PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE I LA PARLA

Estimades famílies.
Com sabeu, a l’Educació Infantil portem a terme un programa d’estimulació del
llenguatge i la parla amb l’assessorament de la mestra d’Audició i llenguatge. Ens agradaria
demanar la vostra col·laboració i convidar-vos a formar part d’aquest projecte. És fàcil,
sols teniu que prestar un poc d’atenció a alguns detalls a la vegada que practiqueu algun
joc tipus que seguidament vos facilitarem, els vostres fills se’n beneficiaran.
La societat actual fa que tot vaja molt ràpid, amb mitjans que s’allunyen bastant de
la comunicació cara a cara i de vegades s’acostumem a informar-nos i relacionar-nos a
través del telèfons, tablets,... perdent eixa oportunitat d’aprendre de l’altre, d’imitar,
d’escoltar, de ser interferit en una conversa, de tindre l’oportunitat de preguntar i
aprendre. Per això creguem oportú aquest tipus d’activitats per tal de previndre,
minimitzar i estimular els efectes que d’aquests aparells se’n deriven.
Per això, vos presentem unes propostes i activitats per estimular la parla.
- Proporcionar situacions de diàleg: és molt important que puga iniciar la conversa, que
faça preguntes i que l’ interlocutor mostre interès i li ofereix respostes i models rics i
correctes:
o Mirar i comentar contes amb imatges, posar veu als personatges, fer onomatopeies
(sons que ixen al conte, com per exemple, “brum, brum fa la moto”...)
o Fer jocs de simulació de la vida quotidiana (jugar amb ninots, cotxes, a la cuineta,
disfressar-se, fer de metges, perruquers, fusters, mecànics...)
o Cantar cançons, completar rimes, aprendre frases fetes, acudits, embarbussaments
senzills,..
o Mirar i comentar fotografies de la família, amics, dels companys de classe, dels
mestres...
o Col·laborar en les tasques de casa, per exemple: endreçar els armaris, calaixos de
joguines, roba, la compra .. nomenant i conversant sobre el que hi ha, mentre
ajuda a guardar les coses
- També és convenient donar-li ordres senzilles, de coses que ja es donen per suposades
que les fa. Encara que l’ajudem a fer-ho, cal verbalitzar el que fem.
- Donar opcions a escollir de forma quotidiana, mostrant visualment les possibles opcions i
verbalitzant la situació. Exemple, vols la pera o la poma?, vols el cotxe o el camió?. És
interessant esperar la resposta del nen o nena o demanar-li que ho diga. Si no ho diu i
assenyala o fa el gest, nosaltres podem fer com si ens equivoquem, provocant així la parla
espontània.
- Intentarem xerrar d’allò que sabem que li agrada i interessa. De les coses que passen al
nostre voltant.
- Ens ajudarem també dels gestos i canvis de veu per captar la seva atenció. A vegades,
sense forçar-lo, molt afectuosament, li podem fer repetir alguna paraula (dins del context).
Per això el mirarem a la cara i farem que ell també ens miri, i articularem la paraula
clarament i més lenta del normal.
- Per poder donar bons models, quan el xiquet/xiqueta ens demane o diga alguna cosa,
nosaltres repetirem el que ha dit, però fent la frase correctament, només per a que ell la
escolte sense fer-li repetir. Exemple diu “aua” (aigua), nosaltres direm: què vols aigua?. El
xiquet/xiqueta no s’ha de sentir corregit, tot i que el feedback correctiu és necessari, s’ha
de fer principalment de forma indirecta ampliant, repetint correctament el que ha dit.
- Quan el xiquet/xiqueta ens parle i no l’entenguem, a vegades podrem fer veure que
l’hem entès però d’altres haurem de dir-li: no t’entenc, què vols? Torna-m’ho a dir,
perdona no t’he sentit... No se l’ha de fer enfadar en aquestes situacions i sobretot sentint-
se bé.

ALGUNES ACTIVITATS PER FER A CASA:

- Jocs de buf: fer bombolles de sabó bufant (també es pot bufar en canyeta (“pajita”) dins
un got); mirar de col·locar els llavis en forma d’”u” com la boca d’un peix; tenir objectes i
instruments per bufar una estona (trompeta, flauta, xiulet...), bufar diferents materials
(papers, pilotes de ping-pong, un ciri encès...; beure amb canyeta.
- Jocs d’inspiració-espiració nasal: jocs d’olors com jugar a endevinar què és per l’olor que
fa (fer un joc tapant els ulls); cercar coses que facin olor dins de la casa, olors bones,
dolentes...; Agafar autonomia a l’hora de mocar-se i fer-ho correctament: primer tapar un
forat del nas i després l’altre; cantar una cançó entonant la melodia però articulant tot el
temps “mmmmm”; fer jocs de respiració amb la boca tancada, per exemple ens inflem i
ens desinflem com un globus...L’objectiu d’aquests jocs és fer conscients als xiquets i
aconseguir instaurar la inspiració-espiració nasal; alguns xiquets i xiquetes respiren
freqüentment per la boca i això pot afectar la salut.
- Exercicis de llavis, galtes, llengua, mandíbula: jugar a imitar diversos tipus de ganyotes
amb la cara i la boca; mostrar les dents i mirar-nos al mirall; imitar el cocodril: obrim molt
la boca i aguantem un moment, després ens relaxem; fer veure que masteguem un xicle o
mengem, amb força i una bona estona; badallar obrint molt la boca; inflar les galtes i
després fer-les petar; posar cara d’enfadat/da, d’alegria, riure sense mostrar les dents i
donar besets alternativament (estirar-ajuntar); imitar el cavall fent vibrar els llavis; donar
massatges als llavis pessigant suaument; llepar, tastar, xuplar...; imitar onomatopeies
d’animals, d’objectes...; cantar cançons amb el mateix so: na na na na, la la la la...; fer
gàrgares, glopejar aigua i llençar-la (introduir l’hàbit de netejar les dents); imitar gestos,
cares...; treure la llengua cap a un costat i cap a l’altre; intentar arribar amb la llengua fins
la punta del nas i després fins la barbeta...
- En relació a l’alimentació:
o Procurar donar aliments que suposen un poc d’esforç de mastegar (evitar triturar el
menjar, donar menjar massa blanet, introduir varietats de textures, ...)
o Evitar el xuplo i les tetines (“chupetes y biberones”): afecta a la dentició, a la
respiració, al baveig, al to muscular de la llengua, al paladar...
o Per agafar el menjar de la cullera, el xiquet/xiqueta ha de fer treballar els llavis,
deixar que ho faci sol, no facilitant l’acció fent-li caure el menjar dins la boca.
o Per mastegar i engolir ho ha de fer amb la boca habitualment tancada (la llengua
NO hauria de fer força i sortir cap endavant).

Teniu en compte sobretot que han de gaudir fent aquestes activitats! Podeu anar
introduint-ho a poc a poc. Com sabeu cada xiquet i xiqueta té un ritme evolutiu, el qual
depèn de molts factors, amb aquest tipus d’intervenció es pretén estimular el
llenguatge dels vostres fills en tots els seus components: forma, ús i contingut.
Si heu arribat fins ací......MOLTES GRÀCIES per la vostra participació.

ESTHER TUDELA MESTRA D’AUDICIÓ I LLENGUATGE

LES TUTORES DE 3 ANYS