LECTURA 2 E.A. Wrigley, Dos tipus de capitalisme, dos tipus de creixement" A la Investigaci6 sobre la naturalesa i les causes de fa riquesa de les nacions, Adam Smith exposa un esquema analitic que ha tingut una gran influéncia a l’hora de decidir el marc dintre del qual les generacions posteriors han discutit el creixement economic, i a hora d’associar el capitalisme amb aquest creixement. Al principi del primer capitol del libre, Adam Smith conta la parabola dels fabricants d’agulles. La seva idea era recalcar la gran escala d’augment de la productivitat per capita que es podia obtenir mitjancant una divisié adequada del treball. Després de descriure com la fabricacié d’agulles es podia subdividir en divuit operacions diferents, i de referir-se a la seva visita a una petita fabrica amb deu empleats capagos de produir un total de 48.000 agulles o més cada dia, conclogué: Perd si cadascui hagués treballat separadament i independentment, i cap d’ells no hagués estat ensinistrat en aquest tipus de tasca, segur que no hauria pogut fer-ne ni vint, ni, potser, una sola agulla al dia; és a dir, segurament no hauria pogut fer ni la dues-centes quarentena part, ni potser la quatre mil vuit-centena part del que s6n capacos de confeccionar actualment gracies a la divisi6 i combinacié de les diferents operacions de manera convenient. ‘Adam Smith va aclarir a continuacié que alld que era cert per a la fabricacié d’agu- lles es podia aplicar també a totes les altres manufactures i arts, encara que va tenir cura de subratllar que era aplicable en menor grau a l’agricultura, on la persona que Haura, sembra, cava i recull el gra era per forga la mateixa i, per tant, hi havia menys possi- bilitats d’especialitzacié. * Versié catalana de l'article d'E.A. Wrigley, “Two kinds of Capitalism, two kinds of growth”. (A: LSE Quaterly. 2:2. 1988, pag. 97-121). Agraim a la revista Estudis d'Historia Economica V'autoritzacié per publicar aquest article.16 EA, Wrigley L’increment de capital i la divisié del treball La divisi6 del treball era, per tant, la clau de l’augment de productivitat per capita, perd implicava que «el producte propi del treball de cada home només arriba a cobrir una part molt petita de les seves necessitats eventuals». Aixd, a la vegada, significava que cada home depenia del que produien molts d’altres, cadascti especialista com ell. Havia de poder comprar als altres tant la primera matéria per al seu treball com mol- tes necessitats basiques. «Perd aquesta compra no es pot fer fins que el producte del propi treball individual no només estigui acabat, siné venut. Per tant, cal acumular dife- rents béns en quantitat suficient per mantenir-lo i subministrar-li els materials i instru- ments propis de la seva tasca, fins que finalment les dues circumstancies es produeixin» D’aqui ve la connexié fntima entre l’acumulacié de capital i la divisié del treball. «Aixi com l’acumulacié del capital, segons I’ordre natural de les coses, ha de ser previa ala divisié del treball, de la mateixa manera la subdivisié del treball pot progressar només en la mesura que el capital s*hagi anat acumulant préviament». (...) «Per tant, el vo- lum d’activitat no només augmenta en els paisos, amb I’acumulacié de capital que s*hi utilitza, siné que, com a conseqiiéncia d’aquest augment, un mateix volum d’activitat produeix molta més produccié». L’afirmacié d’ Adam Smith d'un Iligam fntim entre el desplegament de capital i Taugment de la productivitat ha continuat sent un aspecte comi de l’economia poli- tica. L’associacié entre els dos fendmens també es reflecteix en les discussions sobre el capitalisme com a sistema econdmic. La concentracié d’acumulacions cada vegada més grans de capital en un nombre reduit de mans es pot considerar, o bé com un des- envolupament benigne amb tendéncia a millorar la sort de tots els membres de la so- cietat, o bé com a repugnant pel fet que enriqueix una minoria a costa de la resta de la comunitat. Perd tant els defensors del sistema capitalista com els seus enemics ten- deixen a creure que posseeix poders, gairebé demonfacs i sense parang6 amb el pas- sat, per estimular una economia pel camf del creixement. En termes de Smith aixd és cert gairebé per definicié, ja que l'acumulacié rapida de capital equival a la transfor- maci6 de l’escala de productivitat total i del nivell de productivitat per treballador. Els economistes classics i les perspectives del salari real Fins i tot abans d’explicar la parabola dels fabricants d’agulles, en el segon para graf de la introduccié a la Riquesa de les Nacions, Adam Smith va oferir una defini- cié de la salut econdmica d’una nacié similar, a grans trets, al concepte modern de la renda real per capita. «D’acord amb aixd, com que aquest producte (del treball anual de cada nacié) o alld que s’adquireix amb ell, guarda una proporcié major o menor amb el nombre dels qui l'hauran de consumir, la nacié estard més ben o més mal proveida de les coses necessaries i convenients que desitgin». Havent, aleshores, cridat l'atencié sobre la importancia de la relacié entre productivitat i poblaci6, i havent exemplificatDos tipus de capitalisme, dos tipus de creixement 1 Tenorme augment percentual de productivitat per capita que podia assegurar-se mit- jancant la divisié del treball facilitada per !’acumulacié de capital, és curiés que, tan- mateix, hagués adoptat un punt de vista tan pessimista respecte a les perspectives per a la gran massa de treballadors pobres. Smith considerava que alld que ell anomenava Ja veritable recompensa del treball havia millorat substanciosament al larg del segle XVII, i era defensor dels salaris alts tant perqué els treballadors ben alimentats sén capagos de fer treballs més pesats que els que estan mig morts de gana, com perqué els salaris alts s6n un incentiu per treba- lar amb més diligéncia. Perd la seva opinié sobre les perspectives de creixement en general el va portar a descartar la possibilitat d’una millora prolongada i substanciosa dels salaris reals, i a témer que l’estat tiltim del treballador resultés pitjor que el p mer; opinié reforgada per la seva previsié d’alguns dels arguments als quals Malthus donaria la formulacié classica. Smith va distingir entre l’escala de la riquesa d’una nacié i la seva velocitat de canvi. Per molt gran que fos la riquesa nacional, si no augmentava, la condicié del tre- ballador era, en el millor dels casos, regular: Es important remarcar, potser, que durant el perfode de progrés -o sigui, men- tre la societat avanca cap a ulteriors increments de riquesa— més que en un al- tre en qué la societat ha assolit el maxim de riqueses assequibles, és quan la situacié de I’ obrer pobre -és a dir, de la gran massa de poblacié— es mostra més felig i confortable. Al contrari, la situacié d’aquest obrer és dura en I’estat es- tacionari, i miserable en el decadent. El va portar a aquesta conclusié la conviccié que els obrers pobres eren molt pro- Ifics i que I’ inic que en restringia el nombre eren la miséria i les seves afliccions con- comitants. «Totes les esp&cies d’ animals es multipliquen en proporcié als mitjans de subsisténcia, i no n’hi ha que puguin fer-ho per damunt d’aquesta proporcié». En aquest sentit I’home era una espacie animal com qualsevol altra. Aixi, «la demanda @homes, igual com passa amb les altres mercaderies, regula necessariament la pro- duccié de I’ especie; l’accelera quan va lenta, i la frena quan avanga massa rapid». Aixi només hi havia camp per a un augment de salaris quan el fons de capital creixia tan ra- pidament que la demanda de treball superava I’ oferta. Tot i mantenir aquestes opinions, Adam Smith hauria pogut adoptar un punt de vista optimista sobre les perspectives per al salari real, si no opinés també que la tra- jectoria caracteristica del creixement econdmic nacional tendia a ser més asimptotica que exponencial. Opinava que el camp per a la inversié profitosa era limitat. Agafant la taxa d’interés a la qual es podia obtenir diner prestat com a substitut de la taxa de guany sobre la inversi6, es va adonar que en el pafs més avangat d’Europa, Holanda, la taxa d’interés era més baixa que en qualsevol altre Iloc, i va suposar que Anglater- ra s’acostava a un estat semblant; per contra, les taxes més altes dominants a Escdcia i Franga eren la prova dels majors beneficis que es podien obtenir en aquests paisos,8 : E.A. Wrigley del seu major potencial de desenvolupament. La tendéncia progressiva a la caiguda de la taxa de guany sobre el capital significava I’ esgotament progressiu de les oportunitats finites d’inversié que rendissin beneficis atractius. Els breus periodes de millora en els, salaris reals s’acabaven a mesura que la inversié es reduia per manca d’estimul suficient. Els salaris del treball i els beneficis del capital seran probablement molt baixos en un pais que hagi adquirit tot aquell cimul de riqueses que li permetien la na- turalesa del seu sl i del seu clima, i la seva situacié respecte d’altres paisos; aquest pais, si bé ja no pot fer més progressos, tampoc no pot anar a menys. Els dos deixebles més importants de Smith entre els economistes classics, Mal- thus i Ricardo, van desenvolupar arguments que van servir per reforgar el pessimisme de Smith per les perspectives seculars dels salaris reals. Malthus va examinar les im- plicacions dels seus dos postulats sobre la passié entre els sexes i la necessitat d’ali- ment per sostenir la vida. Argumentava, essencialment, que ja que els salaris més alts tendien tant a fomentar els matrimonis joves, i a augmentar aixf la fertilitat, com a la vegada disminuir la mortalitat, la prosperitat augmentava les taxes de creixement de la poblacié. Al creixement econdmic I’acompanyava pari passu el creixement de- mografic. Per tant, només si es podien augmentar-el creixement econdmic en general i Pexpansié de la produccié d’aliments en particular fins a un nivell que sobrepassés la taxa maxima de creixement demogrific que es podia esperar raonablement, els sa- laris reals mostrarien una tendéncia a l’augment. El mateix Malthus no va expressar la seva conclusié d’aquesta manera, perd queda implicita en la seva atgumentacié. No dubtava, com va demostrar amb el seu conegut contrast de taxes de creixement geo- métriques i aritmetiques (per ala poblacié i la produccié d’aliments, respectivament), que les taxes de creixement econdmic tendirien a disminuir. Malthus, i més concretament Ricardo, va trobar més tard un argument que reblava la qliestié: el concepte de rendiments marginals decreixents de la terra. Els dos van for- mular expressions similars del concepte més o menys al mateix temps, encara que fos l’exposicié de Ricardo la que es considerés el locus classicus de la idea (Malthus, 1815; Ricardo, 1817). Si totes, o gairebé totes les formes de produccié material requereixen la combinacié de tres factors basics de producci6, terra, treball i capital, i si un dels tres, Ja terra, té una oferta fixa, s’ha de donar el cas que en algun moment, a mesura que es desenvolupa la produccié agricola, faran falta inversions cada vegada més grans de ca- pital i de treball per aconseguir un augment en unitats de produccié tant en els marges intensius com extensius de produccid, Les millores en técniques agricoles poden en- darrerir el mal moment, perd només se’n podia esperar un ajornament temporal. La conclusié de Ricardo fou inequivoca: Mentre la terra produeix amb abundancia, els salaris poden pujar durant algun temps, i els productors poden consumir més de I’habitual; perd, l’estimul do- nat d’aquesta manera a la poblacié forgara rapidament els pagesos a tornar al seu consum normal. Tanmateix, quan es cultiven terres pobres, o quan es gastaDos tipus de capitalisme, dos tipus de creixement 19 més capital i ma d’obra en terres ja cultivades, amb menys rendiment, l’efecte és permanent. Una proporcié més gran de la part del producte que constitueix el romanent a distribuir entre els capitalistes i els treballadors, un cop pagada la renda, anira a parar a aquests darrers. Cada home probablement en tindra una menor quantitat absoluta, perd com que s’ocupa un major nombre de tre- balladors en proporcié al producte total retingut pel granger, el valor d’una ma- jor part del producte total sera absorbida pels salaris i, per tant, els guanys wabsorbiran una proporcié menor. Les Ileis de 1a naturalesa, que han limitat el poder productiu de la terra, probablement faran que aixd sigui permanent. Les perspectives per a la gran massa de la humanitat no eren gens prometedores. Resulta instructiu que els economistes classics, que van construir eines tan va- luoses per a I’analisi del creixement econdmic; que van fer tanta Ilum sobre les mane- res com els sistemes legals, les formes institucionals i |’ organitzaci6 politica i social podien afavorir o dificultar el desenvolupament; i que foren defensors tan persuasius del mercat com a regulador de I’activitat econdmica, apreciessin tan agudament la poca probabilitat que la gran massa de la poblacié es beneficiés de seguir els seus precep- tes, almenys de la manera i en el grau en qué s’han seguit en la practica. No van su- posar, evidentment, que la competéncia en el mercat de treball faria baixar els salaris fins a un nivell de simple subsist@ncia. Cada un va exposar la importancia de distingir entre un nivell de vida minim convencional i un minim psicoldgic', i hauria admés que per als treballadors pobres el nivell de vida el 1800 era molt millor que el 1500. Perd, mirant cap al futur, no van veure cap possibilitat d’un avang significatiu, i sf que es van adonar del perill d’una regressi6. Tanmateix, les generacions posteriors han vist l’augment substancial i sostingut dels ingressos reals com la caracteristica clau que distingeix la revolucié industrial, i Whan situat les primeres décades precisament en el perfode que cobreix els anys entre la publicacié de Riquesa de les Nacions el 1776 i la segona edicié de Principis d’Eco- nomia Politica de Malthus, poc després de la seva mort el 1834. Ens trobem davant d’una paradoxa. Els economistes classics no s’esperaven que el capitalisme descrit per ells produfs els canvis coneguts ara com la revolucié industrial. De fet, negaren una- nimement i explicitament la possibilitat del canvi que ara es considera el seu tret més important, i potser el seu gran tret compensador: l’augment substanciés i, en gran me- sura, continu del nivell de vida que va ocasionar: El contrast entre expectatives i es- deveniments resulta instructiu. Si els economistes classics tenien ra6, hi ha un Iligam fntim entre I’adveniment del capitalisme com a sistema econdmic i l’augment de Veficacia econdmica; perd no hi ha cap lligam necessari entre el seu adveniment i 1. La descripcis feta per Adam Smith del nivell de vida de les famflies que habiten vaixells a Canton il1us- ura grificamert el sou coneixement d'aquesta questi. «L"aliment per a elles 6s tan excks que es dlsputen les deixalles que es llencen des de les embarcacions europees. Un gos 0 un gat morts, o les restes d'un animal mig putrefacte, és apreciat com la més delicada menja ho seria per a altres paisos». Malthus i Ricardo tenien igualment clar aquest punt.80 EA. Wrigley l’augment del nivell de vida de la gran massa de la poblaci6. O, dit d’una altra manera, Adam Smith i els seus deixebles van preveure un augment substanciés de la riquesa de les nacions en el sentit de grans augments de produccié agregada, perd esperaven que anessin acompanyats d’augments demografics, deixant la relacié ente aquests dos fac- tors practicament igual. Augmentaria la producci6, perd també ho faria la poblaci6; no- més en aquells perfodes en qué la taxa de creixement de la produccié fos molt alta hi podria haver un interval daurat, temporal, quan la demanda de feina sobrepassés Poferta i, en conseqiiencia, els salaris augmentessin?. Restriccions al creixement en una economia de base organica Per convéncer-nos que les opinions dels economistes classics no eren forassenya- des, ateses les circumstancies del seu temps, és important considerar les restriccions al creixement que existien en el mén que coneixien, i que semblaven ser permanents i irradicables. Se n’han de subratllar dues en particular. En totes les economies anteriors al segle XIX la terra, a més de ser font de gairebé tots els aliments, era també la font de gairebé totes les primeres matéries necessaries per satisfer altres necessitats huma- nes. A més del menjar, també eren productes de la terra el combustible, I habitatge i la roba. Per tant, un augment demografic no només augmentava la pressié sobre la ter- ra en provocar un augment en la demanda d’ aliments, sin que els augments en la de- manda de tot tipus de productes materials significava més pressié sobre la terra. Una industria t&xtil prospera, en augmentar la demanda de Hana, obligava a buscar pastu- res per a més ovelles, i a la terra dedicada a la produccié de Ilana no s’hi podia culti- var a la vegada blat. Les ovelles, doncs, menjaven homes, com havia suggerit Sir Thomas More. Una indiistria del ferro prospera tenia tanta probabilitat de fracassar per manca de boscam com per esgotament de les vetes locals. En general la Ilana, el Ili, el cuiro, els Llipols, I’ ordi, els joncs, la palla, les pells, l’os, la banya, i sobretot la fusta proporcionaven la primera matéria per als manufacturers: els teixidors, filadors, sas- tres, sabaters, boters, fusters, barretaires, cervesers, ensostradors, flequers i carnissers que formaven la major part de la forca de treball industrial. Fins i tot els fabricants de totxos, ferrers, terrissaires i vidriers, la majoria de les primeres matéries dels quals eren minerals, depenien d’una font de calor per al procés de produccié, i per aixd compta- ven amb la fusta. La productivitat del sdl posava limits a tot tipus d’activitat econd- mica. Ja podia Adam Smith afirmar que: El capital que s’empra en |’agricultura no només mobilitza més quantitat de treball productiu que el mateix capital emprat en les manufactures, siné que, en una proporcié superior a la quantitat de treball productor que utilitza, afe- 2. Dels tres grans economistes classics, al contrari del que comunament es creu, Malthus era el menys pes- simista quant a les perspectives seculars per als salaris reals.Dos tipus de capitalisme, dos tipus de creixement 81 geix molt més valor al producte anual de la terra i del treball del pafs i, per tant, a la riquesa real i a l’ingrés dels seus habitants. No es pot emprar el capital de cap altra manera que sigui més avantatjosa per a la societat. La segona restriccié forta al creixement en general, i al creixement de la produc- tivitat per capita en particular, sempre havia estat l’escala molt limitada d’energia dis- ponible. En totes les formes de produccié material s’havia de consumir energia, 0 bé en forma de calor per bullir tint en una tina, fondre minerals o fer pa; 0 bé com a ener- gia mecanica per tallar, estirar, premsar, algar, girar, batre, triturar, etc. J un cop aca- bat el procés de produccié primari, feia falta més energia per transportar el producte al mercat. Dos exemples poden servir per il-lustrar la naturalesa del problema. Von Thiinen, pare de I’economia regional, que tenia molta experiéncia practica de les ope- racions d’una finca a principi del segle XIX, es va adonar que un tir de quatre cavalls que fes un viatge de quaranta-sis milles d’anada i tornada (és a dir, vint-i-tres en cada di- recci6) podia transportar 2.400 Iliures hamburgueses de gra des de la seva finca a Tellow al mercat de Rostock, perd necessitava 300 Iliures de farratge en forma de gra per fer- ho. Hi havia un problema similar amb la venda d’animals per sacrificar-los. Un granger de Norfolk va dir a James Caird que l’adveniment del ferrocarril els estalviava 600 lliu- res al’any, ja que no havia de conduir el seu ramat cap a Londres. El viatge havia durat quinze dies i havia reduit el pes d’un bou en 28 Iliures i el d’una ovella en 7 Iliures. ‘Abans de la revolucié industrial ’energia térmica provenia principalment de cre- mar fusta, i l’energia mecanica era principalment muscular, humana o animal. Per tant, en moltes arees d’esforg productiu el nivell de productivitat que es podia assolir tenia un.sostre bastant baix. Fins i tot el Ilenyataire més fort tarda molt a talar un arbre amb una destral. Un home amb carro i cavall pot moure mercaderies més facilment que amb un carreté, ja que un cavall té deu vegades la seva forga per®, fins i tot en una car- retera ben feta, el nombre de milles per tona que ell i el seu tir poden fer en un dia és petit i dificil d’augmentar, donades les circumstancies energétiques d’una economia tra- dicional. Les dues restriccions que s’acaben de descriure s6n, a la vegada, funcié d’un tret més general de totes les economies anteriors a la revolucié industrial. Dependre dels productes organics, una dependéncia reflectida tant en els problemes d’ampliar I’ oferta d’aliments i primeres matéries com en les minses quantitats d’energia que es podien aprofitar, significava en diltima instancia que tota l’activitat econdmica s’havia d’ajus- tar a la captacié d’energia del sol. Tota la produccié animal i vegetal depenia de l’es- cala del procés de fotosintesi que lligava la insolacié a la constitucié de matéria vegetal, i aixi establia la base de la piramide de la vida els nivells superiors de la qual estaven connectats al seu fonament fotosintétic per mitja de la cadena alimentaria. L’arribada anual total d’energia del sol és gegantina. Fins i tot la superficie d’una petita illa com Gran Bretanya rep una quantitat d’energia que equival a uns 20.000 milions de tones de carbé cada any. Perd la fotosintesi només pot captar una petita fracci6 de la radiacié total: en termes globals, al voltant d’un u per mil. En el cas de la82. E.A. Wrigley Gran Bretanya, per tant, només uns 20 milions de tones de carbé equivalent, en el mi- Ilor dels casos, es poden utilitzar anualment per satisfer les necessitats d’una economia de base organica®. Encara que no van formular la discussi6 dels limits al creixement en aquests termes, els economistes classics van reconéixer la realitat i severitat de les restriccions inherents a tota economia organica. El menjar, les primeres matéries de la industria, i la majoria de les formes d’energia util s’extreien de la mateixa font: el ren- diment anual del s0l creat a partir de la quantitat anual de llum incident. Abans de la revoluci6 industrial, per tant, el progrés en la cultura material havia consistit en una successié de canvis tecnologics I’efecte dels quals va ser pernietre que una fraccié cada vegada més gran del producte anual del sdl pogués ser aprofitada per Vhome. Aix, el control del foc va proporcionar I’energia térmica de la fusta; la sem- bra i cultiu de certes plantes va assegurar que els productes de la fotosintesi fossin cada vegada més les espécies vegetals de més valor com a aliment, vestit, habitatge 0 com- bustible; la domesticacié d’ animals va reduir I’ esforg necessari per obtenir un quilo de carn (encara que a costa de perdre l’emocié i el ritual de la caga) i va augmentar con- siderablement I’energia mecanica disponible per a treballs agricoles i industrials ja que els bous i els cavalls tenen una poténcia muscular molt més gran que els homes. Perd tots aquests guanys van consistir en una explotacié més efectiva d’un flux invariable d’energia que arribava anualment a la superficie de la terra i es convertia en una fornia adient per a I’tis huma mitjangant la fotosintesi. No hi havia practicament cap element d’estoc en el procés global. : Es cert que la fusta treta d’un bosc verge pot representar |’estoc de, diguem-ne, un segle de creixement, amb els beneficis corresponents per als primers pobladors d’una area densament arbrada; i alguns animals grans solen tenir una Ilarga existéncia, i per tant representen un magatzem vivent del producte de forca anys de pastura o caca. Perd en general, la quantitat anual de creixement vegetal posava limit tant a a produccié ma- terial com al balang energétic de qualsevol societat preindustrial. Aquestes societats quedaven a l’arbitri de qualsevol variacié d’aquesta quantitat anual, i la sort de la co- llita era la sort de tota l’economia. La inventiva i la inversié podien alleugerir el pro- blema. Tant el que es podria anomenar el repartiment cronoldgic del risc mitjangant l'emmagatzemament de les collites menys peribles com el gra, com el repartiment geo- grafic del risc mitjangant la concatenacié de les economies locals amb diferent sort en la collita a través de xarxes comercials, podrien disminuir la dependéncia d’una co- munitat dels capricis de la collita. Perd les dificultats inherents a una economia de base organica semblaven inevitables i influien en les opinions de governs, de comentaris- tes casuals, i fins i tot dels observadors més penetrants, com els economistes classics. No obstant aixd, la situacié va canviar fonamentalment amb I’adveniment d’un element important d’estoc en alld que anteriorment havia estat una escena econdmica dominada pel flux. Faré servir el terme capitalisme per denotar aquest tret nou i pro- 3, La capacitat que tenen diferents espécies de plantes per captar l'energia solar varia substancialment, de ‘manera que aquest calcul és més il-lustratiu que exacte.Dos tipus de capitalisme, dos tipus de creixement 83 fundament influent del paisatge econdmic, a pesar d’estar renyit amb I's normal de Ja paraula, tant perqué capta un aspecte important de la seva naturalesa com per sug- gerir per implicacié el seu paper central en la transformacié de la vida econdmica, Va ser aquest segon tipus de capitalise, que es podria anomenar capitalitzaci6 de recur- sos, el que va possibilitar el creixement ocorregut durant I’diltim segle i mig, i que va permetre que els prondstics pessimistes dels economistes classics sobre la tendancia dels salaris reals fossin desmentits pels esdeveniments. La importancia dels nous esdeveniments potser és més facil de calibrar tomant so- bre les dues principals restriccions al creixement en una economia de base organica, perd en ordre invers, agafant l’energia en primer lloc. L’economia de base energética mineral: la capitalitzacié de recursos L’economia organica estava mal proveida d’energia, tant t¢rmica com mecanica. Si feien falta quatre acres de bosc per produir una tona de ferro, les ferradures i les rei- xes de I’arada podien figurar entre I’equip productiu, perd no, per exemple, els vaixells de ferro que desplacaven milers de tones, i encara menys els sistemes de ferrocarril que implicaven tenir milions de tones d’acer. La produccié massiva de totxos, vidre, sal i cervesa implicava |’tis de molta calor i estava subjecta a fortes restriccions d’escala si els productors depenien de la fusta com a font de calor. El subministrament d’ energia mecanica també plantejava serioses dificultats. Molts processos de produccié només es poden realitzar si s’aplica energia mecanica a gran escala. Atés que, per exemple, la terra és pesada i refractaria, no es pot cultivar sense gran esforg. Un pages amb ai- xadella sera necessariament incapac d’assolir un alt nivell de productivitat per capita. Un pagés amb cavall i arada ho fara molt millor, perd les necessitats de combustible del cavall signifiquen que s’han de dedicar uns cinc acres de terra a la manutencié de cada cavall. Un simple calcul aritmétic demostra rapidament les limitacions que aixd representa per a I’tis de l’energia animal en I’agricultura, la indtstria i el transport. L’energia hidraulica i l’edlica van oferir alleujament a certs tipus d’inddstria perd, una vegada més, l’energia total disponible era limitada, sovint estava mal situada, a vega- des només era disponible intermitentment, i tenia l’inconvenient que els millors llocs s’utilitzaven primer de manera que I’increment del subministrament d’energia repre- sentava molts més costos per unitat. Siel flux d’energia disponible era malauradament petit, tanmateix es podien ex- plotar grans estocs de capital en circumstancies favorables. Durant el perfode carbo- nifer de la historia geoldgica, la fusta d’innombrables mil-lennis es va conservar i fi- nalment es va fossilitzar en els jaciments de carbé que daten d'aquest periode. L’energia térmica aixi tancada es va acumular en una escala tan gran que els paisos ben dotats de carb, i dels coneixements miners per extreure’l, van poder disposar d’ener- gia en quantitats que empetitien el total que es podia aconseguir mitjangant els méto- des tradicionals a partir de l’arribada anual d’energia del sol. Ja el 1810 la produccié