“HACIA DENTRO":

Hola, he decidit crear una nova història, per tant un nou document.

Me he adonat a partir de videos de youtubers com Jordi Wu que hi ha que acceptar la realitat
en que vivim dins de la vida de cada u, amb objectivitat per poder avançar i creixer u mateix,
este any no ha sogut fàcil per a mi tant per decisions meues com per coses de la vida, però no
per això esta tot acabat ni molt meny tot depen de u mateix i de la seua actitud front a les
adversitats.

Vaig a contsr el meu estat actual en la meua vida. Doncs no és una mala vida, sinó que podria
anar millor, és clar, sóc una jove de 15 anys que esta a casa 24/7 i per tant podeu deduir que
no sóc molt sociable ni tinc molts amics, cosa que no aprecie ni m’agrada però visc a un lloc on
no hi ha molta gent i la poca gent que hi ha no m'accepta. Això no em va a enfonçar perquè
sóc forta, molt més que asò. Arribarà el meu moment, arribarà.

Tinc que esforçar-me cada dia per poder acoseguir el que vull, amb dedicació i actitud.

Cada dia hi ha una oportunitat per creixer i millorar, tant físicament com mentalment.

Estima’t tu com no estimes a ningú, perquè tu eres únic/a i eres especial, eres important en la
vida, en la vida de la humanitat,tothom som importants.

15-1-22

Hola, feia temps que no escribia però así estic. Esta setmana ha sigut complicada després de
les vacances, perquè feia temps que no anava a clase i aleshores acostumbrar-me de nou no
ha sigut fàcil, però això no es el mes important que m'ha passat, finalment he fet el examen de
Biologia que ja tenia ganes de fer-lo només per no tindre-lo pendent tot el rato, i així ja fer
tema nou,també hem tornat a entrenar basket encara que jo no estic molt convençuda de
seguir jugant perque per a ser honesta no m'ho estic passant molt bé ja que l'ambient entre les
companyes de basquet és incomode i no em senc agust allí , a més de que ja no es el mateix
que abans i sincerament me pregunte moltes vegades que perque me he apuntat, supose
perquè m'ho havien dit moltes vegades i a ademés de que volia fer un poc d'esport, ara estic
en este lio i no m'avellix gens jugar en un lloc on no em senc bé ahí i no vull estar. Però bueno,
no vull deixar-los plantats ara que estem a meitat any i per tant, vull acabar aquest any el més
bé posible, encraa que no aguante a moltes en les que vaig a basket perque son unes arrogants
i irritants.

Però no per aixo vaig a coibir-me i a no ser jo o a sentir-me mal perque caic mal a algunes.
Simplement vaig a ser jo en tot moment i a ser profesional i a jugar que es l'objectiu.

També aquesta setmana estic llegint molt, en concret un llibre que s'anomena “ Diferente” i va
d'una xiqueta anomenada Luna, te dos malalties i veu les coses en la seua perspectiva i a la
seua forma entra en un mon imaginari en que pensa que ella es acceptada xq en el món real li
feien bulling per ser distinta , diferent de lo habitual i era una xiqueta increïble i superdotada ,
també trata del fet de que nosaltres tenim mil coses al nostre abast i ademés de que realment
no som concients de les coses me senzilles com caminar i poder parlar i tindre cames i braços i
fer coses com ballar, anar a l'escola etc, altres persones no ho tenen i no pensem en ixes clases
de persones, com Luna que ella intenta mirar el que ocorre en la seua vida amb una actitud
positiva perque no va a estar trista i mal perquè per a mal ja està. Es un llibre molt bonic on
pots traure aprenentages i filosofies de la vida depen de la persona que sigues .Si realment
valores les coses que tens en la teua vida, pots donar-te compte de que amb el simple fet de
que estigues viu i sà ets molt afortunat.

29-4-2022

Ey hola!!

Ha passat molt de temps desde l’última vegada que vaig escriure así. Doncs ja he passat el 2
trimestre d’aquest curs i també han passat les pascues, ara estic ja en el 3 trimestfe i només
queda 1mes i una setmana per acabar… Estic emosionada per que vinga l’estiu poder llegir
molts llibres amb tranquilitat, per poder veure’m amb tranquil·litat tot el que he après al llarg
del curs… per treballar encara que em fica una mica nerviosa… A més este Juny he de fer el
examen de B1 pero pense que m’he esforçat prou per poder passar-lo i a més la meua
academia preparen prou bé. Pero bueno ja us diré si la probe o que creuem els dits!

Bueno ara, us vaig a contar els meus actuals pensaments després d’haver-vos posat al dia.

Ultimament estic pensant molt en el futur que si les notes de 2n de Bat i la Pau, que si que faré
en el futur, que si entraré a la carrera que m’agrada … No sé en la meua opinió pense que com
han ficat l’acces a la universitat esta mal ficat pero bueno a més de les altes pressions pense
que una nota no significa que estigues més o meys capacitata per poder-te traure una carrera.

Per altra banda, pense que si saps treball i li dediques dedicació i si de veritat es el que
t’agrada doncs has de lluitar tot el que pugues per a aconseguir-ho.

Encara que finalment no pugues entrar hi han altres opcions i més oportunitats per
aconseguir-ho, sempre hi ha una solució, l’has de buscar.

Tampoc hi ha que preocupar-se per coses que no estan al nostre control i menos preocupar-se
de hipotètiques situacions que puguen pasar en el futur, perquè mai saps que pot passar.

Hi ha que viure el present per damunt de tot i creure en nosaltres mateixa, si fracacem doncs
hi ha que seguir endavant i no parar. Som forts, ho som

Nosaltres podem amb molt.,,

1-4-22

Hola,son les 10 del matí i hui es diumenge vos volia comptar que me senc un poc deprimida i
no tinc ganes de res me senc apagà sense energia…

I estic cansa de tot, estic cansada de estar 24/7 a soles i senc que no me vol ningú a mes de
que me passat el finde soles crec que vaig a morir de soledat…

Senc que la vida me posa dificil tot encara que he tingut molta sort en poder tindre 3sta vida
que m’ha donat, en tindre una casa , menjar i poder estudiar... pero de vegades això no ed tot
també ho es la gent aue tens al voltant les persones que te volen i les personed que estas ahí
tant tu com ells. I jo senc que no tinc a ningú. Soles demane un amistat de veritat.

6-6-22

Hola, fa temps que no escric. Bueno ara no estic vivint la millor etapa de la meua vida ni del
món... Estic vivint uns moments durs que no m’imaginava que passaria, bueno doncs ma
mare està molt malalta però se que ha passat coses més dures i sé que pot eixir de esta si es
manté forta i pensava d’ara en avant més en ella MOLT MÉS sempre vol estar per a tots i té
que pensar en ELLA LA PRIMERA.

De totes formes, asò està sent complicat i dur però sé que és una etapa de la que ens
enrecordarem xq la vida vol posar-nos a prova del que som capaços i ho demostrarem xq som
molt més que asò, som valents, som forts!! Ho superarem com hem superat altres coses.

Encara que haja passat asò, no podem estar tot el dia plorant i no veent la llum, són coses que
no estan al nostre control i tant de bo ho fora. En canvi, no ho és, i la única solució es mirar
endavant viure el present, creure en nosaltres mateixos i RECOLZAR-SE per damunt de tot.

Quan vega asò , vull ser una persona més forta emocionalment i psicològicament. I passe el
que passe sempre viure el present i recolzar-se en la família i amics.

SABA TU POTS AMB ASÒ I MÉS!