El patrimoni, el mètode

comptable, la classificació del

fets comptables i els comptes

Víctor Lorenzo
 2
El patrimoni d’una empresa està composat per un conjunt de béns,
drets de cobrament i obligacions de pagament. Els anomenem
“elements patrimonials”. La equació fonamental del patrimoni diu
que l’Actiu – format pels béns i drets de cobrament de l’empresa –
menys el Passiu – que representa totes les obligacions de pagament –
ens dona la riquesa neta, patrimoni net o simplement Net de
l’empresa:

A− P= N
cobr rets de
t

l
amen

onia
id

paga ns de

atrim
t
Bens

me n
acio

Net p
Oblig
 3

La equació fonamental del patrimoni la podríem representar també

mitjançant la igualtat anterior però agrupada de manera diferent:

A = P + N

ial
cobr rets de

paga ns de

on
nt

t
men

im
ame

acio

atr
id

tp
Bens

Oblig

Ne
 4
Els elements patrimonials s’agrupen tenint en compte les
característiques que presenten. Agrupem els elements que tenen
característiques homogènies (que tenen coses en comú, per
exemple Caixa i Bancs estaran en el mateix contenidor perquè
representen mitjans líquids, son elements del Disponible) i a
aquestes agrupacions les anomenem masses patrimonials
(Immobilitzat, Existències, Realitzable, Disponible – per l’Actiu - ,
Passiu No corrent, Passiu Corrent - pel Passiu - i Net). Per extensió,
també anomenem masses patrimonials a l’Actiu, al Passiu i al Net.
Proveïd
Caix ors Capi
tal
a

Efect Rese
es a rves
Ban paga
cs r Roman
Creditor ent
Clients s

Massa d’Actiu Massa de Passiu Massa de Net

 5
Així, agruparem els elements patrimonials (Caixa, Bancs, Clients,
Proveïdors, etc.) i els col·locarem, en la massa que els correspon,
com si fossin calaixos d’aquest imaginari armari – balanç que
representarà el patrimoni de l’empresa. L’Actiu sempre es representa
a l’esquerra i el Passiu i el Net, sempre a la dreta:

A = P + N
Immobilitzat (Grup 2) Patrimoni Net
(Grup 1)

(213) Maquinària (100) Capital

Existències (Grup 3) Passiu No Corrent (Grup 1)

(300) Mercaderies (170) Deutes...
Realitzable (Grups 4 i 5) Passiu Corrent (Grups 4 i 5)
(430) Clients
(520) Deutes...
Disponible (Grup 5)
(570) Caixa (400) Proveïdors
 6
Aquest (armari) balanç, ja normalitzat, formarà part dels Comptes
Anuals que ha d’elaborar l’empresa; té la mateixa estructura però hi
ha afegits uns epígrafs per ordenar encara millor els elements dins
de cada massa...

A = P + N
Actiu no corrent (Grup 2) Patrimoni Net (Grup 1)
I. Immobilitzat intangible I. Capital
II. Immobilitzat material II. Prima d'emissió
III. ... III. ...

Existències (Grup 3) Passiu No Corrent (Grup 1)

Realitzable (Grups 4 i 5) Passiu Corrent (Grups 4 i 5)

corrent
Actiu

Disponible (Grup 5)
 ACTIU NET + PASSIU 7
Immobilitzat Patrimoni Net
Si
Si volguéssim
(213) Maquinària (100) Capital
volguéssim dibuixar un
dibuixar un Existències Passiu No Corrent augment
augment de Passiu,
d’Actiu, lògicament
lògicament, (170) Deutes amb entitats de el
el posaríem crèdit a ll/t posaríem
(300) Mercaderies
al costat al costat
esquerra.. Realitzable Passiu Corrent dret...

(430) Clients
Disponible

+A (570) Caixa (572) Bancs (400) Proveïdors +P

Aquest criteri el farem servir per fer anotacions als comptes i al

document anomenat diari. Un augment d’Actiu anirà al costat
esquerra, al Deure del compte corresponent; un augment del
Passiu i el Net, a la dreta, al Haver del compte corresponent...
 8

...i per a no confondre'ns, una

disminució d’Actiu anirà sempre al
costat dret , a l’Haver del compte
corresponent; una disminució del
Passiu ó del Net, sempre, a
l’esquerra, al Deure del compte
corresponent...
 9
De forma anàloga, agrupem els elements anomenats “de gestió”
(Compres, Despeses, Vendes, Ingressos) i els col·loquem, com si
fossin calaixos d’aquest altre imaginari armari que representaria els
comptes de gestió de l’empresa. Les compres i despeses sempre es
representen a l’esquerra i les vendes i els ingressos, sempre a la
dreta:
COMPRES / DESPESES

VENDES / INGRESSOS
 COMPRES i DESPESES VENDES i INGRESSOS 10

Si
Si
volguéssim (600) Compres (700) Vendes volguéssim
dibuixar dibuixar
una una venda
despesa o (628) Subministraments (704) Venda d’envasos
o ingrés,
una lògicament
compra, (629) Altres serveis
el
lògicament, posaríem
la posaríem (640) Sous i salaris
al costat
al costat dret...
esquerra.. (6...)

La diferencia entre Vendes /

Ingressos i Compres /
Despeses generaria Guanys,
+ Despeses i en aquest cas +Vendes i
+ Compres (7...) ... +Ingressos

Aquest criteri el farem servir per fer anotacions als comptes i al

document anomenat diari. Una nova compra o despesa anirà al
costat esquerra, al Deure del compte corresponent; una nova
venda o ingrés , a la dreta, al Haver del compte corresponent...
 11
Immobilitzat Patrimoni Net

Així, en tindríem
dos armaris: el Existències Passiu No
dels elements Corrent
patrimonials
(Caixa, Bancs,
Proveïdors,
Clients, etc.)... Realitzable Passiu Corrent

Disponible

...i el dels
elements de
i
gestió (Compres
Despeses, Vendes
i Ingressos...)... Compres i Vendes i
Despeses Ingressos
 12

• Un fet comptable es un succés que afecta de manera

significativa al patrimoni de la empresa (simple, quan
només intervenen 2 elements patrimonials i compost
quan intervenen més de 2)

• Els fets comptables que es produeixen entre dos

moments del temps (0 y 1) fan variar l’equació
fonamental del patrimoni de la empresa (qualitativa i / o
quantitativament):

A0 = P0 + N0 A1 = P 1 + N 1

Moment 0 Moment 1
 13

Fet
comptable
Fet 2
comptable 1

Fet
comptable
3

Els fets comptables

provoquen alteracions en
el patrimoni de l’empresa

A0 + A − A = P0 + P− P + N0 + N− N
 14

Fets Fets
modificatius

Fets mixtes
permutatius
(canvis qualitatius
en la composició del (variacions en la
patrimoni sense composició del
modificar el NET) patrimoni modificant
el NET)
 15

Fets permutatius
(intercanvi d’elements
sense afectar al Net), poder
ser: expansius, reductius o
neutres (segons que
augmentin, es redueixin o
es mantinguin l’estructura
financera i la econòmica, o
sigui, el balanç, l’armari)
 16

Exemples de fets permutatius

• Ingressem 500 Euros a la nostra compte corrent del Banc

Santander: Permutatiu / neutre (+ A , − A)

• Comprem un ordinador a crèdit: Permutatiu / expansiu ja

que totes dues estructures creixen (+ A, + P)

• Liquidem un deute pendent amb el proveïdor amb diners en

metàl·lic: Permutatiu / reductiu (−P, − A)
 17

Fets modificatius
(variacions en la
composició del patrimoni
modificant el NET), poden
ser augmentatius si
representen un guany o
sigui un augment de Net, o
diminutius si representen
una despesa o disminució
de Net
 18

Exemples de fets modificatius

• S'incorpora un nou soci a l’empresa: es modificatiu,

augmentatiu, perquè es modifica el Net (+ A , + N)

• Paguem el lloguer del local on tenim la nostre activitat: es

modificatiu, diminutiu, perquè es modifica el Net (− N, − A)
 19

Fets mixtes
(fets compostos –
intervenen més de 2
elements patrimonials - que
provoquen variacions en la
composició del patrimoni
modificant el NET)
 20

Exemples de fets mixtes

• Venem un ordinador (la empresa es dedica a vendre roba...),

que ens havia costat fa dos mesos 500 Euros, per 200 Euros i
cobrem en metàl·lic (− N , + A, − A). Diem que es mixte,
diminutiu, perquè és permutatiu i modificatiu alhora però en
surten 3 elements, o sigui, es compost, i es modifica el Net.
 21

Deure (XXX Títol) Haver

Comptes d’Actiu Saldos inicials
(Aquelles dels elements
patrimonials que
representen béns i drets +A −A
de cobrament)

(La diferència entre els les sumes de

cadascú dels dos costats del compte
ens donarà el SALDO, el que queda)

 Quan hi ha un increment d’un compte d'Actiu es posa l'import

al deure; en canvi si hi ha una disminució es posa l’import a l’haver.
Per exemple, obrim un compte corrent ( + A al deure de Bancs C/C)
amb diners que tenim a la caixa de l’empresa ( − A a l’haver de
Caixa)
 22

Deure (XXX Títol) Haver

Comptes de
Passiu Saldos inicials
(Aquelles dels elements
patrimonials que −P + P
representen obligacions
de pagament)

(La diferència entre els les sumes de

cadascú dels dos costats del compte
ens donarà el SALDO, el que queda)
 Quan hi ha un increment d’un compte de Passiu es posa
l'import a l’haver, en canvi si hi ha una disminució es posa l’import
al deure. Per exemple, acceptem una lletra a un proveïdor al que li
devem diners (+ P a l’haver d’Efectes a pagar i − P al deure de
Proveïdors)
 23

Deure (XXX Títol) Haver

Comptes de
Gestió
(Aquelles dels elements Despeses Ingressos
patrimonials que
representen despeses /
compres i vendes /
ingressos)

 Quan hi ha una despesa es posa l'import al deure, en canvi si hi

ha un ingrés es posa l’import a l’haver. Per exemple, paguem pel
Banc la factura de la llum (despesa al deure de Subministres i − A a
l’haver de Bancs C/C)