Àrea: Ciències Socials

Matèria: Món Clàssic

Prova: primera aproximació a l’argument (20% de la nota d’avaluació)
Curs: 1r BTL A

Nom i cognoms alumnat: Daniela Maneiro, Laia Marítinez,

Nikol Petrova i Nerea Rodríguez.

Indicacions per elaborar el treball

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA / Consell de Cent 14 / 08014 Barcelona / Tel. 93 431 62 00 / Fax 93 296 46 07 / escola@joanpelegri.cat / www.joanpelegri.cat

Durant aquestes últimes setmanes, ens hem documentat sobre les tipologies teatrals que es van
representar a l’antiga Roma, les característiques principals de la comèdia llatina i els autors principals
d’aquesta, i hem llegit un exemple de comèdia llatina per veure com queda reflectida a la pràctica tota
aquesta teoria. Ara, per tant, estem preparats per començar a pensar quina obra de teatre volem
escriure i representar nosaltres.

El procés d’escriptura del guió teatral el dividirem en dues parts. En primer lloc, pensareu i
desenvolupareu una primera proposta d’argument. A continuació, presentareu la proposta davant els
companys i companyes dels altres grups i escollireu, entre tots i totes, quina de les propostes és la
que voleu desenvolupar com a grup classe. La segona part del procés, per tant, consistirà en
desenvolupar, ja en profunditat, la proposta escollida, que és la que acabarem representant.

Els punts a desenvolupar en aquesta primera part del procés són:

1) Reflexionar i concretar la temàtica de l’argument.

2) Explicar les vostres motivacions personals per voler treballar en aquest tema.
3) Recuperar les característiques de la comèdia llatina. Argumentar quines voleu seguir i quines
no.
4) Escollir mínim 3 personatges arquetípics que apareixeran a la vostra proposta.
5) Decidir els llocs/espais que voleu que apareguin representats.
6) Entendre en què consisteixen els elements d’un guió (plantejament, detonant, punts de gir,
clímax i resolució) i desenvolupar en el cas de la vostra història cadascun dels elements.

Ara que ja teniu clars els punts a treballar, seguirem aquest diari de treball per elaborar-los:

Dia de la setmana Proposta de treball

Dia 1: dilluns 17 d’octubre 1) Reflexionar i concretar la temàtica de l’argument.
Dia 2: dimecres 19 d’octubre 2) Explicar les vostres motivacions personals.
3) Recuperar les característiques de la comèdia llatina. Argumentar
quines voleu seguir i quines no.
Dia 3: dilluns 24 d’octubre 4) Escollir mínim 3 personatges arquetípics.
5) Decidir els llocs/espais.
Dia 4: dimecres 26 d’octubre 6) Entendre en què consisteixen els elements d’un guió i
Dia 5: dijous 27 d’octubre desenvolupar en la vostra història cadascun dels elements.
Dia 6: dimecres 2 de novembre S’entrega el treball imprès en paper.
S’explica davant els altres grups en què consisteix la vostra proposta.

El treball

Pàgina 1 de 2
1.    Temàtica de l’argument 

450 A.C Roma

Per a situar-se-> Secessió plebs (vaga general, deixen de treballar) 494 plebeus es retiren de la ciutat de Roma,
amenaçant que no tornarien i fundarien una ciutat entre ells. Dones i esclaus fora de la llei de les 12 taules.

La revolta dels esclaus 73 aC. Demanen millores de condicions de vida, com pagar la seva llibertat i els lliberts.
Derrotats per Cras i Pompeu, dos generals romans l'any 70 aC.

Història-> Una esclava s'enamora del seu patrici, i aquest només la utilitza per a la seva diversió quan la seva dona
està als termes (aventura). Llavors apareix l'esclau embolicaire que els enxampa i amenaça al jove dient que si no li
dona la seva llibertat s'ho dirà al vell. (pare de la dona del jove) Finalment li dona la llibertat abans de saber que la
seva amant ha mort. L'esclava mor a la revolta dels esclaus. Després de ser frenada per Cras i Pompeu que es fan
amics del patrici i la seva dona, el que comporta a què guanya més diners gràcies a ells, ja que es converteixen en
cònsols. El patrici està content i finalment té un fill amb la seva dona, tots dos junts acaben representant la família
romana perfecta i de classe social alta.

2.    Motivacions personals

Hem escollit aquest tema, ja que ens agraden les aventures d’amor prohibides i volem deixar clar que en aquella
època encara que els homes haguessin fet de tot, la societat estava de part seva.

3.    Característiques de la comèdia llatina: quines voleu seguir i quines no  

Volem que tingui un final feliç i volem continuar amb l'esclau embolicaire com a personatge, encara que no serà el
principal protagonista. Les dones sempre tenen desavantatges o acaben malament i l'home sempre acaba content i
el final a favor seu.

4.    Tres personatges arquetípics

El jove: Protagonista, és un home ric d'edat adulta, immadur que actua sense pensar les conseqüències, sempre es
justifica i no accepta els seus errors.

L'esclau embolicaire: Aquest personatge és llest i sap com aprofitar els punts febles de les persones a favor seu. Li
fa xantatge al jove amb explicar-li el seu sogre l'aventura que té amb l'esclava (ja que ell està enamorat de l'esclava)
a canvi de la seva llibertat.

El vell: És el pare de la dona del jove. L'esclau embolicaire amenaça el jove en afirmar-li el vell l'aventura que té el
marit de la seva filla amb la seva esclava, perquè si el vell s'assabenta, mataria al jove per enganyar la seva filla amb
una esclava.

5.    Llocs/espais

A la ciutat de Roma i tota la península Itàlica, aquesta serà representada gràcies a un paisatge muntanyós,
representant el panteó romà creant columnes. Casa del patrici i el consolat.

6.    Elements típics d’un guió explicats a la vostra història

Plantejament: La nostra història passa durant la revolta dels esclaus a la ciutat de Roma. A casa del jove (patrici) ell
està casat.

Detonant: L’acció inicia amb el començament de la relació entre el patrici i l’esclava. Mentre ella està enamorada ell
només la utilitza com un passatemps.

Punts de gir: L’esclau s’assabenta de l’aventura entre el jove i l’esclava. Es dona principi a la revolta dels esclaus.

Clímax: L'esclau embolicaire li fa xantatge el jove demanant-li la seva llibertat a canvi de no dir-li res al vell (el pare
de la dona del jove).

Resolució: L'esclava mor a la revolta dels esclaus, l'esclau embolicaire aconsegueix la llibertat i el jove es fa amic
del Cònsol el qual li assegura moltes riqueses i una vida encara més còmoda amb la seva dona i un fill nou que li
dona la seva dona i acaben vivint com una família feliç.

Pàgina 2 de 2