Economia Política

TEMA 1: Principis bàsics d'economia

Economia política 1
Tema 1: Principis bàsics d'economia

1.1 L'economia de l'escassetat i l'enfocament econòmic

1.2 Decisions i cost d'oportunitat
1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de
mercat i les seves fallides
1.4 El funcionament de l'economia en el seu conjunt
1.5 Models: El diagrama del flux circular
1.6 Models: La frontera de possibilitats de producció

Bibliografia bàsica: Mankiw, Caps. 1 i 2

Economia política 2
 Definició d'Economia?

• El terme economia prové de la paraula grega que

significa “el que administra una llar”

• Les llars i les economies tenen molt en comú

Economia política 3
 Una llar ha de prendre nombroses decisions:

 Qui realitza cada tasca?

 Què rep cada membre de la llar a canvi de
la tasca realitzada?, etc...

En definitiva, la llar ha de distribuir els seus recursos

escassos entre els seus membres tenint en compte la
capacitat, els esforços i els desitjos de cadascun d'ells.

1.1 L’economía de l’escassetat i l’enfocament econòmic

Economia política 4
Una societat, igual que una llar, ha de
prendre nombroses decisions:
Qui treballa i qui no?
Quins béns i en quines quantitats han de
ser produïts?
Quins recursos econòmics (terra, treball i
capital) han de ser usats en la producció?
A quin preu han de vendre's els béns
produïts?, etc.

Economia política 1.1 L’economía de l’escassetat i l’enfocament econòmic 5

Per què és important preocupar-se per com
gestionar els recursos?

ESCASSETAT:
La societat té uns recursos limitats i, per
tant, no pot produir tots els béns i serveis
que els individus desitgen tenir.

Economia política 1.1 L’economía de l’escassetat i l’enfocament econòmic 6

Definició d'economia:

Economia és l'estudi de la manera en què la

societat gestiona els seus recursos escassos.

• Els economistes estudien:

Com prenen decisions els individus

Com interactuen els individus
Com funciona l'economia en el seu conjunt

Economia política 1.1 L’economía de l’escassetat i l’enfocament econòmic 7

Els deu principis de l'economia

Com prenen decisions els individus:

principis 1 a 4 (apt. 1.2)
Com interactuen els individus:
principis 5 a 7 (apt. 1.3)
Com funciona l'economia en el seu conjunt:
principis 8 a 10 (apt. 1.4)

Economia política 8
1.2 Decisions i cost d'oportunitat

Com prenen decisions els individus

Principi 1: els individus s'enfronten a disjuntives.

Principi 2: el cost d'una cosa és allò al que es renuncia
per aconseguir-la
Principi 3: les persones racionals pensen en termes
marginals
Principi 4: els individus responen als incentius.

Economia política 1.2 Decisions i cost d’oportunitat 9

Principi 1: els individus s'enfronten a
disjuntives entre les quals cal triar
Estudiar economia vs. Psicologia
Gastar vs. Estalviar per a la vellesa
Oci vs. Treball
“Canons vs. Mantega”, etc.

Per aconseguir una cosa (normalment) cal

RENUNCIAR a una altra

Economia política 1.2 Decisions i cost d’oportunitat 10

Una decisió important a la qual s'enfronta
una societat:
EFICIÈNCIA vs. EQUITAT

EFICIÈNCIA significa aprofitar els recursos

disponibles de la millor manera possible.

EQUITAT significa distribuir la prosperitat

equitativament entre els membres d'una
societat.

Economia política 1.2 Decisions i cost d’oportunitat 11

EFICIÈNCIA vs. EQUITAT

• L'eficiència es refereix a la grandària del “pastís”

• L’equitat es refereix al repartiment del “pastís”.

• Eficiència i equitat solen entrar en conflicte.

Exemples: el sistema d'assistència social, subsidi de

desocupació, l'impost de la renda, etc.

Economia política 1.2 Decisions i cost d’oportunitat 12

Principi 2: el cost d'una cosa és allò al que es
renuncia per aconseguir-la
• En enfrontar disjuntives, és necessari comparar els
costos i beneficis de cada curs d'acció
• L'elecció d'una alternativa sempre implica la
renúncia a una altra.
• Els costos d'una elecció no sempre són evidents

Exemple: estudiar o treballar?

COST D'OPORTUNITAT: allò al que es renuncia per

aconseguir una cosa.

Economia política 1.2 Decisions i cost d’oportunitat 13

Principi 3: els individus racionals pensen en
termes marginals
• Canvis marginals: els petits ajustaments que
realitzem a plans que ja existien
• Com milloro i com empitjoro si prenc una
determinada decisió en el marge? És a dir,
comparació de COSTOS i BENEFICIS
MARGINALS.
Exemple: valorar què suposaria una tarda més
d'estudi abans d’un examen.

Economia política 1.2 Decisions i cost d’oportunitat 14

Principi 3: els individus racionals pensen en
termes marginals

• Una persona pren una decisió RACIONAL si i

només si el benefici marginal és superior al
cost marginal.

Economia política 1.2 Decisions i cost d’oportunitat 15

Principi 4: els individus responen a incentius

• Canvis en els costos i beneficis d'una

alternativa poden modificar el comportament
dels individus.

Exemples: l'augment del preu dels melons

augmenta la producció de melons i redueix la de
sindria; cotxes grans a EUA i més petits a
Europa pels impostos, etc.

Economia política 1.2 Decisions i cost d’oportunitat 16

1.3 Interacció entre agents econòmics, el
sistema de mercat i les seves fallides

Com interactuen els individus

Principi 5: el comerç pot millorar el benestar de tothom.

Principi 6: els mercats, normalment, són un bon
mecanisme per organitzar l'activitat econòmica.
Principi 7: l'Estat pot millorar, en ocasions, els resultats
del mercat.

Economia política 1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides
17
Principi 5: el comerç pot millorar el benestar
de tothom

• Els individus obtenen guanys del comerç amb altres

individus gràcies a l'ESPECIALITZACIÓ i l'INTERCANVI

Exemple: interessaria produir i consumir

absolutament tot el que un necessita?

Economia política 1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides
18
Principi 6: el mercat és un bon mecanisme per
organitzar l'activitat econòmica
Tota societat ha de respondre a tres preguntes
fonamentals:
• QUÈ produir? – quins béns

• COM produir? – quina tecnología

• Per a QUI produir-ho? – distribució

Economia política 1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides
19
Principi 6: el mercat és un bon mecanisme per
organitzar l'activitat econòmica
Existeixen DOS sistemes d'assignació de recursos
fonamentals (és a dir, dues formes d'organització
per contestar a les preguntes bàsiques anteriors):

1. SISTEMA D'AUTORITAT: l'Estat (per exemple)

pren les decisions. Aquest sistema s'ha anat
substituint pel sistema de mercat.
2. SISTEMA DE MERCAT: el mercat i els preus
responen a les tres preguntes bàsiques.

Economia política 1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides
20
Principi 6: el mercat és un bon mecanisme per
organitzar l'activitat econòmica

En una ECONOMIA DE MERCAT:

Les LLARS decideixen què comprar i a quines

empreses volen treballar

Les EMPRESES decideixen a qui contractaran i

quins béns produiran.

Economia política 1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides
21
Principi 6: el mercat és un bon mecanisme per
organitzar l'activitat econòmica

• L'economia de mercat assigna els recursos

per mitjà de les decisions descentralitzades
dels agents econòmics (empreses i
consumidors) quan interactuen als mercats
de béns i serveis

MÀ INVISIBLE (Adam Smith)

Economia política 1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides
22
Principi 6: el mercat és un bon mecanisme per
organitzar l'activitat econòmica

• Els PREUS són l'instrument del que se serveix

la “mà invisible”: reflecteixen el valor que
s'atorga a un bé així com el seu cost.
• Els preus transmeten la informació sobre què
interessa produir i què interessa comprar.

Exemple: decisions sobre demanda i oferta d'una

determinada marca de cotxes.

Economia política 1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides
23
Principi 7: l'Estat pot millorar, en ocasions, els
resultats del mercat

• FALLIDA de MERCAT: quan el mercat NO

assigna eficientment els recursos per si
mateix.
• Repartiment NO EQUITATIU de la
prosperitat econòmica.

Economia política 1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides
24
CAUSES possibles d'una fallida de mercat:

• Externalitats: conseqüències que les accions

d'una persona tenen en el benestar d'unes
altres.
• Béns públics: el consum d'una unitat de bé per
una persona no n’impedeix el consum a altres
agents
• Poder de mercat: capacitat d'un agent
econòmic (o uns quants) per influir en els preus
de mercat.
Economia política 1.3 Interacció entre agents econòmics, el sistema de mercat i les seves fallides
25
1.4 El funcionament de l'economia en el seu
conjunt

Principi 8: el nivell de vida d'un país depèn de la

seva capacitat per produir béns i serveis.
Principi 9: els preus pugen (inflació) quan el
govern imprimeix massa diners.
Principi 10: existeix una disjuntiva a curt termini
entre desocupació i inflació.

Economia política 1.4 El funcionamiento de la economía en su conjunto

26
Principi 8: el nivell de vida d'un país depèn de la
seva capacitat per produir béns i serveis

• Les diferències en els nivells de vida dels

països són sorprenents.
• Aquestes diferències es deuen als diferents
nivells de productivitat dels països.

Economia política 1.4 El funcionamiento de la economía en su conjunto

27
Productivitat: definició

• Productivitat: és la quantitat de béns i

serveis produïts per unitat de temps i
treball.

Per exemple: producció per hora i home.

Major productivitat  major nivell de vida.

Economia política 1.4 El funcionamiento de la economía en su conjunto

28
Principi 9: els preus pugen quan el govern
imprimeix massa diners

• Inflació és un augment del nivell general de

preus en una economia.

• Un elevat creixement de la quantitat de

diners produeix inflació i fa caure el valor de
la moneda.

Economia política 1.4 El funcionamiento de la economía en su conjunto

29
Principi 10: la societat s'enfronta a una disjuntiva a
curt termini entre inflació i desocupació

• A curt termini:

 inflació   desocupació

(Corba de Phillips)

Economia política 1.4 El funcionamiento de la economía en su conjunto

30
 Microeconomia i Macroeconomia

La Microeconomia analitza el comportament econòmic dels

agents econòmics individuals (llars i empreses).
- Estudia la manera com prenen les decisions les llars i
les empreses i com interactuen als mercats.

La Macroeconomia analitza els fenòmens que afecten al

conjunt de l'economia (creixement dels nivells de vida,
inflació, desocupació).
- Estudia com interactuen els mercats a nivell nacional.

Economia política 1.4 El funcionamiento de la economía en su conjunto

31
 1.5 El model (o diagrama) del flux circular

El model de flux circular és una forma

senzilla de visualitzar les transaccions
econòmiques que es donen entre les
famílies i les empreses a l'economia.

Economia política 1.5 El modelo (o diagrama) del flujo circular

32
 EL DIAGRAMA DEL FLUX CIRCULAR

MERCATS
Ingressos DE Despesa
BÉNS I SERVEIS
•Empreses venen Béns i
Béns
i serveis •Famílies compren serveis
venuts comprats

EMPRESES FAMÍLIES
•Produeixen i venen •Compren i consumeixen
béns I serveis béns I serveis
•Contracten i utilitzen factors •Posseeixen i venen
de producció factors de producció

Factors de MERCATS Treball, terra,

producció de i capital
FACTORS DE PRODUCCIO
Salaris, lloguers, •Famílies venen Renda
i beneficis •Empreses compren
= Flux de factors
i productes
= Flux de diners

Economia política 33
Copyright © 2004 South-Western
33
1.6 La frontera de possibilitats de producció

La frontera de possibilitats de producció

és un gràfic que mostra diverses
combinacions de producció que
l'economia pot produir donats els factors
de producció i la tecnologia.

Economia política 34
Frontera de Possibilitats de Producció
Quantitat
ordinadors
produïts

3,000

C D
2,200
2,000
A

B
1,000

0 300 600 700 Quantitat cotxes

1,000
produïts

Economia política 35