SENEGAL

CURS DE CAPACITACIÓ: VALENCIÀ

ENSENYAMENT DE LLENGÜES EN CONTEXTOS MULTILINGÜES

GRUP 6:
Sara Navarro Aineto
Lorena Oliver Bolaños
María Pilar Martí Guerola
ÍNDEX:

1. Justificació

2. Extensió geogràfica i nombre de parlants

3. Anàlisi de la situació: origen i causes del conflicte

4. Política lingüística aplicada

5. Ús real en els àmbits d’ús públics i privats

6. Perspectives de futur
1. Justificació:

Les llengües
Ens centrarem en
africanes –més de
Analitzar la les llengües
2.000– conviuen
problemàtica nacionals
amb els idiomes Diversitat
entre el francés i majoritàries (el
de la lingüística de
les llengües wòlof, el peul, el
colonització, Senegal.
nacionals (no serer, el diola, el
sovint cooficials
oficials). mandinga i el
(anglés i el
soninké).
francés).
2. Extensió geogràfica i nombre de parlants:

 Senegal és un país subsaharià, localitzat

a la costa Atlàntica de l’Àfrica Oest
 Superfície: 197.161 km2.
 Compta amb 14 regions, dividides en 45
departaments.
 Dakar, la capital, s’ubica al punt més
occidental del país, a la Península de
Cap Verd.
 Habitants: 16 milions (aprox.). La
majoria resideixen a la regió de Cap
Verd.
 Cap regió és homogènia, ni ètnicament
ni lingüísticament.
 Tant les famílies com els individus són
sovint multiètnics i multilingües.
2. Extensió geogràfica i nombre de parlants:

 Les llengües senegambianes són un grup

de llengües nigerocongoleses parlades al
sud de Marutitània, Senegal, Gàmbia,
Guinea Bissau i Guinea.
 La principal llengua: el wòlof (4.000.000
de parlants natius).
 Idioma oficial: francés, mentre que el
wòlof és considerat un dels idiomes
nacionals.
 S'estima en 13 milions els parlants del
peul i 1 milió els del serer.
 Grups ètnics: els wòlofs 43% de la
població, seguits pels peuls (24%),
els serers (15%), els diola (4%) i
els mandingues (3%).
3. Anàlisi de la situació: origen i causes del conflicte:

Primer contacte Difusió del francés: Situació diglòssica: Conflicte actual:

amb el francés: • s. XVII: el francés va • El 1960: república del • 55 anys després
• Senegal és producte de estar en contacte amb Senegal. l’empremta colonial
l’expansió colonial les llengües africanes segueix fent que el país
europea. (el wòlof), per raons • Arriben al poder elits subsaharià depenga de
comercials. francòfones que la metròpoli francesa.
• El 1er contacte amb els redueixen al folklore
europeus fou el tràfic • La posterior difusió les llengües maternes.
d’esclaus, or i sal. del francés 
Rutes marítimes. projecte colonial
4. Política lingüística aplicada:
1960: República de Senegal

• Article 1 de la constitució: el francés és la llengua oficial.

• Política lingüística: escolarització obligatòria que imposa el francés sobre les
diferents llengües autòctones.

1970: Leopold Senghor

• Promou una reforma del sistema lingüístic que va ser un primer pas per a la
normalització de les llengües autòctones.
• Elaboració dels alfabets oficials i les terminologies senegaleses.
• Estableix 6 llengües nacionals: el wòlof, el peul, el serer, el diola, el mandinga i
el soninké

2001: nova constitució

• Concedeix a tota llengua indígena codificada l’estatus de llengua nacional.

• Considera la diversitat lingüística del país; però no promociona el wòlof com a
llengua culta ni afavoreix el francés en la comunicació quotidiana informal.
• Unes 20 llengües senegaleses adquireixen l’estatus de nacionals.
4. Política lingüística aplicada:

2002: Projecte pilot

• Per ensenyar els idiomes autòctons a l’escola amb dos objectius:

• Disminuir l’analfabetisme de les zones rural que parlen el wòlof.
• Afavorir el bilingüisme simètric del wòlof i el francés.
• Al 2008 es va aturar, ja que les dades mostraven que només
s'alfabetitzà un 35% de la població senegalesa, per raons socials,
culturals i geogràfiques.

Actualment:

• A les escoles públiques només s’ensenya el francés.

• Es trobem en una societat diglòssica, en la qual les llengües nacionals
segueixen amagades o fins i tot rebutjades en algunes escoles privades
a favor del francés.
5. Ús real en els àmbits d’ús públics i privats:

 El francés: llengua de treball i representa

una forma de promoció social.
 Facilitats a l’hora d’emigrar a països
francòfons o d’establir-hi relacions
econòmiques.
 Actualment: està perdent força en l’àmbit
informal en favor del wòlof:
 Ètnia majoritària del país (40% població).
 70% de les emissions de radio i televisió.
 Competeix per ser la llengua vehicular del
país.
 Agreuja la situació d’altres llengües més
minoritàries (minoritzades).
 5. Ús real en els àmbits d’ús públics i privats:

 Grups molt més centrats en la llengua i en l’ètnia que

d’altres:
 Els mandingues  família com a forma de transmissió
de la seua llengua
 Els serers  no perquè han estat més en contacte amb
els wòlof.
 Gent jove: sentir-se i definir-se com a wòlof  no
parlen les llengües vernacles dels seus pares.
 Individus multilingües:
 Adquirixen diverses llengües i després l’oficial (només a
l'escola). Dona mandinga amb vestit
tradicional de noces
 Més tard afegiran altres llengües nacionals triades per
circumstàncies personals i necessitats (comunitat, la Home serer amb vestit tradicional de
família, els amics, les xarxes de negocis, etc.). lluita lliure
6. Perspectives de futur:

Senegal avança cap a una emancipació lingüística  dificultats: interessos

polítics i econòmics de França i la influència del wòlof.

La regularització i aplicació de les llengües nacionals es fa de manera

desordenada (amenaça la varietat lingüística)

Francés: per a alguns, símbol de subjugació i destrucció de les cultures

africanes.

Moviment popular de autoreafirmació i reinversió de les llengües locals

Els activistes que s'oposen a la francofonia institucional (minoritaris).

MOLTES GRÀCIES!