Periodisme polític Marc Daroca (1565781)

Joan Ricart: “La política la fas o te la fan”

El regidor de Granollers advoca per una política organitzada per la
ciutadania
Joan Ricart Angulo és regidor a l’ajuntament de Granollers i portaveu del grup
Primàries. Combina la seva feina de polític amb la de docent. És professor associat a la
UAB, universitat on es va llicenciar en Ciències Polítiques, la Pompeu Fabra i la UOC. La
tesi del seu doctorat a la Universidad Carlos III de Madrid va estar centrada en el
sistema polític indonesi. Per motius acadèmics ha viscut lluny de Catalunya anys, però
el 2018 va tornar.

Quan va decidir que el seu futur seria dins les ciències polítiques?

Abans d’iniciar la universitat sempre havia pensat que volia fer periodisme, però quan
va arribar el moment d’escollir no tenia la nota necessària per accedir. Llavors em vaig
veure obligat a pensar en alternatives. La branca social m’agradava i treia bones notes.
Per tant, l’opció va ser triar polítiques. També pensant que això em permetia fer el
primer cicle i després passar de forma més senzilla a periodisme a través d’un curs
pont. Tot i tenir aquesta primera idea, un cop vaig començar polítiques em va agradar i
ja no vaig voler canviar.

La tesi del seu doctorat i l’inici de la seva etapa laboral està centrada en el sistema
polític i democràcia d’Indonèsia. D’on sorgeix l’interès per aquest país?

Un cop titulat vaig decidir fer un postgrau fora de la UAB perquè aquí estaven més
orientats a la Unió Europea i els meus interessos estaven centrats en qüestions
internacionals, de conflicte. Llavors, mentre estava decidint quin seria el meu objecte
d’estudi pel postgrau a la Carlos III va coincidir amb l’acord de pau de Hèlsinki entre el
govern indonesi i la regió de CHE. Els diferents elements que envoltaven aquest
conflicte, l’originalitat pel tema i un interès més enllà de l’acadèmic van ser les
motivacions per escollir el país.

Amb perspectiva, creu que va ser una bona elecció?

Des del punt de vista de l’enriquiment personal ha estat increïble, però si ens centrem
en el món professional o laboral m’està costant molt perquè a Catalunya o Espanya
Periodisme polític Marc Daroca (1565781)

l’interès pel sud-est asiàtic és mínim. Hi ha més interès per Indonèsia des de l’àmbit
comercial que no pas per l’intel·lectual i acadèmic.

Quines van ser les raons per tornar d’Indonèsia el 2018?

Hi ha vàries, però principalment van ser motius personals. La meva parella estava
embarassada i creiem que Indonèsia no era el millor lloc perquè l’empresa on
treballava ja no estava funcionant gaire bé. Tot això es va sumar a què el meu pare
estava malalt i va acabar morint aquell mateix any.

Un cop va tornar a Catalunya entra en el món de la docència. Per què?

No va ser realment una novetat, ja que ja havia fet conferències mentre cursava el
doctorat i havia donat classes com a convidat. A més, vaig estar donant classes de
política europea a una universitat de Jakarta. El món acadèmic sempre ha estat
d’alguna forma present a la meva vida. De fet, la meva vocació és la de docent. L’únic
que a mi no m’agrada estar parat i vull donar a conèixer el que sé.

Fa un any que és regidor de Granollers. Quina va ser la motivació que el va portar a

voler exercir la política?

El fet de no haver pogut estar aquí l’1 d’octubre de 2017 ni en l’etapa dels judicis als
líders polítics catalans va ser un dels punts perquè m’hauria agradat participar
d’aquest procés democràtic. Llavors em va sortir l’oportunitat de formar part de
Primàries que era un projecte que lligava amb mi i animava a la ciutadania a
empoderar-se i tenir un rol més participatiu en la política.

La política és un àmbit que només es tracta en més profunditat a la universitat en

certs graus, tot i que afecta la vida de tothom. Hauria de tenir més rellevància al llarg
de l’educació obligatòria?

Sense dubte, hauria de tenir més pes. No només la política sinó també l’administració
que és un element molt importat i útil, ja que és d’un àmbit local. A més, és el proper a
les escoles i malgrat que ja existeixen certes iniciatives hauria d’estar molt més
implementat. Pel que fa a la política, l’haurien d’ensenyar politòlegs tenint en compte
que es tracta d’una ciència. Si això no és així, corre el perill que hi hagi biaixos.
Possiblement, els docents avui en dia no estan preparats i haurien de rebre una
Periodisme polític Marc Daroca (1565781)

formació especifica per tractar aquest àmbit de forma acadèmica, o bé contractar

politòlegs a les escoles. Precisament, el bon fer és clau en aquesta qüestió perquè si no
ja entrem en judicis d’adoctrinament.

Considera que Espanya està estancada en una mena partitocràcia on els partits
polítics lluiten per mantenir aquest sistema?

Que sembli que hi hagi una partitocràcia o que els partits han copsat el sistema estic
d’acord. Que sigui perquè es vota els partits i no els representants, això ja ho sabíem
perquè el sistema electoral que nosaltres hem escollit és aquest i no un majoritari a
l’estil americà. Això es va decidir perquè es volia tenir certa estabilitat i no em sembla
una mala decisió, però tenia un perill que ha acabat succeint. Els partits han copsat el
sistema i ara alguns viuen d’ell.

Quina seria la forma d’aconseguir aquest canvi polític?

Els únics que poden canviar això són els partits polítics. Dubto que això canvi si no hi ha
una reforma interna dels partits. Actualment, la política és un sector econòmic que
mou molts diners i recursos, dels quals molta gent depèn. Canviar-ho costarà molt.

Precisament, si la gent des de ben jove sabés que la política no són només els partits
potser seria més fàcil aquest canvi. També es pot fer política des de fora per intentar
que els partits reflexionin sobre la necessitat d’un canvi en el model. Hi ha eines per
posar en entredit els partits i tot i que no sigui fàcil, la ciutadania no pot esperar que
els polítics li solucionin els problemes. La política la fas o te la fan.

Després d’anys d’haver estudiat acadèmicament les ciències polítiques i alhora haver
estat dins la política com a regidor, creu que qualsevol ideologia pot tenir un espai en
la política?

Hi ha ideologies que s’han de vigilar perquè s’ha demostrat en el passat que són
perilloses. Em refereixo al feixisme. És molt important no banalitzar. Al final la
democràcia és un espai on tothom pot dir la seva, però s’han de garantir uns drets i
llibertats per tothom. Això, requereix responsabilitat. La dificultat resideix en trobar
l’equilibri.