FORMULACIÓ I NOMENCLATURA ORGÀNICA

HIDROCARBURS: Compostos formats per carboni i hidrogen. Poden ser:

-ALCANS (de cadena única, ramificats o cíclics)
-ALQUENS (de cadena única, ramificats o cíclics)
-ALQUINS (de cadena única o ramificats)

Els hidrocarburs s'anomenen segons el nombre de carbonis que formen la cadena:

noC Prefix
1 met-
2 et-
3 prop-
4 but-
5 pent-
6 hex-
7 hept-
8 oct-
9 non-
10 dec-
11 undec-
12 dodec-
.. ..
ALCANS: Són els hidrocarburs que presenten tots els seus enllaços
senzills. També s'anomenen hidrocarburs SATURATS.
De cadena única:
S'anomenen amb l'acabament -A
Ex: CH3-CH2-CH3 Propà
De cadena ramificada:
Es tria una cadena com a principal i la resta són substituts(ramificacions o
radicals), considerant:
- La cadena principal és la cadena més llarga i és la que donarà l'acabament -
A. Es numera de manera que es donen els nombres més baixos als carbonis
amb ramificacions, independentment dels tipus de radicals.
- Quan una cadena actua com a substituint s'anomena amb el prefix
corresponent acabat en -IL. Si algun radical està repetit s'utilitzen els
prefixos DI-,TRI-,TETRA- PENTA-etc.
- Per anomenar el compost primer es dóna el nom de tots els substituint, per
ordre alfabètic i indicant el carboni on es troba, i a continuació la cadena
principal.
- Si hi ha una funció més important s'intercala el terme -AN-.(Es veurà
més endavant)

1
 Ex:

CH3-CH-CH2-CH-CH2-CH2-CH2-CH-CH3
│ │ │ 6-etil-2,8-dimetil-decà
CH3-CH2 CH2-CH3 CH3

Cíclics:
S'anomenen utilitzant el prefix CICLO- i a continuació el nom de l'alcà.
Ex: Ciclohexà

-ALQUENS:Són els hidrocarburs que presenten enllaços dobles.

De cadena única:
S’anomenen indicant el carboni on es troba el doble enllaç i acabat en -
È. Si hi ha més d'un doble enllaç l'acabament és
DIÈ-,TRIÈ-,TETRAÈ-,etc.. La cadena es numera de tal manera que
els nombres més baixos corresponguin als dobles enllaços.

Ex:
CH3-CH2-CH=CH-CH3 2-pentè

CH3-CH=CH-CH=CH2 1,3-pentadiè

De cadena ramificada:
- La cadena principal és la que presenta més dobles enllaços i es numera
per aconseguir els nombres més baixos als dobles enllaços.
- Quan un alquè actua com a radical l'acabament és -ENIL (veure exemple
en els alquins)
- Quan hi ha un doble enllaç juntament amb una funció més important
s'intercala el terme-EN- (es veurà més endavant).

CH3-CH=CH-CH2-C=CH3
│ 2-etil-1,4-hexadiè
CH2-CH3

Cíclics: S'anomenen posant el prefix CICLO- davant del nom de l'alquè. El

cicle es numera de forma que els dobles enllaços restin amb els nombres
més baixos.

2
 Ex: 1,3-Ciclopentadiè.

ALQUINS: Són hidrocarburs amb triples enllaços.

De cadena única: S'anomenen amb l'acabament -I. Si hi ha més d'un triple
enllaç s'utilitzen els sufixos DII-,TRII-, TETRAI... La cadena es numera de
manera que els triples enllaços restin amb els nombres més baixos.

Ex:
CH3-CH2-CC-CH3 2-pentí

CH3-CH2-CC-CH2-CCH 1,4- hexadií

De cadena ramificada:
- La cadena principal és la que presenta més triples enllaços i es numera
donant el nombre més baix possible als carbonis que presenten triple enllaç.
- Quan un alquí actua com a radical s'utilitza el sufix-INIL.
- Quan un triple enllaç es troba juntament amb una funció amb més prioritat
s'intercala el terme -IN-
Ex:

CH3-CH-CH-CCH
│ │ 3-etil-4-metil-1-pentí
CH3CH2-CH3

CH3-CC-CH-CCH
│ 3-etenil-1,4-hexadií
CH=CH2

* Els alquens i els alquins també es diuen hidrocarburs INSATURATS. Per formular els
compostos insaturats hem de fer les següents consideracions:
- La cadena principal és la que té un nombre més gran d'insaturacions.
- S'assignen els nombres més baixos a les insaturacions.
- Si tant per la dreta com per l'esquerra els nombres coincideixen ,llavors té
prioritat el doble enllaç.
Ex:

CHC-CH2-CH=CH-CH-CH=CH2
│ 3-propil-1,4-octadien-7-í
CH2-CH2-CH3

3
 -DERIVATS HALOGENATS: Es formen per la substitució total o parcial dels
hidrògens d'un hidrocarbur per halògens(F, Cl, Br, I). S'anomenen indicant el nom
de l'halogen (Fluoro-, Cloro-, Bromo-, Iodo-) i el numero del carboni on es
troba, davant del nom de l'alcà.
Ex:

CH3-CHCl-CH3 2-Cloropropà

CH2Br-CH2-CH=CH 4-Bromo-1-butè

CH2Cl-CHCl-CCH 3,4-Dicloro-1-butí

COMPOSTOS OXIGENATS:

ÈTERS: Compostos que presenten l'enllaç -C-O-C-

- S'anomenen indicant els dos radicals que envolten l’oxigen, per ordre
alfabètic amb l'acabament -ETER

Ex: CH3-O-CH2-CH3 Etilmetilèter

- Quan actuen com a radical s’anomenen : Radical -OXI i a continuació la

cadena carbonada.
Ex:

CH3-CHOCH3-CH2OH 2-metoxipropanol

CH3-O-CH3 Metoximetà

ALCOHOLS: Compostos que presenten l'enllaç -C-OH. Segons a què es trobi

unit el carboni es poden classificar:
C H H
│ │ │
-C-C-OH C-C-OH C-C-OH
│ │ │
C C H
terciari secundari primari
- Si és el grup principal s'anomena utilitzant l'acabament -OL
- Quan hi ha més d'un grup alcohol l'acabament és -DIOL,-TRIOL,..
- Quan actua com a substituint es fa servir el prefix HIDROXI-. 3 o més
funcions alcohol es poden anomenar com a substituint.

4
 Ex:
CH2OH-CHOH-CH2OH 1,2,3-propantriol (glicerina)
CH3-CH2OH etanol (alcohol etílic) O
║
CETONES: Compostos que presenten els enllaços -C-C-C-
*Dues nomenclatures:
a) Per cetones senzilles es consideren els carbonis que envolten el grup CO com a
radicals i s'anomenen per ordre alfabètic i amb l'acabament -CETONA

b) Quan hi ha d'altres grups funcionals:

- Si és el grup principal s'anomena amb el sufix -ONA.
- Quan actua com a substituent es fa servir el prefix OXO-.

Ex:
CH3-CO-CH3 Dimetilcetona (Acetona) o 2-propanona
CH3-CH2-CO-CH3 Etilmetilcetona o 2-butanona
CH2OH-CH2-CO-CH3 4-hidroxi-2-butanona

O
║
ALDEHIDS: Compostos que presenten els enllaços: C-C-H (grup
terminal).
- Si actua com a grup principal s'utilitza l'acabament -AL.
- Quan actua com a substituint es fa servir el sufix -FORMIL.
- Si hi ha 3 o més grups aldehid es poden tractar com a radical.
Ex:
CH3-CH2-COH propanal COH-CH2-CH2-CH2-COH pentandial

O
║
ÀCIDS: Són els compostos que presenten els enllaços -C-OH (Són sempre
terminals).
- S'anomenen amb la paraula àcid al davant i l'acabament-OIC.
Ex:
CH3-CH2-CH2-CH2-COOH àcid pentanoic
COOH-CH2-COOH àcid propandioic
CH3-COOH àcid etanoic(àcid acètic)
O
║
ESTERS: Són els compostos que presenten els enllaços C-C-O-C

5
 Per poder anomenar-los hem de diferenciar primer la cadena que es troba unida al
carboni insaturat(Cadena principal) de la cadena que es troba unida a
l'oxigen(Radical).

- S’anomena la cadena principal acabada en -OAT i a continuació "de" nom

del radical.
Ex:
3 2 1
CH3-CH2-COO-CH3 Propanoat de metil
CH3-CH2-OOC-CH3 Etanoat d'etil

COMPOSTOS NITROGENATS:
│
AMINES: Compostos que presenten l'enllaç C-N-
- Com en el cas dels alcohols, les amines poden ser primàries, secundàries o
terciàries, segons el nombre d’hidrògens que es troben units al nitrogen.
- Si actua com a grup principal s'utilitza el sufix AMINA.
- Quan actua com a substituent es fa servir el prefix AMINO.
- El cas de les amines secundaries o terciàries, els hidrògens substituïts es
poden indicar amb la lletra N-.
Ex:
CH3-CH2-NH2 Etilamina o etanamina
CH3-CH2-NH-CH3 Etilmetilamina ,(N,N-etilmetilamina) ,N-metiletanamina
O
║
AMIDES: Són compostos que presenten els enllaços -C-C-N-
- Les amides poden ser primàries, secundàries o terciàries. S'anomenen
utilitzant el sufix -AMIDA .
- En el cas de les amines secundaries o terciàries, els hidrògens substituïts
s'indiquen amb una N-.
Ex:
CH3-CH2-CONH2 Propanamida
CH3-CON-CH3 N,N-Etilmetiletanamida
│
CH2-CH3

NITRODERIVATS: Són els compostos en els que un hidrogen ha estat

substituït per un grup -NO2.
- S'anomenen utilitzant el prefix NITRO- i s'indica el no del carboni on es
troba.
Ex:
CH3-CHNO2-CH3 2-Nitropropà

6
 NITRILS: Són compostos que presenten el grup -CN
-S'anomenen amb el sufix -NITRIL
- Quan actua com a substituient s'utilitza el prefix -CIANO

Ex: CH3-CN Etannitril (o cianur de metil)

CH3-CH-CH2-CN
│ 3-metilbutannitril
CH3

CN-CH2-COOH Àcid 2-cianoetanoic

EL BENZÈ I ELS SEUS DERIVATS:

- El benzè és un ciclohexatriè amb els tres dobles enllaços deslocalitzats.

- Quan actua com a grup principal s’anomenen els substituents, per ordre alfabètic
i a continuació el sufix -BENZÈ.

- Si actua com a substituent s'utilitza el prefix FENIL-.

- El benzè amb un grup alcohol s'anomena FENOL

1,2-dimetilbenzè (orto-dimetilbenzè)

1,3-dimetilbenzè (meta-dimetilbenzè)

1,4-dimetilbenzè (para-dimetilbenzè)

Ex:

7
4 3 2 1
CH3-CH-CH2-COOH àcid 3-fenilbutanoic.
│
C6H5

NH2-C6H5 fenilamina (anilina)

benzoat de liti
COOLi
│

Fenilamida

CONH2
│

Àcid 4-Bromobenzoic

COOH
│

│
Br

8
 *RESUM DE LES FUNCIONS ORGÀNIQUES:

ORDRE DE PREFERENCIA FUNCIO PRINCIPAL RADICAL

O -OIC
ACIDS -C-OH

O -OAT
ESTERS C-C-O-C

O -AMIDA
AMIDES C-C-N-
│

NITRILS -CN -NITRIL CIANO-

O -AL FORMIL-
ALDEHIDS -C-H

O -ONA OXO-
CETONES C-C-C
│ -OL HIDROXI-
ALCOHOLS -C-OH
│
│ -AMINA AMINO-
AMINES -C-N-
│ │ Radical1-radical2- èter Radical-OXI
ETERS -C-O-C-
│ │

ALQUENS >C=C< -È -ENIL/-EN-

ALQUINS -CC- -Í -INIL/-IN-

NITRODERIVATS-NO2 NITRO-

│ NoC-NOM HALOGEN-
HALOGEN -C-X
│
│ -À -IL/-AN-
ALCANS -C-
│

Exemples:

9
 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6
CH3-CHOH-CH2-CH2-COOH COH-CH2-CH2-CO-CH2-CH3
Àcid 4-hidroxipentanoic 4-oxohexanal

1 2 3 4 5 4 3 2 1
CH3-CHOH-CH2-CH2-NH2 COOH-CH2-CHI-CHI-COOH

FORMULACIO ORGANICA - 1

1) 3-etil-4-metiloctà 2) 2,2,3,3-tetrametilbutà

3) 2,3,4-trimetilpentà 4) 2,3-dimetilheptà

5) 1,3-hexadiè 6) 1,3-butadiè

7) 1,3,5,7-octatetraè 8) 1,2,5-hexatriè

9) butadií 10) etí(acetilè)

11) 1,3,7-octatrien-5-í 12) 1-pentí

13) 1,5-octadien-3,7-dií 14) 1,5-hexadien-3-í

15) 3-etil-6-metil-2-heptè 16) trans-2-butè

17) 2,4,-dimetil-3-heptè 18) 1,3-pentadiè

19) 3-propil-1,5-heptadií 20) 5,7-decadien-2-í

21) clorometà o clorur de metil 22) 3-iodo-1-propè

23) 1,1,5-tricloro-4-iodo-2-hexè 24) 1,1,2-tricloroetà

25)1-butanol 26) 2-buten-1-ol

27) 2-butanol 28) 3-metil-1-butanol

29) 4-metil-1-pentanol 30)1,2- etandiol

31) 3-hexen-1-ol 32) 1,2-propandiol

33) etanal 34) 2-metil-2-propenal

35) 2,4-hexadienal 36) butandial

37) propandial 38) 4-metil-2-pentendial

39) 3-hexanona 40) 3-buten-2-ona

41) 2,4-hexandiona 42) 4-penten-2-ona

43) àc. pentanoic 44) àc.butendioic

10
45) àc. 2,2-dimetilpropanoic 46) àc. 2-pentenoic

47) àc.hexandioic 48) àc. propinoic

49) pentanoat de metil 50) metanoat de potassi

FORMULACIO ORGÀNICA - 2

51) 4-cloro-4-metilhexanamida 52)3,5-hexadiínamida

53) propanonitril 54) propenonitril

55) aminobenzè(anilina) 56) o-dimetilbenzè

57) 1,3,5-trinitrotoluè(T.N.T.) 58) metilbenzè (toluè)

59) 1,2,5-trietilbenzè 60) 2,3-dimetil-1,3-ciclopentadiè

61) 62)
CH3-CH2-CH-CH2-CH3 CH3-CH2-CH-CH-CH3
│ │ │
CH2-CH3 CH3CH2 CH3

63) CH3 64)

│
CH3-CH2-CH-CH2-C-CH2-CH3 CH3-CH2-CH2-CH=CH2
│ │
CH3-CH2 CH3

65) 66)
CH3-CH2-CH2-CH=CH-CH=CH2 CH3-CH2-CCH

67) 68)
CH3-CH2-CC-CH2-CC-CH2-CH3 CH2=CH-CH2-CH-CH-CH2-CH3
│ │
CH3 CH3
69) 70)
CH3-CC-CH2-CH-CCH CH2=CH-CC-CH2-CH2-CH=C(CH3)2
│
CH2-CH2-CH3

71) 72)
CH3-CH=CHCl CHBr3

73) 74)
CCl3-CCl3 CH2I - CH2I

75) 76)
CH3-CHOH-CH3 CH3-CH-CH2OH
│
77) CH3
CH2OH-CHOH-CH2OH

11
78) 79)
CH3-CH2-O-CH2-CH3 CH3-CH=C-CH2OH
│
CH2-CH2-CH3

FORMULACIO ORGÀNICA-3

80) COOH-(CH2)3-COOH 81) CH3-COO-(CH2)3-CH3

82) CH3-COONa 83) (CH3COO)2 Mg

84) CH3-(CH2)3-COH 85) CHO-CH2-CH2-CH2-CHO

86) CH2=CH-CHO 87) CH3-CH=CH-CO-CH3

88) CH3-CH-CH2-NH2 89) CH3-CH2-NH-CH2-CH3

│
CH3

90) CH3-CO-NH2 91) CH3-CO-NH-CH2-CH3

92) CH3
│
CH3-CH2-CH-CONH2

93)CH3-CH2-CH2-CN 94) H-CN

95)
NO2
│
CH3-C-NO2
│
NO2

96) 97)

12
13