ÍNDEX PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS

1r PEDAGOGIA UIB

AINA CASTELL ALLÈS

16/10/2022

1R INFORME DE
PRÀCTIQUES
TEMPS DE REACCIÓ I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS
ÍNDEX

1-INTRODUCCIÓ

2-DESCRICPIÓ DE LA PRÀCTICA

3-CONCLUSIÓ

4-REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
1-INTRODUCCIÓ
En aquest informe ens disposarem a analitzar una de les variables psicològiques més
importants: el temps de reacció.
Començarem definint que és el temps de reacció; es tracta del temps que tarda un estímul
en aparèixer fins que es reacciona a ell. Per exemple, si en un experiment li demanem a un
subjecte que toqui una diana quan s’encén una llum, el temps de reacció seria el que passa
des que s’encén la bombolla fins que s’inicia la resposta i el temps del moviment des de
llavors fins que la seva mà contacta amb la diana.(Martínez de Quel, 2014)
D’altra banda, cal dir que cada individu disposa d’una velocitat de reacció diferent, això és el
que anomenem diferències individuals(una altra variable psicològica). Per entendre millor
aquest concepte posarem un exemple: a una classe d’educació física, el professor demana
als alumnes que facin una cursa i no surtin fins que ell faci sonar el xiulet, en aquest cas ens
trobarem amb què alguns alumnes reaccionaran abans d’hora a l’estímul que d’altres. Això
serà així perquè tothom té una percepció del temps de reacció diferent.

Per mesurar el temps de reacció és interessant anomenar Donders(1998) com la primera

persona en utilitzar un instrument per mesurar-lo, el cronoscopi.
Ell va fer un experiment en l’àmbit de la psicologia, utilitzant per primera vegada el temps
de reacció com a mesura de la resposta conductual, i va demostrar l’existència de tres tipus
de TR, que difereixen en la longitud de latència. Multitud de psicòlegs estan d’acord en què
hi ha el TR simple on l’individu està al corrent de l’estímul al qual s’enfrontarà; el de
reconeixement on requereixen que el subjecte pressioni el botó quan aparegui un tipus d'
estímul i retingui una resposta quan aparegui un altre estímul.; i el d’elecció on els individus
han de seleccionar la resposta a partir d’un conjunt de possibles respostes, com per
exemple prémer una clau de lletra quan aparegui una carta a la pantalla.( Baayen i Milin,
2010)

És important remarcar que durant tota la pràctica hem de tenir present el paper que hi juga
l’anticipació, sobretot referent a l’àmbit esportiu. González Uriel y García Jiménez (2000,
p.267) precisen que és important assenyalar que aquest concepte “només es refereix a què el
subjecte realitza un càlcul anticipat de la resposta que ha de donar una situació d’incertesa.” Tota la
informació prèvia a l'estímul pot ser utilitzada per iniciar la resposta abans que aquest
estímul aparegui efectivament, ja que si s'espera a rebre'l, serà massa tard per
reaccionar.(Pinillos i González, 2011)
Al següent apartat ens trobarem amb situacions en les quals la nostra velocitat de reacció
pot veure’s alterada, ja sigui per uns condicionants o d’altres. A més, també veurem com
l’aparició d’agents externs ens dificulta mantenir la concentració, de manera que sortirem
amb retard.

2-DESCRIPCIÓ DE LA PRÀCTICA
Durant la sessió s’han dut a terme una sèrie de pràctiques, entre les quals destaquem la
simulació del temps de reacció en l’esport, concretament en una cursa atlètica.
Començarem ressaltant la importància que tenen aquí les diferències individuals
anomenades anteriorment ja que tothom reaccionarà a velocitats distintes. Un fet que hem
demostrat amb la realització d’un exercici en el qual tots els alumnes havien de tancar els
ulls i en arribar als seixanta segons obrir-los, mentre el professor amb l’ajuda d’un alumne i
un rellotge contaven el temps que tardava cada individu en obrir els ulls. D’aquesta manera
hem observat com ha hagut alumnes que s’han anticipat, d’altres han obert els ulls als
seixanta exactes i d’altres que fins ben passats els dos minuts no els han oberts.
Així veiem com cada un de nosaltres té una velocitat de reacció diferent, el que anomenem
diferències individuals.
En segon lloc ens disposarem a explicar detalladament una altra pràctica realitzada a classe:
la simulació del TR en l’esport. Aquesta, té els objectius de conèixer les situacions en què els
atletes s’anticipen a l’acció així com també saber com reaccionen en funció dels agents
externs.
A la pràctica realitzada a classe un alumne s’ha fet passar per àrbitre havent de donar la
senyal d’inici de la cursa mentre el professor simulava ser el corredor.
En aquest cas calia estar atents a la senyal per poder reaccionar ràpidament i, d’aquesta
manera, poder guanyar la cursa.
L’interval de temps transcorregut entre la senyal de “preparats” i l’estímul principal se’l
anomena “preperíode”. Després d’aquest “preperíode” comença a
considerar-se temps de reacció fins que el moviment del subjecte es
fa aparent.(Moreno, 1998) A l’exemple que hem citat abans, es
consideraria el temps transcorregut des del dispar de sortida fins a
l’impuls del propi moviment dels braços.
A la primera prova la funció de l’àrbitre consistia en pronunciar les
paraules d’inici enseguida, sense cap mena d’error. Així doncs hem
observat que el corredor ha respost més ràpidament, la seva velocitat
de reacció ha estat més ràpida ja que ell mateix coneixia l’estímul al
qual s’enfrontava.
En canvi, a la segona prova hem percebut una variació respecte al primer exercici. En aquest
cas l’àrbitre havia de pronunciar les mateixes paraules(preparats, llestos, ja!) però més
lentament, raó per la qual hem vist una anticipació per part del corredor.
Sánchez a Revista de la psicología del deporte(citat per Moreno, 1998) ens explica que
l’anticipació es tracta de “la acció pròpia originada en una interpretació perceptiva
correcta dels estímuls ocasionats en l’entorn abans de què el resultat d’aquests es
materialitzi (p.66)”. És a dir, el sistema nerviós s’anticipa als estímuls just abans de què es
produeixin.
Als estudis fets sobre el TR van concloure que es requereix d’un temps de processament i de
posada en marxa després de l’aparició de l’estímul, cosa que explica les variacions en la
velocitat de reacció.
Però cal remarcar que aquesta situació és normal que passi ja que si el corredor tenia la idea
preconcebuda del que anava a dir l’àrbitre i al final el que diu és “preparats, llestos, taula!”,
l’atleta, pensant que ho anava a dir correctament sortirà corrents. Així, l’error l’haurà fet
anticipar a l’estímul abans d’hora.

D’altra banda, a l’última prova també hem vist que l’afegiment d’un agent extern fa que ens
distraguem, dificultant així la nostra velocitat de reacció. De manera que si afegim una
distracció, com la renou, el nostre sistema nerviós i, conseqüentment, la nostra velocitat de
reacció també varia i ens fa sortir amb retard culpa d’haver desviat la atenció cap a un altre
objecte.

3-CONCLUSIÓ
De manera general el que podem dir sobre la pràctica realitzada és que la forma en què una
persona pronuncia les paraules pot influir bastant en la velocitat de reacció d’un individu,
sense deixar de banda les diferències psicològiques que ens trobem en cada individu.
Mitjançant la pràctica, hem vist com variava el temps de reacció en funció de la manera en
què l’àrbitre pronunciava la senyal de començament. També hem observat com l’afegiment
d’un agent extern encara ho dificultava més, ja que ens feia desviar la atenció cap a un altre
objecte que no és el qual hem de prestar atenció.
En resum, des del meu punt de vista, el temps de reacció és variable ja que ens trobem amb
diferents situacions en les quals la velocitat de reacció és diferent. Fins i tot la psicologia ha
manifestat un enorme interès pel que fa a les circumstàncies que produeixen les
anticipacions o els retards.
En conclusió, la velocitat de reacció és molt important en l’àmbit esportiu ja que es tracta
d’un factor clau per tal de guanyar una competició pel fet de ser necessari ser més ràpid que
el teu oponent i, així, superar-lo. Així doncs, la pràctica ens ha permès identificar les
situacions a les quals un corredor pot rendir millor i, en certa manera, com evitar perdre una
cursa.
Galilea i Roca(1983) ens esmenten que hi ha hagut interessos per la mesura del temps de
reacció amb l’objectiu de trobar una connexió amb l’èxit esportiu i també per utilitzar
aquesta connexió per preveure i, en conseqüència, poder seleccionar i orientar als jugadors
cap a un esport determinat respecte a les seves possibilitats.
Tenint clar tot això, a partir d’ara quan tinguem ganes d’anar a veure una competició
d’atletisme sabrem que el temps de reacció és fonamental a l’hora de competir, de manera
que la millor forma d’assegurar la victòria, a part de entrenant la velocitat, és exercitant
també la velocitat de reacció.

4-REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
- de Quel Pérez, Ó. M., & Quintana, M. S. (2014). Sobre la expresión “respuesta de reacción”
y el concepto “tiempo de respuesta”. Apunts Educación Física y Deportes, (118), 88-92.
- Galilea, B., & Roca, J. (1983). Tiempo de reacción y deporte: una aproximación
empírica. Apunts Medicina de l" Esport (Castellano), 20(078), 119-123.
- Pinillos, M., & Calleja, F. G. (2011). La velocidad de anticipación en los deportes: utilidad
del constructo y diferencia con el tiempo de reacción. Revista de orientación educacional,
(48), 95-106.
- Sternberg, S. (1969). The discovery of processing stages: Extensions of Donders'
method. Acta psychologica, 30, 276-315.
-Baayen, R. H., & Milin, P. (2010). Analyzing reaction times. International Journal of
Psychological Research, 3(2), 12-28.
-Moreno, J.(1998). La anticipación en el deporte y su entrenamiento a través de preíndices..
Revista de psicologia del deporte, Vol.7, (Nº.2), Pàgs 205-213.