TIPOLGIES ARQUITECTÒNIQUES: A) Privat: cases que poden ser
OBRA ARQUITECTÒNICA: Classificació de l’obra (títol, autor,
cronologia, funció, estil, escola o país, ubicació). Descripció de
l’obra (planta, espais interiors i ritme; espais exteriors; alçat:
elements tècnics i estructurals; elements decoratius; urbanisme).
Simbolisme. Característiques de l’estil a l’obra. Semblances i
diferències amb altres solucions coetànies antecedents i
conseqüents. Context cultural i històric. OBRA ESCULTÒRICA:
Classificació de l’obra (títol, autor, cronologia, material i tècnica,
mides, estil, escola o país, ubicació). Iconografia. Elements formals i
compositius (format, visió, bloc, composició, perspectiva, línia de
l’horitzó, simetria, geometria, ritmes i línies compositives,
cromatisme). Relació amb l’entorn arquitectònic o urbanístic.
Iconologia i funció de l’obra. Característiques de l’estil a l’obra,
semblances i diferències amb altres obres de l’autor i del moment.
Antecedents i influències posteriors. Context cultural i històric.
unifamiliars o de veïns a més els emperadors es construïen vil·les
grans i fastuoses a les afores de la ciutat. B) Públic 1: Edificis
religiosos: El temple Maison carré, Panteó. 2: Edificis civils:
(destinats a la diversió: Termes de Caracalla, Amfiteatre Colisseu)
(destinats a la administració: la basílica de Magenta) (destinats a
commemorar algú: Columnes commemoratives Trajà, arc de triomf
Rodà de Barà) (obres d’enginyeria: pons, aqüeductes de les
ferreres, vies de comunicació Via Augusta). TIPOLOGIES
ESCULTÒRIQUES: A) Retrat: aquí hi podem incloure el bust,
l’escultura exempta i l’escultura eqüestre. B) Relleu històric: Alt
grau narratiu per subratllar la grandesa de l’imperi (Altars, arcs de
triomf i columnes).
TIPOLOGIES PICTÒRIQUES: Característiques: Gran realisme (ús de
perspectiva disminuint la mida de les figures i difuminant els detalls
per donar sensació de profunditat). Detallisme i riquesa cromàtica.
Estils: 1. Estil d’incrustació: s. II aC. Fins s. I aC d’influència grega,
imitació de lloses de marbre o columnes. 2. Estil arquitectònic:
principis del s. I aC. Consistia en pintar tota la paret simulant
elements arquitectònics, com si s’obrís a l’exterior. 3. Estil
ornamental: finals del s. I aC substitució de l’arquitectura de l’estil
anterior, obertura cap a un mon imaginari. 4. Estil il·lusionista:
Apareix a Pompeia, reaparició de les arquitectures del segon estil,
però amb més presencia d’escenes amoroses, picaresques,
mitològiques i de la vida familiar. A més de la pintura mural
també s’han trobat pintures sobre fusta. MOSAIC: Llegat hel·lènic,
funció ornamental i el podem robar tant al terra com a les parets
de cases particulars o d’edificis públics. El mosaic es forma amb
petits trossos de pasta de vidre, esmalt o marbre = Tessel·les que
segons la seva mida deriven en 3 estils diferents: opus tesellatum,
opus verniculatum i opus sectile (creat a partir de fragments de
marbre de diverses mides, semblant al trencadís de Gaudí).