Introducció a l'economia

Tema 4

José R. García
E-mail: jose.r.garcia@uv.es 1
Tema 4. L'oferta, la demanda i les polítiques del govern

4.1 El control dels preus.

4.2 Els impostos sobre un producte.
4.3 L'elasticitat i la incidència dels impostos.

Bibliografia bàsica: Mankiw , Cap. 6

2
 4.1 El control de preus
• Hi ha polítiques governamentals que alteren el resultat del
mercat competitiu
– Control de preus
– Impostos
• Farem servir el model d'oferta i demanda per veure com
aquestes polítiques afecten el resultat del mercat
competitiu
• Preu màxim: un màxim legal al preu d'un bé o
servei. Exemples: control de lloguers, pa, HPO.

• Preu mínim: un mínim legal al preu d'un bé o

servei. Exemples: salari mínim, preu de base de
les taronges
3
 4.1 El control de preus
Com afecten al mercat de pisos els preus màxims?

P S
Un preu màxim Preu
lloguer pis
per damunt del 1000
Preu màxim

preu d' equilibri no

800
té efectes .

D
Q
300
Quantitat de pisos
4
 4.1 El control de preus
Com afecten al mercat de pisos els preus màxims?

El preu dequilibri està

per sobre del preu P S
màxim (500) i per Preu
lloguer pis
tant és il·legal.
El preu màxim és una
800
binding constraint
sobre el preu i causa
Preu màxim
escassetat (excés de 500
demanda). Escassetat
D
Q
250 400
Quantitat de pisos
5
 4.1 El control de preus

Com afecten al mercat de pisos els preus màxims?

Efectes adversos del control de preus de lloguer:
- A curt termini, l'arrendador no pot ajustar la seva oferta
ràpidament a les condicions del mercat i el nombre de persones
que busquen allotjament no respon ràpidament a les noves
condicions (oferta i demanda inelàstiques a CP).
- A llarg termini els arrendadors construeixen menys i deixen de
mantenir els habitatges existents. Els preus baixos atrauen nous
arrendadors (oferta i demanda més elàstiques a LP).
- El resultat és una gran escassetat d'habitatges (i deteriorament de
la ciutat). A més, pot ressorgir el mercat negre de vivendes.
- Racionament: llargues cues, famílies amb nens, etc.

6
 4.1 El control dels preus.
Escassetat i racionament

• Amb escassetat (excés de demanda), els venedors han de racionar els

béns entre els compradors.
• Mecanismes de racionament:

1. Llargues cues; (HPO, iPad , iPad 2, iPhone 2, 3, 4, ..)

2. Discriminació en funció de les característiques del comprador;
3. Cartilles per a repartiment equitatiu

• Aquests mecanismes són ineficients : els béns no van necessàriament

als compradors que els valoren més.

• Per contra, quan els preus no són controlats, els mecanismes de

racionament són eficients (els béns van als compradors que els valoren
més) i impersonals (i, per tant, poden ser injustos)  eficiència vs
equitat .

7
 4.1 El control dels preus.
Exemple 2: el mercat de banana a Equador (2022)

Preu pagat per kg de P S

banana

Imagineu-vos una
situació inicial amb
una quantitat d' 4

equilibri de 500
banans i un preu d'
equilibri de 4$ .
D
Q
500

Quantitat de banans 8
 4.1 El control dels preus.

Com afecta el preu mínim al mercat de banana

Preu per kg de banana P S

Un preu mínim per

sota el preu d'
equilibri és not 4

binding,
Preu mínim
No en té efecte 3
sobre el resultat
del mercat. D
Q
500

Kgs de banans 9
 4.1 El control dels preus.

Com afecta el preu mínim al banans?

El preu d'equilibri (4) és per Escedent ,

P excés d' oferta S
sota del preu mínim (5) i és,
per tant, il·legal.
Preu mínim
El preu mínim és una binding 5
constraint sobre el preu i
causa excés doferta (excés).
4

El preu mínim no afecta els

treballadors d'alta
qualificació. Sol afectar D
treballadors molt joves, amb Q
poca experiència. Els 400 550
beneficia?
Prof. José M. Pastor
Quin és el salari mínim a Espanya? 10
 4.1 El control dels preus.
Com afecta el salari mínim interprofessional a Espanya?

• L' oferta del mercat de treball està

composta per els treballadors .
Com més salari , més quantitat de
persones estan disposades a
treballar .
• La demanda del mercat de treball
està composta per les empreses . A
un major salari , les empreses
redueixen el nombre de persones
que contracten .
• Observeu que la implantació del
salari mínim genera atur . Benefícia
als treballadors amb molta
experiència i qualificats ( milloren
el seu salari ), però dificulta el accés
al mercat de treball dels més joves .
Prof. José Manuel Pastor 11
 4.1 El control dels preus.
Valorant el control de preus
• El mercat és normalment una bona manera dorganitzar lactivitat
econòmica.
• Els preus són senyals que guien l‟assignació dels recursos de la
societat. Aquesta assignació s'altera quan els governs
restringeixen els preus.
• Els controls de preus sovint intenten protegir la població amb
menys recursos per algunes vegades tenen efectes perversos:
– El salari mínim causa desocupació
– El control de lloguers redueix la quantitat i la qualitat
d'allotjament.
• La intervenció és dolenta per a l'assignació, però està justificada
si hi ha “fallades de mercat”.
12
 4.2 Els impostos sobre un producte

• El govern estableix impostos sobre molts béns i serveis per

recaptar i poder fer front a la despesa pública (defensa
nacional, educació, sistema sanitari….).
• El govern pot carregar l'impost sobre els venedors o els
compradors.
• L'impost pot ser un percentatge sobre el preu del bé o una
quantitat preestablerta sobre cada unitat venuda.
• Per simplicitat, analitzem el cas dels impostos per unitat de
producte.

13
4.2 Els impostos sobre un producte

Exemple 3: El mercat de la pizza

S
1

$10.00

D
1

Q
500
14
 4.2 Els impostos sobre un producte

Un impost sobre els compradors

L'efecte d'un impost de 1,50 $ per
unitat sobre els compradors
Un impost sobre els P
compradors desplaça la S
corba de demanda cap a P =$11.00 1
B Tax
l'esquerra a la quantia de
l'impost. $10.00

P =$9.50
S
El preu que paguen els
D
compradors augmenta, el 1
preu que reben els
D
venedors cau, la quantitat 2
Q
dequilibri cau.
430 500
15
 4.2 Els impostos sobre un producte

Un impost sobre els venedors

L'efecte d'un impost de 1,50 $ per
unitat sobre els venedors
Un impost sobre els P
S
venedors desplaça la 2
S
corba dʻoferta cap amunt P =$11.00 1
B Tax
per la quantia de lʻimpost
$10.00

P =$9.50
S
El preu que paguen els
D
compradors augmenta, el 1
preu que reben els
venedors cau, la quantitat
Q
dequilibri cau.
430 500
16
 4.2 Els impostos sobre un producte

La incidència d'un impost: com la suma d'un impost és compartida pels

participants al mercat

S
A causa de l'impost els P =$11.00 1
B Tax
compradors paguen
1,00 $ més. $10.00
P =$9.50
S

I els venedors D
1
aconsegueixen 0,50 $
D
menys. 2
Q
430 500
17
 4.2 Els impostos sobre un producte

La incidència d'un impost: com la suma d'un impost és compartida pels

participants al mercat

P
S
2
S
A causa de l'impost els P =$11.00 1
B Tax
compradors paguen
1,00 $ més. $10.00
P =$9.50
S

I els venedors D
1
aconsegueixen 0,50 $
menys.
Q
430 500
18
 4.2 Els impostos sobre un producte

!El resultat és el mateix en ambdós casos!

Els efectes sobre P i Q i la P

incidència de l‟impost són
S
els mateixos si l‟impost P =$11.00 1
Tax
s‟imposa sobre el B
venedor o sobre el $10.00
comprador.
P =$9.50
S
Què passa?
D
Un impost crea una bretxa 1
entre allò que paga el
comprador i allò que rep
Q
el venedor.
430 500
19
 4.3 L'elasticitat i la incidència dels impostos

Cas 1: L'oferta és més elàstica que la demanda

En aquest cas, els P

compradors carreguen
P
amb la major part de la Porció que
correspon als B S
suma de limpost. compradors

Preu si no hi ha impost

P
Porció que S
correspon als
venedors
D
Q

20
 4.3 L'elasticitat i la incidència dels impostos

Cas 2: La demanda és més elàstica que l'oferta

P
En aquest cas, els S
venedors carreguen amb
la majoria de la suma de Porció que
P
correspon als
l'impost compradors
B

Preu si no hi ha
impost
T

Porció que
correspon als
venedors P
S
D
21

Q
 4.3 L'elasticitat i la incidència dels impostos
• Si l'elasticitat-preu dels compradors > elasticitat preu dels
venedors,
– els compradors tenen més facilitat per abandonar el mercat
que els venedors quan sestableix limpost. Els compradors
tenen una porció menor de la càrrega de l'impost que els
venedors.

• Si l'elasticitat-preu dels venedors > elasticitat preu dels

compradors,
• El contrari
– Ex.1: Pujada d'impost sobre les tasques del tabac, picada de
tabac i de l'alcohol (derivades o espirituoses).
• Ex.2: Impost sobre transaccions bancàries.
22
Ara vostè : Qui paga un impost sobre un bé de luxe ?

Mercat de Iots
La Demanda és preu P
elàstica. S

Porció que P
correspon als B
Al curt termini , l' compradors
oferta ca inelàstica .
Tax

Per tant , les Porció que

correspon als
empreses que venedors P
S
construeixen els iots D
paguen gran part de D'
l' impost . Q
23
 Què _ hem après ?

Objectiu 1: Definir què són els controls de preus.

Objectiu 2: Definir i diferenciar entre els diferents tipus de controls de
preus: preus màxims i preus mínims. Proporcionar exemples per a
cadascun.
Objectiu 3: Explicar els diferents resultats que s'obtenen en aplicar
controls de preus, distingir sota quines condicions són operatius i en
quines condicions no ho són.
Objectiu 4: Explicar els pros i els contres dels controls de preus.
Objectiu 5: Explicar com afecten els impostos compradors, venedors i
equilibri del mercat.
Objectiu 6: Definir què s'entén per incidència d'un impost i explicar
perquè la incidència de l'impost és independent de si s'aplica l'impost
sobre el venedor o el comprador.
Objectiu 7: Relacionar l'elasticitat de l'oferta i de la demanda amb la
incidència dels impostos a les dues parts del mercat.
24