Professional Documents
Culture Documents
Grècia
Grècia
Grècia
Micenics ( 1 hora )
Època fosca ( 1 hora )
época arcaica ( 3 hores ) triple de preguntes a l’examen
època clàssica ( 3 hores )
època hel·lenística ( 3 hores )
foto al movil de l’estructura de la classe i el resum dels elements a retenir sobre els minoics
per l’examen.
Minoic antic
Minoic mitjà
Minoic tardà
3- Període post-palacial ( 1400 - 1100 ) : es comença a assimilar les formes de fer dels
miscenics i hi ha més influència miscènica.
Es troba ceramica minoica en llocs força llunyans de l’illa de creta, per tant hi havia comerç.
Els palaus minoics van ser destruits per terratremols i no van ser reconstruits, per tant indica
que els minoics en un moment acaben desapareixent.
3 GRANS PALAUS IMPORTANTS A CRETA ( NOSSOS, FESTOS I MALLIA )
No competien entre ells, sino que depenien de Nossos que era el més important.
El Palau de Mallia estava situat a prop de la costa i sense murs ( els minoics dominaven el
mar : talassocràcia )
SEGELLS : es posaven a les taxes que cobraven als palaus, i en funció dels dibuixos era
un tipus de pagament o altre. Especificaven si s’havia pagat tot, a mitjes, o s’havia deixat a
deure per l’any vinent.
Els segells fan sospitar que hi havia una monarquia, ja que implica l’existència d’una
burocràcia molt organitzada que feia pagar impostos.
Segells de vaixells : es posaven quan entrava gra o comerç a traves dels vaixells. Els
vaixells comercials també eren utilitzats per la guerra i a l’inversa.
EL FALS CULTE AL BRAU : es feien festes i celebracions amb braus pero no es considera
que el veneressin ja que s’han trobat braus sacrificats i per tant no sacrificarien a una cosa
que veneren.
Helàdic inicial
Helàdic mig
Helàdic tardà
Cronologia a estudiar :
Muralla que envolta la ciutat amb el palau (més petit i auster que els dels minoics) al centre.
Ningú va aconseguir assaltar la ciutat, va ser destruida per un terratremol. Excavada per
Heinrich Schliemann.
El palau Nestor no se sap qui el va fer construir perque els micènics no escrivien en les
seves construccions qui les feia, al contrari que els egipcis.
El cercle de tombes A és més antic que el cercle de tombes B. Els dos cercles hi pertanyen
objectes de l’aristocràcia, al contrari del que pensava Schliemann, que creia que l’A era de
la monarquia i el B de l'aristocràcia.
Homer ubica tota la seva obra (Ilíada) en la societat micènica (als quals anomenava grecs
ja). La aristocràcia miscènica era molt guerrera. Sabem que els grecs feien la guerra hoplita
ja que Homer en la Ilíada diu que lluitaven cos a cos. Homer va escriure la Ilíada a partir
d’històries orals que l’hi havien explicat.
Helen i Oigeis (origen de la civilització Hel·lade després dels pelasgs que vivien a grècia
abans)
- 3 fills : Doris, Eòl (eolis), Xutos (jonis i aqueus) Són les diferents ètnies de
grècia
EL SIL·LABARI LINEAR B
En els dos casos nomes s’hi recull un fet concret ( pressuposa existència d’un índex) i
l’objectiu era deixar constància de transaccions. Les tauletes trobades a Pilos, serien un
60% de les que hi havia en total en aquell palau.
Incorporen l’home d’un home (registrador o pagador), regió que registra, béns
enregistrats i percentatge de pagament ( 10 ovelles donades de un ramat de 100 x
exemple )
Apareix el temps verbal en passat o futur.
Tauleta de la diapositiva de tipologies de tauleta que explica com el palau de Pilos va ser
assaltat i eren incapaços de defensar-se ja que nomes tenien 800 homes per 150 km
quadrats.
EL QUE SI ENS DIUEN LES TAULETES ÉS :
2.1 Aparició de noms no grecs ens permet avaluar en certa mesura l’origen dels
productors ( sino eren grecs se suposa que eren esclaus i per tant hi havia una alta
jerarquització a la societat )
3.1 Alt desenvolupament d’un llenguatge formular administratiu que contrasta amb
l’absència total de literatura
Respecte a la societat
2.1 A les ciutats de Knossos i Pilos sabem que estaven regides per una monarquia, ja que
hi havia palau, pero no sabem els noms de reis ni el seu poder.
2.2 El rei era anomenat wa-nax i el grup més proper (alta aristocracia que podia tenir terres)
eren annomenats he-que-tai ( seguidors ). els alts funcionaris que vivien al palau eren
anomenats la-wa-ge-tas. Els baixos funcionaris locals ( com una mena de comptes que
vigilaven les zones ) eren anomenats ko-re-te i els productors/contribuents eren dits
te-les-tai. Els esclaus eren anomenats do-u-loi. els ko-re-tei s’ajudaven de la ma dobra
esclava per produir.
Respecte l’economia
per millorar la nota + de 5 s’han d’ampliar aquests punts amb informacio de gonzalo
bravo
2. societat fascinada per la guerra i les armes els hi agradava anar amb carruatges tirats per
cavalls com la Biga : carruatges de guerra
5. Pilos per exemple va ser atacat per la costa pels pobles del mar, pero aquesta conquesta
militar va ser un dels molts factors que van propiciar la caiguda dels miscenics. a partir
d’aqeusta conquesta i durant 1500 anys es va canviar de model social i no hi ha cap
informació escrita de pagaments ni res ( epoca foscsa)
ÈPOCA FOSCA (1100-776) foto dels termes claus del tema al mòvil
Hi ha un problema terminològic
Hi ha gairebé uns 500 anys sense escrits, per això es considera una època inferior i fosca.
Arqueologia
Dos interpretacions:
- La dona que hi ha podria ser familiar de l’home que hi ha enterrat. (els aristòcrates ja
no s’enterren sols com abans, sinó que demana que s’enterri amb els seus familiars)
- Es dona una reutilització d’alguns espais micènics, però amb funcionalitats diferents.
- Augment important del nombre d’assentaments
- És un element de luxe
- Les primeres armes i armadures s’han trobat al Pròxim Orient. Més tard els grecs ho
van introduir en els seus exèrcits.
El segle VIII
- Augment notable de la població (la gent que s’enterrava estaven més ben conservats i
això volia dir que menjaven millor i que no tenien malalties)
2.1 La formació de la polis (polis- pot fer referència a moltes coses, però
majoritàriament traduït com a comunitat). El sinecisme és el conjunt de
diferents polis per fer una polis més gran, però hi havia una crisis perquè
els reis de cada polis s’enfrontaven entre ells per dominar la polis
sencera. El diecisme (falta...)
El termini colònia era fet servir pels romans, els grecs feien servir el nom apoikia per
anomenar una colònia. Els oikistes eren els que manaven en les colònies.
INTRODUCCIÓ A L’ÈPOCA ARCAICA
FONT LITERÀRIES
1. La Virtut de les Fonts : normalment si les restes arqueològiques són més complexes,
considerem que aquella civilització tenia més poder.
2. El Problema de les Fonts : “El Gran Filtre” (el cas de Hecateu de Milet*)
*Escric sobre allò que a mi em sembla veritat: perque els grecs tenen masses contes
que al meu entendre són absurds.
Totes les fonts literàries que ens arriben de l’antiguitat han passat per un filtre
generacional, que ha decidit si copiar o no els autors que ells han cregut oportuns,
en funció del seu pensament.
AUTOR COETANIS
Poesia Arcaica : Informació que les fonts ens donen, a l’examen ens hem de saber els
autors dividits per temàtica de la font, no per cronologia.
Homer
Teoria Analítica : Homer no existeix, es un grup de diferents que composen les obres i ho
argumenten diguent que hi ha una diferència de 50 anys entre les 2 obres ( les diferències
terminològiques ho indiquen )
Teoria Unitària : Les dos obres les va escriure Homer perquè així ho diu la història
La Ilíada :
La Odissea :
Homer en les seves obres tenia una concepcio estigmatizada de les dones
Teognis
Pindar
Oligarquia : cosmopolis ( dotar la polis de les lleis de la natura i el cosmos, llei + fort =
aristocràcia)
RELIGIÓ
Hesíode : escriu teogonia ( com apareixen i es formen els déus) i també escriu treballs i dies
( com apareixen i s’organitzen els homes ). En general les seves dos obres s’agrupen dins
d’un tema de treball anomenat COSMOGONIA.
- involució éssers humans ( mite 5 edats ) → Hesíode tenia una visió pessimista de
la vida, al contrari de la visió optimista/progresista
1. homes or, plata i bronze (els creen els déus i els ordenen de millor a pitjor)
3. homes de ferro
A l’obra de Els núvols, s’entenen els filòsofs desde una perspectiva social i majoritària que
tenia el poble com uns depravats.
Les seves idees no acaben de prosperar i al 509 s’imposa la democràcia a atenes ja que
com que fracassa el model moderat oligarquic de solo s’ha de imposar un dels 2 models
radicals ( o tirania o democracia ). Entre 594 i 509 hi ha una transició on també es passa pel
model de tirania ( pisistrat ) amb el suport dels ciutadans no propietaris que elegeixen un
nou tirà d’entre els aristocrates que han derrocat a la monarquia.
Aquell ciutadà que te suficients diners per comprar armes, són aquells que lluitaran millor
per defensar les seves propietats. Els espartans eren el model portat a la enesima potència
d’aquest ideal. Els espartans només s’entrenaven per lluitar i la producció de la seva regió
anava a càrrec d’esclaus publics del propi estat.
Arquiloc : poeta que escrivia per fer riure a la gent, tenia l’ideari oposat el de tirteu. Era un
mercenari que nomes lluitava per aconseguir pa i vi i sobreviure, no pas per defensar
propietats ni familia ( que tampoc tenia ni poseiia ). criticava l’ideal de ciutadà soldat com a
fundament de la societat grega.
Guerra hoplítica : enfrontaments entre contingents d’homes amb escuts. es considerava que
guanyava qui pedia menys de un 5% de baixes i perdia qui perdia més de un 10/15 % de
baixes. HI HAVIA UNA DITA QUE DEIA QUE EL CIUTADA SOLDAT O TORNAVA AMB
L’ESCUT 8havia guanyat) O SOBRE L’ESCUT ( mort sobre l’escut, que no havia fugit
corrent com un cobard llençant l’escut )
ALTERITAT ( concepció de persones que no eren entesos com el ciutadà-soldat grec, els
alter, altres )
Zeus encarrega fer una dona de fang (pandora) i tots els deus i deeses li donen algun
do/facultat. i la regala a Epimeteu (germà de Prometeu), Prometeu que era el germa llest
l’avisa que no accepti el regal pero no funciona i es crea la dona, com una cosa dolenta.
Teognis diu que les dones bones son les que no fan el que fan les dones dolentes, les
millors dones son les que no son joves pq no es deixen controlar.
Medusa : Mirada/ulls
Sirenes : Veu
Tres essers mitologics grecs que eren dones, tenen un dels elements dolents de les dones
pero que els apliquen literalment i en canvi les dones a la vida real se suposava que ho
feien metaforicament. Grècia era una societat molt misogina.
SAFO (poetessa) : Tenia relacions “amoroses” amb “nenes” de 12/13 anys ( se suposava
que eren adultes i els hi ensenyava i explicava com s’havien de comportar en relacions
sexulas ) i escriu diversos poemes que defensaven la dona en vers l’home.
Eurípides (començament segle V) : agafa Medea, que era una representació de la pitjor
dona que existia i la fa víctima en la seva obra en comptes de culpable.
Les obres que escrivien eurípides, homer ...etc. estaven dirigides a un oient popular
provinent del mon rural que era eminentment misogin. Es va creure que els escriptors
intelectuals havien de revertir aquesta idea en vers la dona, pero no ho van aconseguir i
quan va arribar aristotil amb les seves idees misogines que la dona era nomes un recipient,
es va tancar el cercle en ves la dona.
ESQUIL : Maxim exponent del teatre tragic atenes* ( no es pas l’inventor del teatre, que es
Tespis )
*Era com un mass media de l’epoca clàssica, que defensava la democràcia ja que creien
que si els atenesos no creien en la democracia la democracia cauria.
En el teatre estava prohibit parlar de temes actuals, s’havien de tractar temes molt antics i
presentarlos com a recents, pero no es podien explicar temes actuals. Tespis va ser castigat
per incomplicar aquesta norma, fent una obra de la crema del temple de zeus pels perses
massa aviat pq la societat atenesa ho pogues concebre.
La saga més coneguda de Esquil era la trilogia “Orestiada” ( Agamèmnon (retorn del rei de
la guerra de troia, la seva dona el mata ja que havia sacrificat la seva filla i l’havia enganyat
amb el cosi de l’agamemnon) , Les Coèfores (venjança dels fills de agamemnon i la seva
mare contra la seva mare x haver matat al seu pare, Les Eumènides (les deesees de la
venjança persegueixen a orestes per haver matat a la seva mare ). En aquesta trilogia es
defensava el model polític.
4t punt : es com el gran filtre de les fonts literaries, hi ha dos modes : filtre interpretatiu
modern ( si estudiem un jaciment amb la idea de que alla hi han objectes grecs nomes hi
trobarem coses relacionades amb grecia i potser no les relacionarem amb altres epoques
que podrien ser bones ) i filtre antic ( rao per la que s’ha conservat, algu ric s’ha volgut
enterrar amb un oobjecte X )
5e punt : costa que els historiadors i arqueolegs treballin junts, ja que uns no expliquen la
història de la mateixa manera que els altres.
Corint es un territori molt muntayos i sec, pero es una gran de les 5 ciutats gregues, i ho es
perque troben una solucio per alimentar la seva població que es exportar persones de la
seva zona i colonitzen altres zones.
Atenes també havia d’importar blat desde una zona del mar negre per poder alimentar la
seva població, aquest blat havia de passar per l’isme, i per exemple els espartans a la
guerra del pelopones van tallar la via de comunicació per provocar una gran fam a atenes.
Qualitat de vida : els grecs van ser prou eficients per millorar la vida de la gent tot i
augmentar demograficament. com ho sabem ?
- els esquelets eren més alts
- no hi havien tantes malformacions
- hi havia menys malalties
- la grandaria de les cases augmenta
- els estils ceramics coincidien bastant bé amb zones geografiques on hi havia una
polis concreta ( casi sempre perque hi hagues comerç anteriorment hi havia d’haver
hagut relacions diplomatiques entre polis )
igualitarisme social :
- necropolis ??¿¿?¿?
cultura :
Epigrafia :
*NUMISMATICA
- Els que estudien les monedes normalment no els hi interessa el context historic
- Estudi metric de les monedes ( pes composicio i mesures ) i estudi iconografic
- Sobretot al nord de grècia hi han monedes força interessants
CLASSICISME
Moltes societats occidentals consideraven que els grecs eren un màxim exponent per
assolir com a societat, ja que relacionaven els grecs amb les escultures canonitzades. Fins i
tot en alguna historiografia esbiaixada ideologicament es considera als grecs racialment
superiors.
Hi ha qui defensa que el model clàssic de grècia en realitat estava reduit en les polis
(Curtius Meier), en canvi hi ha altres academics que defensen que s’ha intentat difamar la
grècia clàssica tot i que algunes èpoques de l’Imperi de França, GB victoriana i GER (
paisos europa 1ra categoria ) s’hagin identificat amb la grècia clàssica (Paul Cartledge). N’hi
ha d’altres que iintenten trencar amb l’eurocentrisme implicat en la divisió racista entre
“grecs” i orientals. (Davies)
- El 90% de les coses trobades són d’atenes, i per tant s’ha extrapolat a tot grècia
- Hi ha més de 1000 polis catalogades i estudiades
- Fonts escrites literaries
- Fonts escrites no literaries
- Fonts no escrites
*esparta i els seus aliats ( corint ) exigeixen a atenes que deixin de conquerir estats
(talassocracia), aixi comença la guerra. esparta guanya (404 ac) i s’apropia tot el pelopones
2. Poetes ( va explicar molt les obres, sobretot una d’euripides que no he copiat,
intentar demanar apunts )
- molt estimat pels atenesos ( comptabilitzaba els diners que recaudava atenes )
- fa una sèrie de canvis a la tragèdia grega (obra)
- “ultranacionalista” d’atenes, gran defensor d’atenes
grans obres de sòfocles : Èdip a Colonus ( edip era realment el rei de thebes, el pare
d’edip havia anat a l’oracle de delfos per saber que faria el seu fill, i li diu que edip mataria el
seu pare i es casaria amb la seva mare. el pare d’edip abandona el seu fill a la muntanya
pero uns viatgants de corint el troben i el crien. quan edip fa 18 anys vol heredar el tron de
corint i va a l’oracle i li diuen lo mateix que matara al seu pare i es casara amb la seva mare.
no vol complir això i marxa de thebes. el seu pare torna a l’oracle, i pel cami es troba al seu
fill, tenen una discussio i el fill mata al pare. quan arriba a thebes el casen amb la seva mare
pq s’ha quedat sola a la ciutat i es compleix la profecia ) en l’història es descriu atenes com
el paradís i un gran imperi, i això feia sentir bé als atenesos.
- comèdia arcaica i sàtira política, indica que el grau de llibertat d’expressió a atenes
era força alt
- es groller
- Els cavallers (424) diu que el successor de pericles (Cleó) es un prostitut que venia
les seves idees.
3. Oradors
Oradors son part dels sofistes, feien textos per encarrec ( politics i judicials ). Quan feien un
judici, hi havia un orador de cada bandol i un jutge que escoltava. Qui feia la millor
explicació era qui guanyava, malgrat sigues culpable o no.
4. Les fonts filosofiques s’han de prendre amb cautela : no son fruit de la recerca sino del
que creuen que saben els filosofs
Cal saber que LES FONTS NO MENTEIXEN, sinó que poden estar mal interpretades pels
historiadors.
Plató : els seus dialegs contentien informació historica pero a vegades poc versemblant o
rigoros
A l’examen sortira una pregunta dificil com aquesta anterior, ens proposa una realitat
falsa i hem de respondre amb la realitat dels apunts.
- EPIGRAFIA
- Escrit sobre marbre, bronze, pedra
- Públiques : lleis, decrets, tractats d’aliança
- Privades : inscripcions funeraries, dedicacions de monuments ( n’hi ha
moltissimes més que les publiques)
- Ens ofereixen info històrica directe ( a diferencia dels historiadors )
- Precaucions o problemes : s’utilitzava llenguatge formular però hi havien errors
(stoichedon) o abreviacions
FONTS NO ESCRITES
- ARQUEOLOGIA
- Aporta aspectes de la vida quotiidiana, comerç, arquitectura, economia…
- La arqueologia abandona la dicotomia atenes-esparta que donen les fonts
- Arqueologia subaquatica (molt cara, a la costa brava hi ha molts vaixells
enfonsats pq era un mar molt encrispat )
- Problemes : no interessa a arqueolegs i historiadors publicar conjuntament,
arqueolegs nomes estudien jaciments i si troben peces importants les
amaguen per poderles estudiar nomes ells
*totes les fotos de epigrafia i arqueologia estan al whatsapp de la classe, dia 8 de gener.
MÓN HEL·LENÍSTIC : INTRODUCCIÓ
Amb l’arribada d’Alexandre, alexandre es carrega el món de les polis i construeix un regne
(ell es un monarca), una entitat política totalment diferent.
Grote considera l’època hel·lenistics com una etapa de decadència política i cultural que
posa en valor l’època clàssica.
Droysen pensa que l’època hel·lenistica va ser cabdal per fets posteriors, com l’expansió
cap a orient de la cultura grega, ja que siguent un estat unit a banda i banda de la
mediterrania ( macedonis i romans) va permetre que més endevant el cristianisme
s’expandís més facilment per aquesta zona unificada políticament. Va ser Droysen qui va
inventar-se el terme de Hel·lenisme, però com a associació al terme de romanització i no
acaba de ser cert.
Els perses coneixien molt poc als grecs però alhora els hi importava molt poc la cultura
grega, els consideraven una societat al marge del seu imperi. En canvi els grecs si que
coneixien molt bé els perses i alhora els criticaven molt. El nom de guerres mèdiques prové
de com els grecs anomenaven als perses ( medes ).
FONTS
Principal problema : absència d’un historiador coetani que estableixi el marc, acoti el debat i
esmenti els fets de forma ordenada. Polibi era més tardà.
Principal avantatge : L’absència d’aquest autor coetani permet una oportunitat única per unir
textos històrics, textos no literaris i arqueologia, de manera que la feina de l’autor coetani no
passa per sobre d’altres treballs.
Fonts literàries : Polibi, exposa els fets polítics més destacats cronologicament. Polibi era
originari de la ciutat arcàdia de Megaloppolis. Va ocupar un càrrec polític a la Lliga Aquea (
institució amb que el regne de macedònia mantenia controlada Grècia ). Després de la
victoria romana sobre macedonia al 168 ac, els romans van fer hostatge a polibi.
Diodor de Sicilia : va copiar a Efor, i per aixo s’ens han conservat 8 dels 45 llibres. ES
considera que Efor era un bon historiador, en canvi Diodor era un mal historiador i hi ha
forces errors en els seus escrits. Diodor dedica especial atenció a la epoca helenistica.
ARQUEOLOGIA
EPOCA HELENISTICA
Ecumene refereix a el món conegut pels helenistics pero que alhora havien de ser civilitzats.
Índia no ho consideraven ecumene.
Com que no hi havia un historiador coetani que proposi un marc, l’arqueologia ha pogut
superar la vella dialectica “grec-barbar” i ha donat veu a poblacions indigenes.
Arqueologia del paisatge : el paisatge es un reflex de la societat que hi viu. Pero el paisatge
tambe afecta a la societat. El concepte de paisatge fa referencia a tot allo que te a veure
amb l’experiencia humana.
Prospeccions = estudi regional sistematic del territori, les prospeccions son la manera
d’integrar els estudis del territori dins la narrativa histórica general.
Els estudi del territori són molt interdisciplinaris ( geolegs, botanics, antropolegs, aviadors
(foto aeria), dissenyadors grafics x millorar les fotos, informatics (construcció 3D edificis))
Pel que ens atany ( epoca helenistica ), ens serveix per saber si es va helenitzar l’area
geografica que tenien influencia (uniformitat helenica) o NO.
1. CANVIS SOCIALS EN ASSENTAMENTS RURALS ( BÒSFOR)
La zona del bòsfor era una zona de colonies gregues per aconseguir gra. Es considera una
societat heterogenia (ciutats gregues i societat rural indigena). El que ens interessa aqui es
que les encunyacions de moneda en aquesta zona NO son gregues, sinó que serien
escites, un conjunt de pobles que estaven organitzats i treballaven la terra. A les tombes
gregues hi ha cultura material escita pero a les tombes escites hi havia marques culturals
gregues. Però el patró d’assentament és purament grec tant a nivell urbà ( colònia), com a
nivell rural (oikos). La majoria d’assentaments estaven a la costa ja que vivien del comerç
de gra amb atenes. L’estat es desenvolupa de forma notable en aquesta zona i això dona
confiança a la població per anar a alla a viure i explotar el territori ( modificació del
paisatge), aquestes regions es van convertir en estats/regnes que ja havien superat l’idea
de la polis. L’arribada d’aquests estats a les regions indigenes va millorar la vida d’alla i va
perdurar més temps.
En l’interacció greco-macedonia amb els egipcis no va ser tan fluida com al bosfor, els
egipcis els consideraven estrangers.
3. EL PAISATGE DE CRETA
L’illa de creta va ser una illa políticament molt dividida entre les diferents ciutats de l’illa. Els
enfrontaments entre ciutats deixa una traça en el territori (clara tendencia a l’enfortiment de
l’identitat local : augment nº monuments dedicats a fundadors, herois locals…). Es reutilitzen
llocs de culte minoics per les poblacions de cretes de l’epoca helenistica.
CONCLUSIONS
Una quarta font seria la info que ens donen textos d’altres zones ( cuneiforme, decimonic)
però no segueixen el mètode historiografic grec i es dificil seguir-ne el fil.