PSICOLOGIA COMUNITÀRIA PAC-1

ALBA ESTELA ESMERATS

Pregunta 1. En base a la lectura “Menores extranjeros no acompañados en

España: necesidades y modelos de intervención” de Bravo i Santos-González
(2017): 

1. Analitza com s’aborda la problemàtica dels menors no

acompanyats des de la perspectiva funcionalista. Explica com es
defineix el problema social des d’aquesta perspectiva, quines són
les situacions i els comportaments dels joves que es valoren com a
‘problemàtics’ o sobre els que s’intervé i quina és la resposta (tipus
d’intervenció) dels sistemes de protecció social. 

La perspectiva funcionalista consisteix en veure “la societat com un

sistema social”(pàg.7) per a poder entendre quins són els processos de
relacions entre les persones i el món social i així transformar els
diferents àmbits de la vida de les persones per a augmentar la qualitat
de vida dels subjectes involucrats.

Les situacions dels joves considerats “problemàtics” són complicades,

que com es pot veure a l’article llegit, aquests tenen molts problemes per
a poder entrar al país que han immigrat i les complicacions que tenen
per aconseguir tots els papers per a poder residir i obtenir els drets que
tenen tots els ciutadans, ja que al no saber l’edat exacta d’aquests, es
complica encara més a l’hora de prendre decisions i si poden obtenir o
no una ajuda. Aquests joves arriben als països sense cap recurs, amb
un estat físic i psicològic que no els afavoreix a l’hora d’aconseguir els
objectius amb els quals venien.

En quant al comportament dels joves considerats “problemàtics” es duen

a terme una sèrie d’actuacions per a poder ajudar-los i solucionar aquest
problema. L’actuació que fan els sistemes de protecció social és,
primerament identificar el problema. Un cop es te identificat, s’inicien una
sèrie d’accions per a ajudar a aquestes persones, en les quals se’ls
dona alguna ajuda que els acosti a les competències educatives,
culturals i socials necessàries per a poder integrar-se adequadament al
sistema. Amb això el que es vol aconseguir és que aquests joves
s’adaptin i tinguin les eines necessàries per a desenvolupar-se a la
societat i adequar els desperfectes que el sistema considera
“problemàtics”

2. Explica com s’abordaria aquesta mateixa problemàtica des de

la perspectiva conflictivista: com es definiria el problema en
aquest cas i quin tipus d’intervenció es proposaria.

La perspectiva conflictivista considera “que la societat està basada en

relacions conflictives entre els interessos de la classe dominant i els de
la classe treballadora”(pàg.21). Això vol dir que la societat esta dividida en
dos grups socials, creant un ordre social caracteritzat per “l’explotació i
dominació dels grups dominats sobre els grups dominants” (pàg.25).
 PSICOLOGIA COMUNITÀRIA PAC-1

ALBA ESTELA ESMERATS

Aquesta divisió es produeix a través dels recursos disponibles que

tinguis.

Des d’aquesta perspectiva, el problema anterior es definiria com un

problema social i estructural. Des d’aquesta perspectiva es considera
que els problemes socials depenen de la posició en l’estructura social,
creant una dominació i una exclusió social. Per lo tant, aquests acaben
sent problemes que afecten a individus en concret, els quals no
s’adapten a les normes majoritàries de la societat i acaben afectant tant
a la vida com a les relacions amb la societat.

La intervenció que es duria a terme des d’una perspectiva conflictivista,

seria classificar aquests migrants en la jerarquia social i se’ls classificaria
segons la seva ideologia. En el procés d’intervenció no obtindrien cap
mena d’ajuda per a poder formar part de la societat, ja que han
d’assumir la ideologia de la classe dominant i no tenen cap dret a escollir
o opinar. Per a poder sobreviure han d’aconseguir un treball, els quals
els classifiquen segons la seva producció i per aconseguir el salari
s’hauran d’esforçar molt.

Pregunta 2. Analitza la noticia “Los migrantes que han estado

tutelados en centros de menores: "Basta de hablar de nosotros
sin nosotros" en base a la perspectiva situada i a l’acció
col·lectiva. Explica de quina manera es produeix
l’homogeneïtzació del col·lectiu “MENA” i quins efectes pot tenir
pels menors intervinguts. 
Després de llegir aquest article es pot observar com el col·lectiu “MENA” ha
creat una associació anomenada “la Asocicación Exmenas” per a poder ajudar
a altres estrangers extutelats o que no han tingut la sort de poder estar
tutelats ,a formar part de la societat i poder aconseguir estudis i feina per a dur
una vida normal i corrent, com tots els ciutadans d’aquest país. Per a
aconseguir aquests objectius, els membres d’aquesta associació utilitzen
diversos recursos per a així poder ajudar a la resta de gent.
La perspectiva situada va més enfocada en qüestionar a on s’ha d’intervenir,
això vol dir que no tenen en compte només un problema social, sinó que van
actuant segon els problemes i les necessitats que van apareixent entre els
diferents subjectes, cosa que afecta a tothom perquè és una constant
transformació dels problemes que sorgeixen en la societat.
Des d’aquesta perspectiva, l’homogeneïtzació del col·lectiu es produeix a partir
de les necessitats individuals de cada subjecte, que depenent de cada un es
donen uns recursos o uns altres a partir dels coneixements que tenen el
col·lectiu “MENA”. A partir de la intervenció que es fa a cada subjecte, es forma
aquesta homogeneïtzació, ja que el punt de partida del conflicte acaba sent el
mateix, que en aquest cas és ajudar a immigrants amb pocs recursos a
integrar-se a la societat aprenent l’idioma i estudiant.
 PSICOLOGIA COMUNITÀRIA PAC-1

ALBA ESTELA ESMERATS

Els efectes que pot tenir pels menors intervinguts són de caràcter positiu, ja
que amb aquest tipus d’associacions els poden ajudar a integrar-se a la
societat d’una manera més fàcil i còmode gràcies a una acció que es dur a
terme de manera col·lectiva, ja que al ser de la mateixa procedència, entenen
més bé per el que estan passant i es poden comunicar sense dificultats. El que
fa aquesta associació és donar recursos per a que pugin aprendre la llengua
del país en el qual hagin emigrat i així obtenir les mateixes oportunitats que la
resta de la població i tenir més recursos per a poder buscar feina o començar
uns estudis.

Pregunta 3. Llegeix l’article “Deportar o linchar a menores: la

falsa paradoja del racismo” i analitza, des de la perspectiva
socioconstruccionista, com s’ha construït el discurs de risc i
de perillositat sobre els menors migrants. Explica també quines
alternatives d’intervenció es podrien plantejar des d’aquesta
perspectiva.
La perspectiva socioconstruccionista té una perspectiva diferent a les anteriors,
ja que aquesta esta construïda a partir del coneixement científic. Això vol dir
que els problemes socials no sorgeixen necessàriament per una cosa en
concret, sinó que es formen a partir de discursos col·lectius, en que l’actuació
d’aquests problemes es duen a terme a través dels coneixements científics i de
la societat que impliquen transformacions socials i no individuals.
Segons l’article llegit, el risc i perillositat dels menors s’ha obtingut a partir dels
interessos econòmic, polítics i socials, com diu Charles Mills (1997). Aquest
discurs de risc i perillositat s’ha construït a partir de les persones migrants que
tenen formes de vida diferent i que posen en perill els interessos, que per lo
tant, per evitar aquest risc els poden fer fora ja que se’ls considera persones
intruses tant en la societat, l’economia i la política. Tot aquest discurs es va
formar perquè totes les lleis es van determinar expressament sense pensar en
les persones migrants.
Si ho mirem des de la perspectiva socioconstruccionista, el discurs de risc i
perillositat s’ha construït a partir dels conflictes socials del racisme, ja que els
migrants tenen ideologies diferents a les nostres i això es troba lluny dels
nostres pensaments i acaba en deportar a nens contra la seva voluntat ja que
pensen que serà una bona solució per a ells. Aquest és el problema que es veu
des d’una perspectiva socioconstruccionista, que només es pensa en els bens
del país i no en el de les persones que migren al nostre país.
Seguint amb la mateixa perspectiva, es podrien implantar alternatives
d’intervenció per a poder solucionar aquest discurs de risc i perillositat, en el
que s’hauria d’intervenir directament en el problema i actuar en el focus
principal que fa que es dispersi. S’ha de donar a entendre a la població quin és
el concepte de migrant, fer veure la realitat d’aquestes persones des d’una altre
 PSICOLOGIA COMUNITÀRIA PAC-1

ALBA ESTELA ESMERATS

perspectiva per donar a entendre com són aquestes persones migrants, el

motiu per el qual venen cap aquí. D’aquesta manera, es pot intervenir en reduir
poc a poc el racisme i els interessos socials que hi ha avui en dia a la nostra
societat.