Efecte de l'entrenament combinat de força i pliometría en variables biomecàniques del salt
vertical en jugadores
RESEARCH POSTER PRESENTATION DESIGN © 2019
www.PosterPresentations.com
[2]
de bàsquet
[1]
[1] Universidad Pablo de Olavide [2] CEU Cardenal Spínola
INTRODUCCIÓ
El efecte en el salt vertical es un objectiu molt comù per a
tots els preparados físics, ja que tenir la possiblitat de poder
saltar mès que el teu oponent pot ser una ventatja per al teu
equip.
Diferents tipus de entrenaments com el pliomètrics, amb
peses, amb electro-estimulació, han mostrat un efecte
positiu en el rendiment del salt vertical.
La gran majoria dels estudis realitzats nomès han estudiat
els efectes en l´altura saltada desprès de l´entrenament, per
això no parlen dels factors que provoqun aquestes
modificacions.
Alguns treballs han examinat les variables biomecàniques
relacionades amb el salt vertical.
Altres estudis han avaluat com els canvis en variables
relacionades amb l'aplicació de força, velocitat I
desplaçament del centre de gravetat modifiquen el
rendiment del salt vertical (Cormie, McGuigan, & Newton,
2010)
També alguns estudis d'entrenament en variables
biomecàniques d'aplicació de força, velocitat i desplaçament
del centre de gravetat durant el salt vertical. (Rabatzi &
Ellis, 2010)
OBJECTIUS
l'objectiu d'aquesta investigació va ser determinar i
comparar l'efecte d'un entrenament combinat de força
I pliometria en el rendiment del salt vertical i en els
paràmetres d'aplicació de força, velocitat i
desplaçament del centre de gravetat durant
el salt vertical.
METODOLOGÍA
25 jugadores de bàsquet van ser escollides en funció
amb l'altura aconseguida en el test de salt i assignats en els
següents grups: Grup d'entrenament i control
El grup d'entrenament
va realitzar dues sessions setmanals, a més de les sessions
d'entrenament a la pista, i el grup control va continuar amb les
sessions de bàsquet en pista. Les sessions d'entrenament en pista
eren un total de tres sessions setmanals a les que se li sumava un
partit setmanal. La durada de cada sessió d'entrenament era de 90
minuts i els entrenadors decidien el tipus i la intensitat dels
exercicis que es desenvolupaven
Programa d'entrenament
L'escalfament,consistia en realitzar una Carrera de set minuts de
durada sumat uns exercicis de mobilitat articular i dues sèries de
esquat completes. L'entrenament va tenir una durada total de 12
sessions
Alberto Sánchez-Sixto ; Pablo Floría
en dies no consecutius, durant les sis setmanes que va durar la
intervenció. Cada sessió tenia una durada aproximada de 35
minuts i era realitzada abans de l'entrenament en pista de les
jugadores.
Es realitzaven flexió de cames profunda en la màquina Smith,
amb una càrrega relativa, i salts repetits, sense càrrega, amb la
instrucció de saltar el més alt possible en cada salt i aconseguir
que el temps de contacte fos curt. La resistència relativa de la
flexió de cames profundad de cada jugadora va ser assignada
d'acord la velocitat mitjana propulsiva de la barra durant el
test progressiu de flexió de cames. La càrrega de la flexió de
cames profunda va ser recalculada en cada sessió. Entre cada
sèrie de flexió de cames, les jugadores van comptar amb 3
minuts de descans i, entre cada sèrie de salt repetit, van comptar
amb 1 minut i 30 segons de descans. Totes les sessions
d'entrenament van ser supervisades pels investigadors
( Gonzalez & Marques )
CONCLUSIONS
Un entrenament combinat de força i pliometria
de 6 setmanes,
durant la temporada, amb un volum e intensitat
baixa, va ser efectiu per millorar el rendiment del
salt vertical en jugadors de bàsquet a nivell
competitiu. Els efectes de l'entrenament
combinat de força i pliometria van provocar
modificacions en les variables biomecàniques
del salt vertical I ho millorar en u 12% respecte
al inici.
REFERENCAS
Arabatzi, F., Kellis, E., & De Villarreal, E. (2010). Vertical jump biomechanics after
plyometric, weight lifting, and combined (weight lifting+ plyometric) training. The Journal of
Strength & Conditioning Research, 24(9), 2440-2448.
González-Badillo, J. J., & Marques, M. C. (2010). Relationship between kinematic factors
and countermovement jump height in trained track and field athletes. Journal of Strength and
Conditioning Research, 24(12), 3443-3447.
Cormie, P., McGuigan, M. R., & Newton, R. U. (2010a). Adaptations in athletic performance
after ballistic power versus strength training. Medicine & Science in Sports & Exercise,
42(8), 1582-1598.
ALBERT GAZTELU 1R CAFE