TEMA 1: EL MODERNISME

JOAN MARAGALL (POESIA MODERNISTA)

Joan Maragall va ser un escriptor molt important en la literatura catalana. Va pertànyer al Modernisme,
un moviment cultural, literari i artístic que va del 1892 al 1911. Els modernistes critiquen la societat ja
que la consideraven antiquada, ells volien transformar la cultura, la política, la societat i la literatura a
través de l’art. Algunes de les característiques d’aquest moviment varen ser la recerca de l’art total, la
sinceritat i el verisme així com la defensa la llengua moderna. Existia una marcada ruptura i rebuig entre
l’artista i la societat (burgesia). Aquest moviment recollia una influència molt diversa així doncs el nivell
estètic va ser molt ambigu. Hi va haver també un retorn a l’idealisme espiritual.

Dins aquest període, varen sorgir dos corrents, els regeneracionistes, que defensaven que la societat
catalana estava malalta i necessitava regenerar-se, la cultura, l’art i l’artista havien de tenir una funció
social i que a mes a mes, l’artista seria l’encarregat de modernitzar la societat i la cultura a través del seu
art. També pensaven que l’intel·lectual i l’artista eren uns éssers superiors que modernitzarien i
regenerarien la seva societat, bàsicament volien transformar i modernitzar la societat a través de l’art i
la política. Per altra banda, els esteticistes volien el mateix que els regeneracionistes però, ho volien fer
sense treballar i donaven més importància a l’estètica. No es varen preocupar per qüestions polítiques o
socials, només pel canvi de vista estètic i defensaven que l’artista era un ésser superior i diferent. Un
autor molt important d’aquest corrent va ser Santiago Rusiñol, un pintor i autor teatral.

Joan Maragall va ser un poeta dins aquest moviment, va néixer al 1860 i va morir al 1911. Al 1890 es va
crear el Diari de Barcelona i la revista L’Avenç (modernistes) on escrivien els autors més importants del
moviment. 

Joan Maragall va ser l’introductor del Nietzsche a la península. Va escriure algunes obres en prosa com
ara Elogi de la paraula i Elogi de la poesia, on va explicar la Teoria de la Paraula Viva (els poetes tenen
una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentir, han d’expressar
l’emoció estètica sense filtre de l’elaboració racional), és a dir, una veu interior que experimenta el
sentiment, la poesia era fruit de la inspiració. El poeta va pertànyer al grup dels regeneracionistes i les
seves obres es van caracteritzar per l’ús espontani del llenguatge i la seva actitud optimista i vitalista.
L’obra poètica de Joan Maragall consta de cinc llibres: Poesies (1894) on destaca La Vaca Cega, en
aquesta obra hi trobem descripcions de paisatges naturals i equilibri entre sentiments i objectivitat què
transmet la seva visió de la naturalesa, Visions i Cants (1900) on destaca L’Oda a Espanya ja que tracta
diversos mites d’imaginari català, reclama la necessitat de regeneracionisme i de respecte al pluralisme
lingüístic, Enllà (1906), Les Disperses (1904) i Seqüències (1911). 
Així doncs, Joan Maragall va representar l’entrada de la literatura catalana en la modernitat, va heretar
la retòrica de la Renaixença i a poc a poc la va despullar de floritures i va contribuir a la recuperació del
catalanisme a través de gèneres populars.

VICTOR CATALÀ (NARRATIVA MODERNISTA)

Victor Català (Caterina Albert) va ser una escriptora de novel·les molt important en la literatura
catalana. Va pertànyer al Modernisme, un moviment cultural, literari i artístic que va del 1892 al 1911.
Els modernistes critiquen la societat ja que la consideraven antiquada, ells volien transformar la cultura,
la política, la societat i la literatura a través de l’art. Algunes de les característiques d’aquest moviment
varen ser la recerca de l’art total, la sinceritat i el verisme, defensaven la llengua moderna, i existia una
ruptura i rebuig mutu entre l’artista i la societat. El moviment recollia una influència molt diversa, el
nivell estètic va ser molt ambigu i es va retornar a l’idealisme espiritual.

Dins aquest període, varen sorgir dos corrents, els regeneracionistes, que defensaven que la societat
catalana estava malalta i necessitava regenerar-se, la cultura, l’art i l’artista havien de tenir una funció
social i que a mes a mes, l’artista seria l’encarregat de modernitzar la societat i la cultura a través del seu
art. També pensaven que l’intel·lectual i l’artista eren uns éssers superiors que modernitzarien i
regenerarien la seva societat, bàsicament volien transformar i modernitzar la societat a través de l’art i
la política. Per altra banda, els esteticistes volien el mateix que els regeneracionistes però, ho volien fer
sense treballar i donaven més importància a l’estètica. No es varen preocupar per qüestions polítiques o
socials, només pel canvi de vista estètic i defensaven que l’artista era un ésser superior i diferent. Un
autor molt important d’aquest corrent va ser Santiago Rusiñol, un pintor i autor teatral.

La poesia Modernista va tenir com a objectiu representar el conflicte entre l’home i la realitat,
defensava que no era admissible la submissió de l'ésser humà a l’herència biològica i a l’entorn, creuen
que tothom pot canviar el destí d’acord amb la seva voluntat. El moviment es basava en una dualitat on
l'ésser humà ha de fugir de les lleis naturals que l’empresonen i avançar a consciència per decisió
individual, els personatges lluitaven per superar l’adversitat (anihilament) i la natura de vegades era
invencible i s'imposava a la voluntat humana. 

Victor Català va ser una novel·lista molt important dins el moviment Modernista. Va néixer a l’Escala al
1869 on també va morir al 1966. La seva família va ser burgesa, per això ella va poder dedicar-se a
l’escriptura. Es va donar a conèixer amb el monòleg teatral La Infanticida als Jocs Florals d’Olot (1898) i
l'escàndol que es va produir la determinà a amagar la seva identitat sota un pseudònim masculí. Aquest 
pseudònim masculí li donava protecció davant les crítiques i llibertat moral per desenvolupar la seva
obra literària. El nom Victor Català, era el nom d’un personatge d’una novel.la que ella mai va acabar.
Durant la seva carrera va col·laborar en diverses publicacions periòdiques, va presidir els Jocs Florals de
Barcelona en 1917 i va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones lletres de Barcelona. 

A les seves obres, Victor Català va mostrar un estil fonamentalment definit, expressiu i amb una gran
riquesa de vocabulari, va tractar amb una gran profunditat els conflictes interiors de l’ànima humana, es
va centrar en el retrat de la dona de la seva època i va trencar les imatges idíl·liques de la narrativa del
S.XIX per denunciar la crueltat i l’obscuritat del món rural del S.XX. És a dir, va analitzar la situació de la
dona en la societat de l’època, les relacions de parella  i el treball, sobretot en l’escenari del camp i va
oferir una imatge plena de violència i crueltat que contradiu els models idíl·lics del S.XIX.

Algunes de les seves obres més importants varen ser Drames Rurals (1902) que recull 12 contes, cinc
dels quals ja havien estat publicats individualment en la revista Juventut: L’enveja, L’explosió, Agonia,
Idil·li xorc i La Vella. 

Solitud (1905) on la Mila, la protagonista d’aquesta obra, s’hi revolta i amb un gest plenament simbòlic,
abandona la seva casa i marit per començar una nova vida i Ombrívoles (1904). 

Així doncs, Victor Català, amb el seu missatge influencià a les generacions d’escriptores començant per
Mercè Rodoreda, encetant la tradició catalana escrita per dones.