Definició de literatura

Època antiga: Art d’escriure i llegir (sentit originari de la paraula llatina)

Antiguitat clàssica: La paraula art anava més lligat al concepte de tècnica o habilitat qué
de bellesa.
Antics romans: És anomenada com retòrica (estudi dels recursos expressius, de les
normes gramaticals, de l'eloqüència i de la lectura) estaba relacionada amb els conceptes
de saber de lletra i de cultura.

A partir del segle XIX, literatura vol dir l’art d’escriure amb un objectiu estètic (buscar crear
sentiments)
→ Poema
Formes literàries → Novela
→ Obra de teatre
Registre literari → Utilització del llenguatge humà → missatges amb finalitat artistica

Literatura i escritura

Literatura culta (autor conegut): Transmet per escrit (public lector/ilustrat)

Literatura popular (anònim): Via oral → gent que no sabia de lletra

Característiques del text

Actualment es considera text literari si és capaç de crear una realitat imaginaria una visió
nova i imaginària del món real.
Utilitza llenguatge connotatiu ja qué te múltiples significats.
Denotatiu vol dir que és objectiu i clar.

La poesia

L’expressió més elevada de l’art literari, és un llenguatge complex i elaborat te sentits

figurats i disposicions ritmiques regulars.
Origen comú amb la música.
Se l’associa a la lírica génere literari pel cual s'expressen sentiments

La poesia es diferencia de la prosa per el llenguatge combinant y repetint harmònicament

sons i ritmes.

Metre (nombre de síl·labes)

Fenòmens de contacte vocàlic:
Elisió: Supressió fonètica d’una de les 2 vocals en contacte es marca amb una L
Sinalefa: Fusió en una sola sílaba de dues vocals en contacte (una i o u) es marca
amb una U
Hiat: Separació de síl·labes que volen formar un diftong no cal marcar-ho només
separar.
Rima (repetició de sons)

Rima consonant (rimen les parts finals dels versos) i assonant (vocals)
Rima masculina (aguda) Rima femenina (plana o esdrúixola)
Rima encreuada (7a,7b,7a,7b) Rima encadenada (7a,7b,7b,7a)
Rima blanca (versos qué no rimen)

Gèneres poètics de tradició culta

L’himne és una composició poeticomusical destinada a ser cantada

Oda igual que l’himne pero parla de temes més personals
Elegia expresa tristesa i dolor.
Canció culta composició el la tradició antiga anava lligada amb el cant
Balda romanç de tema amorós
Ègloga diàlegs de tema amorós entre pastors
Pastorella un cavaller troba a una pastora i la requereix d’amors
Sàtira critica a vicis i defectes de les persones
Epigrama poema breu que expressa un pensament enginyós i satíric
Nadales cançons relacionades amb el naixement de Jesús
Gogs cançons religioses verges locals etc.
Corrandes cançons curtes improvisades
Cançons de pandero cançons acompanyades amb la percussió d’un pandero

Noves formes de poesia

Prosa poètica escrites en prosa que utilitzen recursos de llenguatge poètic

Caligrama poema escrit sobre un dibuix
Poesia visual substitució d’elements tradicionals per elements visuals.

Tòpics literaris

Beatus ille = vida tranquila en el camp

Captatio benevolentiae = demanar disculpas al públic es fa a final o principi d’un discurs
Carpe diem = Aprofita el present (sobretot quan ets jove)
Deus ex machina = Element poderós que resol una situació conflictiva
Locus amoenus = Lloc bonic
Locus eremus = Lloc erm
Paradís perdut = pèrdua de la felicitat
Travessia pel desert = Lluita silenciosa i desconeguda fins que es obté l’objectiu
Terra promesa = (travessia pel desert)
Ubi sunt = Parla sobre el destí de les persones ja mortes és a dir passades
Fortuna mutabile = Parla de la fortuna i de la sort que a vegades afavoreix i altres al
contrari.
Omnia mors aequat = Els humans som tots iguals davant la mort.