MMEE 3 Història de La Policia A Catalunya

UD010543_V(02) MD.PlantillaTexto(01)Cat.
dot
HISTÒRIA DE LA POLICIA A CATALUNYA

ÍNDEX
MOTIVACIÓ................................................................................................ 3
PROPÒSITS................................................................................................ 4
PREPARACIÓ PER A LA UNITAT ................................................................ 5
1. LES FORCES DE SEGURETAT I LA SEVA HISTÒRIA ............................... 7
2. L’ORIGEN DELS MOSSOS D’ESQUADRA ................................................ 9
3. TRANSFORMACIONS POLICIAL DURANT EL SEGLE XIX ..................... 13
4. LA POLICIA DURANT LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX .......... 15
5. LA POLICIA I LA DEMOCRÀCIA ............................................................ 18
CONCLUSIONS......................................................................................... 21
RECAPITULACIÓ ...................................................................................... 22
AUTOCOMPROVACIÓ .............................................................................. 23
SOLUCIONARI .......................................................................................... 27
PROPOSTA D'AMPLIACIÓ........................................................................ 28
BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 29
1
MOTIVACIÓ
Coneixes la història del Cos de Mossos d’Esquadra? La seva evolució al llarg del
temps?
Estudiem-la!
3
PROPÒSITS
Conèixer la història de les forces de seguretat i dels Mossos d’Esquadra.
4
PREPARACIÓ PER A LA UNITAT
Una estructura policial s’entén tenint sempre en compte el marc d’organització

econòmica, social i política d’una societat.
Així la funció policial remetrà sempre al poder i a la forma en que aquest poder
es relaciona amb la seva societat.
Un sistema de seguretat pública implica una policia concreta. La policia ha de

tenir establertes unes funcions precises.
5
1. LES FORCES DE SEGURETAT

I LA SEVA HISTÒRIA
Les funcions de la policia aniran en funció de l’evolució

històrica i com no, de la realitat del moment.
La història de la policia és la conseqüència de la història concreta de les pobla-

cions, de les seves vicissituds i de les seves tensions.
El feudalisme, comportà que cada poder refermés el seu propi sistema de segu-
retat. Al nostre país, l’evolució institucional de la corona catalanoaragonesa
comportà la formació d’estructures de defensa armades per tenir cura dels in-
teressos de la monarquia. Així podem considerar que la història de l’Armada
espanyola va començar als darrers anys del segle XV principis del XVI, en aquells
temps no existia una Armada centralitzada, aquesta no arribà fins a l’arribada
dels Borbons. En aquella època trobem flotes militars, més o menys perma-
nents, que en cas de necessitat es reunien per complir una missió.
Si tenim en compte que la major part del país estava sotmesa a la jurisdicció de
barons eclesiàstics i laics, aquesta escapava a la vigilància normal de l’autoritat
reial. Així l’ordre públic era també responsabilitat d’ells.
7
A Catalunya no va existir un cos permanent de poli-

cia, hem de tenir en comte que el manteniment de
l’ordre s’exercia a través de la repressió més que de
la prevenció. Un fet fonamental fou la defensa de la
Pau i Treva i la col·laboració de la població, a través
del sometent i del sagramental.
La funció policial, és l’expressió de l’autoritat. Així segons una societat concreta

va creixent, es fa més complexa i s’estructura políticament, trobarem persones
que realitzen una tasca policial per preservar el poder.
8
2. L’ORIGEN DELS MOSSOS D’ESQUADRA

Els Mossos d'Esquadra van ser un dels primers cossos armats d'Europa amb
característiques de cos policial.
L’origen dels Mossos d’Esquadra, va ser les Esquadres de Catalunya.
Al principi del segle XVIII apareixen les primeres esquadres de paisans organitzats
per mantenir l'ordre, vigilar els camins i garantir la seguretat dels pobles quan l'e-
xèrcit regular, que aleshores s'encarregava de la vigilància, era mobilitzat.
El 1719 degut a les tensions amb França l’exercit es va situar a frontera, degut a
això calia crear una força policial que controlés l’interior del territori.
El capità general i la Reial Audiència van organitzar unes esquadres de paisans,

distribuïdes pels corregiments. En el moment en que la tensió bèl·lica fronterera
va desaparèixer, cap al 1721, aquelles colles de veïns armats es van dissoldre. Es
va procedir així a desarmar a les colles o esquadres i van desaparèixer, a excep-
ció de la Valls, amb destacaments a Riudoms i Rodonyà, que es va mantenir sota
la comandància única de Pere Anton Veciana. En aquest període es van institu-
cionalitzar els Mossos d’Esquadra.
9
El primer document de la fundació dels Mossos

d'Esquadra és una reial ordre del capità general de
Catalunya.
L’any 1723 es va procedir a la remodelació i ampliació de les esquadres i, en

aquell mateix any, Pere Anton Veciana i Rabasa va ser nomenat el comandant.
Així durant el segle XVIII, els Mossos van ser comandats per la família Veciana i
es van anar conformant com un cos policial preparat i efectiu. Degut a la seva
eficàcia i preparació, a la segona meitat de segle, el model fou exportat a altres
zones de la monarquia per ser implantat.
Entre el 1837 i el 1868 les esquadres passen per una època en què trobem,
d'una banda, l'existència de nous cossos de policia i el poc interès dels ajunta-
ments, que les pagaven, perquè continuessin i, de l'altra, el desig de la Capitania
General de potenciar-les.
Dissoltes entre el 1868 i el 1874 (sexenni revolucionari).
Al 1875 es comença a replantejar el restabliment del cos.
La Diputació Provincial de Barcelona restituí els Mossos d’Esquadra em 1877 i

aprovà el seu Reglament al 1880.
Amb tot, encara es continua mantenint el debat sempitern sobre la seva conti-
nuïtat i dissolució i el seu paper era d’auxiliar rural de la Guàrdia Civil.
Fins al final de la Guerra Civil, el cos de Mossos d'Esquadra es manté fidel a la

Generalitat republicana. El cos s'aboleix el 1939.
L'any 1950, en plena dictadura franquista, la Diputació de Barcelona torna a

crear un cos de Mossos d'Esquadra, tot i que amb un caràcter reduït, ja que les
seves tasques es limiten a la vigilància del que actualment és el Palau de la Ge-
neralitat i altres dependències de la Diputació de Barcelona.
10
Amb la restauració de la democràcia es donen les condicions que permeten una

etapa diferent dels Mossos d'Esquadra, ara com a Policia de la Generalitat. El
nou cos es crea a partir del ja existent a la Diputació de Barcelona, que passa a
dependre de la Generalitat i que adquireix el 1983 un nou règim jurídic com a
policia autonòmica de Catalunya. Els Mossos d'Esquadra esdevenen una policia
amb voluntat d'estar arrelada a la cultura i al poble de Catalunya, al qual perta-
nyen i han de servir.
El 1980 es transfereixen a la Generalitat les competències del Ministeri de l'Inte-

rior sobre l'anomenada Secció dels Mossos d'Esquadra, adscrits a la Diputació
de Barcelona. És el primer pas de la voluntat de la Generalitat de disposar d'una
policia pròpia. Això es materialitza el 1982 amb el traspàs efectiu dels Mossos
d'Esquadra de la Diputació a la Generalitat, i el 1983 amb una llei del Parlament,
que crea la policia de Catalunya, absorbeix l'històric cos dels Mossos d'Esquadra
i n'adopta el nom. S'inicia així la construcció d'un model propi de seguretat ba-
sat en el servei a les persones.
 1983-1986. Les primeres promocions.
La primera etapa del procés de creació del cos està marcada per unes
funcions específiques: la protecció d'edificis i de personalitats de la Ge-
neralitat i algunes d'àmbits com el joc, els menors o el patrimoni.
El 1983, amb la primera promoció es materialitza la creació del nou cos.

El 1985 és l'any de la segona promoció i de la creació de l'Escola de Po-
licia a Mollet del Vallès.
S’obre així un període d'estancament durant el qual s'anirà preparant

tímidament el camí que permetrà l'any 1994 iniciar el desplegament
territorial i l'assumpció de noves competències.
El 17 d'octubre de 1994 la Junta de Seguretat de Catalunya formalitza el

model de substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a
Catalunya i s'acorda el primer desplegament dels Mossos d'Esquadra,
que haurà de reemplaçar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
El 1995 s'aprova el mapa i el calendari inicial del desplegament territo-

rial del cos que, de forma successiva i seguint un model d'extensió de
taca d'oli, es desplegarà per les comarques d'Osona, la Selva, el Ripo-
llès, la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de
l'Estany, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, l'Alt Urgell, la Segarra,
l'Urgell i la Noguera.
11
Aquesta primera fase ocupa de l'any 1994 al 1998.
El desplegament territorial es complementa amb l'assumpció progres-

siva de competències especialitzades i el 29 de gener de 1997 la Gene-
ralitat rep la transferència de les competències en matèria de trànsit.
El 1998 es fa efectiu a Figueres el primer traspàs als Mossos de vigilàn-

cia del trànsit, a les comarques gironines, que s'amplia el 1999 i el 2000
a tot el territori de Catalunya.
 1999. Canvi d'orientació en el desplegament.
Aquest any es decideix reorientar territorialment el desplegament cap a

les comarques de l'entorn a la ciutat de Barcelona, en primer lloc, a les
comarques de la Regió Policial Central i, en segon lloc, a les de la Regió
Metropolitana Nord. D'aquesta manera es creen les bases que perme-
tran el desplegament a la ciutat de Barcelona.
 2005. S'arriba a Barcelona.
S'inicia el desplegament a la ciutat de Barcelona. Constitueix, pel seu

pes demogràfic, una fita important en el procés de desplegament del
cos. A Barcelona hi ha deu comissaries, que coincideixen amb els deu
districtes de la ciutat, a més d'oficines de denúncies a les estacions de
Sants i de la plaça Catalunya.
 2008. El desplegament es completa.
Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre conclo-

uen el desplegament territorial el novembre del 2008.
Així, s'assoleix la capacitat operativa d'actuar a tot el territori i de fer

efectiu el caràcter de policia integral a tot Catalunya.
12
3. TRANSFORMACIONS POLICIAL
DURANT EL SEGLE XIX
El segle XIX va suposar un canvi en el poder. L’estat liberal s’imposa sobre la

monarquia absolutista, per això, es produeixen canvis en el sistema penal i en el
sistema de seguretat. Per tant, era necessari un aparell policial diferent.
EI segle XIX comença amb la força revolucionària de la Milícia Nacional, profunda-

ment civil i local, que es va dissoldre amb l’abandono dels projectes liberals més
progressistes. La conformació més important de les estructures polítiques, admi-
nistratives, jurídiques i policials de l’Estat espanyol es va dur a terme a partir del
liberalisme conservador. El sistema de seguretat i control de l’ordre públic es basa
en tres conceptes: la militarització, la centralització i una concepció profundament
conservadora de la societat. L’eix troncal de la seguretat pública es va formar el
1844 amb la Guàrdia Civil, que porta el nou Estat fins a tots els llocs de la Península.
Els Mossos van continuar formant part del territori i del país durant gairebé tot
el segle. Es van convertir en unes forces auxiliars, reconegudes pel nou ordre i
pel nou sistema policial gràcies al fet que participaven del fur militar. El seu co-
mandament va ser diferent: la família Veciana ja no va dirigir el cos i es va posar
en mans d’oficials de l’exèrcit des de 1835 fins 1837.
Durant del segle XIX, el progrés urbà i al créixer els nuclis urbans, era necessari
que fossin segurs i habitables, per això es creen les primeres policies municipals
que, juntament amb els serenos i els alcaldes de barri, completaven les estruc-
tures de seguretat dependents dels ajuntaments.
13
Els alcaldes adquireixen la funció de vetllar per la pau i la seguretat dels veïns a
partir de la Constitució de 1812. Aquesta funció fou modificada per altres nor-
mes i lleis que recollien una tradició moderna i una d’antiga.
 La moderna: herència de la Milícia Nacional, serà suprimida en tant

que representava l’opció burgesa i la institució civil descentralitzada.
 L’antiga: amb tradició d’autodefensa dels nuclis urbans i la seva res-

ponsabilitat en la gestió de l’ordre públic, Els ciutadans feien guàrdies
per garantir l’ordre públic segons les necessitats i els costums que la
zona geogràfica marcaven: el sometent, la partida o la ronda. La Guàr-
dia Municipal de la ciutat de Barcelona, per exemple, va ser creada el
26 de novembre de 1843, però ja recollia uns precedents, i es converti-
ria en una de les més importants de Catalunya.
14
4. LA POLICIA DURANT LES PRIMERES

DÈCADES DEL SEGLE XX
La crisi de 1898, a part d’una derrota militar, va provocar una esquerda profunda
entre la classe dirigent de l’Estat espanyol i certs sectors de la burgesia catalana que
apostaven pel catalanisme polític com a solució per a Catalunya i una mena de re-
generació per a Espanya. En un principi, els regionalistes de la Lliga volien un siste-
ma de seguretat basat en el sometent i en una força policial permanent sota les
ordres del poder regional, tal i com indicaven les Bases de Manresa de 1892. Una
vegada reinstaurats el 1892 els Mossos, es trobaven en una situació molt compro-
mesa davant l’actitud de l’exèrcit amb el regionalisme, com s’havia vist amb l’assalt a
la redacció del Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, el 1905. La preferència política de la
Lliga a la Diputació de Barcelona i, un cop aprovada el 1914, a la Mancomunitat, va
fer que tingués una posició ambivalent respecte dels Mossos d’Esquadra. Només
eren tinguts en compte a Barcelona, on foren defensats davant dels atacs dels polí-
tics republicans i reconegudes les seves tasques, repartides en una cinquantena de
poblacions de la província de Barcelona.
En els primers anys del segle XX comença l’estructuració definitiva de la policia

civil a l’Estat espanyol, es demanava una forma més moderna de la funció polici-
al que la exercida per la Guàrdia Civil. Entre 1905 i 1908, amb l’aparició de la Llei
i del Reglament de la policia governativa, començà la gran reforma que havia
d’iniciar l’organització i la professionalització dels cossos de policia dependents
de l’administració civil, i que serien dos:
 Vigilància, de caire civil i dedicat a funcions d’investigació i de policia

judicial.
 Seguretat, uniformat i amb organització militar, que faria el servei a les
vies públiques.
15
La creació definitiva de la Dirección General de Seguridad, l’ingrés en els cossos poli-

cials mitjançant concurs-oposició o la creació d’escoles de formació, van ser altres
aspectes d’aquesta reforma. Davant dels esdeveniments de la Setmana Tràgica
(1909), sabem que la base de la repressió governamental va anar a càrrec de la
Guàrdia Civil, amb el suport del sometent i dels mossos a les poblacions on eren.
Aquests fets van ocasionar un malestar de les classes populars, on les veus de les
files republicanes, demanaven la seva dissolució. Va ser el setembre de 1917 quan
la Diputació aprovava l’extinció gradual del cos sobre la base d’amortitzar les places
que anaven quedant vacants. La tensió social a partir de 1919, coneguda amb el
nom dels "anys del pistolerisme", va fer replantejar el tema de l’extinció dels Mos-
sos. A la perifèria de les ciutats es demanava una força policial davant els pistolers,
que va demostrar que era necessari aquest cos.
La dictadura de Primo de Rivera, iniciada el 1923, no va causar cap problema als

Mossos d’Esquadra. El nou règim els va veure com un cos propi per a una Cata-
lunya nova. El sou el rebien de la Diputació de Barcelona, però sota el control de
capitania i del governador civil, els mossos van ser encarregats de funcions com
la custòdia dels terrenys on es construirien els pavellons de l’Exposició Univer-
sal. La tasca policial-repressiva de la dictadura la van portar a terme els mossos
amb el comandant Oller com a cap i de Martínez Anido, ministre de la Governa-
ció durant aquells anys.
Quan va caure Primo de Rivera, la Diputació es va veure, el 1930, obligada a re-

estructurar a causa del caire que havia pres el cos. El Decret del 14 d’agost de
1930 dissolia el cos dels Mossos d’Esquadra de Barcelona i el tornava a reorga-
nitzar sota uns nous paràmetres. D’aquesta manera es van eliminar els seus
caps i va fer que aquest cos estigués vinculat exclusivament a la Diputació. Així
la seva dependència militar i del Govern civil restava molt mediatitzada.
Malgrat que la percepció popular i de dirigents polítics envers els mossos era
dolenta, el cos de Mossos d’Esquadra estava preparat per transformar-se en
una força vinculada al nou estat que suposaria l’adveniment de la República.
A partir de l’abril de 1931, el cos no sols es va mantenir sinó que es va adaptar al

nou règim, la República.
El 14 d’abril de 1931 el capità Frederic Escofet, caporal del destacament de la

Garriga, es va posar a les ordres del President Macià, que havia proclamat la
República Catalana. Es van destituir els comandaments anteriors i Pérez-Farràs,
comandant d’artilleria, va ser nomenat comandant dels Mossos.
16
El 14 d’octubre de 1932 el president Macià signà un decret pel qual s’estenia el

cos policial dels Mossos a tota Catalunya. A partir de l’Estatut, tots els cossos
policials van passar a dependre del Comissariat d’Ordre Públic.
El triomf del Front d’Esquerres a les eleccions del febrer de 1936 va significar
l’alliberament del govern català empresonat i l’amnistia per tots els que havien
participat en els fets d’octubre de 1934 (el president Lluís Companys proclama-
va l'Estat Català de la República Federal Espanyola), entre ells els comandaments
i responsables del Mossos.
La guerra civil va ser un moment complicat per les forces policials, van suposar
posar-se al costat del Govern de la Generalitat i en contra de les forces colpis-
tes, els fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i
el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generali-
tat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català,
contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments
van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell mo-
ment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat
va perdre les seves atribucions.
Amb el règim franquista es van produir depuracions dins de la Guàrdia civil i la

policia i la suspensió d’alguns cossos policials, entre ells els Mossos d’Esquadra.
Haurem d’esperar fins al 1952 perquè els Mossos, integrats en l’exèrcit espanyol
en fur, insígnies i dependència, fossin restituïts com a guàrdia de la Diputació de
Barcelona presidida pel marquès de Castell-Florite.
17
5. LA POLICIA I LA DEMOCRÀCIA
A partir de la mort de Franco, el 1975, l’Estat espanyol va caminar cap a la de-
mocràcia. Un canvi polític d’aquesta naturalesa va determinar la necessitat d’una
reflexió, feta des de la llibertat, que havia de tenir en compte: la transformació
dels aparells policials de la dictadura per garantir l’eficàcia policial i una redefini-
ció del sistema de seguretat pública i de les forces policials de tot l’Estat.
Aquesta reflexió va donar lloc a modificacions graduals en els diversos cossos

policials, fins i tot en les policies locals. Amb el nou règim democràtic era neces-
sari la transformació del concepte i la funció d’aquest cos policial, que van inici-
ar-se a partir dels primers ajuntaments democràtics de 1979.
La Generalitat restaurada i l’Estatut d’autonomia van afavorir l’extensió del cos

dels Mossos d’Esquadra a partir de la Diputació de Barcelona. Els mossos es
tracta d’un cos policial amb tradició, creat en el set-cents, amb moments desa-
paregut, però sempre ha sobreviscut, convertit en la policia més antiga de la
Península, es convertí en la imatge d’una Catalunya políticament autònoma, amb
un nom històric, considerada com a pròpia i ben preparada professionalment.
El 1983 el Parlament de Catalunya aprovava una llei mitjançant la qual es creava la

Policia Autonòmica de la Generalitat, el nucli inicial de la qual fou el cos dels Mos-
sos. Es començava una promoció i el 1985 s’inaugurava l’Escola de Policia de Cata-
lunya, amb seu a Mollet del Vallès. A partir de 1991 començaven a formar-se els
membres de les policies locals, on es formava a tota la policia de Catalunya.
18
La Policia de la Generalitat fou creada per la Llei 19/1983, del 14 de juliol. Es

tractava aleshores de la refosa d'una policia que adoptava com a nucli inicial el
Cos de Mossos d'Esquadra, denominació històrica que es conserva. D'aquesta
manera s'establia el vincle de continuïtat de l'actual Policia de la Generalitat amb
un cos que data de finals del segle XVII i que fou la primera força de policia pro-
fessional a Catalunya i pionera a tot l'Estat.
D'altra banda, cal tenir presents, com a precedent històric immediat en l'àmbit
de la policia, les competències de la Generalitat republicana, de conformitat
amb l'article 8 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932, segons les quals
l'Estat només es reservava la seguretat pública de caràcter extra i supracomuni-
tari, i deixava al Govern català totes les funcions de policia i ordre interiors. Això
va ser un factor decisiu en la defensa de la legalitat democràtica i de les institu-
cions d'autogovern, el juliol de 1936.
Aquesta és la raó per la qual es pot entendre el fet de la refundació com el nai-
xement d'una policia catalana, en el sentit modern del terme, i, a més, com un
pas decisiu en el procés de reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya.
Deu anys després, recuperat novament el Cos amb una acceptació social nota-
ble, al costat de les altres institucions catalanes reinstaurades, és el moment de
potenciar-lo com una policia arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual
pertany i al qual serveix.
D'altra banda, l'Administració pública catalana disposa, a més del Cos de Mossos
d'Esquadra, d'altres cossos de policia, dependents de les corporacions locals,
amb una llarga tradició de servei a la ciutadania i d'identificació amb aquesta.
Aquest objectiu comporta un salt qualitatiu pel que es refereix a l'organització i les
actuacions, i conseqüentment la professionalitat, dels seus membres, i a llur actitud
dins la societat. Aquestes necessitats requereixen urgentment la configuració d'un
marc jurídic que en reguli adequadament el desenvolupament i el funcionament.
Posteriorment s’aprovà la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generali-

tat - Mossos d'Esquadra que va obrir una nova etapa en la ja àmplia història de
la Policia de la Generalitat. En efecte, sobre els fonaments del bloc de la consti-
tucionalitat, en remissió directa a la Constitució i a l'Estatut d'autonomia, i també
a la Llei orgànica 2/1986, del 13 de març, de forces i cossos de seguretat, i a
l'esmentada Llei 19/1983, de creació de la Policia Autonòmica, aquesta Llei té
per objecte d'establir els principis d'actuació, les funcions i el règim funcionarial i
19
estatutari dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, i l'organització de la

seguretat pública en tot el territori, i preveu la creació dels òrgans necessaris i la
dotació dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions
de seguretat que corresponen a la Generalitat.
Respecte a això, la Llei s'inspira en les resolucions de l'Assemblea Parlamentària del

Consell d'Europa i de l'Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en
les relatives a la Declaració sobre la policia i al Codi de conducta per a funcionaris
encarregats de fer complir la llei, respectivament. Els principis que deriven d'aques-
tes directrius són inclosos en la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de segure-
tat, i, per tant, obliguen sense excepció els membres de tots els col·lectius policials.
El Cos de Mossos d'Esquadra es defineix com un servei de la Generalitat, per a

coadjuvar al compliment dels seus fins i al compliment de les seves disposicions.
I, a la vegada, com un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explí-
cit de coadjuvar al benestar social, en cooperació amb els altres agents socials,
en els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació.
El Cos de Mossos d'Esquadra ha d'actuar, en funcions de policia judicial, en els

termes establerts pels articles 126 de la Constitució, 13.5 de l'Estatut d'autono-
mia i 443 i següents de la Llei orgànica del poder judicial. L'auxili a jutges, tribu-
nals i fiscals en la investigació dels delictes i en el descobriment i la detenció dels
delinqüents, ja sigui a requeriment d'altri o per iniciativa pròpia, constitueix una
activitat essencial, prioritària i permanent de tota policia. Per aquesta raó, el Cos
de Mossos d'Esquadra preveu crear unitats especials de policia judicial, i formar
els funcionaris corresponents, per a adscriure-les als esmentats òrgans jurisdic-
cionals i al ministeri fiscal.
20
CONCLUSIONS
Ja coneixes la història, orígens i desplegament del cos de Mossos d’Esquadra,

fes un esquema!
És un tema important!
21
RECAPITULACIÓ
Un sistema de seguretat pública implica una policia concreta. La policia ha de

tenir establertes unes funcions precises.
Els Mossos d'Esquadra van ser un dels primers cossos armats d'Europa amb
característiques de cos policial.
El segle XIX va suposar un canvi en el poder. L’estat liberal s’imposa sobre la

monarquia absolutista, per això, es produeixen canvis en el sistema penal i en el
sistema de seguretat. Per tant, era necessari un aparell policial diferent.
En els primers anys del segle XX comença l’estructuració definitiva de la policia

civil a l’Estat espanyol, es demanava una forma més moderna de la funció polici-
al que la exercida per la Guàrdia Civil.
A partir de la mort de Franco, el 1975, l’Estat espanyol va caminar cap a la de-

mocràcia. Un canvi polític d’aquesta naturalesa va determinar la necessitat d’una
reflexió, feta des de la llibertat, que havia de tenir en compte: la transformació
dels aparells policials de la dictadura per garantir l’eficàcia policial i una redefini-
ció del sistema de seguretat pública i de les forces policials de tot l’Estat.
22
AUTOCOMPROVACIÓ
1. Indica l’afirmació falsa:
a) Les tensions amb França van obligar a situar l’exercit a la frontera al 1719.
b) Les colles de veïns es van dissoldre al 1821.
c) Es cos de Mossos d’Esquadra es reorganitza definitivament al 1880.
d) El desplegament del Mossos s’inicia al novembre de 1994.
2. L’any 1950:
a) Es comença a replantejar el restabliment del cos de Mossos.
b) Es restitueix el cos dels Mossos.
c) S’aprova el Reglament dels Mossos.
d) La Diputació de Barcelona torna a crear el cos de Mossos.
3. Al 1875:
23
4. Al 1880:
5. Al 1877:
6. El cos de Mossos d’Esquadra es manté fidel a la Generalitat Republicana:
a) Fins al final de la guerra civil.
b) Fins al 1939.
c) Fins al principi de la guerra civil.
d) Les respostes a i b són correctes.
7. Franco va morir:
a) Al 1975.
b) Al 1970.
c) Al 1976.
d) Al 1974.
8. La setmana tràgica va ser a l’any:
a) 1809.
b) 1909.
c) 1908.
d) Cap de les respostes és correcta.
24
9. A l’any 1984:
a) Es materialitza la creació del nou cos amb la primera promoció.
b) És l'any de la segona promoció.
c) Es crea l'Escola de Policia a Mollet del Vallès.
d) Cap de les respostes és correcta.
10. La llei mitjançant la qual es creava la Policia Autonòmica de la Genera-

litat es va aprovar:
a) 1980.
b) 1981.
c) 1982.
d) 1983.
25
SOLUCIONARI
1. b 2. d 3. a 4. c 5. b
6. d 7. a 8. b 9. d 10. d
27
PROPOSTA D'AMPLIACIÓ
Amplia l’estudi al següent enllaç:
 http://mossos.gencat.cat/ca/els_mossos_desquadra/historia_de_la_pg-me/.
28
BIBLIOGRAFIA
 Diccionari d’Història de Catalunya. Barcelona, 1992.
 http://mossos.gencat.cat/ca.
29

MMEE 3 Història de La Policia A Catalunya

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

MMEE 3 Història de La Policia A Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UD010543_V(02) MD.PlantillaTexto(01)Cat.

HISTÒRIA DE LA POLICIA A CATALUNYA

Conèixer la història de les forces de seguretat i dels Mossos d’Esquadra.

PREPARACIÓ PER A LA UNITAT

Una estructura policial s’entén tenint sempre en compte el marc d’organització

Un sistema de seguretat pública implica una policia concreta. La policia ha de

1. LES FORCES DE SEGURETAT

Les funcions de la policia aniran en funció de l’evolució

La història de la policia és la conseqüència de la història concreta de les pobla-

A Catalunya no va existir un cos permanent de poli-

La funció policial, és l’expressió de l’autoritat. Així segons una societat concreta

2. L’ORIGEN DELS MOSSOS D’ESQUADRA

L’origen dels Mossos d’Esquadra, va ser les Esquadres de Catalunya.

El capità general i la Reial Audiència van organitzar unes esquadres de paisans,

El primer document de la fundació dels Mossos

L’any 1723 es va procedir a la remodelació i ampliació de les esquadres i, en

Dissoltes entre el 1868 i el 1874 (sexenni revolucionari).

Al 1875 es comença a replantejar el restabliment del cos.

La Diputació Provincial de Barcelona restituí els Mossos d’Esquadra em 1877 i

Fins al final de la Guerra Civil, el cos de Mossos d'Esquadra es manté fidel a la

L'any 1950, en plena dictadura franquista, la Diputació de Barcelona torna a

Amb la restauració de la democràcia es donen les condicions que permeten una

El 1980 es transfereixen a la Generalitat les competències del Ministeri de l'Inte-

 1983-1986. Les primeres promocions.

El 1983, amb la primera promoció es materialitza la creació del nou cos.

S’obre així un període d'estancament durant el qual s'anirà preparant

El 17 d'octubre de 1994 la Junta de Seguretat de Catalunya formalitza el

El 1995 s'aprova el mapa i el calendari inicial del desplegament territo-

Aquesta primera fase ocupa de l'any 1994 al 1998.

El desplegament territorial es complementa amb l'assumpció progres-

El 1998 es fa efectiu a Figueres el primer traspàs als Mossos de vigilàn-

 1999. Canvi d'orientació en el desplegament.

Aquest any es decideix reorientar territorialment el desplegament cap a

 2005. S'arriba a Barcelona.

S'inicia el desplegament a la ciutat de Barcelona. Constitueix, pel seu

 2008. El desplegament es completa.

Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre conclo-

Així, s'assoleix la capacitat operativa d'actuar a tot el territori i de fer

El segle XIX va suposar un canvi en el poder. L’estat liberal s’imposa sobre la

EI segle XIX comença amb la força revolucionària de la Milícia Nacional, profunda-

 La moderna: herència de la Milícia Nacional, serà suprimida en tant

 L’antiga: amb tradició d’autodefensa dels nuclis urbans i la seva res-

4. LA POLICIA DURANT LES PRIMERES

En els primers anys del segle XX comença l’estructuració definitiva de la policia

 Vigilància, de caire civil i dedicat a funcions d’investigació i de policia

La creació definitiva de la Dirección General de Seguridad, l’ingrés en els cossos poli-

La dictadura de Primo de Rivera, iniciada el 1923, no va causar cap problema als

Quan va caure Primo de Rivera, la Diputació es va veure, el 1930, obligada a re-

A partir de l’abril de 1931, el cos no sols es va mantenir sinó que es va adaptar al

El 14 d’abril de 1931 el capità Frederic Escofet, caporal del destacament de la

El 14 d’octubre de 1932 el president Macià signà un decret pel qual s’estenia el

Amb el règim franquista es van produir depuracions dins de la Guàrdia civil i la

Aquesta reflexió va donar lloc a modificacions graduals en els diversos cossos

La Generalitat restaurada i l’Estatut d’autonomia van afavorir l’extensió del cos

El 1983 el Parlament de Catalunya aprovava una llei mitjançant la qual es creava la

La Policia de la Generalitat fou creada per la Llei 19/1983, del 14 de juliol. Es

Posteriorment s’aprovà la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generali-

estatutari dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, i l'organització de la

Respecte a això, la Llei s'inspira en les resolucions de l'Assemblea Parlamentària del

El Cos de Mossos d'Esquadra es defineix com un servei de la Generalitat, per a

El Cos de Mossos d'Esquadra ha d'actuar, en funcions de policia judicial, en els

Ja coneixes la història, orígens i desplegament del cos de Mossos d’Esquadra,

Un sistema de seguretat pública implica una policia concreta. La policia ha de