Pàg.

134
Claus per a estudiar
 Dos objectius principals: d’un costat, l’aïllament de França, ja que la pèrdua d’Alsàcia i Lorena
en 1870 havia alimentat el revengisme francés i la convertia, per tant, en un adversari
potencial; i de l’altre, el manteniment de l’equilibri als Balcans, perquè Bismarck sabia que
Àustria i Rússia tenien interessos oposats en la zona i que aquestes tensions podrien ser
l’origen d’un conflicte europeu.

 Un nou període en les relacions internacionals, que es va estendre des de 1890 fins a 1914 i
que va presentar dues característiques:

‒Les potències europees es van agrupar en dos blocs militars. Alemanya, Àustria i Itàlia van
renovar la Triple Aliança, formada en 1882. D’altra banda, l’agressiva política exterior de
Guillem II va portar França, Rússia i el Regne Unit a formar la Triple Entesa (1907). Rússia havia
abandonat la seua aliança amb Alemanya a causa dels problemes als Balcans.

‒El temor mutu va portar a una cursa d’armaments. En quasi tots els països es va incrementar
la grandària dels exèrcits i es van fabricar noves armes (cuirassats, submarins, canons, etc.).

 Els interessos colonials contraposats, les ambicions als Balcans i el temor entre els dos blocs
militars en què s’agrupaven les potències europees (la Triple Aliança i la Triple Entesa), que va
portar a una «cursa d’armaments»; en quasi tots els països es va incrementar la grandària dels
exèrcits i es van fabricar noves armes (cuirassats, submarins, canons, etc.).

El fet que desncadenà la guerra fou l’assassinat de l’hereu de l’imperi austrohongarés, l’arxiduc
Francesc Ferran, i la seua esposa, durant una visita a Sarajevo (Bòsnia) el 28 de juny de 1914.

PENSA. No, perquè en aquest ambient de desconfiança i tensió i d’establiment d’aliances o

pactes defensius, qualsevol enfrontament podia donar lloc a un conflicte a gran escala.

Pàg. 135
TEXTOS HISTÒRICS FONAMENTALS
 L’assassinat de l’hereu de l’imperi austrohongarés, l’arxiduc Francesc Ferran, i la seua
esposa, durant una visita a Sarajevo (Bòsnia) el 28 de juny de 1914.

 Va exigir suprimir tota publicació que incitara a l’odi contra la monarquia austríaca, a separar
del servei militar a tots els oficials i funcionaris culpables de la propaganda contra la
monarquia austrohongaresa, a acceptar la col·laboració dels òrgans del govern imperial en la
supressió del moviment subversiu contra la integritat territorial de l’imperi, a obrir una
enquesta judicial contra els participants en el complot del 28 de juny de 1914, etc. Sèrbia no va
acceptar que s’investigara l’assassinat perquè, com van revelar les recerques de la policia
austrohongaresa, hi havia una conspiració en la qual alts caps militars i polítics serbis van
facilitar els mitjans per a executar l’assassinat.

 Declarant la guerra a Sèrbia tres dies després.