TEMA 10: TÈCNIQUES PROJECTIVES

1. INTRODUCCIÓ A LES TÈCNIQUES PROJECTIVES

1.1. HISTÒRIA: AUGE I DECLIVI DE LES TÈCNIQUES PROJECTIVES

• Tres fites històrics marquen el desenvolupament i la influència de les tècniques projectives:
- 1906: tècnica de l’associació de paraules de Jung.
- 1921: primera edició de l’obra Psychodiagnostik de Rorschach.
- 1938: Murray publica Explorations in Personality, base teòrica del «Test de Apercepció
temàtica (TAT)».
• any més tard (1939), Murray encunya el terme «tècnica projectiva» per descriure:
- Una categoria de proves on el pacient dona respostes lliures a una sèrie d’estímuls com ara
taques de tinta, làmines o frases incompletes basant-se en el supòsit de que les persones
projecten en les seues respostes percepcions, sentiments, estils i conflictes personals.
• Coincidint amb l’auge del psicoanàlisi com a corrent dominant, les tècniques projectives van
imposar-se a l’avaluació entre 1940-1960 i, van ser populars fins al 1980:
- 1970: Les tècniques projectives (especialment el TAT i el Rorschach) representen el 40% de
la formació dels programes de psicologia als EEUU.
- 1971: Semenoff estima l’existència de fins a 500 proves projectives diferents, de les quals
tan sols 100 presenten mínimes garanties.
- 1973: El Rorschach, el TAT i les proves gràfiques (p.ex., dibuix de la família) són les proves
més utilitzades pels psicòlegs als EEUU (Gardfield et al., 1973).
- 1975: Les tècniques projectives representen el 20% del total de proves d’avaluació de la
personalitat.
- 1978: El Rorschach i el TAT es situen al 2n i 3er lloc de proves psicològiques més usades
pels psicòlegs als EEUU (Buros, 1978).
- Entre 1980 i 1990: gran crítica teòrica i metodològica al conjunt de mètodes projectius, que
expliquen el seu progressiu declivi.

• Les tècniques projectives a España:

Tal i com va succeir a nivell internacional, en el nostre país les proves projectives van ser els
principals instruments d’avaluació fins a principis dels 90.
a) 1991: El Rorschach és la tercera tècnica d’avaluació més utilitzada (Fernàndez-
Ballesteros, 1991).

b) 1991: Pràcticament tots els avaluador utilitzen el TAT.

1
 c) 1991: les tècniques projectives representen el 11% de la formació en avaluació
psicològica.
A partir de la substitució del model psicoanalític pel conductual (primer) i cognitiu-conductual
(després), l'ús d’aquestes tècniques ha decaigut.Cada vegada més, l'ensenyament del psicoanàlisi a
les Universitats és més anecdòtic (revisió històrica Vs. fonaments aplicats). Avui dia, són més
freqüents en altres àmbits de la salut mental (principalment psiquiatria) que en la psicologia.

1.2. DEFINICIÓ DE TÈCNICA PROJECTIVA

Lindzey (1961) → definició extensa en el context psicoanalític:

“Instruments especialment sensibles per a revelar aspectes inconscients de la persona que
provoquen una àmplia varietat de respostes subjectives; són altament multidimensionals i evocadors
de dades inusualment riques amb un mínim de coneixement per part del subjecte de l'objectiu del
test. Generalment, el material estimulador presentat és ambigu, provoca la imaginació del subjecte,
no se’n deriven respostes correctes o incorrectes i la seua interpretació depèn d'una anàlisi global”

Murray (1971) → definició centrada en el procediment i en l’objectiu de l’avaluació (menció

secundària de la teoria psicoanalítica):
“Procediments exploratoris intencionals, sistemàticament indirectes i inadvertits, amb material o
situacions escassament estructurats, en què el subjecte intervé de forma activa i espontània i
desenvolupa un esforç d'estructuració, amb el resultat de l'emissió de continguts ideacionals i,
sobretot, emocionals i actitudinals. Serveixen per a conèixer l'estructura i la dinàmica subjacent de la
personalitat”.

Educational Testing Service (1991) → definició desproveïda de context teòric:

“Mesures que requereixen una resposta no estructurada a fi d’efectuar una avaluació de la
personalitat o la cognició de l’avaluat”.

1.3. MARC TEÒRIC DE LES TÈCNIQUES PROJECTIVES

Inicialment, les tècniques projectives van desenvolupar-se en el context de la teoria psicoanalítica, però
amb el pas del temps els seus resultats s’han començat a interpretar des de teories alternatives.
• Marc teòrics per a la interpretació de les tècniques projectives:
A. Teoria psicoanalítica.
B. Teoria perceptiva de l’escola de la Gestalt (NO LA TEORIA CLÍNICA !!!).
C. Paradigma conductual-mediacional (Estímul – Processos encoberts – Resposta).

TEORIA PSICOANALÍTICA

2
L'estructura de la ment. → El paradigma de l’estructura de la ment es sustenta en una sèrie de
principis:
- La major part dels processos psicològics passen inadvertits per a la persona (INSTROSPECCIÓ!!!).
- La psicopatologia és el resultat dels conflictes entre la ment conscient e inconscient.
- La ment s’estructura en tres nivells en continua interacció.
Els mecanismes de defensa → Quan sorgeix un conflicte entre allò i el superjò, es genera malestar
psicològic. En aqueix context, el jo intervé per aplacar el conflicte mitjançant diferents mecanismes de
defensa:
I. Repressió: moviment del malestar a un nivell inconscient (p.e., en casos d’abús sexual).
II. Negació: l'individu tracta factors obvis de la realitat com si no existiren.
III. Regressió: retorn a estadis anteriors del desenvolupament.
IV. Sublimació: l'energia psíquica associada a un desig o representació inacceptable es dirigeix cap a
activitats no censurables per la consciència moral.
V. Projecció: sentiments o idees dolorosos són projectats cap a altres persones o coses pròximes.
(En desenvolupaments posteriors, es re-formula el concepte per a incloure també la projecció de
afectes, emocions, idees i estructures normals de la personalitat (no únicament les patològiques)
Les etapes del desenvolupament psicosexual.
- Si no rebem la recompensa apropiada durant cada etapa, o si una etapa específica deixa una
impressió particularment intensa (fixació), la personalitat de l'individu reflectirà aquesta etapa
en la vida adulta.
- Durant el seu desenvolupament psicosexual, les persones passen per una serie d’etapes que
marquen la seua personalitat i el seu funcionament intrapsíquic:
✓ Etapa oral.
✓ Etapa anal. Expressat típicament a través de proves projectives expressives,
✓ Etapa fàl·lica. més enfocades a l’avaluació psicoanalítica de xiquets i
✓ Etapa de latència. d’adolescents (Test de la família, Dibuix de la figura humana...)
✓ Etapa genital.

En general, la «projecció psicoanalítica» es basa en el següents supòsits:

1) Existeix una falsa percepció o inadequada interpretació d'un estímul (ambigüitat de les proves
projectives).
2) El pacient (el que projecta) adscriu a l'objecte una tendència pròpia durant la interpretació de
l'ambigüitat.
3) Aquesta tendència representa una cosa característica de la personalitat del qual projecta (els
seus estils d'afrontament, autoconcepte, estils cognitius, etc.).
4) El pacient que projecta pot no ser conscient que el que projecta és la seua pròpia personalitat,
pot ser-ho parcialment o pot ser-ho completament.
3
 L'objectiu final de la projecció és mantindre l'autoestima.

TEORIA PERCEPTIVA DE L’ESCOLA DE LA GESTALT

• Quan els estímuls tenen poca pregnància (p.e., ambigus !!!!), la seua percepció depèn de
característiques personals (motivació, emoció, personalitat...).
• Baughman (1958): la sensibilitat perceptiva diferencial als estímuls del Rorschach depèn de la
personalitat de l’avaluat.

TEORIA CONDUCTUAL-MEDIACIONAL
• Formulació bàsica del model → Estímul – Processos encoberts – Resposta.
• Els estímuls utilitzats en les proves projectives permeten evocar els processos encoberts establerts
a partir d’hàbits de comportament.
Açò també es podria utilitzar com indicador del comportament futur

2. CARACTERÍSTIQUES I TIPUS DE TÈCNIQUES PROJECTIVES

Independentment de l’enfocament teòric, les tècniques projectives es caracteritzen per:
1) Es parteix del supòsit que el subjecte compta amb una estructura bàsica i estable de la
personalitat, integrada per dimensions, trets o construccions organitzats de forma idiosincràtica en
cada subjecte.
2) L'organització de l'estructura de la personalitat fa necessaris diferents nivells de profunditat en la
seua anàlisi.
3) Hi ha una relació entre els nivells inobservables que integren l'estructura de la personalitat i les
respostes dels subjectes a les tasques projectives.
4) Qualsevol resposta davant el material projectiu no és casual, sinó significativa.
5) Com més ambigües siguen les propietats de l'estímul d'una tècnica projectiva, més reflectiran la
personalitat les respostes davant aquests.
6) El subjecte no és conscient de la relació entre les seues respostes i el seu món intern, i és difícil que
puga falsejar les respostes.
7) L'anàlisi a què són sotmeses les respostes dels subjectes a les tècniques projectives ha de ser
fonamentalment qualitativa i global.

TIPUS DE TÈCNICA PROJECTIVA CARÁCTERÍSTIQUES DE LA TÈCNICA TESTS PROJECTIUS CONCRETS

4
TECNIQUES ESTRUCTURALS El subjecte ha d’estructurar i donar significat als Test de Rorschach
estímuls visuals ambigús que se li presenten

A partir de la presentacio visual d’una lamina Test d’apercepcio temàtica

TECNIQUES TEMÀTIQUES amb múltiples interpretacions, el subjecte ha de (TAT)
narrar una historia el més complexa posible Test apercepcio infantil (CAT)
Test Pata Negra

Es dona al subjecte la consigna verbal o escrita Dibuix de la figura humana

TECNIQUES EXPRESSIVES de que ha de realizar un dibuix (l’objecte del Test de l'arbre
dibuix varia en funcio de la técnica projectiva Test de la familia
concreta

El subjecte ha d’organitzar un material Test del poble

TECNIQUES CONSTRUCTIVES previamente establert a partir de diferents
consignes

Despres de rebre consignes bàsiques,el subjecte Test d’associacio de paraules

TECNIQUES ASSOCIATIVES ha de emetre respostes que s’associen als Rondalles de Düs
estímuls preestablerts que l’avaluador li proposa

3. TÈCNIQUES ESTRUCTURALS: TEST DE ROSCHACH

3.1. INTRODUCCIÓ AL TEST DE ROSCHACH

• 1921: Herman Rorschach publica la primera edició d'aquesta tècnica amb el títol de
“Psicodiagnòstic: un test diagnòstic basat en la percepció”
• Va ser presentada com una tasca essencialment perceptiva i esperava que podria servir per al
diagnòstic diferencial de diversos tipus d'esquizofrènia.
• Rorschach es va basar en les teories gestàltiques més que en les teories psicodinàmiques.
• Al final dels anys 60 comencen els intents per a unificar els diferents sistemes d'interpretació →
Sistema Comprehensiu d'Exner (1974):
- L'intent més rigorós de sistematització dels elements que conformen aquesta tècnica
- Objectiu → maximitzar l’estandardització (des del procediment d'administració fins a
l'explicitació de les regles d'interpretació).
- Proposta actualment més utilitzada.

3.2. PROCEDIMENT D’APLICACIÓ DEL TEST DE ROSCHACH

• Material:

5
 ➢ 10 làmines de taques de tinta simètriques → de les quals 5 són acromàtiques (blanc i negre), 2
bicolor (roig i negre) i 3 multicolors.
➢ Les diferents tonalitats estan calculades per a estimular la resposta emocional.

3.3. PROCEDIMENT D’INTERPRETACIÓ DEL TEST DE ROSCHACH

1er pas. Es codifiquen les respostes d’acord a les següents categories:
▪ Localització → Part de la làmina que es va utilitzar per a donar la resposta (W, D, Do, S…).
▪ Determinants → Quins aspectes de la taca van determinar l'elaboració de la resposta.
▪ Contingut → Qué se descriu en la resposta.
▪ Freqüència → Cóm de sovint apareixen les respostes que ha donat el subjecte
▪ Altres aspectes.

Elaboració del psicograma o sumari estructural: una vegada codificades les respostes, se sumen
els elements de la mateixa classe i es disposa una relació numèrica del protocol (proporcions i
2n pas. Una vegada codificades
percentatges). les la
Això permet categories
comparació deamb
resposta, s’interpreta:
altres protocols.

- Descripció global de l'individu → Cada element aïllat es fa significatiu dins de l'estructura total.
- Ús d'informació derivada d'altres mètodes (entrevista, altres proves…) i altres fonts (parella,
pròxims…).
- Altres aspectes per a la interpretació → temps de resposta, nombre de respostes, ...
- Important → Seguir sempre algun dels manuals assistits per a la interpretació (Exner el més
recomanable).

3.4. GARANTIES PSICOMÈTRIQUES

• En general, les evidències en torn a la qualitat psicomètrica de les tècniques projectives són
escasses i descoratjadores.
• Evidències en torn a la fiabilitat:
- Fiabilitat interjutges → MOLT BAIXA (aumenta entre usuaris d'un mateix sistema de
valoració amb bon nivell d'entrenament).
- Sistema Comprehensiu d'Exner → incrementa la fiabilitat.
- Fiabilitat test-retest → resultats empírics contradictoris.
• Evidències en torn a la validesa: S’ha fet l’intent de correlacionar diferents respostes a les tècniques
projectives amb trets i factors psicològics.
- Nombre de respostes W → Intel·ligència.
- Respostes C → Impulsivitat.
- Respostes F → Esquizofrenia
- RESULTATS SISTEMÀTICAMENT NEGATIUS
6
4. TÈCNIQUES TEMÀTIQUES

4.1. INTRODUCCIÓ A LES TÈCNIQUES TEMÀTIQUES

• A partir de la presentació visual d’una làmina amb múltiples interpretacions, el subjecte ha de narrar
una història el més complexa possible.
• Algunes tècniques temàtiques:
- Test d‘apercepció temàtica (TAT) de Murray.
- Test d‘apercepció temàtica per a infants (CAT-A i CAT-H) de Bellak i Bellak.
- Test de «Pata Negra» de Corman.
- Test dels contes de fades (FTT) de Coulacoglou.

4.2. TEST D’APERCEPCIÓ TEMÀTICA DE MURRAY (TAT)

• La primera versió del TAT es publica al 1935, conseqüència del treball de Murray a la clínica
psicològica a Harvard.
• El TAT permet avaluar subjectes entre els 14 i els 40 anys (per edats superiors o inferiors, versions
alternatives).
• Material per a l’aplicació de la prova:
- 31 làmines ordenades numèricament →Algunes són universals (aplicades a qualsevol
persona) i altres porten un nombre seguit d’una lletra.
- Al subjecte se li passa un protocol de 20 làmines, que se seleccionen segons el seu sexe i
edat (10 universals + 10 ajustades a característiques).
- Les làmines es refereixen a situacions de treball, paternofilials, de depressió i suïcidi, de
perill i por, sexuals i d'agressió.
• Administració de la prova:

I. Aplicació en dues sessions (aproximadament dues hores, però depèn de l’avaluat i la

seua capacitat d’imaginació).

II. Consigna: inventar un argument per a cada escena → Què passa, què ha passat abans,
quin serà el final de la història, què pensa i sent cada personatge. “Ara li mostraré unes
làmines perquè m'explique una història en cada una. En la seua història, tracte de
reconstruir què ha passat abans, què passa ara i què passarà després, i també què
pensen i senten els diferents personatges”.

III. Actitud durant l’avaluació:

7
 ✓ L'avaluador ha de mantenir la neutralitat, sense que la relació empàtica se’n
ressenta.
✓ Ha de controlar la comunicació verbal i no verbal per evitar reforços inadequats.
✓ Amb infants → actitud més participativa de l'avaluador, que ha de recórrer a la
reiteració i el reforç per evitar negativisme, distracció, etc.

IV. Enquesta final.

• Interpretació de la prova:

- Aquesta tècnica permet conèixer els impulsos, emocions, sentiments, complexos i conflictes
d'una persona.

- Permet conèixer l'estructura de la personalitat perquè:

A) les persones tendeixen a interpretar una situació humana ambigua segons les seues
experiències passades i els seus desitjos actuals.
B) quan s'escriu una història, es tendeix a recórrer a experiències pròpies i introduir els
nostres sentiments i necessitats (conscients/inconscients).

- Cada làmina s’interpreta d’acord amb el tema sobre el qual versa.

- S’ha d’interpretar què significa per al pacient la història que relata → traduir els motius
psicològics darrere de cada argument i cada protagonista, la personalitat dels personatges
(on es projecta la pròpia personalitat del pacient, etc.).

- A l’hora de valorar e interpretar la prova, s’han d’identificar els següents aspectes:

A) Heroi (o protagonista) → personatge en què se centra la història, el que és definit amb

més detalls (usualment, el propi pacient).
B) Ambient → entorn físic i humà, relacions interpersonals, afectes
C) Forces que emanen de l'heroi (necessitats) → dependència, autonomia, ansietat,
desconfiança, gelosia, abatiment, amor…
D) Forces que emanen de l'ambient (pressió) → agressió, dany, perill, pèrdua d'un ésser
estimat…
E) Tema → argument de cada història que evidencia les principals àrees d'interès o
conflicte dels subjectes.
F) Desenllaç → com finalitza la història (èxit, treball, final feliç, final desgraciat…).
G) QUALSEVOL ALTRE ASPECTE QUE L’AVALUADOR CONSIDERE D’INTERÈS

• Garanties psicomètriques:
- Evidències en torn a la seua fiabilitat:
➢ Test-retest → molt escassa. Factors situacionals.
➢ Acord interjutges → millora quan les dades són extretes per avaluadors
experimentats, amb un marc teòric comú i entrenament semblant.
8
- Evidències en torn a la seua validesa:
➢ Fins ara, no hi ha cap evidència empírica de la validesa de les inferències tretes del
TAT.
➢ No aporta mesures vàlides de trets o característiques estables de personalitat.
➢ Les respostes al TAT són altament dependents d'estats situacionals (ex.: ansietat
estat, frustració...).

4.3. TEST D’APERCEPCIÓ TEMÀTICA PER A XIQUETS (CAT)

Per el seu contingut (frustració, sexe, odi, venjança, etc.), el TAT està indicat principalment per a
persones entre 14 i 40 anys.Posteriorment es van desenvolupar dos versions per a xiquets i per
adolescents:
▪ Els dibuixos de les làmines s’ajusten més a les característiques maduratives dels
xiquets.
▪ En quant al contingut, les làmines representen escenes relacionades amb
problemes infantils → alimentació, llenguatge, rivalitats fraternes, actituds
davant els pares, fantasies agressives, pors…

- CAT-A → 10 làmines en què els personatges són animals humanitzats, adequades per a
xiquets entre 3 i 10 anys.
- CAT-H → 10 làmines amb figures humanes, adequades per a xiquets més majors i
adolescents.

4.4. TEST DE PATA NEGRA

Tècnica dirigida a xiquets entre 4 i 15 anys.
- Material → 18 làmines amb escenes protagonitzades per un porquet (pata negra) i la seua
familia.

- Procediment d’aplicació de la prova:

• Se li explica al xiquet que ha de crear un conte a partir de la història de pata negra i de la
seua família.
• Se li mostren totes les làmines i el xiquet escull tantes com vulga (no hi ha un nombre de
làmines determinat) per contar la història.
• Obligatòriament, la història ha d’incloure la làmina de la fada.
• Una vegada relatada l’historia, se li fan algunes preguntes de seguiment per a completar
l’avaluació:
a) Com acabaran les aventures de Pata Negra?
b) Quina làmina t'agrada més i per què?
c) Quin personatge t'agradaria ser?, qui et sembla més feliç?, qui és menys feliç?, qui és
més bo?,
d) quins tres desitjos deu haver demanat Pata Negra a la fada bona?...
9
 - La prova s’analitza de forma similar a com Murray analitza e interpreta el TAT (protagonista,
marc situacional i temporal, etc.).

- En quant a la interpretació de la prova, els principals temes reflectits a aquesta prova són:

• Oralitat.
• Analitat.
• Sexualitat infantil i desenvolupament psicosexual.
• Agressivitat.
• Dependència-independència.
• Culpabilitat.

4.5. TEST DEL CONTES DE FADES (FTT) DE COULACOGLOU

- Constitueix un dels tests projectius més recents (data del 1995).L’objectiu de l’autora (Carina
Coulacoglou) era crear una prova amb les característiques bàsiques de les projectives però
més objectiva.La prova està destinada a xiquets i xiquetes entre els 7 i els 12 anys.

- Material → Les làmines contenen il·lustracions de contes coneguts (com la Caputxeta Roja,
Blancaneu, Patufet…).
• 21 dibuixos agrupats en 7 sèries que representen contes clàssics → cada conte té
associada una temàtica psicològica (Caputxeta Roja → relació mare-filla).
• Avantatge inicial: històries properes a la fantasia infantil, conegudes per la majoria de
xiquets.
• Limitació: els xiquets d’avui dia no coneixen aquests contes

- Procediment d’aplicació → Es presenten al xiquet tres làmines sobre un mateix conte i ha de

respondre a determinades preguntes.

- Interpretació → Necessitat d'afiliació, necessitat d'afecte, relació amb la mare, ansietat,

depressió, gelosia…

5. TÈCNIQUES EXPRESSIVES

5.1. INTRODUCCIÓ A LES TÈCNIQUES EXPRESSIVES

• Tècniques expressives → Es dona al subjecte la consigna verbal o escrita de que ha de realitzar un
dibuix (l’objecte del dibuix varia en funció de la tècnica projectiva concreta).
• MATERIALS → No tenen material estimular, no hi ha cap objecte o element que s’haja de percebre,
estructurar o manipular.
• Hipòtesi projectiva → Com que no hi ha estímul previ, la persona projectarà en el dibuix la seua
estructura de personalitat, pors, preocupacions, il·lusions…
10
 • Algunes tècniques expressives:
- Test del dibuix de la figura humana de Machover.
- Test de l‘arbre de Koch.
- Test del dibuix de la família de Corman.
• Aspectes generals en la interpretació de qualsevol dibuix:
- Actitud durant la realització del dibuix. → Negativitat davant la vida i els reptes vs. Col·laboració
i actitud positiva (afrontament actiu dels problemes).
- Grandària dels personatges en comparació uns dels altres. → Associat al grau d’autoestima
(dibuix d’un mateix) o a la importància atribuïda a un tercer (en ocasions por representar afecte
i admiració cap al personatge, en altres la visió com a personatge de autoritat, inclús com a font
de por i malestar).
- Localització de cada personatge (part de la fulla en que es situa cada personatge, distància entre
ells...).
→ Dibuixar personatges dalt del full sol denotar fantasia, dibuixar en la part inferior
realisme, a la dreta es solen dibuixar a les persones extravertides i a l’esquerra als
introvertits.
→ La distància física entre els personatges a un dibuix parla molt també de la distància
emocional (p.e., els xiquets es solen dibuixar al costat del progenitor cap al que
senten major afecte).

• Furth (1992) proposa una aproximació holística a la interpretació dels dibuixos:

1) En primer lloc, s’ha de prestar atenció a la sensació (emocions) que el dibuix desperta. Ex.
Tendresa? Tristesa? Seguretat?
2) En segon lloc, prestar atenció als detalls (comentats anteriorment). Ex. Dissonància
emocional (somriure i al mateix temps plor) // Postura obrint els braços (seguretat, afecte,
proximitat física i afectiva, etc.).// Asimetria i desproporció entre malucs i cos (inadequació
emocional, baix nivell de maduració i desenvolupament evolutiu, falta de realisme...)
3) Finalment, integrar ambdues aproximacions en una valoració global del dibuix. Ex. La
xiqueta representa a la seua mare com una persona propera, afectuosa, que li dona seguretat.
La xiqueta s’adona de que la seua mare tracta de mostrar fortalesa (somriure) però que no pot
evitar sentir-se trista. Per el traçat, la xiqueta que fa el dibuix pot ser encara petita (<8 anys) o
immadura per a la seua edat, tímida (traçat feble) i a un mal ajust a la realitat i problemes
emocionals.

5.2. DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA DE MACHOVER

Proposada per primera vegada per Karen Machover el 1949.Edat d’aplicació: des del 5 anys fins a l’edat
adulta.

11
 - Consigna → Es sol·licita a l’avaluat que dibuixe una persona, un altra del sexe contrari i que es
dibuixe a sí mateix.

- Interpretació → L’autodibuix representa la visió idiosincràtica del individu mentres que el dibuix
de terceres persones representa la seua consideració.

5.3. TEST DE L’ARBRE DE KOCH

• Creat per Koch l’any 1940.
• Edat d’aplicació → de 4 anys endavant.
• Objectiu → estudi del xiquet a partir del paral·lelisme amb el arbre (figura de projecció).
• Consigna → Es sol·licita al xiquet que dibuixe un arbre fruiter el millor que puga.
• Interpretació → Cada nivell de l’arbre representa una de les estructures de la personalitat. A més,
s’analitzen les diferents parts de l’arbre a fi de buscar la seua simbologia.
a) Copa (centre de les relacions entre la persona i el seu entorn): Gran (persona segura,
ambiciosa), amb moltes branques (independent i
egocèntric), Caiguda sobre el tronc (trist, indecís,
sense motivació), inclinada cap a la dreta (bon
autoconcepte, seguretat en un mateix) o inclinada cap
a la l’esquerra (tímid, introvertit).
b) Tronc (Representa allò substancial, allò durador en la
vida d’una persona): recte (conducta adaptada i ajusta
a la norma), amb bones subjeccions (dependent, amb
necessitat d’estabilitat per part dels demès), línia del
tronc interrompuda (irritable, afectiu, nerviós,
excitable, etc.) i contorns ondulats (sana vivacitat, tracta d'elevar-se amb dificultat).

12
5.4. TEST DE LA FAMILIA
• Constitueix una de les tècniques expressives més comunament utilitzades.
• Edat d’aplicació → dels 4-6 anys endavant.
• Objectiu → estudiar la relació del xiquet amb tots els membres de la seua família, així com el rol de
cadascun d’ells en la dinàmica familiar.
• Consigna → Es sol·licita al xiquet que dibuixe a la seua família i que no s’oblide d’incloure's en el
dibuix.
• Administració:
a) Primer es deixa un temps (al voltant de 30 o 40 minuts) per a que el xiquet faça el dibuix el
més complet possible.
b) Posteriorment, l’avaluador entrevista al xiquet a fi de que li conte a qui representa cada
personatge i perquè l’ha representat d’aquesta forma.
• Interpretació → D’acord amb les normes mencionades per a la interpretació de qualsevol dibuix.
• Exemple:

Mare
Xicoteta en comparació amb el pare (figura de menys autoritat davant la xiqueta).
Posició central (eix de simetria de la família, mare com a centre de la relació familiar).
Posició recta (figura d’estabilitat, predictible).
Al costat de la xiqueta que fa el dibuix (bon vincle emocional, figura d’inclinació segura).

Pare

Figura d’autoritat (el més gran).

Vestit formalment (excessiva dedicació al treball, poc temps d’oci a casa, presumptuós, seductor,
pare absent).

Somriu (emocionalment proper, afectiu).

Lleugerament inclinat a la dreta (pare extravertit, sociable).

Xiquets de la familia
Tots vesteixen iguals (cohesió familiar).
Tots somriuen (bon clima emocional, entorn positiu i de creixement).
La germana major (dreta del tot) i les germanes intermèdies (dreta de la mare) distants de
la xiqueta que fa el dibuix (indicador de cert allunyament, possiblement degut a la
diferència d’edat, les necessitats d’independència dels adolescents a questa edat i de la
freqüent negació a jugar amb xiquets petits).

13
 • Les tècniques expressives (dibuix), en concret, també s'utilitzen per a avaluar el desenvolupament
cognoscitiu del xiquet, la seua coordinació visomotora, la seua integritat neurològica…

• Nivel bajo de madurez mental (puntuación 47, PC= 5).Indicadores emocionales: omisión del cuerpo
(ansiedad) y dientes (agresividad no manifiesta) en la fig. masculina. No problemas emocionales (PC=75)

6. TECNIQUES CONSTRUCTIVES

6.1. INTRODUCCIÓ A LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES

• El subjecte ha d’organitzar un material prèviament establert (p.e., figures d’un poble) a partir de
diferents consignes.
• Hipòtesi segons la qual a través d'aquestes proves es pot obtenir informació sobre la personalitat
del subjecte i sobre les seues relacions amb el medi.
• Algunes tècniques constructives:
- Test del poble d'Arthur i Mabille.
- Avaluació mitjançant ninots, guinyols i titelles
- Avaluació mitjançant joc simbòlic.

6.2. TEST DEL POBLE D’ARTHUR I MABILLE

• Material → El material representa fonamentalment els diferents edificis d'un poble
a) Cases, església i altres establiments (botigues, hospital, edifici de correus, etc.).
b) També hi ha arbres, tanques, senyals de trànsit i alguns cotxes.
c) Les figures de persones no són l'essencial en el test.
• Consigna → Es demana a l'examinat que amb els elements que se li presenten construïsca un
poble.
• Interpretació → complexa, basada en el paral·lelisme de l'organització psíquica i l'organització del
poble representat (a molts dels edificis se'ls suposa valor simbòlic).
• Hui dia, tècnica testimonial → elements d'un poble en els anys 50 (difícilment recognoscibles per
xiquets actuals la forja, ferreria, molí o dones llavant en safareig).
14
 • Avaluació mitjançant ninots, guinyols i titelles i cases per avaluar seqüències familiars

7. TÈCNIQUES ASSOCIATIVES

7.1. INTRODUCCIÓ A LES TÈCNIQUES ASSOCIATIVES

• Desprès de rebre consignes bàsiques, el subjecte ha de emetre respostes que s’associen als
estímuls preestablerts que l’avaluador li proposa.
• Hipòtesi segons la qual en les associacions lliurement expressades pel subjecte es projecta la seua
personalitat i el seu món intern.
• Diferents possibilitats:
- Associació de paraules de Rappaport.

- Faules de Düss.

15
8. PRESENT I FUTUR DE LES TÈCNIQUES PROJECTIVES
• Necessitat d'una profunda formació per a la seua aplicació i interpretació.
• Importants crítiques sobre les seues garanties científiques.
• Intents de millorar el seu rigor → estandardització de les condicions d'administració, obtenció de
dades normatives, utilització de sistemes de valoració i anàlisi de resposta, contrastació dels
resultats amb informació obtinguda d'altres fonts…
• AVANTATGE
- Bon mitjà per a establir RAPPORT, fonamentalment amb infants.
- Menys susceptibles al falsejament deliberat del subjecte
• LIMITACIÓ
- Mai utilitzar-les com prova d’avaluació diagnòstica definitiva (únicament com complement de
l’avaluació per obtindre informació holística).

16