Professional Documents
Culture Documents
ATENCIÓ - Classe Teòrica 2
ATENCIÓ - Classe Teòrica 2
ATENCIÓ - Classe Teòrica 2
L’acció general d’alarma i el sistema nerviós autonòmic és la base de molts dels reflexos
condicionals. Això és el substrat de l’atenció humana: l’activació.
Capten la meva atenció els estímuls, no són el mateix els estímuls que els sensors
neurobiològics.
I la segona via, voluntària, amb activació o sense jo m’enfoco l’atenció a un estímul de forma
voluntària, cerco un estímul determinat.
Hi ha molts estats alterats de consciència, com quan t’emborratxes o et dones un cop molt
fort. Quan dormim som molt poc conscients del què fem però en tenim. El dormir forma part
de la continuïtat de la consciència. Al principi i al final de somni sols tenir més consciència.
La consciència depèn del nivell atencional. Són estats alterats de consciència, és a dir, quan la
nostra atenció no és plena.
Hi trobem la selectiva: estímuls rellevants que la persona no estigui habituada per cridar la
seva atenció, i irrellevants,
N’hi ha que tenen una gran capacitat de concentració encara que els estímuls són molt poc
rellevants i no solen captar l’atenció de ningú, mentre que n’hi ha d’altres que no són capaços
de prestar atenció encara que els estímuls siguin molt rellevants. Totes les persones són
diferents.
I la dividida.
ESTILS ATENCIONALS: Estil preferent d’atenció. Les persones tenim dos estils que formen un
continu, hi ha diferents graus, un extrem i un altre extrem. Tenim l’eix de l’amplitud de
l’atenció, persones preferentment tenen un estil atencional ampli, tenen més tendència a tenir
l’atenció dividida i diferents modalitats sensorials a la vegada. D’altra banda, hi ha gent que la
seva atenció està focalitzada. La demanda atencional, degut a què no ets experta, és molt
intensa.
Les respostes il·licitades són les automàtiques i voluntàries, pròpies de qualsevol ésser viu.
Els humans no tenim aquesta possibilitat, tenim reflexes però no tenim seqüències de
conducta com sí que ho tenen els animals. Aquestes són les que permeten que els animals
tinguin pensaments automàtics i no deixin d’actuar fins fer-ho.
EXEMPLE: Uns pollets acaben de sortir de l’ou i no tenen cap experiència de res i surten tots
els seus germans(12 germans). Si veuen córrer cap a aquella direcció, surten corrents perquè
saben que és una au que no se’ls menjarà però si van cap a l’altre direcció ni s’immuten
perquè veuen un depredador i saben que no s’hi han d’atracar, tenen una conducta
predeterminada, innata, no après.
-Els d’APROXIMACIÓ a l’estímul perquè l’estímul és apetitiu. L’estímul que es posa en marxa
s’ha de percebre, sinó no hi ha estímul que valgui.
La intensitat de l’estímul percebut determina la intensitat del reflex. I es pot mesurar el temps
que tarda un estímul en respondre, resposta reflexa. El reflexa és la resposta a l’alarma. Els
reflexes no són la base de l’aprenentatge, es poden condicionar.