Es fan descripcions acadèmiques dels descobriments a Mesopotàmia :

“Monument de Ninive découverts et décrits par M.P.E Botta”

Hi ha una carrera entre l’imperi britànic i el govern francès, els britànics impulsen les seves
excavacions després dels èxits de Paul Èmile Botta. Hi envien diplomàtics britànics,
concretament a Nimrud, l’antiga Calah (1845-1851).
Aporten informació com es projectava la reialesa neoassiria ( sobredimensionament del rei
en les escultures, moltes vegades els relleus “menteixen” sobre la realitat de l’imperi, son
una imatge idealitzada ). Els britànics excaven a Nínive intentant millorar el fracàs dels
francesos. Layard ( diplomàtic UK ) descobreix la biblioteca de Assurbanipal a Nínive
(proporciona una quantitat ingent d’informació escrita).

1873: George Smith descobreix que en algunes de les tauletes de les moltes que es troben
hi ha escrita l’epopeia de Gilgamesh, que també surt escrita al gènesi.

Quan Smith va descobrir que les tauletes parlaven de Noe, l’arbre de la vida … es va
sobresaltar i es va exaltar molt ja que en aquell moment es va creure que era l’acceptació
científica de l’existència de la bíblia. Però en realitat podria ser que aquest relat de
Gilgamesh fos només un relat oral que es transmetia de generació en generació, i que més
tard va ser plasmat a la bíblia.

Mitjan S. XIX (1859) → Intervencions arqueològiques programades a Elam (Susa)

És important per adonar-nos que hi ha nuclis de civilització fora d’assiria i al voltant del
Tigris i Eufrates, que nosaltres anomenem perifèriques pero que en realitat formaven part
del nucli de la creació de l’estat.

En el mateix jaciment hi van treballar tant britànics com francesos.

1865 → S’impulsen excavacions a Palestina, Israel, Canaan, Fenicia ( estats formats a

primera meitat del I mil·leni a.C. ) finançades per associacions privades de gent important
de l’imperi britànic. S’hi descobreixen temes claus relacionats amb pobles i tribus de la
bíblia.
1877 → Girsu. “Estela dels voltors” relleu que reflecteix els escrits de la guerra entre
Eanatum i rei Umma. L’estela ens ensenya com neix la monarquia i com emfatitzava el
poder de l'exèrcit que havia guanyat la guerra amb tots els cadàvers vençuts. El nom ve de
la imatge on hi apareixen un grup de voltors rondant a la vora de dels cadàvers. A mà dreta
apareix la figura de déu ( bastant gran ), amb una xarxa amb els enemics vençuts a dintre.
A baix a la dreta significa una processó ( el que seria com un desfile militar ara ). La
representació en general representa la legitimació del poder ( els soldats vestits tots
d’uniforme representen l’estat )

A partir de les excavacions d’aquest lloc i les del gudea es comença a coneixer molt millor el
món sumeri i la baixa mesopotamia.

Gudea de Lagash → El barret pla que porta el gudea representa el rei constructor. La
posició de les mans i del rei en general projecta també el rei com una persona piadosa ( una
altra manera de projectar la reialesa )

El cilindre amb escrits cuneiformes és el text en el que es parla de l’arribada de fusta i

materials de construcció.

1890 → William Flinders Petrie : És qui troba una manera de datar el pròxim orient de la
següent manera :

Seriació (varietat) ceràmica vinculada a l’estratigrafia arqueològica que permet obtenir

cronologia del pròxim orient. Classifica ceràmica en funció de l’estrat en què es troba les
ceràmiques ( en funció de si es troba la ceràmica més amunt o més avall en els estrat ).
Petrie va fer seriacions de ceràmica molt importants.

1890 → Per encàrrec del govern alemany es comença a excavar Babilònia. És un de les
grans estats del pròxim orient. Es descobreix la porta d’ishtar o grans palaus del moment.

Però aquí comença la excavació de moltes cases que no pertanyen a la gran reialesa, i per
tant es coneix coses que no són de la monarquia i sacerdots, ja que sempre s’ha donat la
atenció als grans temples i palaus. Però coneixem poc com vivia la gent ( treballadors
agricultors artesans … )
1912 → Palau de Kish (2500-2350 a.C). comencem a veure com els palaus estan
començant a tenir més poder que els temples. Els palaus a part de ser residències pels reis,
són llocs on hi viuen altres membres de la societat i s’hi desenvolupen diferents activitats.
Són palaus molt complexos amb moltes sales especialitzades ( d’aqui en suposem
l’economia redistributiva )

1918 → Ur ( excavada pels britànics ), és la capital d’un gran imperi. Una de les troballes es
el ziqqurat ( torre esglaonada ) de la ciutat d’ur. S’hi troben cases particulars relativament
complexes amb pati interior i un pis d'alçada i varies habitacions ( això indica la complexitat
de la societat i els grups econòmics diferents ). A les cases s’hi troben altars amb objectes
votius ( ofrenes ) i això manifesta que en l'àmbit domèstic la religió és important.
Si en l’àmbit domèstic la religió és important és un indici de que les societats aldeanes
encara són presents ( pq la família cohesiona la societat i te rellevància política ) i que per
tant hi està havent una transformació i és un món de transició cap a les societats estatals on
la familia no te rellevància política.

En la transició de societats aldeanes a societats estatals, no es d’un dia per l’altre i hi han
tribus que encara viuen com si fossin aldees.

III dinastia reial d’UR - Necròpolis d’Ur ( 16 tombes de persones de personatges

principals )

Hi havia personatges principals identificats com a rei que s’enterraven juntament a molta
gent ( que van ser trobats amb bols amb substàncies verinoses per morir amb el personatge
principal ). Alguns podien ser soldats del rei, i altres personatges de la cort reial. A part de
més de 70 persones juntes, s’hi van trobar joies d’or, estatuetes, armes, objectes i riqueses
varies.

Que reis s’enterresin amb tanta gent a nivell històric es que volien projectar-se com a
persones amb molt poder, per fer veure a el poble que tenien molt de poder, perque així
tenien la legitimitat de traspassar el seu poder en un descendent que ell triava ( el seu fill x
exemple ). Era molt important tenir el poder suficient per delegar el seu poder perque aixi
quan morien podien elegir el seu successor ( fill ).

Estandard reial d’Ur ( mitjans III mil·lenni aC ) → Petit cofre trobat al conjunt funerari de la
necròpolis d’Ur

Ens ensenya les jerarquies de la societat ( sacerdots sobrerepresentats + grans )

Ens ensenya conflictes de la baixa mesopotàmia ( soldats uniformats : guerra
institucionalitzada )
Ens ensenya la especialització del treball, l’existència de ramaders ovins
1919 Tell Ubaid → Caracteritza una època

Al principi els temples eren bastant senzills, d’una sola cambra i no tenien gaire rellevància i
com a molt tenien un paper centralitzador més modest. A mesura que anava passant el
temps, els temples anaven tenint una arquitectura més complexa, amb més habitacions que
podien servir per distribuir l’excedent, cobrar tributs, fiscalitzar … i tenien un paper
centralitzador més important que indica com les societats evolucionaven anaven centrant el
poder en els temples.

En els moments inicial no hi van haver monarquies perque abans de l’arribada dels palaus
hi han només temples.

1928 Uruk → Seriació de ceràmica ( tipificació d’objectes per obtenir cronologies )

El descobriment de ceràmiques també indiquen l’especialització del treball ja que les

ceràmiques són més complexes i a vegades més decorades, cosa que implicava certs
coneixements ( utilització de torns ) per fabricar aquests atuells.

Districte d’Eanna ( deesa ) a Uruk → Districte religiós que és un complex d’edificis,

necessitat de gent amb coneixements per construirlo ( matemàtiques, arquitectes … ) :

Segons Gordon Childe l’existència de savis amb coneixements varis significa el pas de la
prehistòria a l’història antiga.

La decoració cada vegada és més complexa, i també indica que són necessaris certs
coneixments.

Vas d’Uruk :
Informació disposada en registres ( inferior, mig, superior ) a baix de tot es veu gent
transportant plantes com en una mena de processó ( institucionalització de la processó ). A
dalt de tot s’hi veu un dibuix d’un sacerdot en un complex religiós.

Cap de marbre blanc :

L’utilització de marbre indica l’existència de l’estat, ja que l’art monumental implica la
capacitat d’importar productes que no tenien ( marbre )

Segells que ensenyen diferents activitats de l'època ( pesca, ramaderia, agricultura,

construcció edificis, tallers i treballs en manufactures, graners, gent fent ofrenes, gent
captivada, soldats amb armes ) : excedent de producció, institucionalització guerra,
centralitat temples ...
1929 → Ugarit ( excavació allunyada de la baixa mesopotàmia, zona perifèrica ) : ens indica
que la civilització no es restringeix a la zona de baixa mesopotàmia

Temple de Tutub → Introducció de rajols planoconvexes ( temple arrodonit ) : especialització

del treball

1931 → Hattussa ( capital imperi d’Hatti ) excavacions alemanyes que ens donen la poca
informació que tenim de l’imperi hatti.

1933 → Palau de Mari ( espai polític i econòmic )

S’hi troben motlles per fer peces de ceràmica, pintures que decoren el palau de mari i ens
ensenyen com la reialesa es projectava amb els vestits, corones … que en el fons eren
símbols.

1931 - 1934 Persepolis ( institut oriental de la universitat de chicago ) : capital de l’imperi

universal persa. El temple de persepolis va ser cremat per alexandre el gran perque
representava que havia vençut l’imperi persa

1975 → Ebla

S’hi troba un arxiu molt important

Pedres per moldre gra però per fer-ho en sèrie, que implica una estructura economica més
important.

PROBLEMES ACTUALS :

Imperi Accadi i Micaddi : No coneixem les seves capitals.

Els entorns de les grans ciutats no els coneixem.
Només coneixem l’art monumental, no on vivia el conjunt de la població ( coneixem l’història
de les elits )
Coneixem períodes a partir de un únic jaciment ( Uruk, Tell Ubaid … ) : ( informació
esbiaxada que enes restringeix informació )
Moltes vegades les excavacions són destruides per guerres ja que es fan en període de
guerra.
EGIPTE ANTIC

Estudiem l’egipte d’abans de que Alexandre el Gran conquereixi egipte.

La fascinació per l’història d’egipte no és actual, a l’història antiga, romans i grecs ja tenien
una fascinació per egipte.

Fonts externes ( viatgers grecs)

Heròdot → Va viatjar a egipte i va fer la ruta del nil ( entre 460 - 465 aC, es la font externa
més propera temporalment a l’egipte antic ) va escriure el seu llibre segon a les seves
vivencies a egipte on explica el seu viatge ( només transcivia coses que li explicaven, no era
crític amb les seves fonts ), sobretot centrant-se en el fenomen de la momificació. També
parla de l’economia, agricultura, aspectes referents al nil

Strabonis ( geògraf grec que visita egipte al 25 aC i aporta informació del seu viatge ) → Va
fer un inventari de les ciutats a egipte i serveix per a els arqueolegs contemporanis per
saber on excaven i quines ciutats excaven

( Font interna ( perque manethó es un sacerdot egipci )

Manethó → Escriu una història d’egipte on explica quins reis van governar a egipte i els
agrupa en dinasties. Aquesta manera d’escriure les dinasties, son les que actualment
s’estan treballant. )

A Alexandria durant època tolomaica ( general de alexandre el gran anomenat Tolomeu que
ocupa egipte després de la mort d’alexandre el gran ), hi havia una gran biblioteca que va
ser destruida per Juli Cèsar al Segle I aC. I es va perdre molta informació.

1799 → Expedició de Napoleó Bonaparte a Egipte Description de l’Égypte (1809-1821).

Napoleó va intentar conquerir egipte de manera fracasada pero durant l’intervencio es va fer
endur molts savis interesats en l’egipte que van recollir moltissima informació.

J. François Champollion ( 1790 - 1832 )

Va escriure uns quants llibres referents a els jeroglífics.
Va ser dels primers que va transcriure i traduir jeroglífics egipcis, sobretot va traduir la pedra
rosetta. Van ser soldats francesos qui van trobar la pedra rosetta ( que actualment es troba
al british museum ) van haverla d’entregar a els britànics pero abans van fer-ne còpies de
les quals champollion va poderla traduir.

Pedra Rosetta ( any 196 aC ) escrita per uns sacerdots de Memphis. A la pedra rosetta hi
ha 2 llengües ( egipci i grec ). L’egipci es divideix en 2 maneres d'escriure : jeroglífics i
demòtica ( llengua popular ). A la pedra rosetta hi havia el mateix text escrit de les 3
maneres ( grec, demòtic i jeroglífic )*. Això va permetre traduir la pedra.
Van deduir (Thomas Young, britànic) que els 3 textos eren iguals perque en la llengua de
jeroglífics els noms de reis estaven encerclats ( en cartutxos o encartelats ), i comparant el
nom de Ptolomys ( Tolomeu ) amb els signes de jeroglífics champollion va poder anar
estirant el fil i anar descobrint els jeroglifics. També va descobrir el nom de Cleopatra a la
pedra Rosetta.

Els egiptòlegs poden traduir qualsevol paraula en jeroglífic, pero a vegades poden haver-hi
divergències en el significat d’alguna paraula o en la pronunciació d’algun so.

*Escriptura Jeroglífica : la més antiga. Grabada en parets, escrita en papyr( rotlles

estandard de 1/1.5 metres, pero podien arribar fins a 40 m ), cuir, ceràmica … Hi ha
múltiples suports per l’escriptura jeroglífica. Lligada a l’arquitectura monumental.
Per els egipicis la llengua tenia una vessant ideològica i religiosa a part de la vessant
merament per fer registres. El déu THOT era el que havia atorgat el do de l’escriptura a els
egipcis. Els egipcis definien l’escriptura com a “paraules divines” (mdw-ntr). Per els egipcis,
l’escriptura era la manera de mantenir la identitat de l’individu al més enllà després de la
mort, i per tant era molt important per ells. El coneixement de l’escriptura només era a
l’abast d'aristòcrates, família real i funcionaris (escribes). Els escribes egipcis eren molt ben
vistos i moltes vegades eren representats en escultures o gravats. L’origen de l’escriptura
egípcia són semblants cronològicament amb l’origen del cuneïforme a mesopotàmia.
Aproximadament a finals del IV mil·lenni aC. Al principi eren escrits bastants escuets. Els
primers escrits eren etiquetes per anomenar el que hi havia a dintre de grans atuells. de bon
inici també escrivien tauletes amb escrits funeraris. Al 394 dC és l’última vegada que es
troben escrits jeroglífics al Temple Philae. La llengua de jeroglífics es substituida per la
llengua copte, que és la traducció dels jeroglífics en alfabet grec.

Per identificar cap a quina direcció s’ha de llegir els jeroglífics ens hem de fixar cap a on
miraven els objectes. Si miraven cap a la dreta, sha de llegir de dreta a esquerra, i a
l’inversa.

Al principi es creia que l’escriptura egípcia es basava únicament en idiogrames que

relacionava cada dibuix dels jeroglífics amb el concepte del dibuix ( una casa representava
una casa ). Champollion va descobrir que això es donava en algun dels casos, pero que
normalment no era la manera de escriure, sinó que en comptes de representar ideogrames,
representaven fonogrames ( el símbol d’un Mussol, significava el so de una M). Però els
egipcis no utilitzaven lletres vocals, només consonants, n’existien centenars. Per distingir
paraules amb més d’un significat ( banc per exemple ) utilitzaven determinants, que
colocaven a davant de les paraules amb més d’un signifcat ( cada determinant establia una
variant diferent d’una mateixa paraula )

Cal tenir en compte que el que escribien els textos egipcis ho podien escriure una part molt
petita de la societat, i per tant poden estar esbiaixats ja que només podien escriure els
privilegiats. La Ploma de Maat és el concepte que explica com a egipte es regia per un ordre
còsmic, basat en l’ideologia de les èlits egipcies.

Escriptura hieràtica : Esta pensada només per escriure en papyr de manera ràpida i la
disposició és horitzontal. Te l’origen a inicis del III mil·lenni i arriba fins al segle VI quan
queda restringida a àmbit només religiós.

Escriptura Demòtica : Apareix al VII aC i desapareix al V dC. En el moment que apareix

l'escriptura demòtica, ja feia més de 1500 anys de quan l’imperi egipci era un gran imperi.
Era una simplificació de l’escriptura jeroglífica per utilitzar-la en un àmbit més popular.

TIPUS DE TEXTOS CONSERVATS

- 1. Cròniques i annals
- 2. Escrits religiosos
- 3. Textos administratius i jurídics ( correspondència reial )
- 4. Literatura poètica
- 5. Literatura Sapencial i ficció narrativa
- 6. Textos no literaris

1. Expliquen fets que feien els reis, podien ser escuets o molt amplis. Es solien fer
inscripcions epigràfiques ( escriptura sobre objectes durs ), ja que tenia una vessant
monumental de projecció del poder.

Exemple —> Pedra de Palerm ( el fragment més important d’aquesta pedra es troba
al museu de palerm ) : Esmenta fets, noms de reis, activitats constructives,
crescudes del nil* ... vinculats a moments els quals hi ha molt poca informació.

En podem saber que hi havia esclavitud, d’on venia la fusta, que es feien
expedicions per conquerir altres regions ...

* Havien establert un nilòmetre, que permetia saber en funció de la crescuda del nil,
la producció que tindrien per després estructurar la societat ( tributs que podien
exigir, guerres que poden començar, gent que podran alimentar … )

Exemple —> Gran papir Harris : Explica les donacions a un temple per part de
Ramsés II.
2. Exemple —> Textos de les piràmides : Troballa d’escrits ( els primers són els de la V
dinastia ) religiosos que permeten demostrar que a l’interior de les tombes i
piràmides s’hi escrivia. Els textos estaven pensats per explicar el renaixement del rei
perquè teoricament el rei pogués llegir desde la seva tomba. Ho feien per intentar
garantir la supervivència del rei al més enllà. El conjunt de textos de diferents
tombes, forma els textos de piràmides.

Exemple —> Llibre dels morts : conjunt de textos, escrits en papir i acompanyats
per vinyetes. Explica com s’havien de comportar els déus després de la mort. Era
com una mena de manual per com comportar-se al més enllà. També explicava els
judicis que s’els hi feia a els reis.

3. Arxiu reial de la crisi de tel-amarna ( mitjan segle XIV aC) : Un rei passa de venerar
un rei a un altre, i mouen la cort reial a la ciutat de tel-amarna. S’hi troben unes
380/400cartes entre reis escrites en babiloni ( llengua + important del moment ).
L’informació de relacions internacionals del II mileni prové d’aquestes cartes.

4. Producció poètica : La més important és de caire èpic ( propagandístic i vinculat als

reis )

Exemple —> Déu Amon fa una lloança al faraó Tutmosis III ( reprodueix els
estereotips del rei valerós que venç a tots els seus enemics ). La veracitat del text
però és molt baixa ja que necessitava legitimar una política expansionista i
imperialista. Tot i així ens serveix per adonar-nos com els faraons legitimaven les
seves polítiques

Exemple —> Text de l’imperi mig ( Himne a Hapi ) —> Hapi era el déu de les
crescudes del nil ( el nil no és res si no fos per a les seves crescudes, que era
realment l’important ), i l’himne se li dedicava per les accions que Hapi feia sobre la
terra per a que fos fèrtil.

5. Literatura sapiencial i ficció narrativa : tipus de contes egipcis amb rerefons històric
pero escrits com literatura històrica i per tant poden haver-hi coses subjectives o
inventades.
 Exemple —> Planteja com s’ha de comportar un visir ( com si fos un 1r ministre ),
estableix com una llista de normes del que hauria de fer. És un text amb una barreja
de ficció narrativa i No-ficció, ja que planteja els problemes de crisi que patien
diferents càrrecs (rerefons històric) però no ens ho podem pendre com si fos veritat,
ja que està escrit de manera narrativa i pot ser bastant subjectiu.

Exemple —> Conte de Sinuhé ( l’història és “falsa” ) pero en canvi hi ha fets o llocs
històrics com Biblos, que existien complots … etc.

6. Textos no literaris ( Ostraka ) : Els anotaven en cuir o papir i eren exercicis escolars,
anotacions, llistes … I no tenien una funció tan propagandística i si més històrica

Ostraka : ceràmiques on els grecs apuntaven a la gent que enviaven a l’ostracisme ( exiliats
/ desterrats ). Però ostraka només es fa servir com a nom per anomenar els textos no
literaris.

PROBLEMES DE LES FONTS ARQUEOLÒGIQUES

1)

L’àmbit funerari el coneixem molt bé a egipte. Per molt que l’àmbit funerari expliqui bé la
societat, no podem explicar tota la història d’egipte desde l’àmbit funerari, ja que seria fer-ho
de manera esbiaixada.

Per exemple, trobant diferències en les tombes, descobrim que hi havia diferències de
classe i privilegis a egipte, però si no trobéssim això no podríem dir que la societat era
igualitària. Per exemple a l’època medieval la majoria de la gent no s’enterrava amb
riqueses ni res, però no podem dir que l’època medieval era igualitària.

3 complexos funeraris més importants : Guiza, Saqqara i la Vall dels reis ( on hi ha enterrat
Tutankamon )

2) L’àmbit religiós

Complex religiós de KARNAK dedicat al déu Amon.

3) Base ideològica

No podem basar-nos en totes les representacions que trobem dibuixades, ja que són moltes
vegades idealitzades ( Ploma de la Matt ). No dibuixaven mai revoltes ni gent passant gana.
PODER

Les escultures dels faraons no el representaven realment, sinó que el representaven com
ells hi interessava que es projectés la reialesa.
Per exemple a l’Imperi Antic projectaven la reialesa com MÉS DIVINITZADA, i a l’Imperi Mig
és MÉS HUMANA I TERRENAL. Això anava en funció dels interessos dels reis egipcis. No
sabem respondre a perquè a els reis els hi interessava projectar-se d’una manera o altre.
POTSER, es que un faraó era dèbil i necessitava projectar-se fort perquè en realitat no ho
era.
És important tenir en compta la ideologia de l’historiador/arqueòleg, ja que aquesta pot
influenciar en com enfoca l’estudi del passat o quines preguntes es planteja.

Com s’expressa la reialesa ?

Cobra —> símbol del baix egipte

Falcó —>
Barbeta —> símbol de reialesa incorporada a l’imperi nou
Bàcul i el Flagell ( símbol de l’agricultura i autoritat ) —> Reprodueix el conductor del seu
poble, siguent com un líder
Cua de Brau ( els reis es posaven com una cua de brau postissa ) —> Símbol de valentia
Corona Vermella —> baix egipte
Corona Blanca —> alt egipte
Nekhbet i Waydet eren deeses del baix i alt egipte respectivament i li colocaven les dos
corones conjuntes en representació al poder sobre els 2 egiptes.
Quan es coronava el faraó, se li posava un nom “fals” diferent al seu nom de pila ( de
naixement ). Tot i així a el seu nom de pila s’hi afegia com un afegit que significava per quin
déu havia estat inseminat.

Necròpolis

Necròpolis de Saqqara : no és una necròpolis reial, sinó que hi han unes tombes de gran
magnitud i complexitat arquitectònica que ens informen de l’existència d’una elit que no es
reial i per tant ens informen d’una societat totalment jerarquitzada en l’inici de la unificació
d’egipte.

Necròpolis d’Abidos : si que hi havien tombes reials, amb uns primers reis enterrats en llocs
relativament simplificats però que a mesura que s’hi anava enterrant més gent anaven
guanyant una enorme magnitud amb espais molt ben articulats i grans cambres funeràries
amb molts objectes (àmfores carregades d’aliments per sobreviure al més enllà per
exemple).
Recinte funerari de Djoser ( III Dinastia 2680 aC ) : Complex d’un altre nivell, on ja hi trobem
una piràmide esglaonada.
En aquest recinte funerari hi havia una plaça per celebrar la Festa del Sed : celebraven la
festa quan feia 30 anys i que servia per renovar els poders del rei i carregar-lo d’energia.
Després havia de passar una “prova esportiva” per demostrar vitalitat i juventut. Un cop
celebrada, l’havien de repetir cada 3 anys.

Piràmides de Gizeh : Fetes per treballadors lliures, no esclaus, que durant uns dies els
obligaven a treballar les piràmides i deixar els camps. Màxima expressió del poder reial.

Abu Simbel : Grans manifestacions del poder reial. Expressa com es projectava la reialesa
egípcia en territoris circundants d’on extreien recursos indispensables per egipte ( esclaus,
or … )

Tomba de Tutankhamon ( 1323 aC ) : Més enllà de l’importància del faraó, que era poca,
importa com de be estaven conservades les riqueses.

Temple de Karnak (Imperi Nou) : Temple dedicat al déu Amon. És un temple molt modern i
complex. Va tenir molta importància ja que durant l’imperi nou aquest temple va ser molt
important degut a la seva política economica i govern en general.

Paleta de Narmer (3100 aC) : Forma part d’un conjunt d’objectes que servirien per barrejar
substàncies (concretament en l’espai entre els dos colls llargs). El que ens interessa és la
simbologia dels relleus. Hi veiem el nom de NARMER envoltat per la deessa de la fertilitat (
forma de vaca ). Al centre de la imatge hi ha el rei Narmer, amb la corona de l’alt egipte ( per
tant significa que no s’havien unificat )

Al dibuix de l'esquerra, el rei està sometent i colpejant a una altra persona amb una maça.
El seu enemic al que esta colpejant procedeix del baix egipte ja que porta papir i el papir era
del baix egipte. A l’esquerra de Narmer s’hi veu un personatge més petit que es el
portasandalies, que portava les sandàlies del rei i per tant és un símbol de reialesa. A sota
de Narmer hi ha cadàvers. També hi ha el dibuix d’un Falcó que representa el déu Horus i
està supervisant i acceptant l’acció de Narmer.
Al dibuix de la dreta es divideix en 3 registres. En el superior s’hi veu un servent, un faraó
del baix egipte, un grup soldats amb estàndards militars i un grup de cadàvers sense cap.
Les dos panteres amb el coll llarg representen el baix egipte.
Al registre inferior s’hi veu un brau que representa Narmer envestint una ciutat amb
muralles.
La paleta és MOLT representativa de la unificació d’egipte. En teoria egipte s’hauria unificat
gràcies a una guerra entre els 2 egiptes. S’hi veu el mateix rei amb 2 corones diferents però
mai amb les 2 corones juntes. És molt ilustrativa però en realitat és una creació egipcia per
interpretar el seu passat i per tant podria ser que no fos cert.
Snofru IV dinastia 2620 aC : la mateixa simbologia que Narmer a la paleta, el rei sometent a
algun enemic, amb els seus símbols ( clava, faldellí, cua de brau … ). En realitat aquesta
imatgeria vol representar com el rei es projectava amb un gran poder. EN REALITAT ES
UNA SIMBOLOGIA DEL COSMOS DAVANT DEL CAOS. El rei és el cosmos (ordre) i els
seus enemics no son persones reals sinó el caos que controla. L’últim significat sempre és
la MATT.

Karnak. Tutmosis III 1450 XVIII Dinastia : Tutmosis III en la mateixa posició que tots els
altres faraons, i amb els mateixos objectes ( faldellí, corona baix egipte … ). Està agafant
pels cabells a els seus enemics. Tutmosis III va tenir una política exterior molt beligerant

Ramsess II XIX dinastia 1270 aC Ramses II a la batalla de Qadesh : Batalla contra els
hitites, la imatge es projecta com si els egipcis haguessin guanyat la guerra, pero en realitat
van quedar empatats casi bé. Però la propaganda era representar el cosmos davant del
caos. S’hi veuen carros de combat i carruatges reials.

REPRESENTACIÓ DELS ENEMICS D’EGIPTE EN RELLEUS :

Els enemics d’egipte estaven estandaritzats i arquetipats. Quan es començen a perdre

aquests arquetips ( 1r i 2n període intermig ), ELS EGPICIS ENTENEN QUE ESTAN
PERDENT L’’ESSÈNCIA DEL PODER CENTRALITZAT, PERÒ EN REALITAT NO ESTAVA
EN DECADÈNCIA L’IMPERI. A els asiàtics els representaven sempre com a homes amb
barba i portaven tributs.

Asiàtics, Nubis, Libis eren els enemics d’egipte. Com que eren els territoris circundants
d’egipte representaven el caos en contraposició a l’egipte que estava al centre i era el
cosmos.

Tomba de Mesehti. Asyut (Imperi mig) 2000 aC : Gràcies a les maquetes que es troben a
l’interior de les tombes suposen que l’exèrcit egipci estava format per mercenaris nubis (que
anaven poc armats i eren primeres tropes lleugeres d’infanteria )

Cementiri oest Guizeh 2610 aC : persones que van ocupar càrrecs en l’administració van
ser força importants ja que les seves tombes eren relatives a gent amb gran poder
adquisitiu. S’enterraven en mastaves. Aquestes tombes eren com les dels faraons pero en
més petit.
Tomba de Nefer i Kahay, V dinastia, Saqqara 2450 aC : Tombes molt ben decorades, fetes
de PEDRA ( que s’havia d’importar i per tant eren més costoses ).

Visir Hemiunu (2580 aC) : vindrien a ser com una mena de primer minsitres sota les ordres
del farao. Es feien fer escultures per mostrar el seu poder.
Usergat. XVIII Dinastia. 1410 aC Amenofis II : ilustració de un alt càrrec IGUAL que les que
feien els faraons pero sense ser farao. Volien representar igualment el cosmos contra el
caos.

*Moltes vegades els reis es comencen a construir les tombes abans de morir.
Els propis egipcis ( súbdits ), saquejaven les tombes per vendre les riqueses al mercat. Tot i
així hi havia guàrdies que vetllaven per les tombes i executaven els lladres amb la pena
capital.
A Egipte el palau de seguida te molta importància pel poder el PALAU, no com a
Mesopotàmia que el TEMPLE precedeix al Palau.

ON VIVIEN ELS EGIPCIS ? ASSENTAMENTS :

L’egiptologia com que es va centrar en cementiris, coneixem bastant malament els

assentaments egipcis.

Palau Ramses II 1170 aC XX Dinastia : complexitat arquitèctonica. Diferents dependències

i habitacions per diferents activitats ( administració, serveis … )

Palau d’Amenofis III 1360 aC : El palau ens serveix per saber quin era el poder, la reialesa i
el poder adquisitiu dels reis.

ciutat de El-Lahum XII Dinastia 1875 aC : urbanisme molt regular, traçat recte dels carrers i
per tant ha estat planificat, cosa que indica que hi ha una autoritat central que l’ha planificat i
que per tant vol dir que hi ha una administració, un estat … Però no és una ciutat típica sino
que eren cases per sacerdots i per tant era una ciutat dedicada a la vida de l’elit.

Tomba de sennefer XVIII dinastia aC : complex arquitectonic amb una entrada, jardins,
basses, una valla que tanca el perímetre. Hi hauria una casa amb diversos pisos també.

Però aquests assentaments ens donen un panorama molt esbiaxat de la societat egípcia, ja
que no sabem on vivien els treballadors.

poble de Deir el Medina XVII-XX Dinastia 1525-1070 aC : poble preparat especificament

perque visquessin treballadors de complexos reials, eren cases bastant humils, cases de
uns 25 m quadrats. Pero han sigut els objectes trobats alla que ha permes saber COM
vivien els treballadors, les ostrakas per exemple serveixen per saber els salaris, quins dies
tenien de descans … etc. Pero igualment segueix sent dífcil establir com vivia la gran massa
de població camperola, ja que aquests eren nomes treballadors de construccions reals i per
tant nomes estariem estudiant un segment de la població. DESCONEIXEM TOTALMENT
COM VIVIEN ELS PAGESOS DE L’EGIPTE.

Nilòmetre : manera que tenien els egipcis per calcular les crescudes del nil. les crescudes
arribaven al setembre. la gent s’enretirava a llocs enturonats, i cap a l’octubre tornaven cap
a els camps que havien estat inundats quan la terra quedava de color negre per les
deposicions del nil pero l’aigua ja s’havia enretirat. els faraons van idear un sistema per
relacionar les crescudes del nil amb la producció i economia que tindrien l’any vinent. si
creixia per sota dels 6 metres pasarien gana, si sobrepassava els 8 metres les destrosses
eren excessives.

Meketre XI dinastia 1900 aC : visió idealitzada de la agricultura. si ens regissim per les
representacions iconografiques, semblaria que menjaven més bovins, pero en canvi la
ramaderia del porc era la més important per l’alimentació ( ho sabem perque a deir el
medina trobem imatges de porcs entre les deixalles ).

Sabem el que menjaven gracies a les deixalles carbonitzades de menjar ( blat i ordi per
exemple ). També establim que el vi era una beguda per les elits i la beguda alcoholica de la
poblaciío era la cervesa, aixo ho sabem perque en les fonts iconografiques surt el vi sent
begut per els faraons i persones mes importants.

CALENDARI EGIPCI

365 DIES
DOTZE MESOS > 3 ESTACIONS ( AKHET, PERET, SHEMU ) estacions relacionades amb
el nil

1 mes > 3 setmanes > 10 dies

al final de lany afegien 5 dies per completar lany i els 5 dies els dedicaven a les divinitats

cícle sotíac ( estrella que sortia cada x anys ) : 2781 aC/ 1321 aC/ 139 dC

la cronologia egipcia ( datacions absolutes ) en bona part s’ha muntat i estructurat

especialment a partir de dades astronomiques.

pero la validesa de les cronologies a vegades pot ser dubtosa.