La formació del lèxic: la derivació

La formació del lèxic

Totes les llengües disposen de mecanismes propis per a la creació del lèxic que
necessiten per a facilitar la comunicació dels parlants. Dins de la mateixa llengua els
mecanismes més habituals són la derivació (lexema+afix), la composició
(lexema+lexema) i l'habilitació (lexema), però també hi ha altres maneres de crear lèxic
nou o neologismes, els cultismes i els préstecs o manlleus.

La derivació (lexema+afix)
La derivació és el mecanisme de formació del lèxic més habitual en totes les llengües i
consisteix a afegir un afix a un lexema per crear una paraula nova. Els afixos poden ser
prefixos, infixos i sufixos.

Prefixos (prefix+lexema)

Són partícules o morfemes que s’afigen davant del lexema. N’hi ha de dos tipus: els que
serveixen per a canviar la categoria de la paraula però no en modifiquen el significat
(ennuvolar, arredonir, assecar) i els que en modifiquen el significat de manera substancial
(asexual, antisemita, semicultisme). Aquests darrers estarien entre la derivació i la
composició.

a- valor verbal ex- fora, ja no ho és pre- abans, davant

a- negació hiper- ultra mesura pseudo- fals
ante- anterioritat hipo- inferior re- repetició
auto- mateix in- negació rere- darrere de
bi- dos, doble inter- entre, mútuament semi- mig, quasi
con- en comú intra- dins, interior sobre- superior
contra- oposició menys- menor, oposició sota- inferior
des-/dis- negació inversió mig-/mitja- meitat trans- a través
en- valor verbal no- negació ultra- més enllà
es- acció contrària pos-/post- darrere vice- inferior immediat

Sufixos (lexema+sufix)

Són partícules o morfemes que s’afigen darrere del lexema. És el procediment més
habitual per a la formació de derivats, com ara el femení, el plural, noms, adjectius, verbs
adverbis, diminutius i augmentatius.

formació del femení

-a regla general gossa, psiquiatra, neta, burgesa, francesa, princesa, indivídua
-na acabats en vocal tònica germana, cosina, alacantina, onzena
-ina alguns mots acabats en gallina, heroïna, tsarina
consonant o -oi
-essa alguns femenins metgessa, alcaldessa, abadessa, comtessa, tigressa
-driu/-triu acabats en -dor /-tor institutriu, emperadriu, actriu,
-va/-ea acabats en -au/-eu/-iu eslava, atea, hereva, adoptiva
-òloga Acabats en -òleg filòloga, ginecòloga, antropòloga

formació del plural

-s regla general llibres, papers, cotxes, ordinadors, bolígrafs, dièresis
-es acabats en -a branques, pluges, escoles, taules, dies, problemes, planetes
-ns acabats en vocal tònica o camins, camions, cançons, germans, cosins, valencians
per etimologia hòmens/homes, jóvens/joves, màrgens/marges, òrfens/orfes
-os acabats en -s, -x, -tx països, gossos, calaixos, despatxos, bojos
invariables dies de la setmana dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres
algunes paraules en -s llapis, temps, globus, virus, pus
alguns compostos en -s comptagotes, rentaplats

formació d’altres mots derivats

diminutius -et/-eta, -ó/-ona, -ol/-ola, gatet, gateta, finestró, petitona, coverol, banderola, llumí,
-í/-ina, -iu/-iua, -im filmina, pobriu, pobriua, polsim
augmentatius -ot/-ota, -às/-assa peuot, marota, cotxàs, cotxassos, motassa, motasses
gentilicis -à/-ana, -enc/-enca, -í/- valencià/ana, castellonenc/a, alacantí/ina
ina
col·lectius -atge/-eria, -am/-ada, -at herbatge, cristalleria, fullam, tomacada, professorat
professions -er/-era, -aire, -ista, forner, fornera, guixaire, colombaire, artista, taxista
-dor/-dora, ant/-ent llaurador, pescadora, vigilant, dependent/a
diverses -er/-era carter/a, cridaner, brasiler/a, taronger, femer, roquer,
accepcions pesquer

Infixos (lexema+infix+sufix)

Són partícules o morfemes que s’afigen entre el lexema i un altre sufix. Amb l'infix
habitualment es crea una paraula de significat o matís diferent a la de la simple sufixació.
ferro: ferr-er/ferr-eria, ferr-et-er/ferr-et-eria el ferrer treballa a la ferreria i el ferreter a la
ferreteria.

-al- apeg-al-ós -eg- pols-eg-ós -isc- plov-isqu-ejar

-all- pig-all-ós -ell- sol-ell-at -iss- a-carn-iss-ar
-an- jug-an-er -en- nom-en-ar -itz- actual-itz-ació
-ar- cont-ar-ella -er- gep-er-ut -ol- rat-ol-í
-arr- xic-arr-ó -et- pall-et-er -on- rat-on-er
-ass- herb-ass-ar -ic- plor-ic-ó -ot- parl-ot-ejar
-at- amag-at-all -ill- branqu-ill-ó -usc- pedr-usc-ada
-atx- es-prim-atx-at -in- blanqu-in-ós -uss- cant-uss-ejar

La parasíntesi (prefix+lexema+sufix / prefix+lexema+infix+sufix)

És una solució habitual per a la creació de verbs i, a partir dels verbs, d'adjectius,
substantius o adverbis (anivellar, anivellat, anivellament). Cal anar amb compte amb les
interferències d'altres llengües que també usen aquest recurs, ex. ca. moblar/ es.
amueblar/ fr. meubler/ en. furnish; ca. anivellar/ es. nivelar/ fr. niveler/ en. level, to.

El lexema correspon habitualment a un substantiu o a un adjectiu i els verbs resultants

són de la primera conjugació -ar o de la tercera -ir. Els prefixos més habituals en la
parasíntesi són:
a- a-terr-ar, a-terr-ir, a-ssec-ar re- re-colz-ar, re-ssent-ir, re-sson-ar
en- en-taul-ar, em-pobr-ir, en-grogu-ir trans-, tras- trans-form-ar, trans-figur-ar, tras-bals-ar
es- es-barr-ar, es-grogue-ir, ex- ex-port-ar, ex-patri-ar, ex-haur-ir
des- des-codific-ar, des-orient-ar entre- entre-creu-ar, entre-banc-ar

1. Formeu verbs derivats a partir dels substantius següents:

midó bena curiós

pols cec color
saó germà sabor
vernís malalt redó
fort profund jardí

2. Formeu els gentilicis de les poblacions o territoris següents:

Borriana Benicarló Xàtiva

Elx Suïssa orient
Tunísia Escòcia Oliva
Tunis Sud-àfrica La Vila Joiosa
Russafa Lisboa Xulilla

3. Formeu els derivats que pugueu amb les paraules i els prefixos següents (podeu
afegir sufixos):

secar
legal / llei
a- terra
con- traure
des-
in- cloure
re- fondre
actiu
fermar
ligar / lligar

nivell

4. Canvia el gènere de les paraules en negreta de les oracions següents:

- El metge li va dir a l'abat que els monjos no havien de ser tan prudents.
______________________________________________________________________

- Al judici van assistir l'alcalde, el regidor, el sergent de la policia, l'advocat i el jutge.

______________________________________________________________________________

- La meua nora és foniatra, però abans treballava d'institutriu del nebot d'un baró.
______________________________________________________________________________

- La meua sogra és una curandera autodidacta, i els clients estan contents i feliços.
______________________________________________________________________________

- Aquell jugador és un comediant, l'altre és un covard, l'altre és rude, així no farem

res.
______________________________________________________________________