Orientació diagnòstica: els símptomes que presenta....

, segons els criteris establerts en el DSM-V, 2014

presenta TAG Trastorn d’ ansietat generalitzada 300.02 (F41.1)

Diagnòstic diferencial:
-Trastorn ansietat degut a afecció mèdica o consum de substàncies
-Ansietat social: la ansietat s’associa a situacions on es pot ésser avaluat per altres individus
-TOC: es donen pensaments obsessius, obsessions inadequadas amb forma d’impulsos o imatges
intrusives no desitjables. En el TAG la preocupació anormal es per aconteixements futurs.
-TEPT: la ansietat està present com una causa o factor precipitant identificat, girant en torn a aquesta
ansietat. Trastorn depresiu: pot existir comorbilitat, pero la anhedonia i falta de ganes de viure són
altament manifestades.
Trastorn bipolar: ha d’haver almenys un episodi maníac o hipomaníac.

Establiment d’objectius terapèutics:

Psicoeducació sobre el funcionament de l’ansietat
Anàlisi de les preocupacions més freqüents
Treballar la tolerància a la incertesa per a reduir les conductes de comprovació
Entrenament en tècniques per a la gestió de l’ansietat
Reestructurar pensaments i creences invalidants
Recuperar l’autoestima i la autoeficàcia

Terapies que es recomanen:

TAG (APA+NICE) Terapia cognitiva, conductual o combinada TCC
*Cognitiva> reestructuración cognitiva
*Conductual> relaxació, planificació de activitats placenteres i expossició controlada *TCC> combinació +
psicoeducació
+Manual de la assignatura: TCC (reestructuració, relaxación, programació de temps sense preocupacions,
planificar activitats placenteres o expossició)

Tractament:
El tractament psicològic que aconsegueix millors resultats per la majoria de trastorns d’ansietat
és la teràpia cognitivo-conductual (TCC) que inclou el que es diu “‘exposició”. La TCC té com a
objectiu que la persona aprengui a afrontar (“exposar-se a”) les situacions que li fan
por/ansietat o les coses que ha deixat de fer, sense utilitzar conductes d’evitació ni de
seguretat, de tal manera que la persona pugui comprovar que l’ansietat va disminuint sense
escapar de la situació.

Pacient i terapeuta defineixen un programa de tractament per anar afrontant les situacions
temudes i aconseguir una disminució de l’ansietat. Aquest tractament psicològic requereix
d’una implicació activa per part del pacient durant setmanes o mesos. Aconseguir canvis
efectius a través del propi treball és molt important per a la persona que té el trastorn, perquè
millora l’auto-confiança i permet seguir afrontant situacions temudes i mantenir les millores
aconseguides.