L’evolució dels éssers vius

Unitat 5

Julio Aranda y María Cabezuelo

Índex

ÉNFASIS ENCABEZADO 1............................................

Encabezado 2.............................................................................
Encabezado 2.............................................................................
1.Què és l’evolució?

L'evolució és un procés que consisteix en el canvi dels éssers vius i

el món natural al llarg dels anys.

Durant aquest procés, les espècies  canvien, apareguen o

desapareguen. Però com sabem això? 

Els fòssils

Els fòssils són restes d’organismes (o de la seua activitat) que van

viure a la Terra en èpoques passades y que han quedat preservats
en roques sedimentàries.

Gràcies als fòssils podem saber com eren els èssers vius abans, les
condicions climàtiques a la Terra…. També, es va descobrir que
l’ADN és el origen comú per a tots els èssers vius

Mamut (espècie extinta)

Fòssils d’un mamut

2.Parentiu evolutiU
Els èssers vius estan emparentats, això vol dir que tenen un origen
comú. Les relacions de parentiu entre els èssers vius es representen
gràficament en forma d’arbres filogenètics.

Els arbres filogenètics

Per a fer aquests gràfics s’han d’observar els fòssils, les cèl.lules,
l’anatomia… d’els èssers vius que volem relacionar

Hi ha dos tipus: calograma i dendograma

Dendrograma

Cladograma

3.L’EVOLUCIÓ
ÉS UN FET
2
La dIstriBució geogràfica del éssers vius

La distribució dels éssers vius és resultat de l'evolució i dispersió de

les estirps i dels canvis geogràfics que han ocurrit al llarg del temps
a la terra.

La distribució geogràfica està classificada en quatre tipus diferents:

- Àrea cosmopolita 
- Àrea cimcurterrestre
- Àrea endèmica
- Àrea disjunta

Anatomia comparada: homologies

Moltes espècies diferents d'animals vénen d'avantpassats comuns

per això hi ha casos en què s'assemblen, aquestes similituds
estructurals heretades pels organismes s'anomenen homologies.

Desenvolupament embrionari

El desenvolupament embrionari és un procés complex en el qual al

principi d'aquest, embrions de diferents vertebrats, són pareguts
però mentres que passa el temps dessemvolupen característiques
propies de cada especie.

Aquesta manera en què es desenvolupen també és heretada

d'antecessors comuns i per això hi ha un major grau de parentiu
evolutiu.

3
CÈl.lules i moLècules

En els nivells moleculars i cel·lulars dels éssers vius mostren

extraordinaris parentius, la manera més senzilla d'explicar-ho és
que tots tenen un origen comú. 

Per deduir el parentiu el que es fa és comparar seqüències d'ADN de

dues espècies diferents.

4
4.LES
PRIMERES
EXPLICACIONS

El fixisme

El fixisme diu que les espècies es mantenen mantingut sempre

iguals, es a dir, que les restes fòssisls no son antecessors dels
éssers vius actuals, sino que son espècies desaparegudes.

Això era el que pensaven els antics naturalistes.

El lamarckisme (teoria dels caràcters adquirits)

Creador: Jean-Baptiste de Monet (cavaller de Lamarck).

TEORIA

1) En els éssers vius existeix una

tendència natural de canvi cap a
formes cada vegada més complexes. La
conseqüència és la transformació de
les espècies.

2) L’ús o desús d’òrgans provoca la seua adaptació

(desenvolupament o astrofia).

3) Els caràcters adquirits s’hereten.

5
Exemple: Si una girafa necessita menjar les fulles dels arbres i té
el coll curt, de tant estirar el coll este s’adaptarà i este nou caràcter
ho tindran les seues cries.

El Darwinisme

Creador: Charles Darwin

- En la seua volta al món va

observar que dins de la mateixa
espècie hi havia diferencia
respecte a alguns caràcters.

TEORIA

1) Els éssers vius tenen una elevada capacitat reproductiva.

2) Hi ha variabilidad a la Selección natural: En un

descendència.
3) La selecció natural actúa
4) L’espècie canvia
moment determinat i en
un lloc concret tenir un
caràcter facilita la
supervivència i la
reproducció

Exemple: En una població de girafes hi ha amb coll curt i altres

amb coll llarg. Al arribar la temporada de sequera, tenen que
arribar a les fulles dels arbres. Donçs, sobreviuran més girafes de
les que tenen el coll llarg ja que arriben a les fulles.

Per això, per a la pròxima generació i habrá més girafes amb coll
llarg, perquè a la anterior generació hi havia més gens de coll llarg.

6
5.EL
DARWINISME
EN
L’ACTUALITAT
NEODARWINISME

El neodarwinisme és agafar el que pensava Darwin i afegir-le el

actual coneixement que ell no tenia.

1) L’evolució part de -la variabilitat a la descendència

-la selecció natural

2) Hi ha variabilitat genètica per -les mutacions

-recombinació genètica

3) Evolucionen les poblacions (no el individu) gràcies a canvis en

les freqüències gèniques

4) Cambien les freqüències gèniques per -la selecció natural,

mutacions, migracions, derives genètiques (reducció molt
gran per malalties, catàstrofes...)

7
6.LA VELOCITAT
DE L’EVOLUCIÓ
El pensament de que l'evolució és un procés lent i gradual es coneix
com gradualisme. 

Saltacionisme enfront de gradualisme

El saltacionismo és un canvi produït entre una generació i la

següent i la velocitat a la qual evoluciona és molt irregular.

Els equilibris interromputs o puntuals són espècies que passen per

períodes en els quals no experimenten transformacions i apareixen
interromputs per etapes curtes d'evolució molt intensa.

8
7. ADAPTACIÓ I
DERIVA
GENÈTICA
Tant en el saltacionisme com en el gradualisme, la selecció natural
és la responsable que a cada generació augmentin els individus
avantatjats en el seu ambient. 

L’ADAPTACIÓ

L'adaptació és la conseqüència que exerceix el medi ambient sobre

la variació hereditària que s'ha pogut generar per mutació o a
l'atzar.

LA TEORIA DEL NEUTRALISME

Motoo Kimura és el que va formular la teoria del neutralisme, la

qual estableix que la gran majoria de canvis evolutius són causats
per la deriva genètica.

La deriva genètica és una força evolutiva que canvia les

característiques de les espècies en el temps.

9
8.L’ESPECIACIÓ
Es denomina especiació al procés mediant la població d’una espècie
dona lloc a altra o altres espècies. Hi ha 3 etapes:

1) Aïllament de poblacions: Una barrera impedeix que una

població d’una espècie es puga reproduir (una muntaña, riu…)

2) Diferenciació gradual: -Una part de la població pot tindre

els mateixos gens que l’original, encara que pot actuar la
deriva genètica o les mutacions.

-Si en l’altra població les condicions

ambientals són diferents, actuarà la selecció natural

3) Dues espècies diferents: Al estar tant de temps separats

les dues poblacions, no es poden reproduir entre sí. Ja s’ha
donat lloc a dos espècies noves.

10
9.LA
BIODIVERSITAT
La biodiversitat és el resultat de la aparició i desaparició d’espècies
a causa de les condicions canviants de la Terra.

L’extinció

L’extinció és el procés pel qual una espècie deixa d’existir perquè no

pot adaptar-se i reproduir-se en les condicions ambientals.
L’extinció d’espècies és una cosa normal que pasa a la Terra i pareix
què és el destí final de totes.

11