poder adjudicatari)
Àmbit de discreció de l’agència reguladora (amb control jurisdiccional) + límits revisió

Agències Reguladores Independents

Forta difusió 1990s a tot el món
Inclouen mecanismes de delegació en molts casos
Especialització en regulació de mercats i control de riscos

3
Cristina Fernández Trullols Curs 2021-2022
Teoria de les Institucions Polítiques Jacint Jordana

La difusió global de les agències reguladores

Perspectiva històrica: el domini dels patrons sectorials de difusió (1920—1970)
- Bancs centrals, Supervisió dels sistemes financers
- Importació de models de països com EEUU o Regne Unit
La difusió s’exten a altres sectors (serveis en xarxa, qüestions socials) (1980s)
- Els sectors més consolidats tenen una forta capacitat d’influència en el caràcter de
les agències reguladores
- A inicis dels 1990 creix molt la difusió en sectors com telecom, electricitat, de
forma vinculada a processos de privatització generalitzats
El “boom” de la delegació (1990s- principis 2000s)
- Poden detectar-se influències d’uns sectors a altres
- Extensió del model d’agències independents (formal).

4
Cristina Fernández Trullols Curs 2021-2022
Teoria de les Institucions Polítiques Jacint Jordana

El paisatge després de la difusió: 2010 Jordana, Fernàndez-Marín & Bianculli (2018)

Inclusion criteria (id. as dataset on diffusion):
- Separate organizational identity
- Regulatory tasks (supervision, rule enhancement, rule definition)
- Stable and public entities
- National scope
- Operative at 31 Dec 2010
Dimensions and variables:
- Rules about agency heads and boards
- Agencies’ capacities and responsibilities
- Accountability rules
- Personnel and budget
- Up to 50 variables (43 used)

Four dimensions for the institutional analysis of Regulatory agencies

These four main dimensions were established from a theoretical point of view, and then we
associated several variables from our database:
- Political independence (12)
- Managerial Autonomy (6)
- Public Accountability (11)
- Regulatory responsabilities (14)

5
Cristina Fernández Trullols Curs 2021-2022
Teoria de les Institucions Polítiques Jacint Jordana

We classify agencies in 6 clusters, and suggest a name for each one

1. Ideal independent regulatory agency
2. Constrained independent (less managerial autonomy)
3. Mimetic independent agency (weak power, weak accountability)
4. Dependent regulatory agency (links to the executive)
5. Autonomous regulatory agency (strong managerial autonomy)
6. Responsible agency (weak independence, strong accountability)

6
Cristina Fernández Trullols Curs 2021-2022
Teoria de les Institucions Polítiques Jacint Jordana

Rendiment de comptes de les Agències Reguladores

Les agències reguladores busquen alternatives a la seva falta de legitimació política
(democràtica) que els permeti dirigir la seva àrea política, però evitant la confrontació
política tradicional.
La legitimitat científica: el coneixement sòlid teòric o empíric fa que les accions polítiques
siguin indiscutibles.
La reputació professional: la combinació d’experiència pràctica amb efectivitat fa que l'opció
de la política sigui fiable
La responsabilitat diversificada: una varietat de mecanismes informals i formals de rendició
de comptes per a múltiples parts interessades, privat i públic, proporcionen suport polític a
l'agència.
No sols les agències pugnen per exercir aquest paper, sinó que estar fora del govern els
facilita seguir aquestes estratègies més fàcilment.
Les agencies combinen diferents tipus de personal involucrat en la política: funcionaris,
professionals i tècnics, capaços d'interaccionar i comunicar-se amb els seus homòlegs.

Agències Reguladores i els tres institucionalismes Fabrizio Gilardi (2004)

Analitza les explicacions sobre la creació de les agències a partir dels arguments de
cadascun dels tres institucionalismes
Focalitza el seu article en el tema de la independència de les agències reguladores
Separa l’anàlisi en dos parts: la creació de les agències, i la identificació dels factors
institucionals i no institucionals que influeixen en el canvi institucional de les agències.