Diverciència a 2n: Per què floten les coses

que floten? conclusions

Ja a classe, durant la tercera setmana, recordem l’experiment i en traiem les conclusions.

El primer que fem és verificar les nostres hipòtesis. Cal corroborar o desmentir les hipòtesis prèvies.
I ens adonem dels errors. No flota tot el que pensàvem que flotaria, i per contra alguns objectes que
pensàvem que s’enfonsarien van flotar.

A partir d’aquí ens posem a analitzar els perquès.

Ara sabem que les coses no floten o s’enfonsen en funció del que pesen. Sinó que hi ha molts
factors que cal tenir en compte.

El material de què està fet l’objecte:

El material de què està fet l’objecte és important.
Hem vist que una fusta molt pesada flotava i una xinxeta molt lleugera s’enfonsava. Això és perquè
la fusta és menys densa que l’aigua en canvi la xinxeta és més densa que l’aigua.

La densitat de l’objecte:
La densitat d’un objecte la fa la distància o proximitat que tenen les molècules que el formen.
Les molècules que formen la xinxeta estan molt més juntes que les de l’aigua i per tant la xinxeta
s’enfonsa en posar-la a l’aigua. En canvi, les molècules que formen la fusta, tot i ser molt grossa i
pesada, estan més separades que les de l’aigua i per tant quan la posem a l’aigua flota.

La força que fa cada objecte:

Hem vist també que quan posem dos objectes en contacte hi ha inevitablement dos forces que
actuen. Quan un objecte entra en contacte amb l’aigua s’enfonsarà si el material de què està fet
l’objecte és més dens, és a dir les molècules estan més juntes que les de l’aigua. Per tant la força
que fa l’objecte contra l’aigua és superior a la que fa l’aigua contra l’objecte.
En canvi quan un objecte entra en contacte amb l’aigua flotarà si el material de què està fet
l’objecte és menys dens, és a dir les molècules estan més separades que les de l’aigua. Per tant la
força que fa l’objecte contra l’aigua és inferior a la que fa l’aigua contra l’objecte.

Aquí teniu alguns exemples que hem pogut observar:

- Quan posem la xinxeta a l’aigua hi ha dues forces en contacte, una força la fa l’aigua i
l’altra la fa la xinxeta. La força que fa la xinxeta és superior a la força que fa l’aigua i per
això s’enfonsa.
 - Quan posem el bloc de fusta a l’aigua hi ha dues forces en contacte, una força la fa
l’aigua i l’altra la fa el bloc de fusta. La força que fa el bloc de fusta és inferior a la força
que fa l’aigua i per això es queda flotant.

La densitat d’un objecte i la força que aquest és capaç de fer en posar-lo en contacte amb un altre
objecte estan relacionades. En aquest cas un dels objectes és l’aigua.

La forma de l’objecte
Hem vist també que canviant la forma, aconseguim fer flotar un objecte que primer s’havia
enfonsat. Recordeu la plastilina?
Això ha estat possible perquè en realitat el que hem fet en donar forma de canoa a la bola és
buidar-la per dintre i deixar que s’omplís d’aire.
L’aire és molt, molt, molt menys dens que l’aigua. Això és perquè les molècules de l’aire estan molt,
molt, molt separades.
Es per això que a la platja omplim flotadors i matalassos amb aire. Com més aire els posem més
resistents són.
Recordeu haver pujat mai a un matalàs mig desinflat? I recordeu haver pujat a un matalàs ben
inflat? Quants nens/es hi podeu pujar?
Com que l’aire és molt menys dens que l’aigua, el mateix matalàs es farà més resistent com més
l’inflem. L’aigua sempre farà més força que la del matalàs inflat, a no sé que hi pugin molts, molts,
molts, molts, molts nens i aconsegueixin enfonsar-lo. Perquè la càrrega és un altre factor que també
afecta a la flotabilitat.

La càrrega
Un objecte flotable podrà flotar tot i estar carregat. Això sí, la quantitat de càrrega que hi podem
posar dependrà de les característiques de l’objecte. Si ens passem de la capacitat de càrrega que
pot resistir, l’objecte s’acabarà enfonsant.
Això ho hem comprovat amb la canoa. Quan la carregàvem amb objectes lleugers seguia flotant,
però al final sempre s’acabava enfonsant.

Ara pensa i explica’m. Per què els vaixells floten?