Wuolah Free Historia Del Pensament

historia-del-pensament.
pdf
eva001_
Historia del Pensamiento
1º Grado en Historia del Arte
Facultad de Geografía e Historia

Universitat de València
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1. Antecedents: la bellesa en el pensament clàssic
2. El context del sorgiment de l’estètica com a disciplina
a. Cartesianisme i classicisme francès: les regles de l’art
b. El problema del gust
3. La norma del gust de Hume
4. Kant: el judici estètic
5. Romanticisme. Schiller. Hegel

Tema 1. Introducció
ART, ESTÈTICA I FILOSOFIA DE L’ART
Història del pensament occidental

L’antiguitat: la bellesa com a mimesi i harmonia
Idea pitagòrica del kosmos
La bellesa i l’art segons Plató i Aristòtil
Edat mitjana
Edat moderna
Reflexions estètiques
Sobre arts particulars: artista i crític
Interpretativa
Poca teorització
Sobre fonament de la crítica

Sobre un art en particular, trets fonamentals
Teorització estètica. Filòsof

Teories de la bellesa, experiència artística, art, mètodes de recerca...
Estètica: disciplina filosòfica que se centra en l’estudi dels conceptes relatius a la contemplació
d’objectes estètics (bellesa, experiència estètica) i els problemes que plantegen
Què fa una cosa bella? Hi ha patrons de judici estètic?
Quina és la relació entres les obres d’art i la naturalesa?
Filosofia de l’art: més restringida, se centra en els conceptes i problemes relatius a les obres
d’art, no s’ocupa de la bellesa natural, només de l’artística.
Què és l’art?
Teoria de les arts: reflexió sobre les diferents arts particulars, característiques, definicions,
tècniques...
Història de l’art: ciència que investiga l’evolució històrica de les arts (plàstiques), els seus
períodes, estils...
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4191667
El gust
Com podem dir que una creació artística és millor que una altra?
Sobre quins criteris es diu que alguna cosa és “art” o no ho és?
Els teòrics del segle XVIII aborden el problema dels criteris que determinen la superioritat d’un
judici sobre un altre. El principal problema sobre açò és el relativisme.
EL PENSAMENT CLÀSSIC I LA IDEA DE BELLESA
La bellesa és la noció estètica tradicionalment central
Fonamental en la teorització estètica de l’Antiguitat greco-romana i l’Edat Mitjana
Fins el s. XVII no hi ha “estètica” pròpiament dita, però si hi ha reflexions sobre l’art i
la bellesa
Es troben element de l’estètica als pitagòrics: Plató, Aristòtil, Plotí, Agustí, Tomàs
d’Aquino...
Kalós: concepte que s’assenta en pressupòsits dels diàlegs platònics. [Tatarkiewicz]

Un concepte ideal i transcendent de la bellesa, impedeix que es puga confondre amb el
plaer dels sentits o amb la percepció.
Bellesa=idea
No és sensible
La bellesa ideal
Bellesa com a proporció i ordenament de les parts d’un tot (pitagòrics)
Bellesa metafísica: ofereix models independents i subjectives
Bellesa centrada més en la natura que en l’art
Gran influència en la teoria i praxi occidentals (poesia, música, arquitectura...)
Tekhne: art i artesania
L’art és mimesi
Plató: l’art és imitació de la imitació (aparença)
Aristòtil: és el reconeixement de la imitació com a coneixement i plaer
L’art té una funció de catarsi
Aristòtil: la tragèdia té un paper catàrtic respecte de les emocions (purificació
psicològica)
Art i moral
La censura platònica de la poesia
Temes relegats
L’experiència estètica: coneixement racional o intel·lectual de la bellesa
Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
La bellesa ideal relega les relacions entre:
La bellesa, la sensualitat i el plaer

Bellesa, emocions i sentiments
Bellesa i utilitat
Bellesa i allò momentani
Bellesa i lo imaginari o fantàstic
Tot açò aconseguirà protagonisme al s. XVIII
ANTECEDENTS. RENAIXEMENT I BARROC
Renaixement
Al renaixement (XVI i XVI) es recupera el platonisme
Amb aquesta recuperació es renova la gran teoria de la bellesa: la bellesa com a
proporció de les parts
La teoria de les arts a Itàlia (Alberti, da Vinci) busca l’aproximació:
Entre la bellesa ideal i la sensible

Entre la teorització sobre la bellesa i els problemes de la pràctica artística
El racionalisme
Amb l’avanç del segle XVII, el racionalisme cartesià va obrint-se pas
Transició progressiva de l’ús dominant del principi d’autoritat cap a la preeminència
del principi de raó
En el context francès es mantindrà en principi l’autoritat d’Aristòtil, com ara a
encarnació de la raó i harmonització dels dos principis.
Descartes margina allò estètic, en tant que pertany a l’àmbit subjectiu, però cartesians
posterior sí que aplicaren el racionalisme a l’esfera estètica
Les poètiques
Pretensió d’esbrinar les regles consecutives de què és bell i què no.
Se cerquen models artístics en els clàssics, que es trobaran sobretot en Aristòtil i Horaci
Les poètiques descriuen les regles que han de seguir els artistes que volen plasmar la bellesa en
les seues creacions.
Són regles extretetes d’obres-model que fan la funció de principis generals que han de
guiar la creació artística i crítica.
Antecedent: La poètica d’Aristotele vulgarizzata (1570)

Poètica: Nicholas Boileau
El classicisme francès
Les poètiques aconseguiren gran difusió durant el segle XVII, sobretot a França
El classicisme racionalista francès recull el treball sobre les regles.
S’aprofundeix en la sistematització i concreció de les regles i es projectes a nous
gèneres.
La raó sotmesa a la conformitat quotidiana i social, és l’eina absoluta per al judici estètic, que
implica la consideració d’una bellesa fixa i eterna.
L’ascens del gust

El tema del gust es configura al llarg del segle XVII francès contra l’excessiva confiança del
classicisme en la raó
Començà sent un complement a la teoria objectivista de la bellesa, però acabarà convertint-se al
segle XVIII en la categoria estètica fonamental
La noció de gust té l’efecte de transpassar progressivament la qualitat de la bellesa de l’bjecte a
la percepció del subjecte
El bon gust:
El gust aparegué vinculat a l’equilibri i el decòrum.
El decòrum considera la bellesa com a adequació: tot el que és adequat és bell
Situació al voltant de segle

Es pren progressivament més en compte què s’experimenta davant l’obra en contrast amb la
centralitat de la raó com a categoria universal

La introducció del tema del gust ensopegarà amb una reacció ortodoxa
Així, el panorama estètic es divideix en dues tendències oposades
L’estètica de tendència cartesiana
Predomina la raó, les regles i les poètiques
Teoria objectivista de la bellesa
L’estètica de la dílicatesse:
Tendència que s’apropa al sentiment
Subjectivisme
En resum, la presència del gust canvia l’horitzò estètic, es materialitza la confrontació entre la
raó i el gust (objectivisme i subjectivisme)
Veurem una clara continuïtat entre el final del s. XVII i l’inici del XVIII.
Tema 2. La modernitat i el sorgiment de l’Estètica
INTRODUCCIÓ
(llegar llibre Orígenes de la estética moderna)
L’estètica com a disciplina

Malgrat els antecedents, al segle XVIII els escrits estètics adquireixen una forma conscient
En debat amb els textos del passat
La configuració és progressiva amb contribucions
Estética:
Neologisme,
Derivat del grec aisthetike
Remet a l’esfera de les sensacions, la imaginació, la sensibilitat...
En què es constitueix l’estètica?
Explicació interna:
És conseqüència dels antecedents teòrica del segle XVII
Les qüestions que es plantegen sobre el tema venen principalment al segle
XVIII
Es desenvolupa sense grans ruptures
Explicació externa:
Influència de l’evolució de l’art i el gust
L’estètica, la crítica i la història s’influeixen mútuament

EL SEGLE XVIII FRANCÈS
Continuitat amb el segle XVII classicista.

Els teòrics es veuen obligats a reconèixer l’evidència del gust, però tracten de
neutralitzar-lo
Els tractats sobre la bellesa que continuen la línia ortodoxa de l’estètica:
Classicista
Racionalista
Objectivista
Universalista
Bellesa cartesiana: s’oposen al relativisme del sentiment, reafirmen les regles i els
principis de la bellesa
Metodologia basada en definicions, classificacions
Jean Baptist Du Bos: Sentiment i geni

Réflexions critiques sur la poésie et sur la peinture
Posa el contrapunt a la posició anterior: SENSUALISTA

No centra la seua reflexió en la idea de bellesa, sinó en el mon de la pintura i la poesia
Afirma que el millor juthe és el sentiment
Sentiment com a 6é sentit
La creació depèn del geni de l’artista
En la formació de l’artista afecten causes fñisiques i ambientals
Clima, terra, societat
La fi de l’art és delectar
Necessària per escapar de les preocupacions
Fi catàrtic
Denis Diderot
En Beau de l’Enciclopédie ofereix un resum històrico-crític de les diferents posicions sobre el
tema de l’estètica
És la primera crítica lúcida de les teories de principis de segle
Empirisme de Locke >> Racionalisme cartesià
Ordre, connexió, simetria, proporciño o unitat son idees derivades dels sentits
ELS SALONS
El seu origen és al s. XVI però a partir del 1751 guanyen importància i apareixen al
Louvre
Inicialment una institució reial
El saló crea:
Un públic de les obres d’art: més ampli que el públic cortès anterior
Defineix gustos i tendències

Diderot difon els salons i funda la crítica a estos
LA CRÍTICA D’ART
És un nou gènere ñiterari de redacció breu sense pretensions, molt diferent als tractats
Consideració personal que valora i compara obres
Anima al comentari i a l’intercanvi d’opinions
Fonamental per difondre
Coneixement d’obres o artistes
Interpretació i valoració
Pressupòsits teòrics
Necessitat social d’orientar críticament el gust artístic
L’ESTÈTICA EMPIRISTA
Britànics
Empiristes
o Contra els racionalistes i metafísics alemanys
La qüestió del gust pren molta importància
o Noves categories
Imaginació
Bellesa
Geni
SENTIT COMÚ
o Permet arribar a la universalitat
Aquesta fonamenta el judici estètic
El sentit intern: Shaftesbury i Hutcheson
SHAFTERBURY
Londres, 1671-1713
Neoplatonista
Bellesa = captació segons un principi metafísic d’harmonia
Sentit intern: Destinat al sentiment estètic innat
Sentit moral: bellesa = virtut
Visió desinteressada
o Observar sense un sentit pràctic
SAMUEL HUTCHESON
Influït per Locke
Continuació de Shafterbury
Sentit intern:
Els objectes susciten bellesa
No depenen d’un judici reflexiu

Sentit moral: igual que Shafterbury
Bellesa
Afecta als sentiments de cadascun però de manera universal
Subjectiu
o Afecta a la psicologia
Objectiu
o Existeix una uniformitat entre les opinions generals
El sentit intern i el moral tenen en comú el seu desinterès i la seua universalitat
La imaginació i el sublim
IMAGINACIÓ: JOSEPH ADDISON

Plaer estètic: afecta als sentits però sobretot a la imaginació
Gust
Capacitat de percepbre tres qualitats
Grandesa (sublim)
Plaers de la
Singularitat (novetat) imaginació
Bellesa (proporció, perfecció)
Bellesa natural (plaers primaris) > bellesa artística (plaers secundaris)
EDMUND BURKE: EL SUBLIM
A PHILOSOPHICAL ENQUIRY INTO THE ORIGIN OF OUR IDEAS OF THE SUBLIME AND BEAUTIFUL
Estètic Psicològic
Estètica basada en la observació dels fets
Bellesa ≠ Sublim
Sublim
Emoció de paer desplaenter
Ex: Observar el cel enmig d’una tormenta
Sentit subjectiu
Bellesa
Pura emoció
No és proporcionada i perfecta

Qualitat dels objectes bells
Igual que petit, suau...
Conclusió
La centralització del problema del gust
Estètica empirista i psicologista
Analitza principalment la facultat que en s fa sentir i jutjar com a bells certs objectes
Preocupació per la norma del gust
Justificació del judici crític
LA IL·LUSTRACIÓ ALEMANYA
L’estètica alemanya està molt influïda per

Racionalisme francès
Sensualisme anglès
Racionalisme de Leibniz i Wolff
Els autors alemanys desenvolupen una gnoseologia racional que obre pas a un nou àmbit del
coneixement
Trobem elements que anuncien l’estètica de Kant
A.G Baumgarten i el naixement de l’estètica
Crea el terme “estètica”
Diferència entre
Coneixement sensible: fosc i confús
Coneixement intel·lectual: clar i distint
El coneixement estètic és
Clar: imatges sensibles
Confús: sense distinció lògica
Segons el racionalisme l’estètica és una gnoseologia inferior.

El coneixement estètic seria una etapa cap a una gnoseologia superior: la lògica
Wincklemann i la història de l’art
LA HISTÒRIA DE L’ART EN L’ANTIGUITAT (1764)

Novetat en el punt de vista i en la metodologia,
responen a l’ambició d’historiar científicament el passat
Wincklemann rebutja l’estudi biogràfic dels autors i se centra en les obres i períodes, en les
causes històriques i geogràfiques:
Les influències dels caràcters

L’ambient sociopolític que determina el grau de llibertat
Empra una metodologia descriptiva i interpretativa i l’esquema d’explicació de l’art grec:
Naixement/origen > desenvolupament > transformació/maduresa > decadència
Aquesta seqüència se convertirà en canònica i s’aplicarà a l’evolució dels estils
LA BELLESA
El mon grec ofereix el model de grandesa i és la perfecta realització de la bellesa ideal

El clima (context) va contribuir a aconseguir unes formes artístiques superiors
L’art només és l’expressió de la bellesa, la bellesa pura només existeix en la idea

Concepció platònica de la bellesa: única, ummutable, eterna
Wincklemann reacciona contra el subjectivisme del moment i retorna a la serenor i equilibri

clàssics
Les millors estàtues gregues són les que expressen només el silenci: absència de passió, equilibri entre
l’alegria i el dolor...
Lessing i el Laocoont
Filòsof, poeta, dramaturg i crític il·lustrat alemany
Laocoont o sobre els límits de la pintura i la poesia

Examina i impugna el principi horacià del “ut pictura poesis”
La poesia no és com la pintura: cada art té uns signes o mitjans expressius propis i una
naturalesa especial
Poesia: temps, narració d’accions i caràcters
Pintura/escultura: espai, representació de figures i objectes
Influït per Diderot, fou crític teatral amb una enorme repercussió en la formació del gust i del
judici a Alemanya
Fidel a la tradició en molts sentits:

Afirma el valor social de l’art i el vincula amb la moral
Defensa la catarsi moralista aplicada a les arts
No rebutja les regles: “el geni és la més alta conformitat amb les regles”
Tema 3. David Hume: La norma del gust
Introducció: obres i influències

La bellesa i el gust en la teoria moral de hume
Subjectivisme sobre la bellesa i sentit comú
La norma del gust o el vertades gust
INTRODUCCIÓ: OBRES I INFLUÈNCIES

David Hume (1711-1776) va ser un filòsof, historiador i assagista, i actualment és un dels
filòsofs moderns més estudiats. A la seua joventut va escriure “Tractat de la natura humana”,
tractat que no va tindre cap èxit i li va donar fama d’escèptic religiós i li va tancar portes a les
universitats. Per això va abandonar la idea de fer una critica sobre la moral i la política que
complementaria el tractat de la natura humana.
Altres obres:
Assaigs breus i d’escriptura “amable”
Reenaloba parts del tractat amb altre estic
Destaca “sobre la norma del gust”
La seua teoria de la estètica es fixa “sobre la norma del gsut”, però també en parla a “tractat de
la natura humana” i a “investigació del s principis morals”. La seua teoria estètica va
connectada a les teories morals, del pensament i de les emocions humanes.
Influències
Addison
Hutcheson
Shaftesbury
DuBas
Ciceró
EPISTEMOLOGIA I TEORIA MORAL DE HUME

Judicis de fe ≠ judicis de valor
Els judicis de fe es divideixen el fals o vertader. Els judicis de valor van subjectes a sentiment,
les distincions morals no son “conclusions de la raó” sinó dels sentiments. El valor es subjectiu.
La raó no té cap poder motivador, açò només ho poden fer les passions
Bases de l’estètica de Hume
1. LA BELLESA COM A QUALITAT SECUNDÀRIA

Està en la ment, no en l’objecte (com l’olor, el sabor, el color...)
Depén d’una resposta sentimental del subjecte
No es perceb, es sent
És una passió calmada: produeix plaer
Gust = capacitat de respondre amb aprovació o desaprovació
2. NATURALESA HUMANA: RECEPTIVITAT NATURAL

El valor estètic és la relació individu-objecte
Som afectats per l’objecte, és una receptivitat natural
La bellesa és una reacció natural davant un objecte
3. LA PRESÈNCIA D’OBJECTES BELLS I LA CAPACITAT HUMANA DE SER AFECTAT

PER ELLS NO ÉS SUFICIENT PER ARRIBAR A SENTIMENTS APROPIATS I JUDICIS

CORRECTES
El gust implica sentiments, és una resposta. La immediatesa d’aquest judici és
compatible amb la influènncia intel·lectual
El gust mental implic acomprensió, associacions imaginatives amb idees (Addison)
El grau de satisfacció és relatiu a la FORMACIÓ DEL GUST DE L’ESPECTADOR
Cal educat els sentiments per aconseguir una “delicadesa del gust”, la bellesa
sempre estarà en l’objecte, però es pot percebre o no
Comparació amb Hutcheson

PARADOXA DEL GUST
El finament del judici moral està al sentiment, no a la raó, no
obstant, el judici moral no es subjectiu.
1. Gran varietat d’opinions i qüestions: el
El judici moral no es fonamenta en cap principi a priori sinó
gust depèn del sentiment en la natura humana. És inútil buscat una formula que
2. El nostre llenguatge pressuposa una definisca la bellesa.
norma del gust: “una regla per vincular Hume tampoc defensa l’existència d’una facultat del gust,
d’una estructura moral específica per jutjar el gust.
els diversos sentiments dels homes”
Les dues tendències estan arrelades al nostre
“sentit comú” i Hume aspira a resoldre els desacords del gust i trobar una norma del gust que
derermine quin judici és millor.
Escepticisme i relativisme del gust
És oposat a la teoria de Hume: no hu ha cap principi del gust, per això és inútil disputar sobre
gustos
Relativisme del gust: tots els judicis de gust valen igual
Arguments de Hume contra aquest tema

Desproporció en la comparació: dues obres amb valor tan diferent que no es poden
comparar
Prova del temps: obres admirades al llarg del temps
DUES QÜESTIONS CONNECTADES

1. Investigació del principi del gust
2. Condicions per a ser bon jutge
1. Investigació del principi del gust

PRINCIPIS DE LA CRÍTICA
No sempre els sentiments dels homes concorden amb les regles. Fa falta moles “circumstàncies
favorables” per evitar discrepàncies.
Circumstàncies favorables: moment, lloc i atenció a l’objecte
BASES PER AL PRINCIPIS BUSCATS:

A priori
Conjunt dels coneixements als quals s’arriba mitjançant la raó sense
experiments
A posteriori
Depén de les fonts. Coneixement obtés sobre la base de l’experiència
2. Condicions per ser un bon crític
Delicadesa d’imaginació (agudesa)

Capacitat per diferenciar qualitats
Pràctica constant
Les primeres impressions poden ser enganyoses
La bona competència és fruit d’una pràctica constant
Experiència en la comparació
Pràctica en la comparació d’obres analíticament
Ment lliure de prejudici
S’ha oblidat de “les circumstàncies peculiars”
No influït per sentumenrs o nacionalitat
Bon sentit
Capacitat intel·lectual de copsar les intencions de l’autor en el dissent d’un
objecte
Tindre un coneixement pràctic, saber aplicar els teus coneixements
LA MORAL I EL FANATISME RELIGIÓS EN L’ART

La representació de l’art de maneres diverses a les nostres no hauria d’influir en el nostre judici
i tampoc ho hairia de fer les opimions especulatives. Només ha d’influir quan es pala de

qüestions morals
Moralisme moderat: és censuralnle la representació de la immoralitat
Problemes i crítiques A més dels principis d’avaluació estètica hi han

1. Dues qüestions principis d’avaluació moral de l’art
Descobrir la norma del gust

Descobrir els veritables jutjes en les belles arts
2. Condicions per fixar una comunitat de critics o condicions analitzables?
3. Hume no dona un criteri per decidir entre dos judicis diferents de jutges amb les
mateixes habilitats
4. Cercle viciós
No es pot decidir quines son les obres sense fixar els bons crítics
No podem fixar els bons crítics sense identificar les bones obres
Tema 4. Kant
OBRES/CRÍTIQUES
CRÍTICA A LA RAÓ PURA (1781)

Coneixement objectiu
Nou fonament per la metafísica
CRÍTICA A LA RAÓ PRÀCTICA (1788)

La llei dins nostre
Imperatiu categòric
Actuar segons una màxima universal feta per tot ésser racional
CRÍTICA DE LA FACULTAT DE JUTJAR

Passar del coneixement fàctic al moral
Cal tindre facultat de jutjar
Contra Baumgarten
L’est+ètica per a Kan només és una forma de coneixement inferior com ho era per a
Baumgarten. No obstant, per a Kant, aquesta tracta dels sentiment de plaer i de desplaer.
Els judicis de gust i el lògic estan al mateix nivell, ningú és inferior a l’altreA mñes a més, Kant
no accepta que puga haver regles de gust ni que l’estètica puga esdevenir ciència.
JUDICIS DE GUST

Judicis lògics ≠ judicis de gust
“Aquest x és bell”
Els judicis de gust no tenen validesa universal, però si tenen una pretensió de validesa universal
Hi ha alguns fonament al quals, malgrat la subjectivitat, tothom està d’acord
1. Desinterès
Els judicis de gust, és a dir, afirmar si una cosa és bella o no, és una facultat de jutjar un objecte
mitjançant la satisfacció o la insatisfacció. No obstant, encara que als judicis sobre l’agradable
es faça el mateix, els judicis de gust son dessinteresats.
3 CLASSES DE SATISFACCIÓ
La satisfacció pròpia del bell és diferent a la produïda per la raó o els sentita
X és bo: bé pràctic o moral, objectiu i raonable
X és agradable: gratificació dels sentits, plenament subjectiu
X és bell, contemplativa i desinteressada.
FORMALISME
Kant subralla que en ser desinteressat, el judici estètic per si mateix té a veure amb la forma de
l’objecte i no amb el contingut sensible. Perquè el comtimgut sensible està connectat amb el
plaer sensual, l’agradable. Focalitzar-nos en el sensible ens retorna a l’interès.
Allò que fonamentalment interessa per la contemplació estètica és allò més separat dels aspectes
cognitius i sensuals.
Formalisme= conseqüència de la doctrina i el desinterès
2. Universalitat
Es pot dir que la bellesa depèn de qui mira l’objecte, no obstant, els judicis sobre la bellesa
pressuposen un acord. No hi ha res a l’objecte que justifique el nostre judici, aquesta justificació
està en nosaltres.
UNIVERSALITAT SUBJECTIVA

Lògic: objectiu, depèn de conceptes
Agradabilitat: subjectiu, no pretén una universalitat i és particular (propi)
Gust: subjectiu universal, depèn del sentiment però ens comportem com si fora
universal
3. Finalitat
“finalitat sense fi”: la bellesa és la pròpia finalitat
Un objecte bell sembla fet per a la nostra contemplació, per això li trobem un propòsit, no
obstant no té un fi concret, ja que aquest és canviant i subjectiu.
“JOC LLIURE”
Per jutjar juguem en la nostra ment amb la representació de l’objecte, per això en la reflexió
lliure sobre la bellesa d’un objecte participen
La imaginació
L’enteniment
Harmonia: la facultat de jutjar té la capacitat d’harmonitzar la relació imaginació-enteniment i
és aleshores quan “juguem lliurement”, ja que no l’una estimula a l’altra sense que intervinga
res més.
Plaer del bell: sentiment de la concordança en el joc de les facultats espirituals
4. Necessitat
“Bell és allò que, sense concepte, és conegut com a objecte d’una satisfacció necessària”
Els judicis de gust tenen un tipus de necessitat, no son necessaris com els judicis lògics, ja que
aquests responen a principis objectius. Però tampoc son contingents com els d’agradabilitat.
Els de gust responen a principis subjectius: quan es fa un judici de gust es pressuposa que
tothom hauria d’experimentar la mateixa satisfacció, encara que açò no es puga garantir

“SENTIT COMÚ” ESTÈTIC
La necessitat del judici de gust es fonamenta en un sentit comú específicament estpetis
No és l’ordinari com la intel·ligència pràctica
La bellesa es comporta com si fos una propietat de l’objecte, però no ho és: és un producte de la
forma pura de la nostra subjectivitat. TOTS TENIM UNA CAPACITAT SENSIBLE COMÚ
ANALÍTICA DEL SUBLIM
Hi ha experiències que ens sobrepassen.
“El sublim en el sentit més estricte no pot estar contingut en cap forma sensual, sinó que remet a
idees de la raó”
La sublimitat és un estat de la subjectivitat produït per l’encontre amb determinats objectes, no

és una propietat de l’objecte. El sublim és una forma d’autoconsciència humana, per mitjà de:
el sentiment,
el poder transcendent de la raó
el destí moral de l’home
Dos tipus de sublim: matemàtic i dinàmic
SUBLIM MATEMÀTIC: vinculat amb la grandiositat, a la quantitat.
Experiència d’objectes naturals extremadament grans i ens supera. Aquesta experiència és fruit
de l’observació i de la idea d’infinitud.
SUBLIM DINÀMIC:
Experiència d’objectes i fenòmens naturals acaparadors, com una forà capaç de destruir-nos,
“una font de temor”. Ens fa conscients de la nostra feblesa, però també de la llibertat humana.
L’art, el geni i les regles

L’obra d’art, sense negar el seu carpacter de creació humana, ha de semblar un producte de la
natura. Els productes de l’art no han de reflectir un esforç.
Espontanis, sense trets tècnics
Això només s’aconsegueix mitjançant el geni. L’artista crea obres d’art sense una plena
comprensió del procés.
No hi ha vertaderes regles del gust ni de la producció artística. L’originalitat del geni reu en la
capacitat de seguir regles i ampliar-les, conduir-les.
Les idees estètiques

Les idees estètiques son representacions de la imaginació que ens inspiren i ens donen molt a
pensar, però a les quals no hi ha cap concepte adequat
• son la contrapartida de les idees de la raó, per aquestes hi ha concepte sense intuïció:
son axiomes, principis 100% vertaderes que no cal provar
el plaer que ens produeix la bellesa ha de ser dirigit cap a la moral. Un esperit amb una
major sensibilitat estètica també en tindrà sensibilitat moral.
“allò bell és símbol del que és moralment bo”
PROBLEMES I CRÍTIQUES
Contra el formalisme: (estèticament només interessen les formes)
A.Danto: hi ha objectes perceptivament indiscernibles de certes obres d’art
les caixes de marca brillo de Warhol. Objectes formalment idèntics però no els otorguem el
mateix valor artístic. Estèticament son iguals encara que artísticament no ho siguen
Contra el desinterès
l’actitud estètica de dues persones pot ser la mateixa encara que la de un responga a un propòsit
diferent al de l’altre. Realment si que ens preocupem per l’objecte que produeix l’experiència
estètica: interès per preservar els objectes bells, l’art. Els objectius poden ser diferents però
l’experiència que es viu és la mateixa. També ocorre al contrari, amb el mateix objectiu les
experiències poden ser diferents.

Contra el no-cognitivisme dels judicis estètics
“cap judici de gust no és determinable per arguments”
Kant exclou les raons del judici estètic i així la possibilitat de discussió, crítica i esmena
racional en qüestions estètiques pures. Els judicis de gust no tenen cap raonament racional o
cognitiu.
HERÈNCIA DE L’ESTÈTICA DE KANT

La teoria estètica sistemàtica, que connecta els judicis estètics amb conceptes epistemològics,
metafísics i ètics fonamentals.
Kant consolida l’estètica com a disciplina autònoma com a tercer àmbit filosòfic, al costat de la
filosofia teòrica (metafísica) i pràctica (moral). Valora poc l’art però li dona molta importància
al judici estètic.
Kant fa èmfasi en la naturalesa formal (lliure de contingut històric) i en la subjectivista de

l’experiència estètica, separada de l’objecte.
Gran influència en filòsofs posteriors com Schopenhauer, Hegel, schiller, Nietzsche...

Wuolah Free Historia Del Pensament

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Historia Del Pensament

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

historia-del-pensament.

Historia del Pensamiento

1º Grado en Historia del Arte

Facultad de Geografía e Historia

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

ART, ESTÈTICA I FILOSOFIA DE L’ART

Història del pensament occidental

Sobre fonament de la crítica

Teorització estètica. Filòsof

EL PENSAMENT CLÀSSIC I LA IDEA DE BELLESA

Kalós: concepte que s’assenta en pressupòsits dels diàlegs platònics. [Tatarkiewicz]

Reservados todos los derechos.

Tekhne: art i artesania

La bellesa, la sensualitat i el plaer

ANTECEDENTS. RENAIXEMENT I BARROC

Reservados todos los derechos.

Antecedent: La poètica d’Aristotele vulgarizzata (1570)

L’ascens del gust

Situació al voltant de segle

Reservados todos los derechos.

Tema 2. La modernitat i el sorgiment de l’Estètica

L’estètica com a disciplina

En què es constitueix l’estètica?

Reservados todos los derechos.

Continuitat amb el segle XVII classicista.

Jean Baptist Du Bos: Sentiment i geni

Posa el contrapunt a la posició anterior: SENSUALISTA

Reservados todos los derechos.

Sentit intern: Destinat al sentiment estètic innat

Reservados todos los derechos.

El sentit intern i el moral tenen en comú el seu desinterès i la seua universalitat

IMAGINACIÓ: JOSEPH ADDISON

Bellesa natural (plaers primaris) > bellesa artística (plaers secundaris)

Reservados todos los derechos.

L’estètica alemanya està molt influïda per

Trobem elements que anuncien l’estètica de Kant

A.G Baumgarten i el naixement de l’estètica

Crea el terme “estètica”

Segons el racionalisme l’estètica és una gnoseologia inferior.

Wincklemann i la història de l’art

LA HISTÒRIA DE L’ART EN L’ANTIGUITAT (1764)

Reservados todos los derechos.

Les influències dels caràcters

Empra una metodologia descriptiva i interpretativa i l’esquema d’explicació de l’art grec:

Naixement/origen > desenvolupament > transformació/maduresa > decadència

Aquesta seqüència se convertirà en canònica i s’aplicarà a l’evolució dels estils

El mon grec ofereix el model de grandesa i és la perfecta realització de la bellesa ideal

L’art només és l’expressió de la bellesa, la bellesa pura només existeix en la idea

Wincklemann reacciona contra el subjectivisme del moment i retorna a la serenor i equilibri

Filòsof, poeta, dramaturg i crític il·lustrat alemany

Laocoont o sobre els límits de la pintura i la poesia

Fidel a la tradició en molts sentits:

Tema 3. David Hume: La norma del gust

Introducció: obres i influències

INTRODUCCIÓ: OBRES I INFLUÈNCIES

Reservados todos los derechos.

EPISTEMOLOGIA I TEORIA MORAL DE HUME

1. LA BELLESA COM A QUALITAT SECUNDÀRIA

2. NATURALESA HUMANA: RECEPTIVITAT NATURAL

3. LA PRESÈNCIA D’OBJECTES BELLS I LA CAPACITAT HUMANA DE SER AFECTAT

Reservados todos los derechos.

Comparació amb Hutcheson

Escepticisme i relativisme del gust