Torna a escriure aquest text substituint les formes del perfet perifràstic per les

corresponents del passat simple:

Li va costar agafar el son, a Miquel. Però quan l’endemà va sonar el despertador, es va

alçar d’una revolada. Es va dutxar i es va endreçar sense deixar d’imaginar desenes de
motius pels quals Pamela volia parlar amb ell. Va agafar els deu euros de la vidriola i es
va pentinar els cabells. Es va posar els vaquers que més li agradaven i una camisa de
quadres. Un minut després es va canviar la camisa per una samarreta d’un grup de rock i
damunt es va posar una camisa verda i se la va deixar sense botonar. Va dir que feia tard,
tot i que duia més de mitja hora avançada, i no va voler desdejunar. La mare li va
recomanar que es posara un jersei i ell va dir que ja el duia a la motxilla. Al pati el va
assaltar un dubte terrible. No hauria sigut millor posar-se la camisa de quadres? Però la
Doharty l’esperava a la porta i ja no s’hi podia fer res.