ATENCIÓ

El sistema nerviós autonòmic ens dona la senyal d’alarma.

L’acció general d’alarma i el sistema nerviós autonòmic és la base de molts dels reflexos
condicionals. Això és el substrat de l’atenció humana: l’activació.

El substrat neurobiològic de l’atenció.

Capten la meva atenció els estímuls, no són el mateix els estímuls que els sensors
neurobiològics.

El nivell d’atenció, la intensitat és la meva resposta enfront a aquest estímul.

Bases neurofisiològiques de l’activació del SNC:

-El moviment simpàtic(consumeixen molta energia i necessites més oxigen) és quan el sistema
nerviós autonòmic incrementa tot el nostre funcionament, mentre que en el parasimpàtic ens
el disminueix.

Aquest substrat de l’atenció és fonamental l’atenció és cognitiva. I té dues vies: una

involuntària(me és completament indiferent un estímul intern o extern que em capta l’atenció
amb lo qual l’atenció és secundària a l’estímul.

I la segona via, voluntària, amb activació o sense jo m’enfoco l’atenció a un estímul de forma
voluntària, cerco un estímul determinat.

Aquestes no són oposades, sinó complementàries.

SISTEMA RETICULAR ACTIVADOR: Ascendent o Descendent

QUÈ ÉS LA CONSCIÈNCIA HUMANA? No s’ha trobat una resposta encara.

Hi ha molts estats alterats de consciència, com quan t’emborratxes o et dones un cop molt
fort. Quan dormim som molt poc conscients del què fem però en tenim. El dormir forma part
de la continuïtat de la consciència. Al principi i al final de somni sols tenir més consciència.

La consciència depèn del nivell atencional. Són estats alterats de consciència, és a dir, quan la
nostra atenció no és plena.

Els mecanismes de l’atenció van des de l’activació neurobiològica(substrats neurobiològics)

fins a la consciència.

Hi trobem la selectiva: estímuls rellevants que la persona no estigui habituada per cridar la
seva atenció, i irrellevants,

N’hi ha que tenen una gran capacitat de concentració encara que els estímuls són molt poc
rellevants i no solen captar l’atenció de ningú, mentre que n’hi ha d’altres que no són capaços
de prestar atenció encara que els estímuls siguin molt rellevants. Totes les persones són
diferents.
I la dividida.

ESTILS ATENCIONALS: Estil preferent d’atenció. Les persones tenim dos estils que formen un
continu, hi ha diferents graus, un extrem i un altre extrem. Tenim l’eix de l’amplitud de
l’atenció, persones preferentment tenen un estil atencional ampli, tenen més tendència a tenir
l’atenció dividida i diferents modalitats sensorials a la vegada. D’altra banda, hi ha gent que la
seva atenció està focalitzada. La demanda atencional, degut a què no ets experta, és molt
intensa.

Direcció del camp atencional: Depèn de si és Intern o Extern

L’altre eix és l’estret.

Les respostes il·licitades són les automàtiques i voluntàries, pròpies de qualsevol ésser viu.

Quan l’estímul és percebut es desencadena una conducta que estava preprogramada.

Els humans no tenim aquesta possibilitat, tenim reflexes però no tenim seqüències de
conducta com sí que ho tenen els animals. Aquestes són les que permeten que els animals
tinguin pensaments automàtics i no deixin d’actuar fins fer-ho.

EXEMPLE: Uns pollets acaben de sortir de l’ou i no tenen cap experiència de res i surten tots
els seus germans(12 germans). Si veuen córrer cap a aquella direcció, surten corrents perquè
saben que és una au que no se’ls menjarà però si van cap a l’altre direcció ni s’immuten
perquè veuen un depredador i saben que no s’hi han d’atracar, tenen una conducta
predeterminada, innata, no après.

Els humans tenim reflexes(resposta a un estímul percebut, automàtiques, ràpides, de poca

duració), és l’estímul-resposta. Els reflexes tenen característiques importants, els condicionats
que seran la base de l’aprenentatge.

Els reflexes són de dos tipus:

-Els de REBUIG, respostes a estímuls aversius, el que és aversiu és l’estímul.

-Els d’APROXIMACIÓ a l’estímul perquè l’estímul és apetitiu. L’estímul que es posa en marxa
s’ha de percebre, sinó no hi ha estímul que valgui.

La intensitat de l’estímul percebut determina la intensitat del reflex. I es pot mesurar el temps
que tarda un estímul en respondre, resposta reflexa. El reflexa és la resposta a l’alarma. Els
reflexes no són la base de l’aprenentatge, es poden condicionar.