EXÀMEN CATALÀ

Preposicions p.161 p.184

Hi ha tres tipus de preposicions: àtones, tòniques, compostes

Locucions prepositives:

- A causa de: introdueix el motiu pel qual s’esdevé un fet

- Degut a / donat: també son construccions casuals
- En comptes de / en lloc de: locucions que indiquen substitució
- Quant a: sinònim de pel que fa a, respecta a, a propòsit de...
- Arran de: sempre cal emprar-lo per indicar una circumstància de lloc o espai.

Arran, davant, lluny, fora  son adverbis perquè van sols

Arran d’, davant de, lluny de, fora de  si porta preposició es converteix en loc.

Preposició a

Introdueix les designacions de lloc

- Davant de determinants que comencen per (un/a, aquest/a, aquell/a, algun/a...)

es canvia A per EN
o Llença-ho EN un contenidor blau
o L’hem trobat EN aquella ferreteria
o Parts del dia sempre amb A

- Prep + CD NO excepte  a + tots/ tothom/ prn.feble fort (tu,jo,ella...)

Preposicions en i amb

- En = en / amb = con
- Indicar temps. Per indicar els anys: l’any o el. (en es valencià)
- En i amb per indicar mitjans de transport: Venien en/amb cotxe

Preposició de

- Indicar nom de carrer, plaça... Carrer de Balmes, Plaça d’Espanya.

- Quan DE serveix per substituir un nom, és obligatori el seu ús
o He comprat tres roses i dues de grogues
- Expressions amb de com: olor de tabac, gust de cremat, samarreta de colors...

Preposicions per i per a

- Per = por / per a = para

- Per, davant de mesos i èpoques del any: Vindrem per Nadal
- !! Els dies de la setmana no porten preposició. Només s’utilitza per a en alguns
casos per indicar un termini fix referit al futur.
- Per: mitjà  ho escric per quedar bé / pis per vendre / ho fa per tu
- Per a: final  El termòmetre serveix per a analitzar / Això es diu per a
impressionar.
Els complements preposicionals

1. C.Règim = V + a / de / en / amb + SN + inf = Canvi o caiguda de preposició!

2. Canvi de en / amb per a / de quan després va un infinitiu
3. V + a + que (conjunció) = la A caiguda i desapareix
4. Abans (de) que, gràcies (a) que, des (de) que, després (de) que CAIGUDA ()
5. Cap / fins + a + adv o conjunció = la A caiguda i desapareix
6. Com = como / Com a = en qualitat de (com a presidenta...)
7. Com a  perd preposició davant d’article determinat (el...), indeterminat (un...) i
demostratiu (aquell...)

Adverbis p.227

L’adverbi es forma amb un adjectiu, posat en forma femenina (a) + ment

Locucions adverbials de lloc

Pertot

- Trobàvem bolets pertot (per tot arreu)

- M’agrada la casa per tot (per totes les coses)

Enlloc

- No l’he vist enlloc (a cap lloc)

- En lloc d’en Jaume, vindrà l’Anna (en comptes de)

Enlaire

- No me la tireu gaire enlaire, la pilota (amunt)

- Quan va ser a l’aire va agafar por (dalt del cel, volant)

De temps

Quan = adverbi de temps / Quant = adj quantitat

Des de és una locució preposicional de temps!

(significat de molts adverbis i locucions a la pàgina 229...)

De quantitat

No és un adverbi de quantitat (tantes, tant...) sinó un determinant quantitatiu, ja que es

pot modificar

- Gens (adv.- gens ni mica) i res (pronom – cap cosa)

- Almenys (por lo menos) i al menys (lo menos) / al més
- Tant (davant/darrere de verb i nom) / Tan (davant d’adjectiu, adverbi o locució
adverbial).
Verbs p.136 i 154 perífrasis verbals

Pretèrit = passat

- Imperfet = inacabat: cantava

- Perfet = acabat: havia cantat

Temps verbals hi ha els:

- Simples: cantaré
- Compostos: haver + V
- Perifràstics: Anar (inf) + V

Excepcions:

Verbs 1a conju -AR

- Anar, estar (irregulars)

- Verbs acabats en –iar, -var: En el present de subjuntiu i imperatiu, van amb
dièresi (sempre a la 2a vocal)

Verbs 2a conju – ER, -RE

- Treure, néixer, péixer (alimentar-se), jeure:

o Àtona amb A  traure
o Tònica segons soni  trec / trac (Lleida)

- Velarització (un verb velar és el que en present d’indicatiu acaba en –c (k)

Com: -ldre, -ndre, -leer, -ure / esteu, dic, dur, poder, tenir, venir
o Present indicatiu: jo aprenc
o Present subjuntiu: jo aprengui
o Imperatiu subjuntiu: jo aprengués
o Passat simple: aprenguí

+ Amb imperatiu (3a s, 1a p, 3a p)

1r cas 2n cas

Aprèn (tu) 2s Digues (tu)

Aprengui (ell) 3s Digui (ell)

Aprenguem (nos) 1p Diguem (nos)

Apreneu (vos) 2p Digueu (vos)

Aprenguin (ells) 3p Diguem (ells)

 - Quan es negatiu, va tot amb gu : beveu, no begueu !
- Els gerundis NO velaritzen: poguent NO, podent SI / capigut NO, cabut SI

Verbs 3a conj –IR

Verbs simples / incoatius (que s’afageix –eix en el present d’indicatiu)

- Regulars  Dormir, sentir; dormo, sento, consento...

- Incoatius  servir
o Pr. Indicatiu: serveixo
o Pr. Subjuntiu: serveixi
o Imperatiu: serveix tu
- Excepcions: collir, escopir, sortir, cosir, tossir  àtona=O / tònica= U

Perífrasis verbals

Infinitiu: (v+infinitiu)

- D’obligació: haver de, caldre, caldre+que+oració

- Probabilitat: deure
- Possibilitat: poder
- Imminència: anar a, començar a, estar a punt de, acabar de, deixar de, soler,
acostumarse a/de, tornar a, venir a.
- Intencionalitat: voler

Gerundi: (v+gerundi)

- Estar
- Anar
- Continuar

Perífrasis de participi: amb els verbs quedar/restar/deixar + participi es pot indicar la

conseqüència d’una acció  La botiga ha quedat oberta, L’hem deixat estès a terra.

! El gerundi sempre ha d’expressar un fet simultani o anterior al del verb principal. Si

expressa un temps posterior, no és correcte.

Pronoms relatius (oracions de relatiu) p.217

Abans... (castellà)

- En castellà, el prefixe a indica oposició: aduana, atravessar, ametralladora,

acondicionat... En català la A es treu.
- Músculo = cos / musclo = mar / muscle = espatlla

El què pot ser

- Pronom interrogatiu: què dius?

- Pronom relatiu: preposició + què (de què, a què) / substituït per: el qual
Oracions de relatiu (adjectives)

- Especificatives  SENSE ,
- Explicatives  AMB ,

MIRA LES PÀGINES 218-221 LLIBRE!! Per: funcions dels pronoms relatius

Remarques:

- CCLL  on, en què, en el qual / en la qual...

- El qual, la qual, les quals, els quals  sempre va a una oració explicativa (,)
- Prep + art + que NO
- Prep + què / prep + el qual SI
o El bolígraf amb el que escrius NO
o El bolígraf amb què / amb el qual escrius SI

- La qual cosa és un relatiu que té com antecedent global tota una oració anterior
- El propòsit dels quals (es tradueix com a) cuyo propósito.
- Del qual = de què

Pronoms febles p.133 i p.190

Pronom separat de verb/altre pronom:

- Començant per consonant es separa, vocal s’apostrofa

- La, davant d’un verb que comença per i, u, hi, hu àtones, no s’apostrofa
- Entre pronoms, la coma va el més a la dreta possible
- Les combinacions la+hi, se+us no s’apostròfen

Funcions sintàctiques:

CD

- Cd determinat  el, la, els, les

- Cd neutre (això, allò)  ho
- Cd indeterminat  en

CI

- 3a persona singular  LI (quan CD+LI = HI)

- 3a persona plural  ELS / LOS
- Amb en/ho + li= li’n, li ho.

CRegV

- Hi  en, a, amb
- En  De

CC

- Igual que el Creg

 - Si el complement és de manera i introduït per de, s’emplea el pronom HI

Atribut (ser, semblar, estar)

- Determinat  el, la, els, les

- Indeterminat  ho
- Èmfasi especial o quantitat exacte  en (Que n’ets, de fresc!)

CPredicatiu

- Ha de concordar amb subjecte i predicat

- Es substitueix per hi

Pronom reflexiu es: La noia es pentinava

Verbs pronominals: aquell on el pronom ja està integrat i no té cap funció sintàctica

(anar-se’n)

Conjuncions: Oració coordinada p.206

- Copulatives: i, ni
- Disjuntives: o, o bé
- Distributives: alternativa entre dues coses (així... com, ara...ara, ni... ni...)
- Adversatives: però, tanmateix, sinó, si no
o Sinó és una conjunció adversativa
o Si no és un condicional + una negació.

- Consecutives o il·latives: doncs, per tant

o Doncs NO indica causa, indica conseqüència
- Continuatives: encara, més, així mateix, encara més, i tot, a més, d’altra
banda, així, això, la qual cosa, més ben dit, si es vol, millor, pitjor.

Lèxic p.246

Precisió en el significat p.255

FRASES FETES p.273

● mossegar-se els dits: penedir-se

● picar als dits: castigar

● untar els els dits: subornar

● li té el dit ficat a l'ull: li té animadversió (antipatia)

● parar la mà: cobrar

● a mans besades: amb molt de gust

● donar-hi la darrera mà: estar a punt d’acabar-ho

● en bones mans: a cura d’una bona persona

● anar-se’n la mà: excedir-se

● fer mans i mànigues: esforçar-se

● estar a les mans: dependre de

● arribar a les mans: esbatussar-se /barallar-se

● venir a les mans: anar a cops

● tenir-hi la mà trencada: tenir molta pràctica

● rentar se'n les mans: no voler la responsabilitat

● posar-hi les mans al foc: assegurar

● tenir la mà foradada: costum de gastar tot els diners

● donar la mà: fer una encaixada

● no veure-hi de cap ull: estar molt content/a

● ràpidament d’un cop d’ull: ràpidament

● fer els ulls grossos: deixar-ho passar tot

● fer uns ulls com unes taronges: obrir els ulls de sorpresa

● tenir cara i ulls: ser formal

Polisèmia

● pla (terreny extens sense gaires elevacions ni depressions')

plànol (representació sobre una superfície, en projecció i a escala, d'una obra

arquitectònica o d'enginyeria, i també s'aplica a la representació cartogràfica d'un

terreny)

planell (indret elevat i pla)

● confús ( adjectiu, i vol dir ‘poc clar’, ‘imprecís’) confós (participi del verb confondre)

● fons (nom. part inferior o més interna d'una cavitat o d'un recipient) fondo (adjectiu.
significat de ‘pregon’, de ‘profund’ / adverbi, amb el significat de‘profundament’.)

● deport (recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure) => no física

esport (exercici corporal practicat, especialment a l’aire lliure per afecció, competició

o exhibició.)

● soterrani (substantiu, designant la construcció situada per davall de la rasant del

carrer)

subterrani (adjectiu que indica que alguna cosa està situada davall de terra)

● orgue (instrument)

òrgan (part del cos o bé una part (una unitat, un grup) d’una entitat amb unes

funcions determinades.)

● senyalar (posar un senyal en una cosa)

assenyalar (dir o manifestar / fixar o determinar / mostrar amb un senyal)

● anomenar (denominar o citar algú o alguna cosa)

nomenar (‘designar algú perquè pugui ocupar un càrrec o exercir una funció)

● baixar (transitiu => desplaçament d’algú o d’alguna cosa cap a dalt o cap a baix/

intransitiu=> fan l’acció de pujar o baixar, o sigui, anar de baix a dalt o de dalt a

baix.)

abaixar (transitiu => necessita un complement directe al darrere: els preus, la

mirada, el volum => fer que sigui més baix, fer baixar a un nivell inferior, a un grau

inferior d’intensita )

● medecina ( la ciència i els estudis que s'ocupen de la salut humana com a qualsevol

substància emprada per a tractar les malalties)

medicina (medicament, que es considera preferible en un registre estàndard)

● feina (ocupació concreta durant la qual es desenvolupa una activitat)

treball (esforç continuat amb què es desenvolupa una ocupació concreta)

● greix (nom. Podem parlar del greix d’un animal, d’un tall de carn o d’un motor.)

grassa ( l’adjectiu. Diem que una cosa és grassa si conté molt greix)

● adreça ( indicació del lloc on es viu i, en l’àmbit de la informàtica, del lloc d’origen o

de destinació de les dades.) direcció ( costat cap al qual s’encamina una persona o
una cosa, on hi ha alguna cosa)

● doblar (fer doble)

doblegar (fer plecs en un superfície o objecte flexible)

● tastar (Provar alguna cosa de menjar o beure per saber quin gust té /Experimentar

per primera vegada l'efecte d'una cosa.)

provar (Fer examen i experiment de les qualitats. / Justificar la certesa o la veritat

amb raons o testimonis.) / emprovar

● donar suport (advocar per alguna cosa, mantenir-la, defensar-la)

recolzar (descansar el pes d'una cosa o d'una persona sobre un suport)

● assecar (fer que una cosa esdevingui seca, perdi la humitat)

eixugar (llevar la humitat, l’aigua (d’una cosa molla)

● guardar (Vigilar una persona o una cosa per protegir-la i tenir-ne cura)

desar ( guardar una cosa de manera més permanent, posar en lloc segur)

endreçar (deixar un lloc ordenat i net)

● caixa (Receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta

amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes.)

capsa (Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més

aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents

objectes.)

● nombre (quantitat indefinida, resultat o categoria morfològica)

número (nombre entès com a concepte matemàtic, cada element dins d'una sèrie o

col·lecció => casa nº14, peça dins d'un espectacle, bitllet amb què es participa en un

joc d'atzar)

● medi (entorn) / mitjà (instrument)

● bordar (gos) / brodar (roba)

● cataracta (ull) / cascada (aigua)

● trencar / partir / esmicolar / esberlar (Obrir o trencar en pedaços pel punt que ofereix
menys resistència)

● adreçar / endreçar

● suposar/ oposar-se

● mitja/ mitjana

● múscul/ muscle/ musclo

● estrellat/ estavellat

● estar sotmès/ ser sumbís

● llençar/ llancar

● lliurar/ alliberar/ deslliurar

● aturar/ parar

● revetlla (no barbena)

● el sol ens toca (no ens dona)

● engegar la ràdio o la TV (no posar)

● la gallina pon ous (no posa ous)

● t’adones compte ( no et dones compte)

● estavellar (no estrellar)

● reflectir (no relfexar)

● cabo (no quepo)

● esporgar ( no exporgar)

● sostreure (no substreure)

SINÒNIMS

● al·ludir=> esmentar / eludir => obviar

● asèptic => desinfectat / escèptic =>incrèdul

● excepció => singularitat / accepció => significat

● perjudici => dany / prejudici => prevenció

● evocar => recordar / abocar => vessar

● massa => excessivament / maça => martell

ANTÒNIMS

● no tenir tenir sentit => lògic (no llògic)

● estar sec => greixat ( no engrassat)

● units => escampats (no desperdigats)

● polida => desmanegada (no desgarbada)

● elegant => xarò (xavacà)

Diferents perques