La restauració borbònica

Índex
La restauració
- Regnat Alfons XII (1875-1885)
- Regència Ma Cristina (1885-1902)

Crisi de la restauració:Regnat Alfons XIII (1902-1931)

- Crisi del règim (1898-1923)
- Dictadura Primo de Rivera (1923-1930)
- Caiguda de la Monarquia d’Alfons XIII (1930-1931)

Regnat d’Alfons XII

Aquest futur monarca va estar exiliat, i va estudiar a molts centres, l’últim centre al que va
estudiar va ser a l’Acadèmia militars de Sandhurst, allà redactarà el manifest.
Setembre de 1874 va redactar el Manifest de Sandhurst →El futur rei Alfons XII es posa a
disposició dels espanyols
- Es presenta com un príncep, catòlic, espanyol, constitucionalista, liberal, i desitjós de
servir a la nació espanyola

Breu regnat→ 1875/1885→ 3 línies d’actuació

- Es dóna per conclòs el conflicte Carlisme/Isabelisme, finalment els carlins, els
conservadors, donen per bo el regnat d’Alfons XII, s’acaba el conflicte i no hi ha una 4
guerra carlina.
- S’inicia el conflicte cubà, a partir del 1898 culmina amb la pèrdua del territori. Era de les
úniques possessions que li quedava a Espanya.
- S’inicia el període polític conegut com: Sistema Canovista, bipartidisme polític, que a
Espanya hi haurà dos partits, els liberals (Mateo Sagasta) i els conservadors (Cánovas del
 Castillo), que s’aniran tornant el poder de manera pacífica, i es podrà aguantar gràcies al
caciquisme, l’encasellament i tupinada. (hi havia frau electoral)

El sistema de la Restauració (sistema canovista)→ va ser profundament conservador,

tradicionalista, políticament immobilista, no democràtic i amb un sistema econòmic basat en el
liberalisme, que ve de les idees il·lustrades en les quals es creu fermament en la propietat privada,
la competència entre indústries.

Objectius del nou règim:

- Estabilitat institucional→ Buscar l’estabilitat de la corona, a nivell dels borbons ocupant el
tron d’Espanya.
- Manteniment de l’ordre públic→ Estem en ple moviment obrer, ja que volen aconseguir
tenir uns drets respectats, a finals del segle XIX seran super intensos, hi haurà una
repressió del moviment obrer, ja que el sistema era conservador i tradicionalista.
- Expansió creixent del liberalisme, sera el cami que decidiran seguir els canovistes
(il.lustració, propietat privada, individualisme i competitivitat

Restauració
Hi havien 2 grans partits que constituirán el sistema bipartidista de la restauració espanyola
- Conservador (Cánovas de Castillo)
- Liberal (Mateo Sagasta)
- S'anirant turnant en el poder de manera pacífica i hi havia freu electoral
Queden exclosos els republicans, el moviment obrer i els carlistes, ja que s’ho fan tots entre
conservadors i liberals
Durant aquest període→ es compromet a la NO-intervenció a canvi d’una autonomia gairebé
absoluta. Queda evident que no es democràtic ja que pacten per la renúncia de pronunciaments o
aixecaments militars.

Cacics (caciquisme)→ Són persones molt poderoses i influents a la societat, eren persones
importants a nivell de comarca i de província. Era l'únic que sabia escriure i llegir a la comarca, i
això dona un poder. Com té a tothom controlat per persuasió o per coacció (amenaces, la gent
votava el que el cacic volia)
- Les persones que treballaven al camp eren Illetrats (analfabets), perquè eren persones que
s’havien de dedicar a treballar i l'accés a l’educació era molt limitat.

Encasellament
El ministeri de governació s’emplenaven les caselles amb el nom dels candidats que el govern
tenia previst que sortissin escollits, abans de que es fessin les votacions.
El governador civil de la província, contactava amb els cacics per arreglar els resultats electorals
La conseqüència d’aquests fets és el “frau electoral” o “Tupinada” . Es realitzaven trampes que
alteraven els resultats
- Alteració dels Cents: impedint la votació o fent que votin els morts.
- A la constitució es feia veure que era una democràcia pero no era un sistema democràtic
perquè hi havia frau electoral.
Societat de finals del S XIX principis de XX

- Societat a context rural

Hi havia uns terratinents, també anomenats cacics, eren propietaris de totes les terres d’una
comarca, d’un espai en concret, i uns treballadors (jornalers) que treballaven a les terres i eren
durament reprimits, no tenien dret i estaven totalment manipulats per els terratinents.

- Societat a context Urbà

Hi havia zones industrialitzades en les que hi havia un proletariat obrer ja que estaven en un gran
creixement (Catalunya, País Basc i Madrid), porten reivindicant els seus drets laborals i socials des
de finals del segle XIX, ja que volien unes millores laborals i una major qualitat de vida
- Sindicats: Mitjançant els sindicats politics (UGT) (CNT), són els primers sindicats obrers
que vetllaran per una millor qualitat laboral i de vida de les persones. (Fan vagues obreres)
- Moviment anarquista: També hi haurà la via radical, que van ser els anarquistes del
proletariat que portaran a terme atacs terroristes i reivindicacions per aconseguir els seus
objectius. Els atemptats es van portar a terme a les classes socials que manaven.
Hi havia una dura repressió no només a la gent que atemptava sinó també als que es
manifestaven, ja que perseguien una estabilitat política i per tant qualsevol cosa que trenqués
aquesta estabilitat, la reprimien.
Actes terroristes Anarquistes
- Entre 1884 i 1900 hi hauran més de 60 explosions que van causar més de 38 morts

L'Ensenyament i l'educació
Hi ha una importància de l'Església a l’educació i l’ensenyament. Monopolitza l'escolarització, a les
escoles només ensenyaven el que les esglésies volien, donaven uns criteris i unes pautes a seguir.
D'aquesta manera l'església s’assegurava que hi havia una societat callada, la societat que volien per
el seu futur pais.

Institución libre de enseñanza

Va sorgir gràcies als intel.lectuals que anaven més enllà, que tenien un pensament crític. Eren unes
escoles que donaven un ensenyament laic i eren públiques. Eren un pas previ a la Universitat. Van
tenir un pes molt important

Constitució de 1876
Per posar una base legal al sistema canovista es redactara i es promulgarà la constitució de 1876.
Aquesta constitució es deliberadament ambigua, la van fer expressament per que hi hagués molts
buits legals i interpretacions lliures per a qui la lleguis, perquè hi havien dos partits totalment
diferents i perquè poguessin aplicar els seus programes sense haver de canviar-la.

- És la constitució que més va durar, de 1976 fins a 1923 (dictadura de Primo de Rivera).
- Es recullen una serie de punts importants com, per exemple: la divisió de poders, però
realment aquesta divisió de poders en un país democràtic hauria de ser real pero en aquest
cas no és així, ja que la monarquia estava posada al poder executiu, perquè era el monarca
qui escollia el govern.
 - Aquesta constitució va ser una barreja de la constitució de 1845 que era més conservadora
i la del 1868 que era progressista. Del 68 s’agafa els principals drets i llibertats dels
ciutadans (llibertat d’expressió…)
- La constitució del 1876 dictamina que la religió oficial és la catòlica apostòlica romana, i
que només es permet celebrar cerimònies catòliques.

L’any 1885
Mor el rei que teniem vigent, per tant l’Alfons XII té un període molt curt de monarquia, és una
mort inesperada i la societat es revoltarà, ja que tornen a no tenir monarca. La seva dona estava
embarassada i tenien dos filles. No se sap si neixerà nen o nena.
Tant els republicans perquè no volen que hi hagi un rei com els carlistes no volen que el rei sigui
una dona.
Pacte del Pardo
Amb el bipartidisme s’ha aconseguit una estabilitat política, però amb la mort del rei es trenca. La
solució que es troba es signar aquest pacte perquè aquest sistema canovista es mantingui.
Es signa al novembre 1885 i el signen Sagasta i Cánovas i tenia com a objectiu de ratificar el
sistema canovista i recolzar la monarquia Borbònica i la Regència de Maria Cristina de Habsburg,
i amb aquest pacte es preten buscar una estabilitat política ja que temen que els republicans i els
Carlistes poden fer trontollar el govern.

El nou rei sera l’Alfons XIII

Política
El representant del primer partit socialista obrer espanyol (PSOE) es deia Pablo Iglesias , i aquest
partit comença al 1879.
Sindicats Obrers
(UGT) → La Unión General de Trabajadores, és un sindicat majoritari dels treballadors i es crea
al 1888.
(CNT) → És la “Conferencia Nacional del Trabajo”. Cada vegada tindrà més importància sobretot
durant la 2a República i la Guerra Civil. Es crea al 1910.

El barrachino es crea al 2022

Societat i obrerisme al segle XIX

Es suprimeix la societat estamental i comença la societat de classes. No és una societat igualitària,
ja que no tothom té les mateixes oportunitats, però és més justa que la societat estamental.
Van haver diferents moviments obrers.
- El luddisme: Destrucció de les màquines
- El cartisme: Carta que va fer el poble per demanar una serie de drets
- El mutualisme: Els obrers aporten uns diners a les quotes i servien per invertir en les
necessitats de la propia classe obrera (malaltia,atur)
- Els Sindicats: Es comença a denunciar al propietari i no a les màquines .Els obrers tenen el
dret de sindicalitzar-se i demanar unes condicions laborals
L'oposició al sistema canovista
1. Els Carlins→ Van estar derrotats a l’any 1876 quan van perdre la tercera Guerra Carlina,
estaven situats a l’extrema dreta. Volien retornar al sistema tradicionalista conservador, a
l’absolutisme monàrquic, que era l’Antic Règim.
2. Els Socialistes→ Tenien com a objectiu posar fi al sistema de la Restauració, modernitzar
Espanya i fer possible el creixement de la classe obrera. Estan d'acord amb els Republicans,
ja que tenen els mateixos objectius. Hi ha una altra part dels socialistes que són més
tancats, i no tenen aquest vessant republicanista, són més radicals i aquest són els que al
1921 faran el Partit Comunista d’Espanya (PCE)
3. Els Anarquistes→ Propugnen el mateix que els socialistes però sense eleccions, sense
partits polítics. No volen un estat, i la seva via insurreccional van ser els atemptats al
LICEU al 1893, on hi va haver 20 morts.
4. El Catalanisme→ Front del desenvolupament industrial/urbà. La Classe burgesa
industrial i comercial.
Tres representacions del Catalanisme:
- Els Catalanistes conservadors/catòlics que tenien procedència rural i eren defensors dels
valors tradicionals (classe mitjana)
- La burgesia industrial catalana i comercial procedents de Barcelona.
- Els Catalanistes més progressistes situats a prop del republicanisme de procedència
urbana, tenen unes idees més liberals democràtiques.

5. El republicanisme→ La idea republicana es va carregar de connotacions progressistes. Ser

republicà volia dir ser democràtic amb idees liberals. La divisió interna va ser un problema

Economia Espanyola i Catalana a finals del S.XIX

Estabilitat econòmica entre 1875/1885

Per diferents motius:
- A Catalunya augmentarà el seu creixement conegut com a “Febre d’or”, perquè a França
apareix la Fil.loxera (les vinyes franceses deixen de produir vi).
- Les indústries del cotó van generar un important augment pel comerç amb cuba
- Es construeixen noves línies de ferrocarril, incentivarà la feina a moltes persones.
- Inversions estrangeres a les mines, que faran créixer l’economia.
- A Biscaia obriran explotacions per extreure el mineral de ferro (siderúrgia)
- A Astúries es potenciaran les mines de carbó i seran capdavanteres.
- L’agricultura també augmenta. A la zona del nord d’Espanya hi haurà minifundis i la zona
sud d’espanya hi haurà latifundis. Hi ha un creixement molt gran de les ciutats perquè les
persones es muden per tal de treballar a les fàbriques, amb conseqüència del creixement
de la vida urbana.

La Guerra de Cuba
A nivell internacional, Espanya perdia totes les seves colònies, la resta de països europeus
colonitzaven el continent Africà i el continent Asiàtic, i no s'independitzaran fins els anys
1950-1960. Els països s'apoderen de la riquesa d’aquelles zones i es quedaran en una miseria
absoluta.

- Es fa un reclutament de gent per anar a la guerra de Cuba, però els fils de les famílies
adinerades pagant, es van lliurar de la guerra, els únics soldats que van a la guerra son els
fills de les famílies pobres. Això va comportar moltes revoltes populars en contra de que
els seus fills siguin els únics que vagin a la guerra
- Envien 20.000 soldats a Cuba i durarà 10 anys 1875-1885. Finalment el General Martínez
Campos signarà la Pau de Zanjón.
- Estats Units té interessos amb Cuba i ofereix a Martínez Campos comprar la illa als
Espanyols, pero per l’orgull a la pàtria no venen Cuba als Americans.
- Davant de tota aquesta situació l’any 1898 Estats Units declara la Guerra a Espanya i faran
servir l'excusa de que un vaixell americà (Maine), va explotar, i els americans van acusar
als espanyols

Conseqüències de la Guerra de Cuba

1. Pèrdues territorials: desapareix l’imperi espanyol, ho perd absolutament tot, i només es
queda amb el territori espanyol.
2. Pèrdues humanes: Hi ha un gran número de morts, les persones que perden la vida son els
soldats que no van poder pagar per no anar a la guerra, són víctimes de famílies humils. Si
haguessin pogut pagar no haguessin mort.
3. Pèrdues econòmiques: Catalunya perd la possibilitat de comerç i de matèries primeres.
L’arribada de capitals procedents de Cuba, fomentaran la creació de noves indústries.
4. Aparició de crítiques al sistema de la Restauració
a. Hi ha una necessitat de democratitzar
b. Hi ha crítiques al sistema per corrupte
5. Fortalesa de nacionalismes: El que comença a agafar força i cada vegada tindran més
importància seran els Nacionalismes (Català, Basc, Gallec). Fins ara quedaven exclosos i el
sistema canovista no els tenia en compte.
6. Naixement “Generació del 98”: Aquests reflexionaran sobre els problemes d’Espanya:
Sorgeixen intel.lectuals que reflexiones sobre com està Espanya amb la pèrdua de les
colònies i com es pot afrontar la nova situació.
7. Desprestigi militar: La flota militar es va enfonsar en dos dies (desprestigi).
8. La pèrdua de les colònies va centrar l'atenció en els territoris del nord d'Àfrica: Ja no tenen
colònies, i posaran tot el seu gran potencial en les futures guerres del Marroc. (Conflicte
permanents amb Marroc fins al 1925)

Fallida de la Restauració 1902-1931.

És el moment en el que el monarca Alfons III farà efectiu el seu regnat. Al llarg de tot el seu regnat
van intentar matar-lo en diferents ocasions. L’atemptat més fort va ser el dia del seu casament,
quan sortien de l'església, un Anarquista (Mateu Morral) va llançar un artefacte explosiu que no
va matar al monarca, sino a persones innocents que miraven el casament.
Regeneracionisme
Es vol canviar
- La política: el caciquisme i la tupinada, el sistema canovista no va tenir els resultats que es
pretenien
- L'economia: La guerra de Cuba ha endeutat el pais, ha de paliar la greu crisi
- L'educació: L'índex d'analfabetisme que hi ha al territori espanyol és molt elevat. Volen fer
centres d’ensenyament públics.
- La societat: Començar a guanyar en qualitat de vida, eradicar el treball infantil i les hores
treballades per les persones.

En aquesta etapa volen corregir l’endeutament que hi havia, aleshores es portaran a terme dues
accions importants:
a) Pujar els impostos a tothom. També es veurà incrementat el preu dels articles de primera
necessitat.
b) Al 1899, hi ha grans protestes a Catalunya per aquest augment dels impostos, ja que els
comerciants catalans es neguen a pagar-los. Aquesta protesta és coneguda com “El
tancament de caixes”
- Tancament de caixes: És la negació per part dels comerciants catalans a pagar uns
impostos que creien abusius cap a la població. El moviment provoca una vaga dels
comerciants, i el govern respon amb repressió, s’empresonaran els morosos (les
persones que es negaren a pagar els impostos). D’aquesta manera incrementa el
rebuig contra els partists dinàstics i el govern
- Catalunya: Davant d'aquesta situació, la burgesia catalana, fan una política
renovadora. Formen noves FORMACIONS CATALANISTES, cada vegada amb
més força

Primer govern regeneracionista

El sistema de la restauració no funciona, i després de la guerra de Cuba s’intentarà netejar les
coses que no han funcionat.
Cánovas va ser assassinat el 1897, amb la conseqüència de que Sagasta el va substituir.
L’any 1899 la regent Maria Cristina ordena la formació d’un nou govern i va posar a Francisco
Silvela com a president, que era conservador. Tot i que Sagasta era liberal.
- Fracassen els intents de regeneració i canvi del sistema Canovista i de la Restauració.

El reformisme conservador
Antonio Maura va fer-se càrrec del govern, era un polític conservador. Maura intenta reformar i
regenerar tot alló que creien que no havia funcionat en els primers anys de la restauració.
Intentarà tenir el suport de les masses neutres, que són persones que fins aquell moment no s’han
posicionat mai políticament. Maura té molt clar que cal fer canvis però la revolució s’ha de fer des
de dalt, desde el poder perquè si els que estan manant no provoquen canvis, serà la societat obrera
qui portarà a terme aquests canvis. No es vol arriscar a que hi hagi vagues i la classe obrera es
revolti. “Revolución desde arriba”
Tindrà dos governs:
- Del 1903 -1904 va haver-hi un govern curt
- Del 1906-1909 hi haurà el govern llarg, tot i que és llarg, són pocs anys.
 De Maura hem de tenir clar dos conceptes “Les Masses neutres” i la “Revolució des de dalt”

Objectius del projecte de Maura:

- Posar fi al caciquisme: Ho farà a través d’una nova llei electoral, la portarà a terme
mitjançant la modificació i la control del cens electoral. (Als partits de l'oposició)
- Mesures proteccionistes: impulsar la indústria espanyola, per asegurar que no té
mancances i que pot seguir creixent. (A la burgesia)
- Va pretendre integrar el catalanisme: En comptes d’atacarlos (als catalans de la llei de
caixes) (Als catalanistes)
- Va millorar la legislació laboral amb: (A les classes obreres)
- La llei de protecció d’accidents
- Llei de les condicions dels nens i les dones: establirà unes condicions millors
- Llei del descans dominical: el diumenge és festiu
- Llei de Vagues: permet que es puguin fer vagues
- Va activar la política exterior: va fer que Espanya és una intervenció en el conflicte amb el
Marroc, que durarà fins al 1925
- És un personatge que té un caràcter autoritari i falta d’entesa amb els liberals això més
una política repressiva durant la Setmana Tràgica (1909) fan que l’any 1909 Antonio
Maura hagi de dimitir.