Marc Antoni i Bruto: Anàlisi Discurs
MARC ANTONI
Marc Antoni vol convencer al públic de
que Cesar era ambiciós sense que el
públic pugui percebre que ell els intenta
convencer.
Comença amb una pausa efectista per
a que la gent posi més atenció al seu
discurs i així donant-li més afecte i
seriositat.
“el mal que hacen los hombres les
sobrevive, el bien queda
frecuentemente olvidado…si fuera
ambicioso era una falta grave, y
gravemente ha pagado su falta…” diu
Marco Antonio. Utilitza sovint moltes
al·lusions contra Bruto.
“Bruto es un hombre honrado… como
honrados son todos los demás.”
Intento no contradir molt a Bruta ja que
el considera un home honorable però no
esta d’acord amb ell
Marco Antonia vol donar a entendre a la
gent que Bruto en realitat no és tan
honorable si es fiquen a pensar,
compara les seves paraules (Bruto)
amb accions de Juli Cèsar.
“César no era ambicioso; César trajo
riqueza a Roma... lloraba cuando los
pobres se lamentaban”
“Y no sólo eso, sino que por tres veces
rehusó la corona de Roma, ¿es eso
ambición?”
“Pero de nuevo Bruto es un hombre
honrado. No hablo así para desaprobar
las palabras de Bruto. Dice que no
quiere incitar a la ira sino a la pena
¿qué le impide llorarle?.”
BRUTO
Bruto vol justificar l'assassinat de Cèsar
el qual ell mateix havia participat.
Bruto fa un discurs entorn d’una idea:
Cèsar era un dictador i, per tant, contrari
a la llibertat.
I també aporta una segona idea: la
llibertat és la característica del poble
romà.
Bruto justifica la seva mort per la tirania
que aquest ejercia, per l’ambiació al
poder. Es a dir el seu assassinat es va
produir per la causa de la llibertat
“Preferiríais que Cèsar viviera y morir
todos esclavos a que esté muerto Cèsar
y todos vivir libres”.
Bruto sols mostra dos punts o
l'esclavitud i la mort o la vida i la
llibertat.
Amb la seva mort es volia establir el
funcionament normal d’una república.
La segona idea: la llibertat és l'essència
d’un romà.
Bruto afirma que el ciutadà romà és
lliure i si vols soportar la tiranía és
deixar de ser-ho.
Però tot i això també parla del bon
estratega que era Cèsar i fa un
homenatge de tots el seus logros.
Bruto diu que no va matar Cèsar sinó a
la propia tiranía.
“Porque César me apreciaba, le lloro;
porque fue afortunado, le celebro; como
valiente, le honro; pero por ambicioso,
le maté”