Professional Documents
Culture Documents
Examen 1bat 2a AV 21-22
Examen 1bat 2a AV 21-22
1) Com enunciaries el tema del text? Subratlla'n les idees principals i marca'n l'estructura (1punt).
Després, elabora'n un resum de 6 línies (70 paraules, 1 punt)
Arnau de Vilanova (1240-1311) va ser un dels metges més que du a la confusió amb «heroi» com a sinònim de noble
notables de l'edat mitjana llatina per la seva extensa obra o amb el terme llatí herus 'senyor'. Aquesta confusió reflec
mèdica, la seva docència a la Facultat de Medicina de Mont- teix la confluència de la visió de l'amor obsessiu no corres-
peller i el seu gran prestigi professional com a metge de reis post com a malaltia, que es remunta a la medicina grega,
i papes. Alhora, destaca com un pensador religiós singular, i la idea de l'amor cortès sorgit en la poesia del segle XII,
que va lluitar fins al final de la seva vida per impulsar una segons el qual l'enamorat se sotmet a la persona estima
reforma de l'Església, i com un dels primers autors de te- da com un vassall al seu senyor. La concepció literària de
ologia en català, malgrat que la major part de la seva obra l'amor, doncs, va ser medicalitzada en el segle XIII, quan la
va ser escrita en llatí. Dissortadament, la persecució de les medicina s'ensenyava cada vegada més a les universitats i
seves idees espirituals per la Inquisició i altres sectors del anava estenent la seva influència en la cultura i la societat
poder eclesiàstic va distorsionar el seu llegat fins al punt coetànies. Així mateix, el concepte mèdic de la malaltia de
que la seva figura resta, encara avui dia, enterbolida per la l'amor passaria a la literatura i la trobem en Dante, Boccac-
llegenda d'alquimista, mag i profeta que l'envolta. cio, Ausiàs March, la Celestina i Edmund Spenser.
Entre les novetats editorials aparegudes en l'any del A partir d'aquest origen, Arnau explica les causes dels
set-centè aniversari de la seva mort hi ha la primera tra- símptomes: extenuació i afebliment del cos, color grogós,
ducció mai feta en qualsevol llengua del Tractatus de amare insomni, manca de gana, tristesa en l'absència de la per
heroica (Tractat sobre l'amor heroic). Aquest breu escrit no sona estimada o alegria en la seva proximitat. El tractat
tan sols és el més antic dels conservats di\rnau de Vilana- es clou amb una breu exposició raonada d'alguns remeis:
va, sinó que també constitueix la primera • monografia mè- mostrar els defectes de l'ésser estimat o distreure'n el pen
dica sobre la malaltia de la passió amorosa. La designació sament amb activitats agradables, com ara dormir, conver
d'heroic o hereos que rebia aquest trastorn en la medicina sar amb amics, passejar per la natura, sentir música, tenir
medieval és una deformació d'eros, amor-passió en grec, relacions... i sobretot viatjar, com més lluny millor.
SEBASTIÀ GIRALT, UAB Divulga (Revista de divulgació científica).
www.uab.cat/servlet (adaptat)
• Escriu z, ss o s:
na .......isme .......
ero trape .....
..ista enfon .......ar e.......
garrar .......
entinella
.......
oològic ......umari .......
oterrani ..itar
vi ..... .......
ol.. ....tici pin .......
ell
ca.......
ola ca.......
olà barone .......
a ru .......
a dan .......
a íl•laba
tri .......
prince .......
a hongare .......
a regre.....
..ió tristí.......im .......
ar.......
uela e......
.tranger
I Ah la dolchor del temps novel l. Amb la dolçor de la nova estació els boscos
foillo li bosc, e li aucel s'omplen de fulles i els ocells canten, cadascun
chanton, chascus en lor lati, en la seua llengua, segons la melodia del nou
segon lo vers del novel chan: cant: Cal, doncs, que cada u es dedique a allò
adone esta ben c'om s'aisi que més desitge.
d'acho don t hom a plus talan.
11 De lai don plus m'es bon e bel 11.Del lloc que considere més bo i bell no m'ar-
non vei mesager ni sagel, riba ni missatger ni missatge, així doncs el meu
per que mos cors non dorm ni ri cos no dorm ni riu, i no gosa treure'm enda-
ni no m'aus traire adenan, vant, fins que no estaré segur que el pacte és
tro qu'eu sacha ben de la fi, tal com jo el vull.
s' el' es aissi com eu deman.
IV Enquer me menbra d'un mati IV Encara em recorde d'aquell matí que posà-
que nos fezem de guerra fi rem fi a la nostra guerra amb un pacte i que ella
e que·m donet un don tan gran: em donà un present tan gran: la seua amor fi-
sa drudari'e son anel. del i el seu anell. Tant de bo Déu em permeta
Enquer me lais Dieus viure tan viure fins que puga posar les meues mans sota
qu'aia mas mans soz son mantel! el seu mantell.
V Qu'eu non ai soing d'estraing lati V. Jo no faig cas del llatí hostil d'aquells que in-
que·m parta de mon Bon Vezi; tenten separar-me del meu Bon Veí; car sé
qu'eu sai de paraulas com van, l'abast que tenen les paraules quan es difonen
ah un breu sermon que s'espet: en un discurs breu: hi ha alguns que s'envanei-
que tal se van d'amor gaban, xen de la seua amor, però nosaltres en tenim la
nos n'avem la pessa e·l coutel. peça i el ganivet.
6. Explica la metàfora feudal de la lírica dels trobadors amb exemples del text (3 punts)