Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc

NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

 Segona generació (1955 a 1964): La introducció del transistor a mitjans

d’aquesta dècada va suposar un canvi radical. Apareixen els primers sistemes
operatius per a sistemes compartits amb multiprogramació i
multiprocessament.
A aquesta generació s’incorpora també el processament per lots (batch), que
consisteixen en l’execució seqüencial de programes (jobs) en el ordinador.

 Tercera generació (1964 a 1974): a l’abril de 1964 es presenta l’IBM 360,

màquina que inaugura una nova generació gràcies a l’aparició dels circuits
 Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc
NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

integrats, que permetien concentrar milers de transistors en una superfície

mínima.

La tecnologia basada en circuits integrats va permetre, abaratir costos,

disminuir la grandària dels equips i reduir el consum d’energia.
Els avanços respecte als sistemes operatius:
 Hi ha una major difusió de la multiprogramació: s’aprofita el temps
d’espera, conseqüència d’operacions d’entrada/eixida, a fi d’utilitzar la
CPU.
 Apareixen tècniques de spooling (acrònim de Simultaniege Peripheral
Operation Online, és a dir, operació simultània i en línia de perifèrics).
 Sorgeixen els llenguatges de control de treballs, necessaris per a especificar
el treball i els recursos compartits.
 S’introdueixen també els sistemes de temps real, que requereixen temps de
resposta molt exigents.
 Quarta generació (1974 a 1983): l’avanç més important és la creació del
microprocessador. Els avantatges de l’aparició del microprocessador es
concreten en un increment important de la velocitat, un estalvi de consum, un
increment de potència de càlcul i la reducció de la grandària i cost. UNIX i PC.
 Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc
NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

 Cinquena generació (des de 1984): sistemes operatius en l’actualitat. En

aquesta fase es desenvolupen sistemes operatius de xarxa i sistemes
operatius distribuïts, posant gran èmfasi en la seguretat. Algun dels objectius
dels sistemes operatius en aquest moment estan orientats a la consecució del
processament paral·lel i dels sistemes d’intel·ligència artificial.
ACTUALITZAR (https://www.tecnologia-informatica.com/generaciones-computadoras-
sexta-generacion/)
 Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc
NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

1.7 Sistemes operatius més usuals.

Hui en dia, hi ha molts sistemes operatius. Entre els de major divulgació es troben:
Windows, MacOS, Unix i Linux.

1.7.1 UNIX.
Unix és un dels sistemes operatius més poderosos que funciona sobre estacions de treball i
màquines de major capacitat de processament i emmagatzemament. Va ser un dels
primers SO multiusuari, multitasca i multiprocessador.
UNIX és una marca registrada de The Open Group que només es pot aplicara als sistemes
operatius que complixen la Single UNIX Specification de The Open Group i han pagat els
royaltys establits. Alguns d’estos sistemes UNIX són BSD, AIX, HP-UX, IRIS, Solaris,
Tru64, etc., com a propietaris, Free-BSD, Open-Solaris com a lliures. Tots complixen les
normes POSIX: Portable Operating System based on UNIX (sistema operatiu portable
basat en Unix), per la qual cosa totes les aplicacions de alt nivell funcionen en tots els
UNIX (i Linux).

1.7.2 MacOS
Mac OS (Macintosh Operating System) és un sistema operatiu creat per Apple Computer
per als seus ordinadors Apple Macintosh. Es tracta d’un dels sistemes operatius més
estables que existix en l’actualitat i destaca per la seva potència gràfica i facilitat d’ús.
Mac OS va ser el primer sistema operatiu comercial que incloïa interfície gràfica d’usuari.
La versió actual, Mac OS X, és el nou sistema operatiu d’Apple basat en Unix, compatible
amb POSIX.

1.7.3 GNU/LINUX.
GNU/Linux és un sistema operatiu lliure, semblant a Unix.
En 1.993, Richard Stallman va anunciar el Projecte GNU (acrònim de GNU Is Not UNIX)
per a crear un sistema semblant a UNIX que poguera ser distribuït lliurement. Poc després
va fusionar amb un kernel desenvolupat per Linus Torvalds, anomenat Linux, creant-se el
SO actual.
Linux es pot considerar el kernel d’un sistema operatiu, creat per milers de programadors
de tot el món que han col·laborat de forma cooperativa per a la seva construcció.
GNU/Linux forma tot el conjunt de ferramentes que fan de Linux un sistema operatiu.
GNU és el que fa a Linux ser lliure i obert.
Linux usa una llicència GNU GPL (GNU General Public License). La dita llicència
configura el caràcter lliure i obert de Linux i permet: llibertat d’ús, llibertat d’aprenentatge,
llibertat de modificació i llibertat de redistribució, però sempre davall la llicència GPL.
Així tenim un codi obert amb llibertat per a modificar-lo amb la condició de posar els
nostres canvis a disposició de la comunitat.
No cal confondre programari lliure amb gratuït, ja que en la llicència GPL no es parla de
gratuïtat.
Una distribució GNU/Linux no és més que un sistema operatiu complet, basat en
programari lliure que usa com a kernel Linux. Entre les distribucions més conegudes
existixen tant empreses com SuSE o RedHat, (amb les seves distribucions gratuïtes
 Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc
NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

OpenSuse i Fedora) com a projectes de grans comunitats com Debian i el seu derivat
Ubuntu.

1.7.4 MS-DOS:
És un SO domèstic en mode text, monousuari, monotasca i monoprocessador. Va ser la
base sobre la que funcionaven els primers Windows. Té una versió lliure anomenada Free-
DOS.

1.7.5 Windows de Microsoft

Versió 1.0 – Primera versió del S.O. Windows. Va aparèixer en 1.985.
Versió 2.0.- Va aparèixer en 1.987
Ambdós eren:
 Extensions gràfiques de MSDOS
 Van tindre una escassa repercussió.
 Interfície amb limitacions: no podia mostrar més d’una finestra al mateix
temps
Versió 3.1. – Va aparèixer en 1.990. Primera a tindre èxit.
Versió 3.2. – Va aparèixer en 1.992. Èxit major. Millora en el disseny de la interfície gràfica.
Versió 3.11. - A finals 1.992. Per a treballs en grup.(xarxes àrea local). Compartir
impressores i documents. Encara funcionava sobre MS-DOS.
Versió NT 3.1. Orientat al mercat professional. Novetats: nucli del sistema que no tenia res
a veure amb MS-DOS i l’ús d’un nou sistema de fitxers amb més prestacions que el FAT, el
NTFS. Mateixa interfície que Windows 3.1. A partir de llavors, Windows tindrà dos línies
de producte: ús domèstic i professional.
Versió 95. – Successor de Windows 3.1, va aparèixer en 1.995, destinat a l’ús domèstic.
Nova i revolucionària interfície d’usuari.
Versió NT 4.- Va eixir en 1.996 la nova versió de versió de línia empresarial, per al mercat
de servidors. Té capacitat de multiusuari, multitasca i multiprocessament. Mateixa
interfície gràfica que Windows 95.
Versió 98 i ME. En 1.998 va apreciar Windows 98 i en el 2.000 el Windows ME, dos noves
versions de la línia domèstica. En el 2.000 també va aparèixer la versió empresarial. Estes
versions aportaven millores de disseny de la interfície així com suport per a noves
tecnologies (USB, DVD).
Versió XP. – Va aparèixer en 2.001. Comptem amb Windows XP Home (mercat domèstic) ,
i Windows XP Professional i Windows XP Server (mercat empresarial). És el primer SO
domèstic de Microsoft en utilitzar un nucli NT, el 5.1. En 2.003 s’introduïx una versió per a
servidors, Windows 2.003 Server.
Versió Vista. - Aparegut al mercat el 30 de gener de 2007. Ha sigut criticat, com Windows
ME, per la seva falta de compatibilitat i el consum excessiu de recursos. Introdueix el nucli
NT 6.0.
Windows 7. - A la venta el 22 d'octubre de 2009. La versió del nucli és NT 6.1. És per tant,
un retoc de Windows Vista de manera que siga més ràpid i compatible.
Windows 8. - El sistema va sortir el 26 d'octubre de 2012. La versió del nucli és NT 6.2. La
seva interfície ha estat modificada per fer-la més adequada per a l'entrada per pantalla
tàctil, a més del tradicional ratolí i teclat.
 Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc
NF1: Caracterització dels sistemes operatius, tipus i aplicacions

Windows 8.1. - Actualització que va sortir el 18 d'octubre de 2013. Substitueix a les

tradicionals actualitzacions de windows (service packs).
Windows 10. - Microsoft va llençar la nova generació del seu sistema operatiu a l'abril de
2015. L'objectiu de Windows 10 és unificar Windows d'ordinador personal, Windows
Phone, Windows Embedded i Xbox One.